Ahir vaig notar unes lleugeres molèsties al coll, ahir a la nit van seguir, ara en menor grau, veurem, veurem. Les referències meves no són les millors quan parlem d'evitar-los.
M'ha costat no sortir a pedalar aquesta matinada, fet que m'anima a pensar que tinc possibilitats de no recaure un altre cop. Vull dir que quan em ronda un refredat deixo de tenir ganes de fer Vols a les cinc de la matinada, i en ser el moment de posar-se en marxa no tinc el punt necessari per fer-ho, mentre que quan estic bé tot va rodat.
Ara el segon cafè ja ha caigut, i de ser les sensacions que tinc ara sí que sortiria a fer el Drac. Veurem al mig dia quina és la situació, veurem.
De totes maneres, jo des de fa quinze dies tinc hora al CAP, és l'espera mínima que hi havia, per seguir l'evolució de la bronquitis de l'agost, i per tant ara per ara crec que ho estic fent prou bé. El tema ull, parpella, no he tingut cap dia cap molèstia, ni abans ni després crec recordar, i el vint tinc visita per seguir-ne l'evolució, portaré vint dies ja de tractament amb antibiòtic, OMG.
Aquest matí va de manteniment del genet, no del Drac, curiós no per excepcional, si no perquè exposar-ho se'm fa rar, per allò d'exposar les pròpies febleses. Però la realitat és aquesta, perseverant no és antònim de feble, queda demostrat en el meu cas, i no indica res més que aquest és el meu cas, no que sigui extrapolable necessàriament, crec, crec.
Des del Mirador del Drac esperant l'arribada de l'astre Rei, oh yeaaaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
Que bé que s'està descansant, ara surt el sol, i és una manera també dolça de gaudir-ne, des de casa veient com comença una nova, i sense cap mena de dubte fantàstica jornada.
Fem un cafè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada