Punt d'inici )

On som, fa quatre setmanes que estem mirant de no perdre la seqüència de 6/7, o ser-hi propers, la mínima de 3/7 i no passem de 5/7, poc a poc, haver fet una reducció i tornar el format del recorregut d'ara fa un any, quasi un any, crec que ens manté dins de la dinàmica dels Vols, Grans Vols cap aquests darrers dies. 

La Transportadora puntualment està dormint a SC, mentre uns dels Grans Dracs més nous surt una mica, poc molt poc però és que surt únicament per fer la revisió anual i poc més, de cara a la propera setmana tornarà crec cap a SC, o no i restarà el tercer Mirador, veurem, veurem. 

Avui a la 22 he guardat excepte un els equipaments de primavera-tardor, i he tret els equipaments d'estiu que encara estaven descansant, si tornem els Vols de matinada portarem les armilles Lite, i ja no els mallots paravent. La resta anirem 100% d'estiu, a no ser que les temperatures tornin a baixar on aleshores utilitzarem aquest equip únic de primavera-tardor que no he guardat. Les S-Phyre estan de festa major i no paren de sortir, contents amb aquesta opció, ara faltarà veure si consoliden definitivament, que jo penso que sí, els dies ens diran on som, millor dit els mesos. 

Les dues bikes de 10/10, els Ikon del darrera justets, certament, i ferodes de la meva també dins d'aquest grup d'estar a punt de, crec que les cadenes estan entrant també a aquesta zona límit, atents a aquests components per fer les renovacions el moment just. Fent revisió de consumibles estem prou bé, podria fer venir 25 jocs de ferodes orgànics, ho decidiré un cop deixi a punt la meva bike, i he de demanar un Cateye nou del carrera, miraré de fer venir una sola comanda de tot plegat, també he de demanar deu unitats de Contact Cleaner que utilitzo tant pels Dracs com pels Grans Dracs, i també per la Transportadora. Ara d'avui per demà no, perquè els he fet venir del primer Mirador, d'on també he portat liquid segellant. Ja us vaig aportar una imatge dels crec recordar catorze paquets que van venir del Mirador, una part petita del què reposa a aquest primer. 

Avui hem sortit 100% d'estiu, foscos per indicació dels Destructors, amb  unes lleugeres molèsties del lligament creuat esquerra un altre cop, i un gluti esquerra,  dels dos genets cada una respectivament ens han marcat que avui el desnivell havia de ser presencial i prou, i així ho hem fet, la distància la prudent, no la més prudent. Amb una coincidència incòmoda, sense incidències, sense beure, sense menjar, rodant per sobre dels 20ºC de principi a fi, prou bé, jo diria que fins i tot molt bé, sempre dins de les converses SOLO o quasi totes.

Que bé rodar, que bé fer-ho entre Destructors, dins de la seva protecció, i encara millor ser entre Gegants, molts, més encara, renoi, renoi, quina super preparació ser entre aquests colosos i no prendre mal, tot i no ser-ne els responsables, però  és tota una disciplina la de deixar-nos protegir pels dos Destructors, i tant ))

MTB, MTB, MTB. 

Millor així )

Sense Vols, i pot semblar una contradicció, però no ho és, no ho és, sense els Vols hem arribat aquest més de dos anys fins avui, prou bé, no diré que hi estem sencers, hem perdut molt en el tram, massa, però en tot cas el què hem fet per poder ser-hi ha anat molt bé, o això pensem quan valorem la ruta feta, senzillament perquè hi som i això ja és per a nosaltres un gran què.

Altra cosa el què està per venir, amb Vols, esperem que sí però sense fins avui, la valoració present és d'estar molt contents. I decidits a seguir-ho estant per tant molt oberts a la possibilitat de seguir sense Vols, també a tenir-ho tot a punt per si aquests comencen de sobte un altre cop.

Estic des de fa mesos valorant quins hauran de ser els nous pneumàtics dels Gran Drac més esportiu, els vull rodadors per respectar el comportament dinàmic, i no els vull amples, a contra direcció dels canons que marquen els darrers anys amb els Dracs, on hem  passat dels 1.9 a 2.35, i a on l'amplada de la llanda ha anat augmentat cada any uns mm. fins  a quedar-se, proper als 22-24 mm. crec recordar. Un dels candidats segueix sent Maxxis, i tant.

Hi ha dos nous projectes de Grans Dracs de dues rodes, els equipaments del genet ja els tenim a punt, els equipaments de gala, i la Reina ja fa les seves primeres incursions en aquest nou-vell escenari, poc a poc, tot i que ho escric i el pensament correr cap a la voluntat de fer encara que sigui puntual un Vol un altre cop, que bé, que bé, que bé, oi?

Aether, XTR, Five Ten, Gore, Pearl Izumi, White Industries, Enve, Gates, Race Face, ronden les diferents cistelles, però tot i fer-ho aquestes estan totes a zero, mentre no hi ha Vols les millores caminen poc a poc, molt poc a poc, certament )

MTB, MTB, MTB.

Sumant més )

Perquè les reflexions des del Mirador, dels Miradors sempre miren en aquesta direcció, i a on el punt de partida sempre comença sota aquesta premisa, sumar, aportar )

Els Dracs des del 2018, a finals amb la preparació de la WEMBO van arribar a un nivell que per a nosaltres ja no ha sigut com sempre ho era, com podria ser, ser evidents quines havien de ser les properes evolucions, aquestes han vingut cert, però en menor grau. I a on la simplificació marca el to, el grau, el lloc, el recorregut, el tipus d'aventura, perquè el resum és aquest, és una gran aventura, i aquesta ve condicionada per la manera d'enfocar cada tram, dins d'aquest cada pas, cada pensament dins d'aquests, a Girona, al Principat, dotzenes i dotzenes de milers de reflexions a on les converses, les pensades són, i sí que en aquesta línia hem avançat, milers de quilòmetres, a peu, sense Dracs, cert, també ho és que aquest tram va preparant el camp per poder-hi entrar.

Si no es dona el cas la reflexió és senzilla, diria que a dalt dels Dracs pocs Vols ens hem deixat per fer, és més per satisfacció personal podria escriura que cap ens en caldria, senzill, podria ser que una em vingués el cap, en tot cas fins avui de 10/10.

En totes aquestes paraules pronunciades els darrers anys des de mitjans del 2019 amb certa inquietut per no comprendre l'espera, per no entendre el concepte de certa resignació per no manternir-nos amb regularitat a dalt dels Dracs, van caure en l'oblit de sobte en el primer trimestre del 2020, certament, certament, el motiu no cal que sigui esmentat, i per fer el cor fort ens han calgut en certa manera aïllar-nos crec que puc afirmar de forma extrema, indiferentment dels decrets, ni de la flexibilitat d'aquests, és més com més oberts han estat aquests menys flexibles a donar l'oportunitat de prendre riscos hem estat, fins el punt que persones en veiem molt poques, quasi amb una ma les podríem comptar, dic quasi perquè crec que sómpn menys de cinc, i fent una super excepció a aquest precepte a principis del 2021 vàrem rebre un sever correctiu,  emocional únicament, però a nosaltres no ens calia de cap de les maneres ja dins del tram de complexitat. 

En tot cas sense Vols, i això sí constants i extremàdament estructurats amb les anades al Baix Montseny, cada vegada més amb la Transportadora i no amb els Grans Dracs més joves, fet que a data d'avui aquesta contra tot pronòstic torna a ser la Reina en el dia a dia, i a on la seva nevera des de fa dos anys forma part del rebost de SC, i tant.

Mentre no hi ha Vols, i així ho he anat aportant hem participat en la creació  d'un segon Mirador, i mentre això fa el seu camí hem creat un tercer espai on els Dracs gaudirant del seu lloc de repòs també, i a on les Màquines  de Prosperitat viuran un nou tram molt interessant, aquest Mirador no té les característiques del primer, com el segon Mirador no les té tampoc però a diferència del tercer els dos primers tenen quelcom en comú com ho és estar totalments centrats en les Màquines de Prosperitat, aquest tercer busca quelcom més ampli, aquests tercer lloc de descans dels Dracs com els altres dos Miradors ens haurien de permetre fer un salt, podria dir fins i tot fer un Vol, hauria de dir per tram, el darrer Vol.

El meu darrer Vol de fa unes setmanes, moltes, va ser a tocar de les cinc de la matinada, i crec recordar entre el 2°C i els 11°C, va anar molt bé, i a on una llarga baixada propera sempre els 0°C no va anar agafada de cap sensació de fredor, a on el trenc d'alba ja va ser un cop a dins del Mirador, a on en ser a casa no hi va haver el pensament d'un possible proper Vol.

MTB, MTB, MTB.

Descans )

He de reflexionar en aquesta direcció, vull dir que passats els dies no hi ha activació dels Vols, de cap d'ells, fins i tot el Gran Drac esportiu resta aturat coincidint amb la darrera aportació "ales".

En tot cas hi ha crec un punt d'inflexió dels Vols, crec que després d'anys de mantenir aquesta seqüència d'inactivitat puc proposar que hi ha possiblement un tomb diferent, un rumb nou no ho sé del cert, sí que aquest darrer va vestit diferent, i a nosaltres ens està costant de treure'n l'entrellat ))

És que no tenim ni intenció, sí de mantenir, no de rodar en bike, no passa res.

De mentre els diferents equipaments per a poder fer els propers test d'hivern amb els Grans Dracs de dues rodes ja són al Mirador, una part descansa ordenàdament a la Transportadora, i la resta al Mirador, ara mateix mentre escric aquesta aportació porto posada la jaqueta, i la sensació és molt bona, sense Grans Vols, únicament dins de part de l'armadura, d'aquí a una estona em ficaré a dins de l'armadura complerta, això si vull estar una estona per aconseguir introduir-me a dins, perquè és laboriós, tot i que un cop a dins la sensació és extraordinària.

També estic valorant els propers pneumàtics pel Gran Drac més esportiu, seran els tercers ja des de l'arribada d'aquest. 

La Transportadora no ha anat més lluny referit a les millores, el tema sostre aturat, l'utilitzo més, les anades al Baix Montseny constants. La darrerra actualització quasi de 10/10.

Estic a un tram preciós, estic mirant marques de Grans Dracs que mai ni se m'haurien passat pel cap, i ara són els primers de la meva breu llista. 

Estic gràtament sorprès, jo hi ha portes que tinc tancades, o tenia, com el de disposar de nous Miradors, el segon camina ja des de fa mesos i està siguent una experiència preciosa, i les converses prosperen a que no sigui el darrer, no és decisiu doncs les màquines de prosperitat fan això també, prosperen, m'agradaria pensar que moderàdament, per prudència, oi?

Bé, reflexionant com us deia sobre els Vols, avui diria que em sembla rar, res més, rar (

MTB, MTB, MTB.

Ales ))

Per les notícies rebudes aquesta setmana de Finale ))

No sé si hi participarem, en aquest moment aquest detall no és el pilar, sí que ho és que ens ajudi a reiniciar els Vols, estaria bé, desembre, gener, febrer, març, abril i FINALEment maig 2022.

Jo ja estic més motivat, no sé però si serà prou, si serà suficient, perquè no entrar amb prous quilòmetres a aquesta edició té els seus punts durs, i el 2017 i 2018 ja ho vàrem gestionar en aquest format, és a dir entrar a quinze hores, i finalitzar la participació si a aquest punt de la cursa no teníem bones sensacions, o seguir de tenir-les, de tres curses, a una bé, i de quatre curses, a una bé, bé vull dir bones sensacions a dalt del Drac, res més, o quasi res més.

Ara passats tres anys de la nostra darrera participació, renoi, sembla ahir, repetir una edició un altre cop sense ritme em motiva a primer minut, passades les hores doncs això, si ens permet tornar a entrar dins dels Vols serà tot un privilegi, i si el maig estem dins de la cursa conquerint voltes, OMG, no sé ni com descriure en lletres la sensació, segurament no puc, certament, certament.

De mentre no hem perseguit els Vols regularment, hem això sí cuidat molts altres aspectes, no ho hem aturat tot, sí quasi tot, renoi. 

Els Dracs estan no a punt, no, si no super a punt, els equipament de tardor-hivern al seu lloc, la nostra Transportadora quasi que el terme seria impecable, pendents de la decisió del sostre-llit únicament, i dins d'unes millores per a incorporar un nou Gran Drac de dues rodes també, ben centrat el ben mig de la caixa de la T5, en tot cas tot a punt, ara faltarà veure si també tot queda aquí, és a dir sense l'entrada del Gran Drac, o si disposarem d'un primer Gran Drac d'aquestes característiques. El treball en aquesta direcció està fet, seré prudent, una part d'aquest, perquè si bé l'estiu passat a una anada al Principat vaig agenciar-me d'un equipament complert d'estiu, ara no el tinc d'hivern, i fa uns dies que estic cercant les millors opcions, veurem on ens porta. Com amb els Hirzl, la pell de cangur la protagonista, increible, molt interessant també, molt. 

En tot cas la nostra logística d'una nova participació  a una nova cursa de SOLOS està a punt, que sembla poc, però per a nosaltres requereix d'un treball previ important, notable, diria que en segons quins aspectes decisiu, falta de fer venir quatre llums Sigma de casc, per prudència, no per necessitat, perquè els Karma porten anys obrint camí a les nits de Finale, i penso que toca fer millora, veurem perquè els nous no porten la bateria a part, i això no sé què vol dir, d'entrada que si no aguanta tota la nit has de muntar un segon llum amb la seva bateria incorporada al mateix dispositiu, i això no en té res de fàcil quan estàs ficat al ben mig de l'aventura. 

La resta tot a punt, un detall, nosaltres dos no estem a punt, en cap cas, sí que de posar-nos en marxa puc pensar que ho estaríem amb certa dignitat, en tot cas si no per competir sí per gaudir de sensacions precioses mentre rodem a l'exigent recorregut. Crec que ho puc afirmar, perquè a cap edició m'ha semblat un recorregut simpàtic, a l'inrevés, és un circuit destructor de mens robustes, ja m'agrada, i tant, mtb, mtb, mtb. 

En tot cas ens ajudaria i molt l'evolució morfològica treballada durant els darrers més de dos anys concretament des dels inicis dels 2019, jo mateix seria com si a l'edició del 2009 hi anés sense bike amb tots els plens fets, i sense equipament, i la Reina seria com si hagués passat de lleona a jaguard, ha perdut potència i millorat la resistència, hem guanyat moltíssima elasticitat, hem descansat fins l'infinit, i a nivell de l'alimentació hem treballat més enllà de l'infinit esmentat, però el més important, el punt que ho vertebra tot que seria el 35.000 Km a dalt dels Dracs que no hem acumulat durant aquests anys, perquè són inexistents, i la bike ha estat testimonial. 

Amb aquests atributs són amb els que ens hauríem d'activar, si seran suficients, de ser, sé que sí serien suficients per fer una bona participació, la de les bones sensacions.

MTB, MTB, MTB. 

Calma )

Bikes aturades, sense Vols, dins dels Grans Vols, sí, però esperant prudentment entrar a dies més propers a la primavera, o això penso ara.

Fa dues setmanes vaig treure l'equipament d'hivern que faltava per despertar, renoi, i crec que tornarà a les seves caixes sense have sortit ni un sol dia, prou bé.

Avui a primera hora he coincidit amb dues persones del tram gimnàs, i clar m'han vingut moltes pensades, moltes, totes i cada una d'elles enfilades a un turonet de bones sensacions, molt bones. Bàsicament la pensada és, des de finals de 2018 que no paricipem a cap aventura SOLO, és a dir fa més de dos anys, i tot i un 2019 aturats, un vint mantenint a mínims però mantenint, estic molt content del què entenc està per venir, sempre insistint mentre faig referència a Vols i Grans Vols, en cap cas en el millor dels casos a l'extrema situació d'aïllament que vivim. 

Estic valorant si portar a terme unes breus però significatives millores el Gran Drac més nou, veurem. 

Estic mirant quines peces em falten de l'Ibis, i de les altres dues bikes pendents de muntar, dubto perquè no sé massa bé per fer el què, com a objectiu vull dir, i en tercer lloc tinc una pensada preciosa per la Vicious, a veure, a veure )

He adquirit diferents equipaments de roba que m'arribaran avui segons DHL, específics per a treballar al taller que encara no tenim, però que crec que disposaré properament, i que tenim previst que sigui un espai per a fer els manteniments de Dracs i Grans Dracs, de fet l'espai el tenim fa dos anys, però ha anat passant el temps i és ara que li estem acabant de donar forma, a veure, a veure. 

La roba és fabricada en principi per uns americans, i el gramatge és pensat per evitar de fer-te mal si estàs fent tasques tipus dins d'un entorn indistrial, renoi que bé, que bé, que bé, oi? Quan dic treballant ho dic en sentit metafòric és que no vull escriure jugant, però seria el terme més encertat ) 

He agafat tres pantalons, tres samarretes de màniga curta, una camisa també de màniga curta, i una jaqueta, tot específic per a taller. També vull fer venir uns guants de la casa Sealskinz també de taller, però no aconsegueixo localitzar la talla, de la roba he demanat tot S i dubto també, no sé si m'anirà justeta, però és que la M quedava entre tres y vuit centimetres més gran, tot i que jo d'aquesta casa abans del confinament sempre anava amb M/L, i amb les camisetes crec recordar de fa més d'una dècada sí que portava la S, he apostat per tan finalment per la S, i si no sempre ho podré tornar. 

Fa un Sol que convida a fer, tot i que ahir sortint des de SV amb el Gran Drac més esportiu direcció el Baix Montseny sense aquest, amb unes condicions de molta humitat vaig fer una anada i una tornada senzillament memorable, no tinc mots que defienixin la quantitat de sensacions que van agafades de la mà d'aquest. En tot cas un cop som a on som gaudir és literalment un present que té tant de pes que no sé com expresar-ho, diria que no té valor perquè queda fora de l'escala coneguda per la part de dalt, per la part alta d'aquest, i aleshores el mot valor no ho pot abastar en tota la seva magnitud, si parlem de sensacions, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

I podem dir "no és fàcil" )

Cert, cert, dins de tot plegat, i a on les circumstàncies en proposen situacions de novetat darrera novetat, o això sembla, perquè aquesta intervenció ho qüestiona de soca-rel, el què no posaré en entredit és que des del març per el Mirador aquesta situació és totalment inèdita, dit això tornem a la meva exposició.

El fet és que el fer prudent pot anar agafat de la mà del fer lent, a responsable hi pot anar també agafat a estable, així dins de la lentitud i dins de l'estabilitat definides des del Mirador per dirigir-se a perdre la lentitud, i també l'estabilitat cal proposar la necessitat d'haver d'enfocar situacions noves constantment, jo avui considero que distanciar-se de la prudència i de la lentitud no és un tram a considerar, és una opció entre moltes, cert, cert, totes respectables, també. 

Sense anar més lluny, poc a poc he anat aturant l'arribada dels Grans Dracs de dues rodes, no deixat de banda, sí mentre no sigui més entenedor per a nosaltres el tram, que no es tracta de res més, que sigui un tram pausat, de qualitat, i amb presses aquí on som no hi ha la possibilitat de gaudir-ne per a nosaltres, crec, crec. De mentre frenem aquesta aventura, aprofito per seguir amb la millora del Gran Drac més esportiu, el més nou dels tres, que aquest a diferència dels de dues rodes sí és una realitat de quasi ja fa ara dos anys, i a on ara estic a la recerca del model de casc més adequat, que ja en tinc de cascs, és evident, però n'he de seleccionar un de nou que a mi em doni la sensació que és l'específic per rodar dins del circuit ara sí ara també amb aquest Gran Drac tan singular, que no crec que sigui el recorregut que finalment portem a terme però que fer-ne els preparatius, dedicar temps a la preparació, les sensacions mentre ho fem són molt guapes. Ahir llegia sobre les característiques de construcció del casc, sobre aspectes de les diferents possibiltats de les ulleres, del pes, dels materials, i mentre m'informo d'aquests aspectes tot roda prou poc a poc com per sentir-nos bé, aleshores un cop dins d'aquesta bona sensació que finalment no entrem a rodar dins d'un circuit amb dos Grans Dracs no és important, si no que mentre ens preparem per fer-ho ens ho passem d'allò més bé és el què sí paga la pena. Si és o no una bona pensada? ho puc aclarir, és prou bona, la millor? no, no ho deu ser, el fet és que no cal que sigui la millor d'entre totes si tot va de bones pensades, amb que sigui prou atractiva, prou positiva ja fa que sigui l'opció a la què dediquem el nostre temps sense masses dubtes, o part d'aquest, que els dubtes siguin sempre un aspecte a tractar des del Mirador ho relaciono per sort amb que els peus els tenim a terra, o propers com a mínim. Un altre aspecte dins d'aquest punt són els dubtes lògics si d'entre totes les pensades a portar a terme, si d'entre els diferents projectes de Dracs, i dels diferents Grans Dracs, podríem estar portant a terme d'altres propòsits més positius encara en lloc d'aquests, temes més competents per a ser portadors de més qualitat encara en el dia a dia, i he de dir que sí, que segurament, segur que sí, però com deia l'àvia "qui fa tot el que pot...".

I així anem gestionant, anem gaudint cada minut del dia a dia, a on ara mateix Dracs, Grans Dracs i Transportadora van siguent els portadors d'una part de les bones sensacions del Mirador, també les diferents màquines de prosperitat, també el projecte de tenir una segona base des d'on treballar la millora de les accions de precisió a portar a terme sobre aquestes darreres i darrerament també valorem la possibilitat que acollissin a parts dels protagonistes dels Vols. La valoració de cada un d'aquests aspectes esmentats concentra els nostre interès, la nostra atenció. 

Sembla que la Transportadora de Dracs ja funciona correctament, avui anant al Baix Montseny ho corroboraré una mica més, i si durant les properes jornades es confirmés que la protagonista de portar a terme els Vols està prou a punt, perquè mai està del tot a punt, aleshores obrirem la porta a estudiar el punt que ja us vaig esmentar de si incorporar un sostre llit, també de si afegir la possibilitat, la prestació de poder arrossegar un remolc per a Dracs, i Grans Dracs, per segons a quins temps entenguem que estem poder entrar a un circuit itinerant a on ser-hi sigui en si mateix el contingut i el continent a l'hora, renoi ho escric i estic emocionat, que bé, que bé, que bé, oi?

Ahir a la nit l'Ibis era una de les bikes que més em venia el cap, d'aquesta en tenim el quadre, les rodes, els pneumàtics, la direcció, la tija, el seient, el crankset, el BB, la potència, dubto de si ja tinc el manillar definitiu, no tinc clar si he d'insistir amb l'opció Moots, en tot cas el tenim, tenim els frens, també  millorables, però els tenim, així com el pinyó, el plat, la cadena, i em falta la forquilla, segurament l'opció dfinitiva sigui l'Enve, els pedals, que seran els XTR, i crec que no em deixo res, que tampoc és important, oi que no? La forquilla Enve torna a ser finalista, estic entre ella i una segona opció perquè estic considerant com respectar una de les dues geometries originals que proposa el fabricant, concretament la de 100 mm, però he consolidar que ho estic calculant dignament, no diré bé, en cap cas, en cap cas. Si us hi posessiu vosaltres a mirar-ho no us en sortirieu perquè no us estic donant tota la informació, vull dir si l'Enve fa 470 mm. amb 100x15, i el mínim per aquest quadre són 490 mm. crec recordar d'entrada modifiques en quasi 2° la geometria, que és una modificació notable, i també l'alçada del BB, que queda perjudicat significativament, però no és la realitat de la nostra Ibis, però aquesta ja seria una altra aportació que avui per avui la deixem de banda. En tot cas aquestes eren les meves pensades ahir el vespre amb l'Ibis. I ara també recordo que ara l'Enve nova és crec recordar més alta, uns 490 mm. i de 110x15, o no i és una opció més i prou, és que a 110, com a 148 jo encara no hi sóc, no per res més que pel fet de no tenir pressa, anys no és prou per ser-hi, i no crec que aquesta afirmació sigui sorprenent a aquest espai. 

Sobre els Vols, encara no hi ha retorn, i he de dir que aquests dies mentre no estic a dalt del Drac pensava en les ganes de muntar la Yeti ASR-SL amb l'opció de 120 mm. geared i sortir a veure quines sensacions tenia, el fet però és que són pensades, no propòsits, perquè geareds les relaciono amb botigues físiques, no sé perquè doncs els darrer nou Drac muntat aquest 2020 no és single speed, ha estat muntada 100% el Mirador sense requerir de l'ajuda d'aquests tipus d'establiments, sí que l'Ultimate del darrera requerirà de retallar el cable, i també purgar, i avui per avui no estic gens motivat a anar-hi, però fa més de nou mesos que està muntada a punt per ser estrenada i no ha rodat ni un metre, vull dir hagués pogut anar a la botiga i avui la bike nova seguiria aturada, millor així, millor així, i tant. Valoro per evitar el tema d'ajustar l'allargada del cable de fre si comprar uns frens SLX o similars amb l'allargada correcte ara que sé quina és, en tot cas les possibilitats hi són, això és positiu. 

Sobre els equipaments, de poc podria anar quel els d'hivern no surtin de la caixa on descansen des de l'hivern passat, perquè fa quatre dies que els migdies tornen a tenir temperatures prou suaus com per poder rodar equipats de tardor, i a més la ressentida lumbar dreta em proposa d'esperar a requerir els equips de primavera, i jo no ho veig malament avui, ara, a veure que penso els propers dies.

MTB, MTB, MTB. 

U del u del dos mil vint-i-u )

Aturats els Vols des de fa unes dues setmanes per una lleugera lumbàlgia que m'indica actuar amb prudència per no repetir el final del 2018 )

Content dins de la situació, moderadament seria el mot prudent, i a on reiniciar els Vols està a tocar, ara ha de deixar de ser present un lleuger sorollet de primera hora del matí a l'inici de la columna que no genera ni dolor, però sí com un rascar lleig molt lleuger, i és un sol instant, i cada matí a primera hora una mica menys, un cop sigui inexistent tornaran els Vols de Drac, i tant, i tant, crec ))

Hauré de fer un petit salt pel què fa a tipus d'equipament, perquè les temperatures han baixat notablement des de la meva darrera sortida, en tot cas molt millor ara que no pas fa un any a on els equipaments de cada estació es guardaven amb el pas d'aquestes sense haver quasi ni sortit, o sense haver sortit, no és el cas, els equipaments de tardor en aquesta ocasió han anat fent el seu ús, molt, i per tant per aquest motiu també estic moderadament satisfet. 

Les perspectives de Vol hi són, ahir mateix vaig revisar totes les pressions de les bikes, fins i tot de les que porten els pneumàtics Maxxis Rambler, vull dir que el cap em porta a pensar positivament en referència a la possibiltat de properes sortides. Ja volia sortir ahir per alló del darrer dia de l'any, però aquest petit soroll a la base inferior de l'esquena, tot i ser molt breu i sense dolor, repetit aquest mateix matí, també ha comportat que avui tampoc hi haurà Vol, i no passa res.

Una molt bona notícia, ahir vàrem tenir festival, mantenint una preciosa sessió/conversa amb el nostre Primer Ministre, ja fa dotze anys que volta pels USA, i mai millor dit, renoi, renoi, renoi ))

Jo ahir vaig fer venir un nou joc de Lake's, també molt singulars, i ja serà el setè que ve cap el Mirador des del 2010 cap a aquí crec recordar, aquest ara amb cordons, no amb el BOA com a tancament.  Vindran per ser utilitzades amb el més esportiu dels Grans Dracs, i també està molt bé, feia dies que dubtava, setmanes, però finalment amb l'argument que aquesta versió no es seguirá fabricant, que aquest tipus, aquesta modalitat d'ús no tindrà successores, com amb les Pearl Izumi comprades físicament a Fort William el 2018, crec que calia decidir-me i fer-les venir tot seguit, com així va ser, com així va ser. 

La Transportadora aquesta setmana ha tornat a requerir de ser reparada, un pas breu pel taller però reincident. Una junta de goma nova de la nova ròtula del cantó dret de la direcció presenta una pèrdua significativa de greix, una brida nova que no tanca bé el motiu, i ja és el tercer cop que cal repetir aquesta operació, a veure ara si aquesta revisió ja és la definitiva.

Tot just ara a les onze menys deu entra el Sol per primer cop des d'aquest matí per les finestres del Mirador, que bé, que bé, que bé, oi?

L'arribada dels Grans Dracs de dues rodes ara per ara aturada, a veure, a veure, no sé molt bé a on som en aquests punt, veurem, veurem. I tampoc m'he decidit a fer venir la segona armadura de gala específica, i mira que us ho exposo i ja em venen ganes de fer el primer doble pas, és a dir fer venir l'equipament i també el primer dels dos Grans Dracs de dues rodes que han de venir. En tot cas ara per ara tot aparentment aturat ))

Dia u, el primer de l'any, deixem darrera quasi encara a tocar a la setmana 52+1, i obrim avui la 1/52, OMG.

MTB, MTB, MTB.

5°C )

Bé, fins i tot diria prou bé, però no millor bé, avui el Vol quasi no el porto a terme, he tornat del Baix Montseny amb el més nou dels Grans Dracs, i tot i una super experiència de conducció, ja us vaig esmentar que havia hagut de pujar una mica la pressió dels pneumàtics, la sensació mentre tornava cap el Mirador no era de poder fer un nou Vol, tot i així després d'una barreta proteica natural, he preparat una concentració inferior al 6% amb aigua també de proteina, d'aquesta darrera únicament he ingerit 250 ml. durant l'hora i mitja que he estat rodant, dels 750 ml. preparats, els cinc-cents restants han caigut dinant a tocar de les sis de la tarda, cal pensar que he arribat del Vol a les cinc poc tocades, però tocades. 

Les sensacions, avui no tan rares com les dels darrers Vols, una mica millor, no però a les prèvies a sortir, però avui ja tornant fins i tot a on ahir ja decidia posar punt i final, avui he aprofitat per seguir una breu estoneta més, no per diversió, ni per un estat físic millor que el d'ahir, únicament parlant de sensacions mentre rodava, físicament vaig prou bé, lluny molt lluny d'on era a finals del 2018 però també equidistant d'on vinc perquè vaig comodíssim amb el Tune, així que les molèsties han desparagut del tot, OMG, i si he de triar prefereixo ser a on sóc, perquè per res vull tornar a rodar bé demà si això comportés quelcom germà de la situació dels primers mesos del 2019. 

Avui, a diferència d'ahir no he pogut evitar una breu coincidència, i mira que selecciono acuràdament el moment del dia i el recorregut a fer per evitar-les, però seguretat cent per cent de tenir èxit no la tindré, i així ha anat, el biker m'ha saludat molt efusivament jo no tan, no m'anava bé la coincidència, un altre dia, una altre any ja m'anirà millor, no ha faltat la cortesia per part meva però la mínima per mantenir les formes, res més. 

La limitació d'inici de les sis de la matinada no em permet sortir a tres quarts de cinc de la matinada, i si surto a les sis a les set des de fa uns mesos hi ha trams del Drac que són una mica rambles d'estiu, ho exagero una mica però és per definir-ho, no vull coincidir amb ningú mentre rodo, quan finalitzi el toc de queda miraré de rodar en la franja prèvia a trenc d'alba que és quan podré tornar a fer el Drac en solitari, veurem però què diuen les temperatures, i quin serà l'equipament que he de portar per rodar dins de les bones sensacions tèrmiques, quina emoció tot plegat, oi que sí? 

Equipat, avui les Five Ten han donat pas a Mavic, un dels cinc Gore l'Alp-X paravent en aquest cas del meu preferit quan faig referència a aquest equip, un dels quatre 2in1, guants de tardor, i mitjons específics d'hivern de la mateixa casa, avui com ahir la tèrmica de 150 de Merino de màniga curta, tapa colls avui també de Finale, Spōk, i Giro, avui negre però. He arribat a casa que notava les puntetes dels dits dels peus una mica més que ahir, el dia que torni a rodar amb les Kestrel aniré amb la combinació de mitxons de Gore d'avui encara més d'hivern que els que portava ahir, i a veure si funcionen millor que amb les Ultimate d'avui, veurem, veurem, avui he pensat a fer molts vells trams, necessito coincidir amb més grups de Falgueres Màgiques, això és bo, d'ells n'he fet diria que quasi cap, anem bé, crec si estic pensant en tornar a coincidir amb els Destructors de Murs, que no hem deixat de sentir-nos, però sí de veure'ns. 

Vaig prou bé tot i les pensades no massa predisposades a sortir a rodar, però el fet positiu entre molts és que avui consolidava el quart Vol de la quaranta-nou, i ja anem a per la cinquanta, a veure, aveure.  

Demà,  descans de Vol, fins dimarts no tinc previst tornar a sortir a rodar, que no de Gran Vol fins el Baix Montseny que aquest el tinc programat, i demà li toca el torn a la Transportadora de Dracs, que en el confinament dels caps de setmana descansa per prudència, per evitar malentesos de coincidir amb un control, que per cert fins ara no n'he vist cap, curiós.

Pensades, ahir mentre era dins del Vol amb el meu Drac quan ja estava tornant cap el Mirador vaig valorar que com que la darrera visita a Palafrugell amb la intenció d'agenciar-me de dos Grans Dracs idèntics no va finalment prosperar segurament després de dos mesos perseguint convèncer a aquests Grans Dracs Dual Sport que vinguessin a descansar al Mirador, i el fet de no ser prou convincent, que tampoc ho vull ser,  calia veure per part meva que segurament no hi hauria projecte de Grans Dracs de dues rodes, que ja no tocava, això ahir, avui la pensada era/és que està cantat que és tram d'arribada d'aquests perquè és el meu tram, curiós, de fet he donat moltes voltes a la situació fallida per decisió meva a Palafrugell perquè ara encara la miraria de portar a terme però fins i tot després de la impossibilitat segueixo pensant que encara em poden sorprendre positivament, que segur que no. 

En tot cas per aquesta setmana tinc el possible test de la versió californiana, la situació està que el tinc cedit tot un dia, fins aquí prou bé, la dificultat està en que l'he de recollir a primera hora i l'he de tornar a darrera hora del mateix dia a la capital, i logísticament no ho tinc bé, entre l'exigent i apassionant dedicació a les Màquines de Prosperitat, entre les estimades anades al Baix Montseny de cada dia, i en darrer terme la seqüència del retornats Vols que no vull que s'aturin per un test d'un Gran Drac, no sé un cop recollit el Gran Drac en quin moment prodria sortir a rodar si a les set de la tarda ja he de ser un altre cop a on l'he de recollir, no ho veig possible, o sí, o sí, és que ara pensava que ho puc fer a l'hora de dinar del dilluns, o sigui de demà, perquè a mitja setmana no puc a la tarda tinc durant cinquanta-dues setmanes l'any una revisió de dues hores d'una de les Màquines d'extrema precisió, i no podria tornar el Gran Drac perquè la revisió finalitza a les vuit del vespre, i el divendres el perdo perquè no podem sortir del municipi, o sigui o demà, o dilluns que vé, o un altre perquè demà és un dilluns molt i molt rar, massa rar, millor dilluns que vé de decidir-me, que ara ja no ho veig tan clar, fent referència a fer aquest test, la resta, el propòsit de tornar a fer Grans Vols segueix caminant, i tant )

MTB, MTB, MTB. 

Van passant les setmanes :-)

I els Vols entre Dracs van siguent una realitat, que bé, també he de compartir que els darrers, uns cinc o sis, dies d'aquesta setmana i particularment el d'ahir no m'ho he passat bé, tampoc malament, però és que a les darreres jornades i molt especialment ahir encara no portava un quart d'hora que ja estava esperant finalitzar el Vol, curiosament físicament vaig prou bé, però mentalment no estic sembla per gaudir dels Vols, ho escric i no em va bé el què ús exposo, bé no ha de ser satisfactori tot el que sigui, això no indica que no sigui positiu fer-ho, vull dir el fet de compartir-ho. El què no sé és si m'ajudarà forçar el mantenir la seqüència dels Vols quan la pensada és l'esmentada, el moment tan singular, tan plural a l'hora, que vivim, a nosaltres no ens porta a estar predisposats, no concreto a què, perquè crec que és general, no ajuda a massa bé res, tot i així, tot i aquestes circumstàncies el dimecres el matí vaig anar a veure dos Grans Dracs de dues rodes a Palafrugell, i bé quasi torno amb ells a dins de la Transportadora de Dracs, finalment va quedar ajornat a dijous, i com són les coses que ahir el vespre vaig abandonar el propòsit de portar-ho a terme, llàstima perquè tot i haver sigut meva la decisió de deixar-ho córrer, avui passades les hores segueixo pensant que era una bona proposta, he de pensar pel fet de ser dos Grans Dracs de dues rodes idèntics, però no passa res, mentre mirava de fer-los venir ja una mica desorientat sonava el mòbil amb una nova proposta, amb uns nous candidats, fet que constata que a data d'avui passi el què passi el Sol segueix sortint cada dia, oi?

Equipaments específics dels possibles nous Grans Dracs, tot aturat )

Funcionament de la Transportadora, quasi de 10/10.

Components pendents de les noves bikes, no he fet res, curiós, hi ha Vols ara sí ara també però aquest retorn els Vols no va com esperava, ni com havia sigut els darres anys, ara estic refent les Lynskey a on estaven per Fort William 2018 i deu ser que no dono per més, cada dia penso en l'Ibis, i cada dia ho deixo estar, bé, després d'un dia en vindrà un altre, he de pensar. Prou feina tinc a recordar quines rodes tins per les Lynskeys, no recordava que tingues dos jocs complerts amb llandes Arch, i sí les tenim, i són les que piorten muntades ara mateix en substitució de les Crest, vull dir l'aturada el novembre del 2018 va ser molt amplia i contundent, i fa unes setmanes ara, des de l'octubre del 2020 que estic recuperant els detalls del treball fet del 2017 i el 2018, fins i tot em costa de digerir, molt, el fet d'aquest buit d'informació, no recordava fa uns dies perquè tenia dos Ardent, i era per si a Fort William es requerissin, però fa res no ho conseguia entendre, curiós, molt curiós. També és cert que el fet de quedar de cop apartat dels Drac, dels seu ús diari, i per tant dels Vols, no ajudava, i que recuperats els Vols cada petit detall va recuperant la seva posició, el seu propi pes ponderat, però és que hi ha moments que ni recordo que tenim dos quadres més de titani nous per preparar, i mira que els tinc dins de les caixes de la pròpia marca totalment visibles, vull dir no estan a un racó a on no hi penses perquè no les veus. 

Estic fent un primer treball pel què fa a l'alimentació dins dels Vols, per estar preparat per si les coses milloren i els Vols SOLO tornen, i si no fos el cas de mentre estic aprenent un altre cop alimentar-me correctament mentre rodo, a fer funcionar el pilot automàtic dins del Vol, és a dir sense haver de pensar, quan parlem de reposició d'aliments, perquè a partir de la volta cinc jo ja no penso, i puc afirmar que des decla tretze únicament descompto disset voltes més fins arribar a la trenta, i la resta de detalls dins del SOLO va en automàtic, i un cop a la trenta,de ser, vaig boig per fer-ne més, més que a l'inici, curiós, és que de principi necessito calma, i no és fins le tretze que em passa això, i no és fins la trenta que em sento realment molt bé per començar a rodar, bé segur que té una explicació lògica, de mentre però vaig treballant per adaptar-me a aquesta vella-nova alimentació a dalt del Drac.

He de dir, d'insistir que ajuda molt sortir regularment a seleccionar l'equipament adequat, ahir mateix a 7°C tota l'estona i les sensacions tèrmiques seguient sent inexistents, que bé, que bé, que bé.

El més nou dels Grans Dracs m'ha portat avui el Baix Montseny, OMG quina super experiència de conducció, quin privilegi pilotar-lo ))

MTB, MTB, MTB. 

Ibis nova )

Per tema de les darreres lletres a on esmentava d'un tema vell nou per mi.

El fet és que ahir mentre cercava informació dels Grans Dracs de dues rodes dels californians rodant pel desert del Moab, els d'aquesta part del Món consumeixen entre el vuitanta i el noranta per cent d'aquest tipus de Gran Dracs, i per tant els fabricant ho fan o així hauria de ser sota les especificacions úniques d'aquests apassionats californiants, i que no és per res però són poques, clares, i a l'hora quasi impossibles d'assumir pels japonesos i europeus, curiós però també cert, em va venir una pensada per a mi molt interessant, positiva. 

El fet és que el nivell d'especialització s'ha extremat de tal manera que els aficionats i prou, que formen  però com sempre el 95% del total és a dir els no professionals demanden productes de dues rodes senzills, per tant amb els components no extremàdament eficients, i per tant econòmics a l'hora, relativament lleugers, no massa lleugeres per mirar d'evitar d'incrementar exponencialment el preu, que siguin compactes, una mica el concepte gravel, és a dir per fer de tot sense fer res bé, tipus les mtb de trail, com us deia els californians demanen aquestes característiques únicament per rebre propostes per sota dels cinc mil dòlars, i els fabricants únicament les proporcionen rondant els deu mil, per sota fins i tot, però sempre molt per sobre dels cinc reclamats. I així, i estigueu atents, porten un estira i arronsa de mes de quinze anys, a on el mercat s'ha anat apagant poc a poc, i ara fa dos anys els japonesos van fer un primer pas contundent, i és a on estan, una única proposta en dos anys, però res de components senzills, tots de darrera generació, de costos enormes, res de relativament lleugers, super lleugers, i per tant duplicant el preu demandat pels desesperats aficionats, però tot i tots aquests inconvenients, val a dir que els consumidors d'aquests Dracs s'han fet grans, ronden sempre per sobre dels trenta, i quasi tots també per sobre dels cinquanta, condicionat aquest fet per ser els que podem assumir aquest despropòsit de pressupost. A aquest darrer grup hi pertanyo jo, i per tant ara esperant que em confirmin, o no que l'única proposta sigui o no la que ha de venir cap el Mirador. Jo ho tinc clar, però el cap em diu que ho he de raonar, de deixar reposar, que ja és el què estic fent, esperar. Ni que dir que qui espera desespera, que no és el cas, però la incertesa de si ens decidirem a fer-ne venir un primer, o si finalment no seguirem aquesta via, sí que ronda el Mirador, i mentre això passa la pensada ahir va ser que si vindran o no que avui està per veure, però sigui quina sigui la via primer els què han de ser els protagonistes han de ser els Vols, no els possibles o no Gran Vols, i tal dit tal fet ja vaig pel segon Vol.

Detalls interessants, el Gobi ha retornat la posició al Speedneedle de ls dues edicions de la WEMBO,  perquè ahir un cop ja recuperat notava el Gobi massa tou, com també he de mirar les rodes les actuals que no sé si han de ser, condicionant un altre cop els pneumàtics, la resta jo diria que de 10/10. I arribats a aquest punt la pensada és que motivat per la situació actual vull muntar l'Ibis de carboni, i deixar-la lleugera i 100% especialitzada per no sortir del municipi, per tant ha de pujar bé, i baixar bé, perquè a SV no hi ha res més, amb un plat i un pinyó per pujar parets amb comoditat, lleugera, molt perquè no estic en forma després de mesos d'un anar en bike molt intermitent i poc freqüent, i ahir vaig valorar que m'he de facilitar el poder sortir, veurem, perquè ho dic i la decisió de quina forquilla rígida hauria de venir no té contesta, l'Enve no sé si la veig, i fora d'aquesta que li falten dos cm. hi ha la Salsa que els té però pesa quasi el doble, i tot i no ser un super inconvenient, sí que és una barrera que costa de superar, no els frens que no seran els R1 nous que tinc si no uns XTR que tot seguit faré venir, perquè rodant a dalt del Drac ho he tingut clar, aquest o aquest. Una possibilitat és muntar l'Enve de la meva Lynskey per veure si funciona a l'Ibis, i si va bé, fer venir aleshores sí la seva propia, ho escric i crec que és una possiblitat, però en cap cas vull desmuntat la Lynskey per muntar l'Ibis, perquè no vull tenir aquesta darrera per fer SOLO, sí la Lynskey ara per ara, i ja puc dir que en tot cas sí contemplaria una candidata tipus IF o tipus Moots, he dit tipus no que siguin necessàriament aquestes marques esmentades, principalment per la dificultat en demanar-les, que podríem, però aconseguir-les després té tot un recorregut èpic, en tot cas en el tram a on som de les tres bikes noves pendents de muntar estic per fer primer l'Ibis, ja us ho aniré exposant mentre vagi avançant. 

MTB, MTB, MTB. 

CKC2"PO" ))

Ahir de sobte i de manera ordenada vaig començar a fer venir els darrers components de les tres bikes, dels tres quadres nous. Fins i tot vaig estar rellegint les llistes dels components que estan pendents, i són poquets, però serà laboriós fer venir cada un d'ells, ara mateix no tinc clares les forquilles rígides que han de venir.

Per pressupost, potser també, però sobretot com us esmento per temes una mica tècnics, però molt exigents per a mi, com poden ser un exemple d'aquests mirar de respectar les geometries de cada bike originals, temes tots prou complicats encara que en termes molt bàsics segueixen sent difícils de concretar, com ho són les alçades de les diferents forquilles rígides a seleccionar per un quadre de 140 mm. un de 120 mm. i un de 100 mm. respectant l'alçada del BB a cada una de les tres, o les potències, i manillars, les característiques d'aquests també diferents per a cada bike perquè el TT és diferent també a totes tres, normal són dues marques diferents, i tres models molt diferents. Aspectes com els esmentats no ho faciliten, segons la forquilla queden condicionats els graus de cada potència, segons aquesta també els ° del manillar, i així sempre tardo més, i més, i una mica més, i sempre sense excepció acabo tenint moltes potències, manillars i forquilles, com és el cas perquè estem tractant aquests components, i que ara no van bé, i segurament després tampoc. No passa res, és un tram que per sort és una vida, que plena part d'una vida millor dit, però que la condiciona a positiu en la seva totalitat, o això penso i crec que també ho visc així, crec.

En tot cas tres components nous que fan la mateixa funció, com ho són les dues direccions Cane Creek 40, i l'única direcció Chris King InSet 3, de les tres protagonistes, la CK no la volia, i ho dic, ho sé perquè fa uns anys, d'uns anys cap a aquí triar és poder permetre, i dins d'aquestes possibilitats darrerament aquesta marca de direccions la identifico equivocàdament però em recorda un fer que no em fa bo tenir-les a prop, però la marca de direcció que requeria i que havia seleccionat, en el darrer moment de fer la comanda ja no estava disponible, aquesta era una tercera Cane Creek de la gamma 70 en aquest cas perquè la 40 tampic estava disponible i per aquest motiu vaig decidir sense un sentit de prestació d'invertir dues vegades més en la CK, com us dic sense massa sentit, i cno perquè la qualitat no hi vagi agafada de la mà, en cap cas, si no perquè el temps vola, a diferència de quan s'escapa entre cada sospir, i si vola estem units no hi ha dubte, i el temps de CK ha volat ara per ara des del Mirador, però el fet és que era o tancar aquest apartat o tancar aquest apartat de les tres direccions, no sé perquè ara i no els darrers mesos, perquè per fer-ho equivocadament no calia demorar-ho, en tot cas he liquidat el tema direccions. I no venen del mateix subminstrador, vull dir no volia tenir-ho pendent però no per un motiu pràctic, si no de sensacions i prou.

Valorant estic ara un nou cranckset per la mateixa bike que portarà la CK, dubto si Turbine, XTR, o SLX, que són les que crec estarien bé, de fet les Race Face esmentades tenen moltes possibilitats, veurem, veurem, dubto amb totes pel tema de l'aranya, jo crec que tornaré a104 mm. tot i que de fet les noves bikes protagonistes de Fort William ja no porten aquestes distàncies entre forats, però jo crec que hauria de tornar a 104 mm. si més no per una de les tres noves bikes, les altres dues no perquè des del 2019 que tinc dos conjunts Shimano de la serie crec recordar M9020 a punt per a elles, de fet eren per les bikes que havien de fer la travessa dels Pirineus, i que no són els quadres que ara vull muntar, de fet els que han de ser per aquesta aventura que esmento encara no els tenim ni demanats, però en tot cas ara per ara únicament de crankset n'ha de venir un, de les preferides les Turbine em fa dubtar que els BB Shimano de la bella Vicious tot i ser també de 24 mm. les velles Race Face que portava la The Motivator siguent també de 24 mm. no anaven a la perfecció tot i ser en principi compatibles, curiós, i ara siguent les Turbine de 30 mm. no tinc clar que un BB92 vagi millor, i el problema és que baixava el rendiment del BB, o això recordo, és que és una experiència del 2009, i recordar-la ara em costa una mica, crec. Perquè no un BB Race Face ve motivat perquè no hi tinc confiança, a on des de la Scalpel, i els seus sorolls del BB que no vull arriscar- me a temes favorables  a sorolls d'aquest component en concret, de fet em passa amb quasi tots els sorolls.

També em frena fer comandes de components perquè al no ser via Amazon els han de portar en mà el Mirador, i poques vegades qui ve té un protocol prudent, a l'inrevés, renoi, renoi, renoi. Amb el primer no hi ha contacte perquè ens ho deixen a les guixetes de la Repsol de SV, i jo aprofito el meu dia a dia d'anar el Baix Montseny per passar-ho a recollir, fins avui prou pràctic i prudent, tot i que no sé exactament què estem promovent quan utilitzem els serveis d'aquest monstre de la distribució online. 

Avui en la meva anada a SC he anat amb el Gran Drac més nou del Mirador, i no tinc mots per escriure que defineixin, que permetin de compartir les intenses sensacions dins del Gran Vol, ahir en part del mateix recorregut vaig anar-hi amb la Transportadora i les sensacions després de les darreres millores que han requerit de mesos, i mesos he de dir que quan vaig amb ella penso que no necessito res més, i mentre sóc dins del Gran Vol sincerament he de dir que el què defineix, el què ho defineix és senzill, i aprofito per fer-ho extensiu a tot plegat dins del meu tram, únicament que ho escriuria perquè així ho sento en lletres majúscules, i ho llegireu però en minúscules, planer, entenedor, quan sóc dins del Gran Vol amb aquest darrer Gran Drac "no entenc res de res", és literalment magnífic, i no per ràpid, que no ho és, ni per conegut, tampoc per popular doncs no el vol ningú, ni per polivalent, recordar-vos que no hi puc rodar més de quaranta cinc miniuts sense haver de posar peu a terra, ni per pràctic, únicament et permet gaudir-ne, no anar del punt a al punt b,  concretament ha quedat reduit a un ús puntual a on prima no utilitzar-lo per res més que per poder experimentar aquestes singulars i breus experiències, i a on mentre tornava cap a SV les pensades de l'equipament específic per rodar dins d'un circuit tancat tornaven a agafar una altra vegada molta força, i a on espero que se'm passi aquesta pensada tan intensa, o bé que es consolidi i un bon dia ja hi estaré donant voltes, que ara rellegint aquesta aportació penso, que divertit que serà, OMG. Us he de parlar de la Transportadora, però ho reservo per una propera intervenció. En tot cas inicialment esperava coincidir amb d'altres pilots inexperts com jo, ara passat un any i poc penso que de cap manera, que bé que estem sense haver obert aquesta porta, i mira que ho vaig intentar mirant d'entrar a un Club, fins i tot vaig participar en la creació d'un espai per Dracs, Grans Dracs, i Grans Dracs també de dues rodes, però en el primer cas per unes exigències fora del meu abast, i en segon per un requeriment de dedicació de temps del què disposo però no tinc clar que aquesta sigui la meva prioritat, en cap cas, en cap cas, crec, crec, o sí i és únicament qüestió de temps i de coincidències, oh yeaaah!!!

MTB, MTB, MTB.

Entre Vols :-)

Mentre no en fem un altre cop, la intermitència ens proposa noves, velles propostes, totes i cada una d'elles molt guapes. Renoi que curiós repetir conceptes i tenir una experiència tan notable.

La propera setmana ara no sé massa bé quina serà per aquest espai de Dracs, en tot cas la setmana que ve tindré diferents proves de Grans Dracs de dues rodes, renoi, estic emocionat, moderàdament emocionat, però tot i modestament és preciós gaudir de petites sensacions tan positives, dins del tram a on som, i insistiré per segon cop, respectant sempre les mesures de precaució cal fer per gaudir de moments de qualitat, respectant sense excepcions les mesures de precaució. Com més instants preciosos construim més qualitat tindrem, per alló de sumar sobre sumes que ja fem, i no ho dic retòricament si no per primera vegada, i insistiré ara sí ara també. 

Les anades al Principat, dues, per adquirir l'equipament específic i únic pels tests, de donar-se les circumstàncies per fer-los, i si no, no passa res, tenim una llista molt llarga d'equipaments complets per a Dracs, perquè en el pas del temps en tinguem un d'específic per a Grans Dracs de dues rodes i que no l'estreni mai no serà una contradicció, el principi és, construir bons moments, i per fer-ho, per fer proves cal disposar del millor equipament per a l'ocasió, doncs això hem fet, un primer equipament de primer nivell, a on casc i calçat seran útils si finalment hi ha Grans Vols amb ells, que bé, que bé, que bé. El fet d'anar el Principat ve per l'aventura del trajecte, no específicament pel lloc que també, i tant, però sobretot pel primer motiu rememorant antigues anades amb Grans Dracs de dues rodes, ara mentre no ens decidim ho fem amb el Gran Drac més radical que disposem, i ha anat prou bé, hem arribat finalment amb ell a Andorra, i hem aconseguit un primer equip, primer pas si hem d'obrir la porta a començar a fer les esmentades proves ara sí ara també en el millor dels casos, o com a mínim fer una primera prova. Quin va ser el primer desllorigador per obrir aquesta nova-vella porta a aquesta nova modalitat de Vols, el darrer Gran Drac més radical, el voler arribar al Principat, en tot cas l'extranya pau, la marcada calma també ens ha ajudat, molt, certament, certament, si serà determinant, si serà prou decisiva per consolidar l'arribada d'aquests als diferents espais del Mirador reservats pel seu descans ho veurem amb el pas dels dies :-)

Les percepcions indiquen recorreguts, i no necessàriament nous, i més a aquest tram tan singular i espcial a on som, i que dificilment digerirem, crec, jo estic decidit avui a repetir-los, i així veure a on porten ara, si el mateix lloc, o a un de diferent, a veure, a veure. De l'experiència roja dijous passat n'ha quedat que no hi tornaré, una lleugera complexitat costeruda per a mi m'indica que és una advertència de sensaciona llunyanes que no vull repetir, aleshores costa de valorar què repetir i què no, en tot cas des del moment que anem dues vegades a cercar l'equipament sí que hi ha un interès inicial en fer un primer pas, petit sí, tenir la intenció de portar a terme un primera prova està prou bé, oi?

De mentre des d l'arribada de la calor intensa que no repetim Vols, a veure, a veure, seguim de mentre perden densitat molt poc a poc, i amb una alimentació que qualificaria de molta qualitat, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB.

13, 12+1 :-)

El temps que fa que la  Transportadora trasllada dintre seu els Dracs a les aventures, a les curses, poques sí. Els Dracs protegits a cada aturada, a cada estació de servei que ens aturem anant a Finale any sí, any no, a Escòcia, i que no han sigut poques la suma de totes, us ho podeu imaginar, i sempre ella seguint les nostres breus indicacions, crec que vestides de prudència, com ho són cap signe distintiu extern que identifiqui la càrrega, que eviti res que indiqui que hi descansen els Dracs, com també el fet de no obrir mai les portes del darrera quan no estem a un entorn conegut, millor dit, molt conegut, coneguts en tenim tots, i ens els apreciem a tots, però de molt coneguts no, que ja ho defineix tot, oi?

Aquesta setmana la Transportadora no viatja protegint Dracs, no sé perquè vaig traslladar-los al Mirador, i ha estat avui per avui una bona pensada, i tant. Així, ara per ara dins d'ella hi ha per una banda el silenci, preciós per si mateix, i l'espai buit, que em dóna bones sensacions, i tant. D'haver-hi la possibiliat-tranquil.litat de gaudir dels Vols, no serà immediat, i sempre ha d'haver-hi el temps per poder carregar els Dracs, i si no és que no havia de ser, oi que no? ))

Penso que dins de la Transportadora hi podríem portar sempre armadures de gala complertes, per si es donen les circumstàncies favorables pels Vols, però que aquestes estiguin impecables no és fàcil, ventilació, mancada d'aquesta, temperatura, sempre extrema, no ajuden a portar-ho a terme, cert que quan les condicions ens eren favorables no ho vàrem portar a terme, sí cada cop que el motiu del Vol han sigut les curses de 24 hores, i en el tram Toscana de quatre o cinc temporades, gran tram va ser aquell, l'Ibis taronja en va ser també protagonista, i tant, i tant. Quantes coses, quants moments que va aportar la Mojo, per si mateixa, quina personalitat, renoi, renoi, renoi. Si bé és també tangible que la Vicious es va espolsar de sobre moltes situacions diferents,  també ho és que en va portar de noves encara més diferents, cert, cert, i inoblidables també, certament, certament, i que encara caminen, renoi, renoi, renoi.

D'aquest tram també ve la construcció, o podria dir reconstrucció del Mirador dels Dracs, i ara mentre escric sobre la Transportadora, sobre els Dracs, l'Ibis, els Vols, les 24 hores, lògic que el Mirador sigui el pilar de tot plegat, sense ell molts dels elements esmentats no haurien sigut possibles, i tant que no, i per aquest motiu com us vaig esmentar estem valorant d'obrir un segon espai de construcció de màquines de prosperitat, m'hauria agradat que fos Girona, però senyal que no toca. El 2005 ja estàvem cercant espai  a la Força Vella, i tant, però la realitat i segurament també la sort també ho van evitar, ni podíem, ni ens ho podíem permetre, el 2012 ho vàrem tornar a intentar, i renoi aquets cop agafats de la mà de nadius de la zona, quasi va ser una realitat, però finalment tampoc va ser, llàstima perquè fer funcionar màquines de prosperitat se'ns dóna prou bé, però després de portar a terme després de dos anys de preparació d'un sensacional projecte, vàrem decidir posar punt i final a seguir intentant perseverar sense avançar, o això em va semblar. Ara valorant si repetirem lloc, zona, a una fortalesa on ja vàrem ser en dues ocasions anteriors, i que d'elles tampoc en vàrem poder consolidar els diferents  Miradors, veurem, veurem.

En tot cas la Tranportadora ha vist la construcció de l'actual Mirador, i podria veure de ser, la creació d'aquest segon Mirador, fet aquest de adonar-me que ella hi era, i ella hi és, és el motiu d'aquesta intervenció.

Els caps de setmana d'agost no hi ha Vols, o milor dit, pocs,  el festival nocturn propi del mes que estem i la zona on som, que s'allarga fins la matinada, fa que els nostres Vols a trenc d'alba no siguin prou segurs, prou tranquils, prou amables, mentre que entre setmana no hi ha hagut coincidències de risc per a nosaltres, el cap de setmana sí que hi han sigut, renoi, renoi, renoi. I nosaltres sempre hi tenim les de perdre, perquè en els trams d'enllaç com ho són la pujada per l'hípica som molt vulnerables a les bombes rodants amb quatre rodes, jovent, i un nivell de combustible etílic que imposa respecte, molt.

Els Vols es van repetint, lluny dels 6/7 per un descans insuficient, però cert també que ara per ara aconseguim ser entre el 3/7, i 5/7. Quan la calor baixi una mica, i l'agost doni pas a ser més propers a la tardor estic convençut que tindrem Vols per donar i per regalar, si més no hi ha les ganes, moltíssimes, sense anar més lluny jo ja sortiria ara mateix, però repetim Vols a trenc d'alba per evitar les coincidències, i avui sense calor i el migdia no és una bona pensada si no volem coincidències, però el fet és que tardaria res a posar-me l'armadura i enfilar propers el Montalt, que bé, que bé, que bé. 

El setembre perseguiré els components que em falten de la VW, com ho són el tap de combustible, el pilot de fre posterior, i ara no recordo quins sóns els altres, en tot cas seguiré insistint. 

Surt una mica més el Sol, no gaire més, millor, i amb ell les ganes de mirar d'aconseguir arribar al Principat amb el mes nou dels Grans Dracs, veurem, veurem, perquè crec que de ser avui seria el quart intent, sense aconseguir-ho, per la incomoditat d'aquest Gran Drac que fa passada la primera hora que sols pensem en baixar a estirar les cames, ho escric i em ve el cap que he de canviar les potències de les dues bikes, les he de passar a 6°, i allargar-les 10 mm. També que crec que podré fer el primer pas que obri la porta a muntar els nous quadres amb els seus componets, fins i tot estic decidit a fer venir dues de les tres forquilles còniques d'acer que necessitem, no ho crec, no ho crec ))

En tot cas a aquestes dates d'agost la Transportadora cada dia està una mica més a tocar d'una nova tardor amb nosaltres, i això, aquest fet preciós ja val una intervenciö com aquesta, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Avui )

I des de fa una setmana la calor durant el dia fa que el descans a la nit no sigui de qualitat, normal a l'estiu, i que un cop passada la nit no hi ha energia per iniciar els Vols.

Portem així dos dies, dilluns i dimarts, i la setmana passada la seqüència va passar del 6/7 a 4/7, i aquesta veurem on ens porta perquè rodar sense descansar no és un bon propòsit, oi que no?

Equipaments a punt, bikes 100% a punt, genets a punt, i a les 04:50 des de fa dues matinades no hi ha la més mínima intenció d'activar el Vol, com sona. Ben hidratat, rondant els dos litres dia, i no aconsegueixo refer la seqüència, la calor, la calor intensa que exigent que és. 

Tema Transportadora, que bé que va, OMG. Ho esmento perquè donarà molt de sí aquest apartat, no avui però sí a properes intervencions de seguir en les circumstàncies actuals. He d'aconseguir una rampa per 250 Kg, yes, yes, yes. I un separador de càrrega. 

El projecte de bikes noves, de les tres bikes noves, bé cada certs dies miro els components que necessito a diferents pàgines i cada dia a l'hora de fer la comanda ho ajorno per un altre moment, no per res, però sí perquè com a fons de pantalla fins avui no hi tenia una de les bikes a muntar, avui sí, l'Ibis, però fa setmanes que hi tinc el Gran Drac de dues rodes, rememoració dels anys 70 feta avui, millor dit diferents candidates, veurem a on ens porta refer aquest tram, que no puc oblidar que és el meu en origen. Dins d'aquest avui he fet una gestió per mirar de facilitar que vingui el nou Gran Drac cap el Mirador, a veure que hi diuen els de Öhlins, he encarregat la gestió a un tercer, perquè la vaig fer directament fa  unes setmanes, i encara m'estic esperant, i qui espera desespera, una mica com la feta amb el representant de Moots fa uns mesos, o un any tocat ja, renoi com passa el temps, tot i dins de la foscor, oi?

Tot i així he de dir que entre el projecte d'un segon espai per la confecció/construcció de les màquines de prosperitat, de l'espai per les joguines, de la recerca també del Gran Drac de dues rodes, i del seu equipament corresponent, per cert del darrer nou Gran Drac tampoc no he fet res pel què fa a equipaments, no passa res, el fet és que estic ben distret, no prou però, tot i que he d'inciar, d'obrir noves portes perquè dins dels tram on som cal mirar de treballar per ser sempre dins d'espais el més dolços possibles, prou difícil, prou extrem que de per sí ja és, podria dir que poden ser sempre pitjor, aquest tram on som és amb diferència el pitjor d'entre tots de les darreres dècades, i encara més preocupant el què pot portar agafat de la seva mà que podria  deixar empetitit el tram actual, OMG, esperem que no, confiem que no.

