Finalment però equipat des que he fet el manteniment de la bike, tres hores ben tocades després he sortit en bike.
Equipat d'hivern, però guants i calçat d'estiu, la tèrmica avui l'Endura de Merino de màniga curta.
He fet un primer tram passant pel Pas dels Destructors, fins a dalt de tot dels Tintorers, per d'aquí enfilar direcció a Can Bruguera, sempre a un ritme més que lent, sí, sí, i no sé massa bé perquè.
La premissa avui, no rodaré sense el Sol, i així ha anat.
Crec que és perquè veient que no anava a sortir, com que fer-ho s'ha demorat tant, una prudència notable m'ha indicat què ja que estava pedalant millor fer-ho a ritme lent. I pel fred d'ahir he anat cercant sempre a on era el Sol.
Que bé que anava la Vicious avui, mtb, mtb, mtb. Fa dies que portava la cadena destensada, avui amb la tensió correcte la bike anava finíssima, OMG.
Menjar, un plàtan, beure, ni una gota del bidó de 500 ml. eines, cap, manxa, sí, a 14°C passada l'una del migdia a la riera de Llavaneres, incidència, cap, coincidència, una, sí, sí, una, he coincidit amb un biker del grup dels Trinxacadenes al peu de Santa Mònica, crec que no m'havia passat mai.
I un cop a Coll de Pollastre que normalment hauria baixat fins la riera de Caldetes per escalar cap al Montalt, en veure que el Sol ja marxava tot seguit, jo tot seguit he fet camí cap a casa. El mar avui no estava enfadat, però com ahir tampoc estava content :-( , jo tampoc estava enfadat però tenia clar que quan caigués el Sol no rodaria avui entre la foscor, castigat ahir pel fred a trenc d'alba, omg, omg, omg.
Ara descansant, molt, més, em fa falta, crec, i quedo pendent fins demà per veure com reacciono a la matinada.
MTB, MTB, MTB.
Ara em ve al cap la frase, a Olot no hi ha Viena, i cinc minuts després estàvem sopant al Viena d'Olot. I em ve aquesta aventura, la d'Olot perquè va ser un dia a on vàrem passar també molt fred, molt, de fet molt més que el què vaig passar jo ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada