Entre Vols :-)

Mentre no en fem un altre cop, la intermitència ens proposa noves, velles propostes, totes i cada una d'elles molt guapes. Renoi que curiós repetir conceptes i tenir una experiència tan notable.

La propera setmana ara no sé massa bé quina serà per aquest espai de Dracs, en tot cas la setmana que ve tindré diferents proves de Grans Dracs de dues rodes, renoi, estic emocionat, moderàdament emocionat, però tot i modestament és preciós gaudir de petites sensacions tan positives, dins del tram a on som, i insistiré per segon cop, respectant sempre les mesures de precaució cal fer per gaudir de moments de qualitat, respectant sense excepcions les mesures de precaució. Com més instants preciosos construim més qualitat tindrem, per alló de sumar sobre sumes que ja fem, i no ho dic retòricament si no per primera vegada, i insistiré ara sí ara també. 

Les anades al Principat, dues, per adquirir l'equipament específic i únic pels tests, de donar-se les circumstàncies per fer-los, i si no, no passa res, tenim una llista molt llarga d'equipaments complets per a Dracs, perquè en el pas del temps en tinguem un d'específic per a Grans Dracs de dues rodes i que no l'estreni mai no serà una contradicció, el principi és, construir bons moments, i per fer-ho, per fer proves cal disposar del millor equipament per a l'ocasió, doncs això hem fet, un primer equipament de primer nivell, a on casc i calçat seran útils si finalment hi ha Grans Vols amb ells, que bé, que bé, que bé. El fet d'anar el Principat ve per l'aventura del trajecte, no específicament pel lloc que també, i tant, però sobretot pel primer motiu rememorant antigues anades amb Grans Dracs de dues rodes, ara mentre no ens decidim ho fem amb el Gran Drac més radical que disposem, i ha anat prou bé, hem arribat finalment amb ell a Andorra, i hem aconseguit un primer equip, primer pas si hem d'obrir la porta a començar a fer les esmentades proves ara sí ara també en el millor dels casos, o com a mínim fer una primera prova. Quin va ser el primer desllorigador per obrir aquesta nova-vella porta a aquesta nova modalitat de Vols, el darrer Gran Drac més radical, el voler arribar al Principat, en tot cas l'extranya pau, la marcada calma també ens ha ajudat, molt, certament, certament, si serà determinant, si serà prou decisiva per consolidar l'arribada d'aquests als diferents espais del Mirador reservats pel seu descans ho veurem amb el pas dels dies :-)

Les percepcions indiquen recorreguts, i no necessàriament nous, i més a aquest tram tan singular i espcial a on som, i que dificilment digerirem, crec, jo estic decidit avui a repetir-los, i així veure a on porten ara, si el mateix lloc, o a un de diferent, a veure, a veure. De l'experiència roja dijous passat n'ha quedat que no hi tornaré, una lleugera complexitat costeruda per a mi m'indica que és una advertència de sensaciona llunyanes que no vull repetir, aleshores costa de valorar què repetir i què no, en tot cas des del moment que anem dues vegades a cercar l'equipament sí que hi ha un interès inicial en fer un primer pas, petit sí, tenir la intenció de portar a terme un primera prova està prou bé, oi?

De mentre des d l'arribada de la calor intensa que no repetim Vols, a veure, a veure, seguim de mentre perden densitat molt poc a poc, i amb una alimentació que qualificaria de molta qualitat, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB.

Transportadora :-)

A punt de tornar cap a casa, tinc moltes ganes que això sigui així. La Reina va valorant que un cop acondicionada, un cop ja torni a ser al Mirador la Transportadora de Dracs deixi de fer recorregut amb nosaltres. 

El fet és que reacondicionar la VW ho hem fet perquè passa l'ITV cada sis mesos, i darrerament anava del lloc a on descansa a SC a l'ITV de SC i tornava seguidament a descansar, amb alguna breu excepció, però molt excepcionalment. A cada ITV per fer calia/cal connectar la bateria, i de tornada desconnectar-la. 

La reflexió va ser que si un cop refets tots i cada un dels petits desperfectes/detalls no la utilitzàvem durant el trancurs del primer any, passat aquest la posaríem a la venda, vull dir vàrem valorar que no fos que el deteriorament per ús dels darrers anys fes que no pensséssim en ella a l'hora de preparar aventures de bikes, ara bé passat aquest primer any després de deixar-la perfecta, el propòsit inicial en cap cas era de posar-la a la venda tot seguit després de finalitzar el reacondicionament, aquesta era la idea inicial :-)

També pesa que després de Fort William quan penso en bikes, aventures de bikes, certament que també motivat per aquesta lenta recuperació de la meva lesió el fet és que la Transportadora de Dracs ha quedat a un cantó, no sé si temporalment, no sé si definitivament, ara primer mirar, valorar si la passem a cinc places, i de fer-ho o no, veurem en els primers dies, o hores únicament cap a on anem.

És cert que la sensació en la primera tornada de la T5 al Mirador després de finalitzar la llarga llista per deixar-la acondicionada va ser preciosa, cal veure que la vaig portar a reparar el novembre i de fet encara està al concessionari, fent, fent i fent, no han parat, i en la tornada al concessionari a corregir petits detalls que no estaven del tot correctes/finalitzats, encara hem aprofitat per millorar encara més aspectes que per la llarga llista inicial no havíem caigut/vist que es tinguessin que fer, tot i ser problemes, desperfectes que realment feien que fos incòmoda a l'hora de circular amb ella. 

Ara, aquest març no he decidit res sobre bikes, he de pensar que estant concentrat en la Transportadora no ho he fet en una altra direcció que no sigui la T5. 

Ara desacansa al concessionari, i podria molt ben ser que tornar no sigui un condicionant de si la VW marxarà o si finalment es quedarà si no que ens podria portar a aspectes més interessants, diria fins i tot de més profunditat.

El moment proposa d'ordenar encara més que mai, ser a casa, no sortir fora de les obligacions autoritzades, ajuda a ordenar a reordenar, oi?

Aquest matí, com cada dia els Grans Vols amb el nou darrer Gran Drac anant i tornant al Baix Montseny, com avui, com ahir, són la gran distracció, una entre moltes, però certament que la intensitat d'aquest pesa molt, però molt :-)

MTB, MTB, MTB. 

La de dimecres :-)

No la vaig fer, he de deixar passar unes hores entre sessió i sessió de fisió, i això és el què vaig fer dimecres.

La Reina hi va anar en lloc meu, prou bé. I avui sí un altre cop em toca a mi, a les 20:00 a SC sessió amb l'Andreu.

Segueixo poden conduir, segueixo descansant al llit, i descansant, ja estic en les set hores dia setmanals de mitjana, de fet lleugérement per sobre de les set hores, que bé, que bé, que bé. Tot i que aquesta darrera nit no ajuda perquè ahir la mitjanit va arribar a una de les cases on estem construint una de les poques i precioses Màquines de Prosperitat. 

I avui també d'aquí a una estona tinc un Festival, no un Vol, en cap cas, d'aquests ja fa temps que no en tinc, oi? :-)

Però hi tornarem, segur, no repetir crec que és impossible pensar-ho, altra cosa a on ens portin les circumstàncies, i tant, i tant, en tot cas avui la Transportadora de Dracs em portarà un altre cop al Baix Montseny, oh yeaaaaah!

Bec per on pares?

MTB, MTB, MTB. 

Migdia del retorn

OMG, això no és una entrada de l'hivern, 17ºC qui si podria resistir, bé sí, demà per un dinar especial el migdia quedarà reservat a això a dinar, però avui no és fàcil de gestionar no fer un bon Vol.

He preparat l'equipament, no el del matí, que tot i ser proper per a rodar per 12ºC, ara per 17ºC el calçat ara d'estiu amb les Giro Privateer i punteres Mavic, mitjons aquests d'estiu-tardor no d'hivern, tèrmica sense mànigues d'estiu,  culot Endura d'hivern, jaqueta Xenon AS, guants d'estiu Hirzl, també de recanvi els alp-X curts de canell, protector de cara i coll, i gorra Spok. Com que m'h decidit per la Xenon, puc portar els Alp-X, la manxa, i també hi he guardat el protector de coll i cara a Mataró, pel fet que la temperatura no era de17ºC si no de 20ºC a la riera de Llavaneres a l'una tocades del mig dia.

Sense incidències, sense coincidències, amb aigua, un terç del bidó de 500 ml. sense eines, amb llums però sense fer-los funcionar. 

He passat calor, no molta, però he passat calor, crec que ho prefereixo a passar fred.

La ruta era el Drac, dic era perquè no l'he fet, m'he decidit per fer planer, i renoi quants quilòmetres he fet en relativament poc temps, OMG. Per a mi poder rodar trenta quilòmetres ja és un gran què, poder fer-ne més un privilegi entre setmana, avui és un dia d'aquests, aquest migdia no fent desnivell he anat sumant quilòmetres tenint clar que em tenia que reincorporar al dia a dia passades tres hores de l'inici de la sortida, i bé aquest era el límit de temps de l'aventura d'aquest migdia, no d'avui, de poder ser.

Moltes seqüències de situacions no contestades, de fer una fila llarga de silencis per evitar, i mil vegades més que aquestes les seqüències de somni, omg, omg, omg, que m'han vingut al cap. 

Encara no entenc el grupet de a cuatro.

Les residuals han de ser-hi per elles mateixes, no per ser necessàries a casa, en cap cas, sí perquè a un Món tan plural ha d'haver-hi espais a on les situacions que no aporten sensacions positives són necessàries, a casa no. Per això tinc tantes pensades de somnis a fer realitat, i de realitats que en el seu origen eren un somni, tinc pendent d'entre les pensades bones, la crònica del Mundial de Fort William aconseguit per la Reina, per exemple, mtb, mtb, mtb. No l'he fet encara perquè encara no l'hem digerit del tot, de fet no ho podrem fer mai del tot, però a on som està prou bé, oh yeaaah

Quin dinar més emotiu, més necessari si vull seguir fent Dracs ara sí ara també. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense força i amb ganes de Vols

Com sona, com sona, a les cinc de la matinada la reacció ha sigut la de Vols, passats uns minuts també, però havia en primer terme de coordinar la sortida de casa de la June, i després proposar Vol, així pensava que havia d'anar i així ha anat.

Mentre sonaven les sis al campanar de SV jo feia la darrera aportació, de fet hi ficava la darrera imatge, la d'abans de sortir de casa, a on pel pronòstic de 7ºC m'he equipat amb la tèrmica de Merino d'Endura de màniga curta, la jaqueta la Fusion AS, per tant sense eines, i sense manxa, sense segon joc de guants, amb els guants Alp-X llargs de canell, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, botes Lake MX140, protector de cara i coll, i gorra Spok. La realitat és que a la riera de Llavaneres, 12,5ºC a un quart de set del matí,  i jo equipat per a 0-12ºC, bé per proximitat a la màxima no he patit calor fora de la primera mitja hora als primers metres en direcció a Santa Mònica. 

Un altre cop entre Fades, he fet aturades per una Lluna magnífica, per mirar de congelar l'instant entre Fades, amb la seva llum, la de la Lluna, omg.

Passada la primera mitja hora, potser més, ja no tenia la sensació d'anar frenat, que hi anava segur però el pensament volava per altres barris. 

Una sortida a on després dels primers deu minuts ja anava agafada de la mà de la pluja, he passat Llavaneres amb un pluja de més a menys, fins el punt que un cop he deixat enrere el poble la pluja tampoc m'ha seguit.

L'instant entre llum i foscor impossible de poder detallar fidelment, la imatge ajuda molt més a poder-ho compartir. Moltes pensades a dalt de la bike, de bike, bike i més bike, sí, i he de veure a on em porten, perquè totes però totes molt atractives. 

Ara després d'aquest primer Vol, cal quedar a l'espera de veure quines són les properes sensacions per poder gaudir o bé de més aventures a dalt del meu Drac, o bé per seguir descansant.

Passades les hores,  després del Vol, el Sol brilla com feia dies que no ho feia, i des del Mirador del Drac a SV, un bon cafè, i molta, molta calma per afrontar una jornada brillant, pel contingut, sí, i pel Sol, per ell també, per la seva llum entrant per les finestres del Mirador, sense ell el dia no tindria la intensitat que necessito per gaudir, gaudir, i gaudir de l'aventura de ser-hi. Ara en to de llum, aquesta matinada en to de foscor, omg, omg, omg. Un Destructor, sense dubtes sense veure'l sé que és l'Independent, a on he tastat que no va sol, el Destructor Independent no va sol, OMG.  

De les corones de granit no han sortit les Fades, ni els cavallers, aleshores fora d'elles, lluny d'elles, únicament hi ha el Destructor Independent, i la Fada Reina, la resta de Destructors de Murs tots, cada un d'ells estan protegint les corones de granit, sense excepció, no sé perquè, no és una ordre dels genets, en cap cas, sí un fet que els honra per la seva devoció a protegir les Fades de la Foscor i els cavallers de la llum.

Les Falgueres Màgiques sempre presents a aquesta estació que ja es prepara per cedir el pas a l'hivern.

Dies ara ja sí de Single Speed des del Mirador del Drac, bona percepció, com aquesta matinada la jornada pinta molt bé, i els ànims de Vol en són els protagonistes, i de seguir així seguiran els Vols dins de la jornada.  I de no ser, no passarà res, un reinici dels Vols també el puc llegir en clau prudent, i després d'un dia de MTB aniré a per un segon, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Dades

L'emoció no va lligada, no es mou propera, no té relacio amiga amb la continuitat del dia a dia establerta, pel què fa a SV, pel què fa a casa. És més aquesta, aquesta emoció un cop és manifesta si no és dins d'un tram molt definit d'inici i final molt acotat, sense aquesta tanca que marca el límit de duració d'aquesta sensació, no la seva intensitat mentre es produeix, en cap cas, en cap cas, implica sempre a SV un canvi, no una evolució, i aquests canvis no van agafats de la mà de l'obligat exercici de reflexió, necessari a casa sempre que parlem d'aspectes que formen part d'un tram de llarg recorregut, vull dir de recorreguts a on s'hi han invertit anys a definir quin seria el recorregut a seguir, i evidentment el fi a aconseguir.

Pel cas que ens ocupa a aquesta aportació, els Vols de Drac, dins d'aquests Vols de Drac, aquests de poder ser dins del Drac, dins d'aquest darrer sempre des del Vol divisant encara que sigui a l'horitzó llunyà el perfil de la Nau Insígnia, i sempre, sempre, sempre el perfil aquest cop del Vol, fidel sempre a la fita a perseguir que no aconseguir, en cap cas, en cap cas, en aquest cas la participació mantenint les formes a les curses de 24 hores SOLO, definides aquestes d'una SOLA manera, singular sí, de difícil gestió des de fora del cercle de SV, normal, normal i comprensible, molt comprensible.

Ara les matinades, els Vols de matinada són dins d'aquest tram que us esmento, ahir la sensació dins del Drac escalant era de pesadesa, no de molta pesadesa, ni tan sols era una sensació de no rodar bé, si no d'haver de rodar lent, molt, al Strava el títol era Lent-lentíssim:-), doncs això, ahir després de fer un a gestió al migdia de la Nau Insígnia, per l'escut, per l'escut d'aquesta, la pluja, una pluja molt intensa ens va fer canviar el pla de fer Vol al migdia, i deixar-ho per a una millor ocasió, respectant la sensació de pesadesa del darrer trenc d'alba, per prudència mirant de ser lluny de promoure un estat gripal o similar.

Ahir a la nit a quarts de deu dormia profundament, una tarda molt emocionant, molt i molt constructiva, diria que única per la seva excepcionalitat, pel continent de la mateixa, pel contingut en si mateixa, aquest va donar pas a una digestió pausada per passar els conceptes de mode intensitat a mode normalitat, això sí incorporant el contingut i el continent també d'aquesta intensitat, també al model actual, és a dir dins dels genets, dins dels nostres Dracs, dins dels Drac, i també pel què fa a la forma i disseny definitiu de la Nau Insígnia, tot això aquesta gestió a pas mode normalitat va fer que el son fos qui marques la manera de gestionar aquesta transformació natural que és des de fa uns anys un fer que ha caracteritzat el dia a dia a SV. 

Al teu poble hi ha un bon forn de pa?

Viviu a una casa a on des del mateix portal de casa podeu començar la vostra ruta de MTB?

Ara entra el sol per una de les finestres del Mirador del Drac, veig el meu Drac, hi penso, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de bones sensacions, de bones pensades, dies amb vistes a l'horitzó ara més proper de l'arribada de la Nau Insígnia, oh yeaaaaah!

Pujada intensa, baixada emocionant.

Un Montnegre, sempre és emocionant i exigent, seguir direcció Vallgorguina, duríssim, cercar els corriols de baixada a Olzinelles i els estrets senders que segueixen el riu una tasca de somni.

Soc d'aquest país jo, del Baix Montseny, vull dir, i ser-hi aquests dies cada dia està siguen per a mi tot un revulsiu, ara que tanta falta ens fa.

El Montnegre, la pujada des de Sant Celoni, requereix de ganes de pujar per una pista seca, amb el sol al darrera, amb molta pols, amb el revols amb molta pendent tancats, amb el terreny malmès a l'interior d'aquests.

Ni un sol ciclista entre quarts de cinc i les sis molt tocades, sí però arribant a Sant Celoni a dos quarts de set.

El tram d'Olzinelles de fades, quins corriols, tipus Paris-Mountain, perfectament definit, un tram exigent de baixada, no per ella mateixa si no perquè de cop s'inverteix la pendent i un gir d'esquerres indica la pujada plena d'arrels que únicament pots afrontar amb velocitat.

Un cop a Sant Celoni, les sensacions són bones, amb tristor, és cert, però amb el gust de poder ser a sobre de la bike, un plaer en aquests moments que fa que les hores passin.

Eines, càmera i manxa, aigua un bidó de 750 ml., menjar cap.

Equipat d'estiu.

Quilòmetres per sota dels quaranta, desnivell +. per sota dels 1.000 m.

La pulsació màxima per sota dels 170, la mitja de Km. per sobre dels 15 Km/h.

Un dia més de MTB, que suma.

Avui he sortit vuit minuts direcció al Montnegre, la caiguda ha estat monumental, el veí d'un quart en sentir el soroll ha pujat les persianes i ha cercat quins autos han xocat, cap, era jo amb la SS. El pneumàtic davanter ha flexat de tal manera que la caiguda ha estat idèntica que amb la Superlight, en recta, concentrat, flexió del pneumàtic davanter, vol amb la bike paral.lels al terra, aterratge calat, arrossegada calat a sobre del paviment, i un colze, ja malmès de la darrera caiguda, encetat, i com d'encetat.

He tornat a casa i demà hi tornaré, de ben segur. Moltes ganes de sortir, moltes.

MTB, MTB, MTB.

En quedar a terra tombat i calat un somriure als meus llavis, no sé perquè però la sensació del vol calat, la caiguda en si, el fet de veure-ho en càmera lenta, m'ha arrencat aquest petit somriure. La ferida no, aquesta és esgarrifosa, pel fet de ser al mateix, però al mateix lloc de la darrera.

El que deia, MTB, MTB, MTB.