La T5 vindrà cap al Mirador, per ganes de conduir-la tornant avui del Baix Montseny, i també ajuda que el pronòstic del temps avui i demà és de Sol, i aprofito per deixar el XV i la seva tracció TTS descansant el Baix Montseny.
No és que tingui que fer res concret a la Transportadora, ni tampoc amb els Dracs que custòdia, però és que quan vaig recollir la VW un cop al Mirador, un coo a casa carregar tota la logística SOLO va ser tan emocionant que ara passats aquests dies vull repassar acuràdament el què hi vaig carregar i el com.
Per muntar un o més dels quadres nous hauria de demanar alguns components, pocs però ara per la situació estic més per ordenar i aclarir que no pas per decidir, això fent referència a bikes, perquè si parlem de màquines de prosperitat la darrera setmana fins aquest dilluns passat ha sigut de presa de decisions, OMG. Qui m'havia de dir que l'aparent adormida determinació del genet vestida de pruden reflexió i pausada moderació en set dies donaria pas a una absoluta determinació en prendre decisions que marquen, defineixen tot un patró per el Mirador.
De mentre avui hi haurà anada obligada al Baix Montseny, i tornada amb la T5 cap el Mirador, un programa preciós, certament, certament )
La Transportadora ja és al Mirador, i el quadre de l'Ibis ja és objecte del gaudir de reposar a la calidesa de l'espai del Mirador i no tot i ser un privilegi protegit per la Transportadora. Mentre escric el tinc ara ben situat a la meva vista, i en aquests moments no veig el color gris gras com a projecte per a mi, una talla M sí, hauria estat bé negre mate, tot no pot ser. Això sí la caixa de l'Ibis a la meva esquerra, i el quadre de l'Ibis a la meva dreta són un escenari de 10/10, i tant, i tant. També he de dir que les dues Lynskeys ara mateix tenen un pes tan gran a diferència de fa unes poques setmanes que no els hi veia gaires possibilitats a tornar a ser protagonistes dels Vols, que apreciar qualitats, o detalls, o particularitats a les noves incorporacions em costa una mica, cada cop menys, motivat crec per aquest nou tram a on som, a on tot agafa diria un prisma molt diferent. En tot cas la qualitat de construcció de l'Ibis no és ni de bon tros ni millor no pitjor que la de la meva primera Ibis, i sí que està un xic per sota a la qualitat dels acabats de la darrera, la SL, el què indica això és que per a ells la SL va ser la culminació de l'experiència, i certament que va er així perquè aquesta nova Ibis de casa cada racó del quadre, sense anar més lluny els dos triangles tenen la seva numeració específica, separada, tenen petits defectes d'acabat, tant de zones rasposes no acabades del carboni i de la pintura d'aquest. Les patilles interiorment no estan acabades de pintar, inclús hi ha guixades en color vermell i blanc dels controls passats, i no petites precisament, en el ST passa el mateix, no sé si són de retolador fluix aquests operaris d'Ibis, segurament :-)
Avui, d'aquí a una estona hi afegiré el costat de l'Ibis un dels dos nous quadres de titani per comparar quina sensació em donen un i l'altre, seria com un vs, no de carboni vs titani, sí seguint el fil del paràgraf anterior sobre qualitats d'acabats dels dos.
La Transportadora, com va, va de cine, de tots i cada un dels centenars de detalls refets únicament queda un petit punt perque quedi per a mi perfecte, i és que entenc que la substitució del defectuos i vell "palier" dret per un de nou, ha deixat la T5 encara ara tot i haver tornat al concessionari també per rematar aquest punt, encara amb ganes d'anar sola a l'esquerra, és lleugeríssima ara la tendència però és, cert que ara és molt suau, i molts cops quasi no es nota, ara bé, la VW com us deia va de cine, no anava així ni el dia de l'estrena, el conjunt de noves suspensions Pac Sport que ja portava d'origen, que són uns centímetres més curtes i més seques, i no sé què dir, són això esportives, però és que ara el comportament d'aquestes és hiper sec ja ho hauria de ser el primer dia que la vàrem estrenar, però en cap cas tenia aquesta reacció tan de deportiu anys 60, i mira que els pneumàtics tenen un super perfil, però el comportament és de ser d'una pausada i tranquil.la T5 amb ganes de fer tandes.
El motiu d'anar millor ara que nova és crec perquè passats dotze anys ara no hi ha la il.lusió extrema del dia que la vàrem estrenar, a on els nervis i aquesta il.lusió ho inundava tot, si no que ara mana l'experiència tranquil.la d'anys de rodar-hi. Fet que fa que tot sigui molt objectiu quan parlem de sensacions al volant. Quin plaer haver decidit refer-la, oi? una màquina de records, i de sensacions, un comprimit efervescent de tot plegat, a on ara hi penso i certament que em desprèn un somriure, tranquil, però a on les sensacions són certament precioses, i aconseguir-les en aquests dies és un bé preuat, molt, i tant, i tant :-)
Demà baixaré un segon quadre nou, i segurament o bé ampliaré aquesta intervenció o bé en proposaré una de nova.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada