Des de la finestra del Mirador bufa un vent lleuger, no és fred, i avui obrir el ulls ha sigut una acció pausada com el vent, fins i tot diria dolça, com l'olor del primer cafè de matinada.
De ser, tindrà molt de sentit, sonen dos quarts de sis al campanar de SV, que bé, que bé, que bé. De no ser, serà com fa una setmana, a on sense sortir ja valorava el fet de posar el despertador a les cinc tocades del matí, ara he fet un pas més, oh yeaaaaaah!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada