Sumant més )

Perquè les reflexions des del Mirador, dels Miradors sempre miren en aquesta direcció, i a on el punt de partida sempre comença sota aquesta premisa, sumar, aportar )

Els Dracs des del 2018, a finals amb la preparació de la WEMBO van arribar a un nivell que per a nosaltres ja no ha sigut com sempre ho era, com podria ser, ser evidents quines havien de ser les properes evolucions, aquestes han vingut cert, però en menor grau. I a on la simplificació marca el to, el grau, el lloc, el recorregut, el tipus d'aventura, perquè el resum és aquest, és una gran aventura, i aquesta ve condicionada per la manera d'enfocar cada tram, dins d'aquest cada pas, cada pensament dins d'aquests, a Girona, al Principat, dotzenes i dotzenes de milers de reflexions a on les converses, les pensades són, i sí que en aquesta línia hem avançat, milers de quilòmetres, a peu, sense Dracs, cert, també ho és que aquest tram va preparant el camp per poder-hi entrar.

Si no es dona el cas la reflexió és senzilla, diria que a dalt dels Dracs pocs Vols ens hem deixat per fer, és més per satisfacció personal podria escriura que cap ens en caldria, senzill, podria ser que una em vingués el cap, en tot cas fins avui de 10/10.

En totes aquestes paraules pronunciades els darrers anys des de mitjans del 2019 amb certa inquietut per no comprendre l'espera, per no entendre el concepte de certa resignació per no manternir-nos amb regularitat a dalt dels Dracs, van caure en l'oblit de sobte en el primer trimestre del 2020, certament, certament, el motiu no cal que sigui esmentat, i per fer el cor fort ens han calgut en certa manera aïllar-nos crec que puc afirmar de forma extrema, indiferentment dels decrets, ni de la flexibilitat d'aquests, és més com més oberts han estat aquests menys flexibles a donar l'oportunitat de prendre riscos hem estat, fins el punt que persones en veiem molt poques, quasi amb una ma les podríem comptar, dic quasi perquè crec que sómpn menys de cinc, i fent una super excepció a aquest precepte a principis del 2021 vàrem rebre un sever correctiu,  emocional únicament, però a nosaltres no ens calia de cap de les maneres ja dins del tram de complexitat. 

En tot cas sense Vols, i això sí constants i extremàdament estructurats amb les anades al Baix Montseny, cada vegada més amb la Transportadora i no amb els Grans Dracs més joves, fet que a data d'avui aquesta contra tot pronòstic torna a ser la Reina en el dia a dia, i a on la seva nevera des de fa dos anys forma part del rebost de SC, i tant.

Mentre no hi ha Vols, i així ho he anat aportant hem participat en la creació  d'un segon Mirador, i mentre això fa el seu camí hem creat un tercer espai on els Dracs gaudirant del seu lloc de repòs també, i a on les Màquines  de Prosperitat viuran un nou tram molt interessant, aquest Mirador no té les característiques del primer, com el segon Mirador no les té tampoc però a diferència del tercer els dos primers tenen quelcom en comú com ho és estar totalments centrats en les Màquines de Prosperitat, aquest tercer busca quelcom més ampli, aquests tercer lloc de descans dels Dracs com els altres dos Miradors ens haurien de permetre fer un salt, podria dir fins i tot fer un Vol, hauria de dir per tram, el darrer Vol.

El meu darrer Vol de fa unes setmanes, moltes, va ser a tocar de les cinc de la matinada, i crec recordar entre el 2°C i els 11°C, va anar molt bé, i a on una llarga baixada propera sempre els 0°C no va anar agafada de cap sensació de fredor, a on el trenc d'alba ja va ser un cop a dins del Mirador, a on en ser a casa no hi va haver el pensament d'un possible proper Vol.

MTB, MTB, MTB.

CKC2"PO" ))

Ahir de sobte i de manera ordenada vaig començar a fer venir els darrers components de les tres bikes, dels tres quadres nous. Fins i tot vaig estar rellegint les llistes dels components que estan pendents, i són poquets, però serà laboriós fer venir cada un d'ells, ara mateix no tinc clares les forquilles rígides que han de venir.

Per pressupost, potser també, però sobretot com us esmento per temes una mica tècnics, però molt exigents per a mi, com poden ser un exemple d'aquests mirar de respectar les geometries de cada bike originals, temes tots prou complicats encara que en termes molt bàsics segueixen sent difícils de concretar, com ho són les alçades de les diferents forquilles rígides a seleccionar per un quadre de 140 mm. un de 120 mm. i un de 100 mm. respectant l'alçada del BB a cada una de les tres, o les potències, i manillars, les característiques d'aquests també diferents per a cada bike perquè el TT és diferent també a totes tres, normal són dues marques diferents, i tres models molt diferents. Aspectes com els esmentats no ho faciliten, segons la forquilla queden condicionats els graus de cada potència, segons aquesta també els ° del manillar, i així sempre tardo més, i més, i una mica més, i sempre sense excepció acabo tenint moltes potències, manillars i forquilles, com és el cas perquè estem tractant aquests components, i que ara no van bé, i segurament després tampoc. No passa res, és un tram que per sort és una vida, que plena part d'una vida millor dit, però que la condiciona a positiu en la seva totalitat, o això penso i crec que també ho visc així, crec.

En tot cas tres components nous que fan la mateixa funció, com ho són les dues direccions Cane Creek 40, i l'única direcció Chris King InSet 3, de les tres protagonistes, la CK no la volia, i ho dic, ho sé perquè fa uns anys, d'uns anys cap a aquí triar és poder permetre, i dins d'aquestes possibilitats darrerament aquesta marca de direccions la identifico equivocàdament però em recorda un fer que no em fa bo tenir-les a prop, però la marca de direcció que requeria i que havia seleccionat, en el darrer moment de fer la comanda ja no estava disponible, aquesta era una tercera Cane Creek de la gamma 70 en aquest cas perquè la 40 tampic estava disponible i per aquest motiu vaig decidir sense un sentit de prestació d'invertir dues vegades més en la CK, com us dic sense massa sentit, i cno perquè la qualitat no hi vagi agafada de la mà, en cap cas, si no perquè el temps vola, a diferència de quan s'escapa entre cada sospir, i si vola estem units no hi ha dubte, i el temps de CK ha volat ara per ara des del Mirador, però el fet és que era o tancar aquest apartat o tancar aquest apartat de les tres direccions, no sé perquè ara i no els darrers mesos, perquè per fer-ho equivocadament no calia demorar-ho, en tot cas he liquidat el tema direccions. I no venen del mateix subminstrador, vull dir no volia tenir-ho pendent però no per un motiu pràctic, si no de sensacions i prou.

Valorant estic ara un nou cranckset per la mateixa bike que portarà la CK, dubto si Turbine, XTR, o SLX, que són les que crec estarien bé, de fet les Race Face esmentades tenen moltes possibilitats, veurem, veurem, dubto amb totes pel tema de l'aranya, jo crec que tornaré a104 mm. tot i que de fet les noves bikes protagonistes de Fort William ja no porten aquestes distàncies entre forats, però jo crec que hauria de tornar a 104 mm. si més no per una de les tres noves bikes, les altres dues no perquè des del 2019 que tinc dos conjunts Shimano de la serie crec recordar M9020 a punt per a elles, de fet eren per les bikes que havien de fer la travessa dels Pirineus, i que no són els quadres que ara vull muntar, de fet els que han de ser per aquesta aventura que esmento encara no els tenim ni demanats, però en tot cas ara per ara únicament de crankset n'ha de venir un, de les preferides les Turbine em fa dubtar que els BB Shimano de la bella Vicious tot i ser també de 24 mm. les velles Race Face que portava la The Motivator siguent també de 24 mm. no anaven a la perfecció tot i ser en principi compatibles, curiós, i ara siguent les Turbine de 30 mm. no tinc clar que un BB92 vagi millor, i el problema és que baixava el rendiment del BB, o això recordo, és que és una experiència del 2009, i recordar-la ara em costa una mica, crec. Perquè no un BB Race Face ve motivat perquè no hi tinc confiança, a on des de la Scalpel, i els seus sorolls del BB que no vull arriscar- me a temes favorables  a sorolls d'aquest component en concret, de fet em passa amb quasi tots els sorolls.

També em frena fer comandes de components perquè al no ser via Amazon els han de portar en mà el Mirador, i poques vegades qui ve té un protocol prudent, a l'inrevés, renoi, renoi, renoi. Amb el primer no hi ha contacte perquè ens ho deixen a les guixetes de la Repsol de SV, i jo aprofito el meu dia a dia d'anar el Baix Montseny per passar-ho a recollir, fins avui prou pràctic i prudent, tot i que no sé exactament què estem promovent quan utilitzem els serveis d'aquest monstre de la distribució online. 

Avui en la meva anada a SC he anat amb el Gran Drac més nou del Mirador, i no tinc mots per escriure que defineixin, que permetin de compartir les intenses sensacions dins del Gran Vol, ahir en part del mateix recorregut vaig anar-hi amb la Transportadora i les sensacions després de les darreres millores que han requerit de mesos, i mesos he de dir que quan vaig amb ella penso que no necessito res més, i mentre sóc dins del Gran Vol sincerament he de dir que el què defineix, el què ho defineix és senzill, i aprofito per fer-ho extensiu a tot plegat dins del meu tram, únicament que ho escriuria perquè així ho sento en lletres majúscules, i ho llegireu però en minúscules, planer, entenedor, quan sóc dins del Gran Vol amb aquest darrer Gran Drac "no entenc res de res", és literalment magnífic, i no per ràpid, que no ho és, ni per conegut, tampoc per popular doncs no el vol ningú, ni per polivalent, recordar-vos que no hi puc rodar més de quaranta cinc miniuts sense haver de posar peu a terra, ni per pràctic, únicament et permet gaudir-ne, no anar del punt a al punt b,  concretament ha quedat reduit a un ús puntual a on prima no utilitzar-lo per res més que per poder experimentar aquestes singulars i breus experiències, i a on mentre tornava cap a SV les pensades de l'equipament específic per rodar dins d'un circuit tancat tornaven a agafar una altra vegada molta força, i a on espero que se'm passi aquesta pensada tan intensa, o bé que es consolidi i un bon dia ja hi estaré donant voltes, que ara rellegint aquesta aportació penso, que divertit que serà, OMG. Us he de parlar de la Transportadora, però ho reservo per una propera intervenció. En tot cas inicialment esperava coincidir amb d'altres pilots inexperts com jo, ara passat un any i poc penso que de cap manera, que bé que estem sense haver obert aquesta porta, i mira que ho vaig intentar mirant d'entrar a un Club, fins i tot vaig participar en la creació d'un espai per Dracs, Grans Dracs, i Grans Dracs també de dues rodes, però en el primer cas per unes exigències fora del meu abast, i en segon per un requeriment de dedicació de temps del què disposo però no tinc clar que aquesta sigui la meva prioritat, en cap cas, en cap cas, crec, crec, o sí i és únicament qüestió de temps i de coincidències, oh yeaaah!!!

MTB, MTB, MTB.

Capgirat :-)

El manillar de la Transportadora està un xic mirant/descentrat cap a l'esquerra, crec, i podria ser que la direcció no derivés a l'esquerra, si no que el volant nou per segona vegada però ara lleugerement està muntat tort, poc però crec que per això tinc la sensació que deriva a l'esquerra, perquè a les rectes el volant centrat gira la direcció a l'esquerra, podria ser, i quan el concessionari obri hi posarem remei. Tot i que si la deixes sola marxa a l'esquerra, és evident que vull que vagi bé, i per tant les conclusions deriven positivament, o positivament, veurem, veurem.

Mentre de l'anada i la tornada al Baix Montseny, puc reafirmar que va molt bé, però que molt bé. Quina conducció més agraïda, quina calma que respira rodar amb ella, aprofitant he baixat del tot la posició del seient, ja no ho recordava que tingués aquesta opció/regulació, i dedueixo que arrel de la cultura sport del darrer Gran Drac la sensació que tenia a la mà, vull dir la d'anar més baix conduint, és ara una experiència nova quan parlem de la VW. Suspensions sport, seient més baix, que divertit, molt, ara però caldrà esperar una mica, bé una mica no, caldrà esperar ))

Els controls m'han indicat que no utilitzi la Transportadora per anar i tornar de SC  si hi porto res a dins/darrera, ha de circular buida, en el meu cas sense bikes, sense la nevera, sense tota la logística SOLO, és a dir tampoc la pesada carpa, si la utilitzo per anar cada dia el Baix Montseny ha de ser sense res a dins, renoi hi ha tantes coses que veient impossible portar a terme questa exigència oficial que implica de buidar-la, que a partir del mateix moment que vaig arribar a SC després d'aquesta inoblidable experiència oficial la VW ja descansa al Baix Montseny, no puc tornar a descarregar-la tota, fet que implica també que el XV torna a ser el rei del dia a dia de les anades i tornades. Així ara la T5 torna reposar a SC, bateria desconnectada i tal dia farà un any! 

Cada dia vaig a l'interior, i torno, he de seguir-ho fent, que ho faig encantat tot sigui dit, és un deure responsable, però certament que va ser inquietant la situació del darrer control, persones armades nervioses, molta tensió, molts crits, i això per part d'ells que són els especialistes en portar situacions difícils, mare meva, a Cardedeu el control va ser formal, cordial, educat, també estricte dins del meu anar i tornar cada dia a SC de cada dia, i passats uns minuts a Palau el meu pas diari quasi era motiu de detenció, quin tràngol, OMG. Per no arriscar, dins de la mateixa anada a SC ja no vaig tornar amb ella cap el Mirador, tornar a passar per una experiència com la del darrer control millor que no, vaig decidir guardar-la i tornar seguidament amb el XV. 

I així estem, quatre mesos de dedicació, i ara la Transportadora descansant per força al Baix Montseny, i no al Mirador, que està prou bé, i tant, "bien está lo que bien acaba" oi?. 

Tot i així llàstima haver de deixar ara recent acondicionada la VW a SC, com us deia un treball de mesos per mirar de tornar-la al dia a dia, i ara immobilitzada, que estaria bé que fos així si no es pogués circular, faltaria més, però per portar Dracs desmuntats, i la logística SOLO, no poder circular, és per prendre nota, i així ho faig, el món dóna moltes voltes, i quedar posat a l'inrevés no serà segurament, però no cal ni estar-ne pendent, les circumstàncies en són les responsables, les protagonistes, segur, segur, i si la Transportadora queda capgirada serà com tornar a AU :-)

Bell el darrer protagonista d'ahir, un casc, cascs de referència, a veure, a veure.

MTB, MTB, MTB. 

Meccano )

Hi ha dies per, i dies per, avui és dia de Grans Dracs, de la Transportadora, i de Dracs.

La T5 vindrà cap al Mirador, per ganes de conduir-la tornant avui del Baix Montseny, i també ajuda que el pronòstic del temps avui i demà és de Sol, i aprofito per deixar el XV i la seva tracció TTS descansant el Baix Montseny.

No és que tingui que fer res concret a la Transportadora, ni tampoc amb els Dracs que custòdia, però és que quan vaig recollir la VW un cop al Mirador, un coo a casa carregar tota la logística SOLO va ser tan emocionant que ara passats aquests dies vull repassar acuràdament el què hi vaig carregar i el com. 

