Dades

L'emoció no va lligada, no es mou propera, no té relacio amiga amb la continuitat del dia a dia establerta, pel què fa a SV, pel què fa a casa. És més aquesta, aquesta emoció un cop és manifesta si no és dins d'un tram molt definit d'inici i final molt acotat, sense aquesta tanca que marca el límit de duració d'aquesta sensació, no la seva intensitat mentre es produeix, en cap cas, en cap cas, implica sempre a SV un canvi, no una evolució, i aquests canvis no van agafats de la mà de l'obligat exercici de reflexió, necessari a casa sempre que parlem d'aspectes que formen part d'un tram de llarg recorregut, vull dir de recorreguts a on s'hi han invertit anys a definir quin seria el recorregut a seguir, i evidentment el fi a aconseguir.

Pel cas que ens ocupa a aquesta aportació, els Vols de Drac, dins d'aquests Vols de Drac, aquests de poder ser dins del Drac, dins d'aquest darrer sempre des del Vol divisant encara que sigui a l'horitzó llunyà el perfil de la Nau Insígnia, i sempre, sempre, sempre el perfil aquest cop del Vol, fidel sempre a la fita a perseguir que no aconseguir, en cap cas, en cap cas, en aquest cas la participació mantenint les formes a les curses de 24 hores SOLO, definides aquestes d'una SOLA manera, singular sí, de difícil gestió des de fora del cercle de SV, normal, normal i comprensible, molt comprensible.

Ara les matinades, els Vols de matinada són dins d'aquest tram que us esmento, ahir la sensació dins del Drac escalant era de pesadesa, no de molta pesadesa, ni tan sols era una sensació de no rodar bé, si no d'haver de rodar lent, molt, al Strava el títol era Lent-lentíssim:-), doncs això, ahir després de fer un a gestió al migdia de la Nau Insígnia, per l'escut, per l'escut d'aquesta, la pluja, una pluja molt intensa ens va fer canviar el pla de fer Vol al migdia, i deixar-ho per a una millor ocasió, respectant la sensació de pesadesa del darrer trenc d'alba, per prudència mirant de ser lluny de promoure un estat gripal o similar.

Ahir a la nit a quarts de deu dormia profundament, una tarda molt emocionant, molt i molt constructiva, diria que única per la seva excepcionalitat, pel continent de la mateixa, pel contingut en si mateixa, aquest va donar pas a una digestió pausada per passar els conceptes de mode intensitat a mode normalitat, això sí incorporant el contingut i el continent també d'aquesta intensitat, també al model actual, és a dir dins dels genets, dins dels nostres Dracs, dins dels Drac, i també pel què fa a la forma i disseny definitiu de la Nau Insígnia, tot això aquesta gestió a pas mode normalitat va fer que el son fos qui marques la manera de gestionar aquesta transformació natural que és des de fa uns anys un fer que ha caracteritzat el dia a dia a SV. 

Al teu poble hi ha un bon forn de pa?

Viviu a una casa a on des del mateix portal de casa podeu començar la vostra ruta de MTB?

Ara entra el sol per una de les finestres del Mirador del Drac, veig el meu Drac, hi penso, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de bones sensacions, de bones pensades, dies amb vistes a l'horitzó ara més proper de l'arribada de la Nau Insígnia, oh yeaaaaah!