Un tram el d'aquest 2014 on perseguir-la ha sigut el què ho ha mogut tot. Aquest 2014 ens ha portat el millor rodó que podíem demanar pel què fa a aventures de bike 24 hores SOLO Single Speed, oh yeaaaah! De fet tres anys plens de persecucions, oi que sí? tres anys aviat és dit, 2012-2013-2014 renoi, renoi, renoi, quin trieni, quin trieni de MTB, quin trieni de immenses sensacions, difícil de repetir, no impossible per a qui ha viscut poc, molt poc, i per tant té tant per descobrir, mtb, mtb, mtb.
Ara sembla que caldria relaxar-se, sembla perquè en cap cas ha sigut així, en cap cas. Des de la tornada de Fort William res a tonat al seu lloc, aquesta un realitat tan sòlida com el títol del mundial de la Betty, tampoc res s'ha mogut de lloc, la diferència de l'expressió és únicament el seu, vull dir el marc té el lloc com sempre sí però no és el lloc que tenia d'abans d'Escòcia, oi que no? i aquest cop com d'altres no sempre però ara sí no és una pregunta que requereixi de resposta, no cal, tampoc la tinc, puc veure de lluny el significat, res més.
Des d'Escòcia que miro de posar fil a l'agulla a alguns aspectes que podrien ajudar a gaudir més encara de les 24 hores, això no és ni fàcil ni difícil, requereix de rigor, i de no aconseguir-lo, aquest rigor vull dir, mirar de fer pel què entenc què hem de fer, no gaire més, que no és poc, en cap cas, en cap cas, ara el tram a on sóc és molt però molt interessant, emocionant?
No ho sé, no ho sé, l'emoció del cada dia de reinventar-se sense canviar absolutament res més que l'expressió d'agraïment dels meus ulls en gaudir dels canvis 'unics i plurals dels colors pel rodar de l'estacions ara sí ara també, res més de poder ser, de poder ser, aquesta emoció de cada segon ha donat pas a una situació a on el so és sempre interessant de tal manera que quan aquest és, sempre hi ha tram.
Aquesta matinada els Vol ha quedat per una altra ocasió, no hi havia cap argument, sí que part de l'equipament de dissabte estava amb penjadors descansant al manillar de la Vicious mirant de deixar anar l'aigua de la pluja recollida, i ahir en tornar de Girona sols hi descansaven els mitjons de la SSIT de Verona, i la gorra Spok, res més, botes, jaqueta, tèrmica, i culot ja estaven secs en tornar al vespre, a punt per entrar a la rentadora, abans però havien de passar per la darrera espolsada ara ja en sec dels darrers restes de sauló i fang. Això i un pensament que encara és a entre visions de la baixada fins la riera de Caldetes, dins de la riera de Caldetes, i tant que sí, i tant que sí, i aquest darrer, aquest darrer pensament, crec que agafats de la mà de l'aventura d'ahir entre sons de somni, ho escric i al cap em ve la darrera aventura a Llançà amb els Trinxes, la nit prèvia a la ruta de MTB, quina serenor, quin gaudir d'una aventura de MTB, i si penso en l'anada des de SV, en la tornada a SV des de Llançà, omg, omg, omg.
Entre moltes, entre moltes, per la llum, pel to d'aquesta llum, OMG.
Millorar les condicions, les nostres, les del nostre equipament, les de les nostres bikes per els propers reptes de 24 hores l'objectiu d'aquesta tardor, hivern, i propera primavera, clar que yes!
Des del Mirador del Drac veient per una de les finestres un cel gris, entre grisos clars i blaus foscos, esperant les sensacions del mig dia, de l'hora de dinar.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada