Nit i pluja

Totes les Fades les Reines del moment, mtb, mtb, mtb.

De fet avui per una temperatura de 11°C a la riera de Llavaneres a tres quarts de sis i de set, jo hi anava equipat d'hivern, no extrem, portava la jaqueta Xenon AS de Gore, la tèrmica de Rapha sense mànigues, això ja indica que d'hivern, sí, però no d'extrem hivern.

He rodat sempre amb els guants Alp-X llargs, que bé que van. Això sí no poden veure temperatures inferiors als 5-6°C, en cap cas pel què fa a mi i prou, evidentment.

He obert la porta de casa, i terres molls, però la pluja no hi era, i no hi ha sigut fins als darrers vint minuts de la sortida. Avui un vent fresc, no fred, m'ha portar a quasi tota la sortida, curiós però entenedor, clar que yes! 

El mar no estava tranquil, com jo, tampoc res més, no diré que estés enfadat, no, com jo que no ho estic, i per aquest motiu es passava bé pel passeig matítim de Llavaneres.

Avui superar la zona d'obres de la riera de Llavaneres un repte, i tornant no l'he fet, ni tampoc la variant d'ahir pel fet de no rodar sobrat, i per tant prudent per mirar de no fatigar. 

Sense eines, amb manxa, sense incidències, ni coincidències, amb llums sempre, Cateye-Powerled, aquest a mínims, sense beure, amb aigua, sense menjar. 

Les pensades rares s'han volatilitzat en veure l'entrada tímida dels cavallers de la llum, OMG. 

Les pensades genials han esdevingut en veure com les Fades donen pas a l'entrada dels cavallers. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Que llarg

Equipat d'hivern, sí, sí, d'hivern i per pluja, culot Mavic Echappée, pantaló curt a sobre de l'Echappée, Madison Waterproof, tèrmica Merino Endura de màniga curta, protector de cara i coll, gorra Spok, mitjons prims d'estiu, l'excepció que confirma la regla, bota Lake MX140,  guants Alp-X llargs, i els curts, han rodat la major part de l'estona els curts de canell.

Passats el primers minuts, set, tenia set de beure aigua, i això he fet, beure.

Com que passo per Llavaneres, m'ha vingut gana, molta gana, doncs això he anat al forn, i he comprat dos panets, xocolata no, perquè no en tenien. 

Després he enfilat direcció l'hípica de dalt de tot de la riera de Llavaneres per la desviació obligada, perquè la riera està tallada, OMG, que dur, i quin premi més petit per tant de patiment escalant. 

No sé què proposaré per demà, però repetir la ruta d'avui per arribar a Santa Mònica segur que no, en cap cas, tot i que no sé perquè parlo de demà, si avui encara queda la nit, tot i que hauria de imposar-se la prudència, però :-) veurem, veurem.

Darrera dels dos blocs de granit hi ha Fades en la foscor esperant l'arribada a dolls d'aquesta, mtb, mtb, mtb. 

La tornada per Milans, crec que ràpida, mai molt, havia de ser a casa a una hora aproximada, i així ha sigut, sense masses presses, és veritat. Les Falgueres Màgiques ara les miro i penso, quin respecte que els hi tinc, quin respcte que els hi tinc, o sigui que sense la seva arribada no tindria energia per impulsar la Nau Insígnia? OMG, OMG, OMG.

Sense eines, amb manxa, a 13ºC a tocar de quarts de dues, amb llums sense posar-los en marxa, ennuvolat, sense pluja, el mar estava tranquil aquest migdia, i jo també, tot i que molts pensaments em rondaven, molts, ho diré, el mar, el mar. 

Des del Mirador del Drac sense res més que moltes ganes de tornar als Vols de Drac, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

No em trec del cap Llança, l'aventura d'anar amb tren a Llança a la sortida dels Trinxes dotze hores després, cal dir que per fer la Travessa dels Pirineus ara fa uns onze anys també va començar així, en tren, clar que yes!

Fem un cafè?

Quatre punts

Avui sí, el quart punt s'ha donat també, i per tant tenim Vol de matinada.

Una jornada la d'avui a ob l'equipament serà determinant per gaudir d'una bona sortida pel fet que ara sí sembla que les temperatures es decideixen a baixar, veurem, veurem perquè fins ara el pronòstic ja ho indicava així però la realitat sempre era de fins a 5°C més.

Des del Mitador del Drac preparant el primer café.

MTB, MTB, MTB. 

1er dia del darrer mes d'aquest any 2014

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

Avui a 18ºC a tocar de quarts de dues de la tarda, a 18ºC OMG, equipats amb un MIX estiu, calçat, mitjons, tèrmica, i guants, tardor, jaqueta Active Shell, la Xenon, culot pirata de tardor, protector de cara i coll, gorra Spok, i per pluja, el pantaló curt Madison Waterproof. 

Equipats pensant que la pluja seria en part la reina de la festa, i dic en part pensant que seria una pluja fina intermitent, i per tant la Gore AS aguantaria, el pirata protegit pel pantaló Waterproof també, i segurament el calçat d'estiu no, ni els guants d'estiu, és a dir preparats per arribar a casa molls de peus i mans. 

No ha sigut així, ni una gota d'aquesta pluja prevista, ni una, i la temperatura dos graus menys que la de casa, sí, sí, desembre i la temperatura és un present que encara no gaudeixo prou, l'hauria de gaudir més, a cada instant, perquè vindrà el fred, i tant, i tant. 

Sense eines, sense coincidències, sense incidències remarcables, fora de no poder fer exactament el Drac per les obres que estan fent a la riera de Llavaneres cap a Santa Mònica, que comporta fer una volta diferent. Anem sense masses contemplacions perquè no tenim tot el temps que voldríem, sí molt, mai tot el que volem, per això perquè al mig dia tenim el temps que tenim per dinar, si hi ha un tall al mig del Drac canviem ruta i demà serà un altre dia, oh yeaaaaah!

Amb llums, apagats, sense menjar, amb aigua, sense beure. 

Un Vol sense trenc d'alba, un Vol sense Fades, sense  cavallers, un Vol diferent. 

Ara veient com marxa la llum, veient com la foscor de la primera jornada de tardor de desembre posa un primer fi a l'estadi de la llum, mtb, mtb, mtb, demà compartim el segon?

Immens

Això és inciar-se bé en el què sigui, a dia 1 i dilluns, interessant, immens.

Un tram el d'aquest 2014  on perseguir-la ha sigut el què ho ha mogut tot. Aquest 2014 ens ha portat el millor rodó que podíem demanar pel què fa a aventures de bike 24 hores SOLO Single Speed, oh yeaaaah! De fet tres anys plens de persecucions, oi que sí? tres anys aviat és dit, 2012-2013-2014 renoi, renoi, renoi, quin trieni, quin trieni de MTB, quin trieni de immenses sensacions, difícil de repetir, no impossible per a qui ha viscut poc, molt poc, i per tant té tant per descobrir, mtb, mtb, mtb. 

Ara sembla que caldria relaxar-se, sembla perquè en cap cas ha sigut així, en cap cas. Des de la tornada de Fort William res a tonat al seu lloc, aquesta un realitat tan sòlida com el títol del mundial de la Betty,  tampoc res s'ha mogut de lloc, la diferència de l'expressió és únicament el seu, vull dir el marc té el lloc com sempre sí però no és el lloc que tenia d'abans d'Escòcia, oi que no? i aquest cop com d'altres no sempre però ara sí no és una pregunta que requereixi de resposta, no cal, tampoc la tinc, puc veure de lluny el significat, res més. 

Des d'Escòcia que miro de posar fil a l'agulla a alguns aspectes que podrien ajudar a gaudir més encara de les 24 hores, això no és ni fàcil ni difícil, requereix de rigor, i de no aconseguir-lo, aquest rigor vull dir, mirar de fer pel què entenc què hem de fer, no gaire més, que no és poc, en cap cas, en cap cas, ara el tram a on sóc és molt però molt interessant, emocionant? 

No ho sé, no ho sé, l'emoció del cada dia de reinventar-se sense canviar absolutament res més que l'expressió d'agraïment dels meus ulls en gaudir dels canvis 'unics i plurals dels colors pel rodar de l'estacions ara sí ara també, res més de poder ser, de poder ser, aquesta emoció de cada segon ha donat pas a una situació a on el so és sempre interessant de tal manera que quan aquest és, sempre hi ha tram. 

Aquesta matinada els Vol ha quedat per una altra ocasió, no hi havia cap argument, sí que part de l'equipament de dissabte estava amb penjadors descansant al manillar de la Vicious mirant de deixar anar l'aigua de la pluja recollida, i ahir en tornar de Girona sols hi descansaven els mitjons de la SSIT de Verona, i la gorra Spok, res més, botes, jaqueta, tèrmica, i culot ja estaven secs en tornar al vespre, a punt per entrar a la rentadora, abans però havien de passar per la darrera espolsada ara ja en sec dels darrers restes de sauló i fang. Això i un pensament que encara és a entre visions de la baixada fins la riera de Caldetes, dins de la riera de Caldetes, i tant que sí, i tant que sí, i aquest darrer, aquest darrer pensament, crec que agafats de la mà de l'aventura d'ahir entre sons de somni, ho escric i al cap em ve la darrera aventura a Llançà amb els Trinxes, la nit prèvia a la ruta de MTB, quina serenor, quin gaudir d'una aventura de MTB, i si penso en l'anada des de SV, en la tornada a SV des de Llançà, omg, omg, omg.

Entre moltes, entre moltes, per la llum, pel to d'aquesta llum, OMG.

Millorar les condicions, les nostres, les del nostre equipament, les de les nostres bikes per els propers reptes de 24 hores l'objectiu d'aquesta tardor, hivern, i propera primavera, clar que yes!

Des del Mirador del Drac veient per una de les finestres un cel gris, entre grisos clars i blaus foscos, esperant les sensacions del mig dia, de l'hora de dinar. 

MTB, MTB, MTB. 

Esperaré

Sense desesperar, sense desesperar, clar que yes! :-)

El pronòstic no coincideix exactament, com cada dia des de dilluns, similar sí, però no coincident pel què ens cal. La dificultat de ser-ne, està en decidir el millor equipament, podríem, que no serà, però podríem agafar el primer que se'ns passes pel cap, sí.

Ara descansant, va molt bé a jornades com avui a on durant la nit dormo profundament per gestionar un dinar ahir memorable pel significat en si mateix, en si mateix. 

Hem perdut l'hàbit dels dinars o sopars de certa densitat? jo crec que no, això mai mentre poguem, crec que és per l'excepcionalitat d'aquests moments, que fa que pesin de manera diferent.

Ara a tocar del mig dia de dissabte descansant, esperant el moment de donar-se d'enlairar el Vol, quasi a tocar de fer-ho des del pont de la Nau Insígnia, omg, omg, omg. Puc quasi tocar-lo el pont, quasi, puc inclús sentir el contacte del meus peus amb la fusta dels terres del pont de la Nau, OMG.

Ara des del Mirador del Drac, pensant la ruta a fer, avui seria un bon dia per un sender que tingui inici  com sempre des del portal de casa, sí, però que no marqui cap més direcció que la de rodar donant voltes a aquesta, sense ser repetitives, no toca ara, ja vindrà el moment de repetir els 7 Dracs, o els 5, ara toca gaudir dels corriols de darrera de casa, perquè són de darrera de casa no del davant, quasi tot urbanitzat, però darrera com amb els gals, encara hi queda un reducte que es resisteix, el Montalt.

Quina matinada ahir, quina jornada de MTB en condicions de pluja a tocar de desembre a 18ºC a tocar de les sis del matí lluny del trenc d'alba, oh yeaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

A fases de Drac

El genet de matinada equipat per pluja, aquest cop sí sota la pluja, la Reina a tocar del mig dia com a excepció, com a excepció, equipada de pluja sota un sol interessant.

Els dos però hem arribat a diferents hores amb els equipaments prou marcats per les cireres, pel fang, per l'aigua de les basses, pel sauló humit, ara tot sota un sol debilitat per un cel ennuvolat, els dos però molt satisfets, molt, som de rodar en mode SOLO nosaltres, normal, normal. 

Una pluja sense intensitat però constant fora de cinc o deu minuts direcció a la part de les obres de la riera de Llavaneres, avui a 18ºC i 17ºC a tocar de les 6 i les 7 del matí, sense incidències, com a novetat la part alta de la riera per les obres fetes ara és tot fang, perillós de nit si esperes un saulò fi adherent, ara és una pista de gel el primer dia que hi patines. He salvat les ones del mar a les platges de Llavaneres pels pels, que content que estaven de veure passar un genet amb el seu Drac, delfins de la Nau Insígnia, omg, omg, omg. 

Avui he rodat d'allò més bé, tot i que he dormit de dos quarts de dues a les cinc, de la matinada, perquè no podia dormir emocionat per l'aventura que havia de gaudir sota la pluja aquesta matinada abans del trenc d'alba.

Avui per esmorzar panets de viena dels que no pesen, però que no són oliosos, que bé.

I demà? diuen que la pluja serà la Reina de la jornada, avui ho és i fa hores que no plou, veurem, veurem.

Sense coincidències, sense menjar, amb el bidó ple d'aigua, el mateix que ha passejat la Betty fa una estona, sense eines jo, ella amb, sense manxa ella, amb jo, amb llums tots dos, ella sense fer-los funcionar, el meu del darrera s'ha mort. 

Des del Mirador del Drac, gaudint d'una jornada de divendres, farcida de temes interessants, farcida d'imatges sense definició plenes de sentit entre girs dins del Drac, de la sensació en ser-hi, no d'una imatge del moment rodant, sí de la sensació a dalt del Drac dins del Drac.

Un matí de Nau Insígnia, a on la forma d'aquesta, l'ombra d'aquesta petita joia ens cau a sobre de genets, Dracs, Reines, Fades, cavallers, Destructors, i sempre entre les Falgueres Màgiques, clar que yes! El què és sensacional és que si fa ombra és que té prou alçada per fer-la, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Som a temps del Drac

Veurem d'aquí s minuts si aquest temps és ara o ja de cara a demà. 

He mirat per una de les finestres del Mirador, no plou, però els terres són molls, el cel, entre tapat, pronòstic de pluja oi? doncs jo m'equiparé per pluja esperant el bany de tardor. 

MTB, MTB, MTB

Per demà?

El pronòstic de matinada també divertit, per l'historial d'aquesta setmana. 

Ara però el pensament és, sortir a la matinada, si plou els equipaments de pluja estan a punt, tant botes, com culot, com jaqueta, com guants, excepte aquests darrers la resta han rodat avui fent la seva funció de protegir-nos d'aquesta pluja sense aigua, els guants no, per això estan tan secs com abans de la sortida d'avui, la resta d'equipament ventilant-se per la codensació no per la pluja, en cap cas.  

Fins i tot m'emocionaré de poder rodar sota una pluja coincident amb un pronòstic per quart dia consecutiu, i equipat lògicament amb un equipament per pluja intensa. Si fos molt intensa sortiran la jaquetes GT de la Reina, i la Fusion AS del genet, no les Xenon AS. 

Des del Mirador del Drac ara ja descansant per afavorir totes les condicions possibles per poder gaudir demà d'un Vol abans del trenc d'alba, i mirar de no caure derrotats i quedar-nos a casa en sentir la pluja quan sonin les cinc de la matinada al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

OMG

Que bé que ens ho hem passat, omg, omg, omg.

Avui un matí de pluja indicava que havíem de sortir de ser, equipats de pluja, no d'hivern i per pluja, si no de tardor lleugera i pluja. Indicava això i així ho hem fet, i com a les darreres dues sortides, plou però no cauen gotes, tot i així nosaltres equipats per pluja, únicament uns guants d'estiu de sortida no anaven en aquesta direcció, però els de pluja els portàvem a la bossa del darrera de la jaquesta Xenon de Gore, a sota tèrmiques sense mànigues de Merino, els culots, pirata la Reina, d'hivern Endura jo pel fet que els dos pirates dels tres que tinc estaven entrant i sortint de casa mirant d'assecar-se sense aconseguir-ho, el tercer el Morvelo el reservo per a dies d'inici tardor i primavera sempre de poder ser de secà, no de pluja, mitjons d'estiu amb botes d'hivern Waterproof, com els pantalons curst Madison tots dos, aquests últims comprats a Fort William per la WEMBO d'Escòcia :-)

La sortida de risc, pel què fa a la ruta, pel què fa a la prudència de no canvis del què funciona, hem anat direcció a Santa Mònica pujant per la riera de Llavaneres a 20ºC a tocar de dos quarts de dues, i evidentment aquesta estava tallada, això ens ha obligat a seguir una ruta alternativa durant una hora, també més llarga, més exigent, també més divertida pel fet de ser diferent del Drac que repetim ara sí ara també, millor dit dia sí, dia també, clar que yes! :-) 

OMG quins senders clàssics i oblidats per l'etapa poció màgica de les falgueres màgiques, quin gaudir pel nostre territori més proper, mare meva que bé que ens ho hem passat, si el cel no ha de ser així no crec que tingui sentit, i no és una frase meva, en cap cas, en cap cas, però com la d'una casa és la casa si pots començar el Vol des del mateix portal, si no, no, que tampoc és meva són frases encertades que també són recorrents, molt a aquest espai.

