Passats el primers minuts, set, tenia set de beure aigua, i això he fet, beure.
Com que passo per Llavaneres, m'ha vingut gana, molta gana, doncs això he anat al forn, i he comprat dos panets, xocolata no, perquè no en tenien.
Després he enfilat direcció l'hípica de dalt de tot de la riera de Llavaneres per la desviació obligada, perquè la riera està tallada, OMG, que dur, i quin premi més petit per tant de patiment escalant.
No sé què proposaré per demà, però repetir la ruta d'avui per arribar a Santa Mònica segur que no, en cap cas, tot i que no sé perquè parlo de demà, si avui encara queda la nit, tot i que hauria de imposar-se la prudència, però :-) veurem, veurem.
Darrera dels dos blocs de granit hi ha Fades en la foscor esperant l'arribada a dolls d'aquesta, mtb, mtb, mtb.
La tornada per Milans, crec que ràpida, mai molt, havia de ser a casa a una hora aproximada, i així ha sigut, sense masses presses, és veritat. Les Falgueres Màgiques ara les miro i penso, quin respecte que els hi tinc, quin respcte que els hi tinc, o sigui que sense la seva arribada no tindria energia per impulsar la Nau Insígnia? OMG, OMG, OMG.
Sense eines, amb manxa, a 13ºC a tocar de quarts de dues, amb llums sense posar-los en marxa, ennuvolat, sense pluja, el mar estava tranquil aquest migdia, i jo també, tot i que molts pensaments em rondaven, molts, ho diré, el mar, el mar.
Des del Mirador del Drac sense res més que moltes ganes de tornar als Vols de Drac, oh yeaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
No em trec del cap Llança, l'aventura d'anar amb tren a Llança a la sortida dels Trinxes dotze hores després, cal dir que per fer la Travessa dels Pirineus ara fa uns onze anys també va començar així, en tren, clar que yes!
Fem un cafè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada