Turons

Cap el migdia sense més m'he ficat dins del l'equipament de gala, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer d'estiu, punteres Mavic, culot Mavic Echappée, tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, jaqueta Xenon AS de Gore, protector de cara i coll, i guants Hirzl d'estiu llargs, els Alp-X de canell curt a la bossa del darrera de la Xenon. He de dir que per les més de tres hores de bike, entre 10 i 15°C sempre l'equipament era això, de gala. 

Curiós no haver-me decidit per les Lake MX140, segur que també era una bona elecció, però les Giro amb les punteres Mavic han funcionat molt bé. Cal pensar que mentre jo rodava amb aquest mix 100% hivern, i guants-calçat d'estiu, m'he creuat amb bikers amb culot curt, vull dir jo sóc sentidament fredolic, he d'entendre, mtb, mtb, mtb. 

Hagués pogut decidir-me per les botes Lake MX140,  i també hauria anat bé, l'elecció però també molt bé les Giro per  lleugeres, i l'únic patiment que he tingut ha sigut caminant per mirar de no trencar la goma inferior de les punteres Mavic. En aquest sentit molt millor hauria fet de decidir-me per les MX. 

Les ulleres photocromàtiques Limar fent equip amb el protector de coll i cara tenen masses ganes d'entelar-se, ja fa dies que van agafades del casc, veurem, veurem.

Una visió preciosa, única per a mi, no vaig normalment cap a la Ferradura des de dalt de tot dels Tintorers fent el Drac de cada dia, i no el faig per evitar les seves magnífiques pendents verticals. 

Normalment no hi he de posar peu fent la Ferradura, avui no ha sigut un dia normal.

Sóc un genet content de poder gaudir del pastís de colors que cada dia em fan com a present els llocs per on volo. 

Famílies senceres comparteixen aventura amb genet i Drac.

OMG.

OMG. 

OMG.

Quines aturades per la necessitat de no deixar passar l'instant. 

Funciona, el Cateye funciona, com sona, em costa canviar, oi que sí?

Cada dia elements nous, fa anys que passo pel costat i mai l'havia vist, Aigua Roja quin nom, quin nom.

Corriols i més corriols, de fet avui ha sigut el seu dia, pocs quilòmetres en total, sí, però la majoria tots de pocs pams. Quina invasió de petis protagonistes.

A cada racó, i no tan racó una amics compartien amb mi la ruta, diferents a cada tram, idèntics, clar que yes! 

OMG, OMG, OMG, catifes de gala posades per les Fades de la Foscor per el genet i el seu Drac.

Les possibilitats de gaudir d'una llarga vida, d'una sensacional experiència hi són, per difícil que sigui el tram, segur, segur. 

Una visió excepcional per un tram el d'aquest genet per a mi de referència. 

Que bé que m'ho he passat. 

Quina tempesta que queia a metres d'on era jo, quin soroll, quin tremolor del meu entorn en manifestar-se aquesta, i jo a la frontera, a on aquesta era tan prima com l'amplada del corriol de la imatge, a l'esquerra la tempesta, a la meva dreta un sol acaronador de Dracs. 

Quina fresa que feia la tempesta, omg. 

Gran jornada de MTB, sense incidències, ni coincidències, o quasi, ni eines, ni beure, amb bidó d'aigua, sense menjar, amb llums, sense funcionar, a 14°C a quarts d'una. 

Des del Mirador del Drac, pensant en la possible ruta de demà, a on de ser serà també breu però segur que com avui amb les millors sensacions, lligades en el meu cas aquestes a molt i molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.