Grisos

És el color de la jornada, això sí vestits d'escalfor, sí, sí, grisos de finals de novembre carregats d'escalfor. 

Poder veure aquest cel grisós a tocar de desembre sense equipar-me de rigorós hivern és per a mi, o sigui o no, excepcional, omg, omg, omg. 

Ahir després de la tensió lògica d'haver de gestionar una tarda vespre de molta complexitat, no greu per si mateixa, en cap cas, si no pel to marcàdament diferent, a on esperar com avui marca el mot, esperar. 

Per recuperar les bones sensacions cal esperar, i descansar, passats aquests moments tornen sempre les bones sensacions, curiós que fent el què ens ha portat a requerir d'aturar-nos i descansar curiós en si mateix, que el què ens agrada amb passió sigui el motiu de fatiga i tensió, de fet té la seva lògica perquè la intensitat visquen aquesta aventura única, aquesta va agafada de la mà de l'emoció i tensió constantment, mtb, mtb, mtb, i per tant comprensible que quelcom apassionant comporti fatiga i necessitat de descansar profundament.

 

Però a on sóc jo? 

SOLOSOLOSOLO :-)