Entre un bon cafè, dels de Granollers d'ara fa quaranta-cinc anys entre parets altes, i sostres amb relleus florals amb caigudes de parets de rajoles brillants i molt colorides, sentint des del llit l'olor del cafè fent-se, ara sense aquest entorn de calidesa familiar de casa dels avis al cel siguin, ara tinc aquest tram de cafès de calidesa, sí, diferent, ara des del Mirador del Drac, seu de la Nau Insígnia, OMG, OMG, OMG, són dies de molta densitat, de moltíssima densitat. 

Hem creuat el Món per representar el mandat de la Nau Insígnia, hem sembrat futures aliances, hem volat a les antípodes per fer-ho, i des d'elles hem compartit bons cafès, Bec&Phil que bons els vostres cafès, el Món és molt gran i nosaltres des de SV hi som immersos, som dins de les seves profunditats, i això únicament ha començat, està tot just en els seu inici, ara després d'aquest darrer memorable trieni dotze-tretze-catorze tenim una hemeroteca que comença al 2006, i intenta consolidar ara sí a aquests darrers sospirs del 2014 el seu marc definitiu, a on des del pont de la Nau Insígnia d'on aniciarem tots i cada un dels propers Vols continentals i transcontinentals, que bé, que bé, que bé, afortunats que no privilegiats que també, que també, per viure aquests moments des del Mirador del Drac. 

Un Vol per tercera vegada amb pluja sense caure ni una gota, potser sí una no diré que no, però anàvem equipats per pluja intensa, i hem arribat proper a les tres ben tocades de la tarda sense veure-la, sí olorar-la, ho escric veient les imatges sota un bany de tardor oi que sí? l'esperaré, l'esperaré, espero haver-me equipat bé, vull dir estar preparat, i que no sigui com el llop que el dia que va venir ja no l'esperaven, el mateix, l'espero cada dia ara a la tardor, vindrà?

Des  del Mirador del Drac, avui sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxa, amb llums sense fer-los funcionar, amb aigua sense beure però, sense menjar, canviant el Drac avui, mirant de respectar-lo i molt, sense ell no sé si hauríem seguit perseverant en la construcció de la Nau Insígnia, no ho sé, no ho sé. De fet sé a on comença la construcció de la Nau, sé a on neixen les corones de granit que envolten Fades i cavallers, sento la mirada càlida del Destructor Independent, senyor del Destructors de Murs que encara queden, centenars sí , no més certament, poderosos per la seva extrema bondat, per la seva vocació de protegir Fades i cavallers, ara aquests darrers des de fa mesos dins de les corones de granit impulsores dels motors de la Nau, sense elles la Nau no podria navegar, amb elles amb el cor de Fades i cavallers els Vols no tindran final, amb el Destructor Independent i la Fada Reina entre mirades de comprensió, difícil aturar la Nau, que pot ser, que pot ser, i tant que sí, i tant que sí, però ara per ara tot navega dolçament, sense aturades sense masses moments de situacions emocionants, fora dels sensacionals Vols de Drac. 

I al cap em ve mentre escric aquesta aportació que tinc pendent la crònica del Mundial WEMBO 24 Hores SOLO aconseguit per la Reina en la categoria Single Speed a Fort William ara fa unes setmanes representant oficialment a Catalunya com a nació.

MTB, MTB, MTB. 

Esperant, plàcidament, el què ara per ara són en tota la seva dimensió, minúscula i insignificant pel món, però majúscula i trascendent per a SV, pels seus genets, pels seus Dracs i per la silenciosa, i captivadora Nau Insígnia, oh yeaaaaaah! :-)

Pizza Party

És un títol recorrent, sí, i pel què ens ocupa perfecte per aquest espai de Dracs.

Fa dos dies que PLOU, sense caura ni una gota, ho dic perquè el pronòstic indica pluja, jo m'equipo per pluja, i no PLOU. 

No passa res, jo seguiré fidel al pronòstic, i m'equiparé de pluja, oh yeaaaah! 

Avui portava una ancora lligada a una cadena, i aquesta amb una anella lligada a la tija Moots, el soroll important, en arrossegar-la, el que ve a ser el mateix soroll de la fricció dels pantalons curts de pluja amb el culot pirata, la pesadesa del meu rodar he de pensar que ve motivada per una nit de digestió pesada de la pizza d'ahir a la nit. Llevar-me ho he fet com si res, equipar-me quasi també, els primers minuts molt bé, són de baixada, però a la primera pujada he anat veient que avui no seria un dia de Vol àgil, en cap cas. 

Això sí, a mode qui dia passa any empeny, i el cap del Drac com la cua s'han fet sols. 

Avui un cop a SV he tornat a comprar el pa, panets de viena, aquest cop a un altre forn, aquest cop no eren oliosos, sí tendres i de viena, sí, però tan lleugers que creia que es posarien a volar, un poble sense un bon forn de pa :-( Amer és un bon poble sí, però hi fa molt fred.

Equipat amb culot Assos pirata d'estiu-tardor, tèrmica Merino Rapha sense mànigues, jaqueta Xenon de Gore, guants curts de canell Alp-X de Gore, protector de cara i coll, gorra Spok casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques, calçat d'estiu Giro Privateer amb mitjons Endura d'hivern, pantaló Madison Waterproof, darrera de la bossa de la Xenon i portava uns guants Endura Waterproof.

Sense incidències, sense coincidències, amb aigua, sense beure, sense menjar, sense eines, amb manxa, temperatura 15ºC a tocar de les sis i les set de la matinada a la riera de Llavaneres.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, avui sense pedalada lleugera, he de pensar que puntual, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Boira

Crec que de ser serà el primer dia que el Vol reuneix aquestes condicions.

Segurament no és així, però tenir aquesta sensació ho fa encara més emocionant, mtb, mtb, mtb. 

Fa res sonaven les  cinc al campanar de SV, ara sonarà un quart de sis, i quan sonin els dos quarts de caminar tot en la. línia d'ara, aquesta aportació ja estarà publicada. Primer m'hauré d'equipar per aquest Vol, de tardor, com ahir però amb el pirata d'hivern, la resta quasi idèntic, les diferències ja les detallaré a la crònica del Vol, sona ara mateix un quart de sis al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui no hi ha cafè, hi ha mandarines i un Aquarius provocat el canvi per la pizza d'ahir a la nit, oh yeaaaaah!

Sonen dos quarts al campanar de SV. 

Sense pluja

Amb el cel totalment ennuvolat a sobre del meu cap, gris, gris, i gris. A 17°C a tres quarts de sis del matí a la riera de Llavaneres, això no és temperatura, és calidesa de matinada.

M'ha costat no canviar el recorregut avui, molt, mentre escalava cap a Santa Mònica volia dirigir-me cap al Montalt, fent primer els dos Tintorers, finalment però la prudència ha imposat la seva opinió. 

Està bé tenir ganes de fer corriols, molt, també està bé deixar-ho cada dia per un altre dia. Pel fet de mirar de no generar fatiga, també he de dir que a ritme suau la sobre càrrega és menor per a mi, i per tant com ara fa una setmana, allargar el darrer tram del Drac passant per Can Mora de Dalt no va ser d'entrada un inconvenient. Però oi que ja ho vaig fer, aleshores ja repetiré aventura en una altra ocasió, podria ser avui, o demà, sí, però miraré que això no sigui així, mtb, mtb, mtb. 

Quan ets entre corriols dins del Drac, tot o bé passa lentament, o bé va tot molt depressa, com? sí, sí, com sona, miro enrere penso en el Drac d'avui i ja queda un pas darrera meu, mentre hi era però semblava infinit, ara és un Drac fet. 

L'equipament no recordo com ha anat, això indica que ha funcionat molt bé. Finalment no he agafat els guants Waterproof, i no ha fet falta, no ha plogut. 

A mig camí de Santa Mònica el camí tallat, com preveia fa uns dies, hi he passat sí, perquè hi ha un estret pas per on passar-hi amb el meu Drac, mentre hi passi abans d'iniciar l'obra els operaris.  

Sense eines, amb manxa, avui ja sí he begut la meitat del bidó de 500 ml. d'aigua, amb llums sempre, Cateye-Powerled, aquest darrer a mínims, sense incidències, sense coincidències. 

Des del Mirador del Drac, avui xafat pel Drac, com sona, com sona, tot i que en ser a casa la sensació no era aquesta després una pesadesa ha anat venint, m'hauré de preparar un cafè si vull seguir el ritme de la jornada.

Ara que el Vol és a quarts de sis vaig molt d'hora per tot, avui fins i tot he anat a comprar el pa a tocar de dos quarts de vuit. No hi vaig des de fa mesos perquè el pa dels nous forners és molt oliós, i se'm repeteix sempre, avui però no he resistit esmorzar un clàssic panets de viena amb llet i cafè. M'he controlat, ara ja fa mesos que no hi suco galetes, OMG. 

MTB, MTB, MTB.