Mirar que la por doni pas a la pau, ha de ser la prioritat, i el moment no ajuda, ho sé, no passa res, cal seguir els mapes indicadors detallats de l'evolució de cada dia, i a l'hora treballar per estar bé a cada dècima de segon, a cada segon, a cada minut, aquests aspectes són cabdals per mantenir una estat mínim positiu, crec, crec, perquè sobre això no tinc res llegit, volia dir no hi ha res escrit, però certament que no ho sé. 

El fet és que entre colzes s'estava millor, sense? bé, és a on som, i és a on serem, millor tenir-ho clar, i treballar per fer entre modestos i tímits somriures, densos sí però. 

He de muntar les bikes noves, requerirà de temps i dedicació i això és bo, he de fer caminar el projecte, els diferents projectes que us he esmentat, això també és bo, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

A veure demà si dins de la foscor hi ha l'aventura dins del Vol, estaria bé, estaria bé, ho escric i m'emociono, que bé, que bé, que bé ))

Molt bé )

Els Vols roden, Dracs dins del Drac dins dels 6/7.

Els nous Dracs no estan caminant, vull dir no estic fent venir els components que requeririen per poder finalitzar la construcció. Així els protagonistes de Fort William ho són també ara. Insisitir en el retrocés a llandes més estretes, pneumàtics menys densos, i que seint, potència, i manillar crec que farem un pas enrere.

El seient tornaré a rodar amb el Tune, l'actual em va molt bé, però un cop estic més recuperat crec que he de refer el tram, potència retorn a 6° positius i 10 mm més, i manillar, necessito 12°, ara per ara no sé d'on treure el manillar, però sense presses tot camina, segur. 

Rodant a pressions per sota dels 20 psi, deixant que els laterals quedin marcats amb la pols mentre rodem, i perden prestació si coincidim en baixada i asfalt, com ho és la riera mentre baixem dels Tintorers, acceptant aquest punt anem ara molt i molt bé, i tant.

Avui per avui els nous Dracs no tenen sembla propòsit d'iniciar els Vols, sembla, tot sigui que demà es despertin i no parin de reclamar el seu torn, però avui per avui sembla que no.

Sobre els genets, primer estem per recuperar la constància dels Vols de trenc d'alba que com us esmentava sembla que podríem haver entrat a un bon tram, i ara per ara res més, la preparació fora dels Vols feta del 2107 al 2019 la deixem de banda, i ens concentrem a passar els temps acotat que tenim a dalt dels Dracs, sí que hem treballat i molt temes com la millora de la qualitat de l'alimentació ajudats per aquest tram tan exigent de confinement en primer terme obligatori, i ara de confinament voluntari ) fet que ens ha portat a arrossegar entre una i dues garrafes menys, ho escric i no m'ho crec, com? Ara no ho aprofitem a nivell de sensacions pel nostr baix estat de forma, però quan estiguem rodats aquest punt ens pot ajudar molt, si més no això sembla. 

Veurem, avui per avui ser dins del Drac està requerint d'una certa exigència, cert, cert, però també ho és que cada dia a les tres quarts tocats de cinc estem drets inciant els preparatius del Vol, avui no seria un bon exemple, perquè tot i ser una jornada de descans, anàvem a sortir, i un cop equipats, per la pluja del moment i pel fet de ser la jornada de descans hem decidit ajornar l'aventura a demà.

El més que probable nou Gran Drac de dues rodes està rondant Girona, curiós, i per tan les meves anades per valorar quin és el candidat em fa ser-hi, que està prou bé perquè hi veig menys risc que anar a la capital a fer exactament el mateix, veurem, veurem, difícil vint-i-tres anys després valorar de com portar a aterme aquest nou tram, que ja té de transfons també portar a bon port una petita aventura, i tant, i tant.

Salutacions

MTB, MTB, MTB.

27,5 )

Com va de bé, millor dit com anava, perquè fa mesos que no pedalo, no setmanes. 

Dono voltes els pneumàtics, uns Ikon, també a les rodes davanteres, darrera no, les DT240 posteriors específiques per a single speed són les fixes de casa, sí però també em ve el cap com us esmento el tipus de goma que utilitzem, aquests Maxxis tan potents, i la pregunta que em faig és si són els nostres, si són per a nosaltres els que millor ens poden anar. En porto una de de pensada, i poc a poc hi donaré voltes, sobre el principi de l'experiència del passat a Finale del 2009, amb els Notubes crec recordan que eren els The Raven, en 26" en aquells temps, tot i que els Ikon són avui per avui per a mi de 10/10, això sí, EXO 3C TR. cada dia hi ha noves propostes de pneumàtics, i de rodes sí, però estic concentrat  amb les llandes, i les gomes, per mimetisme entre Dracs i Grans Dracs, segur, segur. 

Ara dins del tram on som, estic content de les darreres i repetides anades amb el darrer Gran Drac a Girona, les llargues caminates des de l'entrada de la ciutat fins a les parts més altes de les muralles derruides, i quines muralles, bàsicament perquè ara que no podem sortir valoro molt haver-hi voltat ara sí ara també mentre no pedalàvem. 

Aquests dies no sé massa bé perquè no paro de recopilars centenars de dades del Gran Drac, del més nou, dic no sé perquè motivat per uns Grans Vols intensos, molt, a on a cada tram l'experiència és memorable, sense ser extrema, la percepció de control, de sentir cada centímetre de contacte amb el pneumàtic, a on és tan directa la transmissió d'informació que crec que penso més en aquesta qüestió mentre hi sóc que no pas fins i tot a la zona de trail braking. El fet és que em satisfà tant el concepte, que l'experiència del moment siguent molt important, i tan, però renoi la concepció del mateix, la idea portada a terme em porta a aquest fer, pesa el concepte més que l'experiència en si mateixa a dalt del Gran Drac, que també, que també :-)

En tot cas, des d'on deixàvem reposar el Gran Drac a les afores de la ciutat fins el mateix centre el Pont de Pedra, una anada i una tornada a peu que donava per reflexionar, molt, per reviure darreres experiències dels Dracs i la Transportafora d'aquests. Són unes aventures SOLO memorables amb el pas dels anys, i per tant és inevitable recordar-ne detalladament fotograma a fotograma cada un dels instants, també ajuda que per ser de posades en escena fixes, repetitives, les imatges a recordar són germanes totes, i això ho facilita molt, i tant :-)

Caldrà anar preparant els equipaments de primavera, o no perquè els que tinc ara, les armadures actuals crec que són les de la darrera tardor, i per tant coincideixen les primeres amb aquestes, no calor, no fred, diria que són les ideals, oi? El fet però és que els prepararé, millor dit els revisaré, sí, però crec que no caldrà fer res, com a molt fora de seleccionar, simplificar, crec, crec.

Les bikes a punt, mesos de recuperació, i un tram que proposa de Vols, a veure, a veure, o esperem, per ser prudents, ara per un doble motiu, dens, molt, necessari, aleshores tot suma, segur, segur )

MTB, MTB, MTB. 

Valorant els temes, els aspectes sobre els components de les noves bikes, les tres, ho escric i encara no m'ho crec, i tot seguit em ve la pensada de la Transportadora de Dracs, quina més bona tasca, quina feinada que hem fet, això sí que ha sigut un projecte de cap a peus, bé una mica seguint el fil de tot plegat, a que sí, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

Fins i tot arran d'una conversa des del Mirador dels Dracs podria ser que em decidís finalment a fer venir components, i fins i tot equipaments, i un altre cop la Transporter es fa present, quina petita joia, coincident el concepte amb el del tipus de Dracs, amb els dels tipus de Vols, renoi, renoi, renoi.

Meccano )

Hi ha dies per, i dies per, avui és dia de Grans Dracs, de la Transportadora, i de Dracs.

La T5 vindrà cap al Mirador, per ganes de conduir-la tornant avui del Baix Montseny, i també ajuda que el pronòstic del temps avui i demà és de Sol, i aprofito per deixar el XV i la seva tracció TTS descansant el Baix Montseny.

No és que tingui que fer res concret a la Transportadora, ni tampoc amb els Dracs que custòdia, però és que quan vaig recollir la VW un cop al Mirador, un coo a casa carregar tota la logística SOLO va ser tan emocionant que ara passats aquests dies vull repassar acuràdament el què hi vaig carregar i el com. 

Per muntar un o més dels quadres nous hauria de demanar alguns components, pocs però ara per la situació estic més per ordenar i aclarir que no pas per decidir, això fent referència a bikes, perquè si parlem de màquines de prosperitat la darrera setmana fins aquest dilluns passat ha sigut de presa de decisions, OMG. Qui m'havia de dir que l'aparent adormida determinació del genet vestida de pruden reflexió i pausada moderació en set dies donaria pas a una absoluta determinació en prendre decisions que marquen, defineixen tot un patró per el Mirador. 

De mentre avui hi haurà anada obligada al Baix Montseny, i tornada amb la T5 cap el Mirador, un programa preciós, certament, certament )

La Transportadora ja és al Mirador, i el quadre de l'Ibis ja és objecte del gaudir de reposar a la calidesa de l'espai del Mirador i no tot i ser un privilegi protegit per la Transportadora. Mentre escric el tinc ara ben situat a la meva vista, i en aquests moments no veig el color gris gras com a projecte per a mi, una talla M sí, hauria estat bé negre mate, tot no pot ser. Això sí la caixa de l'Ibis a la meva esquerra, i el quadre de l'Ibis a la meva dreta són un escenari de 10/10, i tant, i tant. També he de dir que les dues Lynskeys ara mateix tenen un pes tan gran a diferència de fa unes poques setmanes que no els hi veia gaires possibilitats a tornar a ser protagonistes dels Vols, que apreciar qualitats, o detalls, o particularitats a les noves incorporacions em costa una mica, cada cop menys, motivat crec per aquest nou tram a on som, a on tot agafa diria un prisma molt diferent. En tot cas la qualitat de construcció de l'Ibis no és ni de bon tros ni millor no pitjor que la de la meva primera Ibis, i sí que està un xic per sota a la qualitat dels acabats de la darrera, la SL, el què indica això és que per a ells la SL va ser la culminació de l'experiència, i certament que va er així perquè aquesta nova Ibis de casa cada racó del quadre, sense anar més lluny els dos triangles tenen la seva numeració específica, separada, tenen petits defectes d'acabat, tant de zones rasposes no acabades del carboni i de la pintura d'aquest. Les patilles interiorment no estan acabades de pintar, inclús hi ha guixades en color vermell i blanc dels controls passats, i no petites precisament, en el ST passa el mateix, no sé si són de retolador fluix aquests operaris d'Ibis, segurament :-)

Avui, d'aquí a una estona hi afegiré el costat de l'Ibis un dels dos nous quadres de titani per comparar quina sensació em donen un i l'altre, seria com un vs, no de carboni vs titani, sí seguint el fil del paràgraf anterior sobre qualitats d'acabats dels dos.

La Transportadora, com va, va de cine, de tots i cada un dels centenars de detalls refets únicament queda un petit punt perque quedi per a mi perfecte, i és que entenc que la substitució del defectuos i vell "palier" dret per un de nou, ha deixat la T5 encara ara tot i haver tornat al concessionari també per rematar aquest punt, encara amb ganes d'anar sola a l'esquerra, és lleugeríssima ara la tendència però és, cert que ara és molt suau, i molts cops quasi no es nota, ara bé, la VW com us deia va de cine, no anava així ni el dia de l'estrena, el conjunt de noves suspensions Pac Sport que ja portava d'origen, que són uns centímetres més curtes i més seques, i no sé què dir, són això esportives, però és que ara el comportament d'aquestes és hiper sec ja ho hauria de ser el primer dia que la vàrem estrenar, però en cap cas tenia aquesta reacció tan de deportiu anys 60, i mira que els pneumàtics tenen un super perfil, però el comportament és de ser d'una pausada i tranquil.la T5 amb ganes de fer tandes. 

El motiu d'anar millor ara que nova és crec perquè passats dotze anys ara no hi ha la il.lusió extrema del dia que la vàrem estrenar, a on els nervis i aquesta il.lusió ho inundava tot, si no que ara mana l'experiència tranquil.la d'anys de rodar-hi. Fet que fa que tot sigui molt objectiu quan parlem de sensacions al volant. Quin plaer haver decidit refer-la, oi? una màquina de records, i de sensacions, un comprimit efervescent de tot plegat, a on ara hi penso i certament que em desprèn un somriure, tranquil, però a on les sensacions són certament precioses, i aconseguir-les en aquests dies és un bé preuat, molt, i tant, i tant :-)

Demà baixaré un segon quadre nou, i segurament o bé ampliaré aquesta intervenció o bé en proposaré una de nova. 

MTB, MTB, MTB. 

I qui espera :-)

Van passant les hores, els dies, les setmanes, i cada vegada seguim a aquests horitzó que a cada hora que passa és més i més singular, no sé si també dir més diferent?

També crec que és cert que hi ha més llum, més claror, menys foscor, no per bones notícies, en cap cas, sí per disposar cada dia de més informació, breu, reiterativa, també, també però la informació moltes vegades ajuda, també, també :-)

Són moltes hores escoltant, crec que hi estem molt entrenats al Mirador, crec, i per aquest motiu passats els dies hi ha més conceptes transparents, pocs, però més. Durant la crisi financera vàrem estar sempre mirant, érem invisibles dins les presses de tothom, i per tant podíem escoltar de fet no podíem/sabíem fer res més, abans d'aquesta duran el període d'expansió tot anava tan bé que ja estava tothom equivocàdament bé, oi?

Passen els anys, oi? i on som, per a mi un tram nou, vell per aquesta societat, en aquesta ocasió, com a les altres però ara clarament tots n'estem envoltats, tant que en som, del tot, del tot. 

Els percentatges de recuperats pugen, el de les males notícies baixen, el de les afectades també, cada dia una mica millor, tot i que en xifres les tristes segueixen augmentant, poc a poc, poc a poc. 

Mentre cada dia la meva anada al Baix Montseny en el meu nou Gran Drac té un punt tan extrem que crec que el temps per part meva de comprendre aquest concepte tan radical ha passat, no ho afirmaré, han de passar més dies, crec, i tot i així  no sé si podré introduir-me a aquest món que des dels noranta ha quedat desert, seré prudent, quasi del tot. Sí que he de dir que mentre tornava de SC les ganes de fa unes setmanes d'entrar el circuit, aquesta tarda em semblaven poc prudents, ara mentre escric des del Mirador em sembla clar, i molt necessari/interessant entrar a rodar volta darrera volta, afluixant cada dues, no cada tres, per evitar que els pneumàtics i els frens perdin rendiment, el ritme evidentment moderadíssim, la meva forma física té molta feina per fer, molta, o no, i acceptant on sóc puc quedar-me una mica tranquil, des de casa assegut el Mirador dins d'aquest espai de The Great Escape MTB. 

Confinats, la lectura, la inversió de temps en aquesta és una constant, les lectures sobre millores, sobre con baixar el pes del Gran Drac em porten ara sí ara també el punt de partida, d'inici. La complexitat per fer millores és per a mi quasi incomprensible, diria que també impossible. Dades tècniques, també curioses, com que el pes, la reducció d'aquest si no està davant de l'eix davanter i darrera si és el posterior, no millora el comportament dinàmic, la seva reducció d'aquest, així el pes a perdre ha de considerar, tenir present quina ubicació té/ocupa respecte a cada roda, i respectar la rebaixa equilibradament, proporcionadament sobre cada roda, tenint present que de fer-ho cal mantenir l'equilibri també respecte a la relació de càrregues entre els dos eixos, i així cada vegada la complexitat augmenta, i tot i entendre-la, però són masses variables per a mi, crec, crec. A part que fer-ho implicaria valorar el factor que el fabricant en origen tara/regula les suspensions pel pes original, i per tant si rebaixes aquest pes requereix de modificar ela paràmetres d'aquestes suspensions. 

La propulsió, tots els Dracs la tenen, el seu comportament queda molt condicionat al pes que gestiona, és a dir l'equilibri del seu comportament va lligat a aquest fràgil equilibri, si baixo pes del tren posterior modifico l'equilibri existent per un de nou que representa que jo tinc clar quin ha de ser, que no és el cas, vull dir quan decideixo baixar el pes a aquesta zona he de tenir clar què vull aconseguir, la relació de més lleuger més ràpid no funciona necessàriament en aquesta relació, pot però no té perquè ser aquest el resultat, no és així de fàcil, perquè sigui així cal tenir molt criteri, i en el meu cas hauria de venir per l'experiència, i aquesta no és la circumstància. Cada cop que començo a llegir, a documentar-me sobre aquest punt, com us deia torno a l'origen, és a dir, per això no em decideixo a fer cap modificació. També pesa que el seu comportament actual és literalment impecable, però impecable. 

Teníem un Scalextric de petits que per poder arribar a agafar els cotxes descarrilats necessitàvem una mena de grua llarguíssima, era un pal llarguíssim amb un gatell tipus el d'una tija de suspensió regulable però que en lloc d'obrir i tancar un circuit d'oli, el que tenia era unes pinces que obertes agafaven l'amplada del cotxe i a on prement el gatell feies que les pinces es tanquessin, la unió entre el gatell i les pinces era un filferro llarguíssim, era realment un artilugi fascinant que ens va fabricar el pare en pau descansi, que és qui dirigia el què per a nosaltres eren unes mega aventures, com compartir sobre la meva màquina aparca vagons Marklin, i pel que fa a les bikes, devpetits respecte a aquestes darreres a casa no ho teníem bé, aleshores passats els anys hi havia diferents possibilitats, diferents percentatges que en el futur tinguéssim Grans Dracs, trens, i bikes, les bikes segons això no en tenien de possibilitats, com sona, els trens, bé requerien d'un nivell que en cap cas tinc, aleshores únicament tenia a mà els Grans Dracs, que per uns recursos quasi sempre necessaris, imprescindibles  perquè fossin una realitat quan han arribat ho han fet possible, tant que quasi que no tindran temps de ser-hi, crec, curiosament les bikes han sigut les absolutes protagonistes durant dues dècades, OMG, i he de dir que un cop reacondicionada la Transportadora l'espai que ha alliberat al Mirador deixa les dues Lysnkeys en una posició excel.lent, ho dic perquè les veig i recupero el perquè de tot plegat dins del què va ser el projecte de Fort William, el què no sé és si serà suficient, no ho sé :-) 

En tot cas fent referència al darrer nou Gran Drac sóc afortunat, renoi, és increible que es fabriquin joguines com aquesta, costa per mi d'entendre que una plataforma nova feta expressament pensant en fabricar limitadíssimes unitats, aleshores tenir-ne un, que al Mirador ni hagi una d'aquestes poques fabricades quasi que no sé com gestionar-ho, de fet penso que haurà marxat que encara no hauré entès com ha sigut possible que arribés al Mirador, renoi, renoi, renoi, ho relleixo ara passats els dies i em reafirmo sobre aquesta sorpresa, quasi diria perplexitat.

Amb totes les bikes, components de les properes noves bikes, els quadres nous ara al Baix Montseny ara el Mirador està com buit, que no és cert, Yetis, Santa Cruz, estan on sempre gaudint del Mirador, però la Vicious, la Spot Brand, la Ibis, el quadre, i les altres dues bikes, els quadres, es troben a faltar, molt, i tots els conjunts de components tant per les properes noves bikes, com dels kits de les dues Lynskeys donen molt que però que molt joc, hauran de fer recorregut cap a SV, segur, segur. 

Important que el pes de les rodes, tot i ser conjunts lleugeríssims, el què és realment important és que la llanda i el pneumàtic siguin extremadament lleugers, és a dir que les boixes siguin denses és menys important, sí que el conjunt esmentat sigui de 10/10, i tant!!! :-)

Curiós els discs del darrer Drac muntat únicament pot funcionar amb ferodes orgànics, condiciona però està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Passos :-)

Mentre no hi ha Vols, entre Grans Vols i passos, tots els prudents, físics, de gestió de la Transportadora de Dracs, i de confecció dels components de les dues bikes noves. 

Mentre això passa, també estudiant ara sí ara també les millores per rodar a dins del circuit, dels equipaments nostres, cascs a decidir, important aquest punt. Ara per ara Bell podria ser un bon candidat, veurem, veurem.

Certament que el tema de la tornada de la Transportadora de Dracs és la notícia esperada, i demà miraré de gestionar el seguiment per veure a on som, de mentre encara no he donat les instruccions sobre què fer amb les llandes, a veure, a veure, oi?

Els Vols aturats, renoi, ho escric i em costa de gestionar, si no ho escric únicament hi penso, molt amb els Vols a trenc d'alba, OMG, de pensar-hi el cor em fa un petit sobresalt, la il.lusió actual marca la diferència d'ara a fa unes setmanes, però mana la prudència, primer la recuperació ben consolidada, després els Vols, de migdia, de matinada, és igual quins siguin, en tot cas ara els espero amb ganes, que bé, que bé, que bé, ja era hora. Tinc un pla, que ja us l'exposaré mente fem un cafè :-)

Estaria bé que coincidís la tornada de la VW amb l'inici dels Vols, no serà crec, perquè la Transportadora en dies, com a molt una o dues setmanes serà al Mirador, i els Vols, el retorn d'aquests penso que no serà fins a tocar de la primavera, o això tinc programat/previst, crec, crec.

Hi ha dies per a tot, ara ho és per consolidar la recuperació del genet, de la Transportadora, també posteriorment dels Vols, i a l'hora preparant les noves bikes, i l'entrada de ser del Gran Drac a rodar al circuit, mtb, mtb, mtb.