Per muntar un o més dels quadres nous hauria de demanar alguns components, pocs però ara per la situació estic més per ordenar i aclarir que no pas per decidir, això fent referència a bikes, perquè si parlem de màquines de prosperitat la darrera setmana fins aquest dilluns passat ha sigut de presa de decisions, OMG. Qui m'havia de dir que l'aparent adormida determinació del genet vestida de pruden reflexió i pausada moderació en set dies donaria pas a una absoluta determinació en prendre decisions que marquen, defineixen tot un patró per el Mirador. 

De mentre avui hi haurà anada obligada al Baix Montseny, i tornada amb la T5 cap el Mirador, un programa preciós, certament, certament )

La Transportadora ja és al Mirador, i el quadre de l'Ibis ja és objecte del gaudir de reposar a la calidesa de l'espai del Mirador i no tot i ser un privilegi protegit per la Transportadora. Mentre escric el tinc ara ben situat a la meva vista, i en aquests moments no veig el color gris gras com a projecte per a mi, una talla M sí, hauria estat bé negre mate, tot no pot ser. Això sí la caixa de l'Ibis a la meva esquerra, i el quadre de l'Ibis a la meva dreta són un escenari de 10/10, i tant, i tant. També he de dir que les dues Lynskeys ara mateix tenen un pes tan gran a diferència de fa unes poques setmanes que no els hi veia gaires possibilitats a tornar a ser protagonistes dels Vols, que apreciar qualitats, o detalls, o particularitats a les noves incorporacions em costa una mica, cada cop menys, motivat crec per aquest nou tram a on som, a on tot agafa diria un prisma molt diferent. En tot cas la qualitat de construcció de l'Ibis no és ni de bon tros ni millor no pitjor que la de la meva primera Ibis, i sí que està un xic per sota a la qualitat dels acabats de la darrera, la SL, el què indica això és que per a ells la SL va ser la culminació de l'experiència, i certament que va er així perquè aquesta nova Ibis de casa cada racó del quadre, sense anar més lluny els dos triangles tenen la seva numeració específica, separada, tenen petits defectes d'acabat, tant de zones rasposes no acabades del carboni i de la pintura d'aquest. Les patilles interiorment no estan acabades de pintar, inclús hi ha guixades en color vermell i blanc dels controls passats, i no petites precisament, en el ST passa el mateix, no sé si són de retolador fluix aquests operaris d'Ibis, segurament :-)

Avui, d'aquí a una estona hi afegiré el costat de l'Ibis un dels dos nous quadres de titani per comparar quina sensació em donen un i l'altre, seria com un vs, no de carboni vs titani, sí seguint el fil del paràgraf anterior sobre qualitats d'acabats dels dos.

La Transportadora, com va, va de cine, de tots i cada un dels centenars de detalls refets únicament queda un petit punt perque quedi per a mi perfecte, i és que entenc que la substitució del defectuos i vell "palier" dret per un de nou, ha deixat la T5 encara ara tot i haver tornat al concessionari també per rematar aquest punt, encara amb ganes d'anar sola a l'esquerra, és lleugeríssima ara la tendència però és, cert que ara és molt suau, i molts cops quasi no es nota, ara bé, la VW com us deia va de cine, no anava així ni el dia de l'estrena, el conjunt de noves suspensions Pac Sport que ja portava d'origen, que són uns centímetres més curtes i més seques, i no sé què dir, són això esportives, però és que ara el comportament d'aquestes és hiper sec ja ho hauria de ser el primer dia que la vàrem estrenar, però en cap cas tenia aquesta reacció tan de deportiu anys 60, i mira que els pneumàtics tenen un super perfil, però el comportament és de ser d'una pausada i tranquil.la T5 amb ganes de fer tandes. 

El motiu d'anar millor ara que nova és crec perquè passats dotze anys ara no hi ha la il.lusió extrema del dia que la vàrem estrenar, a on els nervis i aquesta il.lusió ho inundava tot, si no que ara mana l'experiència tranquil.la d'anys de rodar-hi. Fet que fa que tot sigui molt objectiu quan parlem de sensacions al volant. Quin plaer haver decidit refer-la, oi? una màquina de records, i de sensacions, un comprimit efervescent de tot plegat, a on ara hi penso i certament que em desprèn un somriure, tranquil, però a on les sensacions són certament precioses, i aconseguir-les en aquests dies és un bé preuat, molt, i tant, i tant :-)

Demà baixaré un segon quadre nou, i segurament o bé ampliaré aquesta intervenció o bé en proposaré una de nova. 

MTB, MTB, MTB. 

Dilluns i dimecres :-)

2/3, ara a veure demà divendres si finalment el Baix Montseny, SC, al vespre és el punt de coincidència a casa del fisio, a veure, a veure :-)

De mentre ahir la sessió amb l'Adreu a les vuit del vespre va posar en evidència un altre cop que els motius de l'aturada encara avui, demà també segur, són sempre tangibles mentre estic dins de la sessió, a on una cintura de cristall així ho indica sense contemplacions, renoi, renoi, renoi. 

Unes sensacions ronden ara ja sí dins del meu cap de com podrien ser els Vols a les properes matinades, entre les Fades de la Foscor en retirada, i els cavallers de la llum entrant, són totes i cada una de les imatges que es van repetint ara sí ara també, i són concretament també els equips Alp-X i C7 2in1 els protagonistes de cada una d'aquestes matinades, concretament els quatre culots nous pendents d'estrenar-se dins dels Vols.

I aquestes pensades del trenc d'alba dins del Vol em fan veure que la recuperació segueix per bon camí, de ben segur, de ben segur, i tant, i tant, si més no pel què fa a sensacions, a les pensades, les darreres. 

 

Més novetats, l'arribada del darrer nou Gran Drac s'ha avançat, com? com sona, com sona, no únicament no s'ha endarrerit si no que lluny de ser el pronòstic d'un darrer projecte fallit avui tot apunta a que serà una realitat, i no únicament això si no que les notícies d'avui són que serà realitat quinze dies abans del previst, així doncs estic a 25 dies de l'arribada d'aquest a les nostres costes, que no però al primer portal del Mirador, OMG :-)

Hauré d'anar preparant els equipaments específics pel què podria ser el proper i primer Gran Vol, programant també la primera ruta de tres dies, o únicament de dos de poder ser, a La Cerdanya, certament que ho escric i encara no m'ho crec, o sí però no veig el moment dins d'aquests propers 25 dies de consolidar mentalment que serà finalment una realitat. 

De mentre he de tornar a la realitat d'avui, i seguint el fil daquesta demà em toca nova anada al Baix Montseny, a SC, al fisio, un altre cop a les vuit del vespre a on demà toca treball més intens, perquè ahir va ser una sessió activa sense apropar-se mai a la categoria  d'intensa, per mirar de mantenir les tres sessions, i evitar caure un altre cop a les dues d'on venim, veurem, veurem. Mentre ho escric, tot seguit les imatges són dins del Drac amb el Drac, i també a Finale, i tant, i tant, que bé, que bé, que bé, abans però cal sortir del què podria ser la sortida del túnel, i l'entrada a les seqüències de 11/14, de les que quatre són dins del Drac, dues dins dels Vols de llarga durada, i cinc dins de la preparació específica fora dels Vols :-)

MTB, MTB, MTB. 

USA-CATALONIA

Amb en Xavi, fent no un cafè no, si no dos cafès, mtb, mtb, mtb. 

Vells instants, repetitius amb el pas dels anys, OMG. 

Faré una excepció, s'ho val i s'escau, Ibis, Ibis, Ibis.

Quina etapa, quines aventures, omg, omg, omg. 

Ara ja a casa, valorant la possibilitat de reinciar els Vols de Drac. 

MTB, MTB, MTB.