Sota el sol

Que bé, m'ha mancat la sortida a la matinada, pel fet de la gran diferència entre les matinades, els Vols d'aquestes, i els mig dies, com és el trenc d'alba, el què significa per a un genet, Fades de la nit abans d'aquest, cavallers després d'aquest, després del trenc d'alba.

Aquest mig dia tot roda més depressa, menys els Dracs, sí, sí, el nostre rodar ha sigut pausat, el de l'entorn ni el veig passar, com sona, com sona, de fet tot però tot va més depressa que jo, i per tant no puc veure amb detall el conjunt, sí fraccions, i aquestes he de dir que són per a mi un instant memorable, omg, omg, omg. 

Hi ha dies per a tot, no per a mi, lent, limitat, excesivament prudent, un tema darrera d'un altre no permet fer més d'una cosa, però quina sort que sigui així, des de fa uns anys, pocs, molts, un sol tema, espai de Fades i cavallers, OMG, a The Great Escape MTB, a The Great Escape MTB.

Avui equipats de tardor, Xenon de Gore la jaqueta, tèrmica Rapha se Merino sense mànigues, guants Alp-X de Gore, culot pirata Assos, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer d'estiu, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres photocromàtiques Limar, la Reina el seu mix estiu-tardor, per a unes temperatures de 20°C, sense eines, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums però sense posar-los en funcionament, sense aigua, sense menjar, i amb totes les ganes de passar-ho d'allò més bé.

Que bé que va la meva bike, que bé que va la Vicious Cycles The Motivator :-)

Des del Mirador del Drac, cau el sol, tornen les Fades, i joi tinc ganes de veure-les entrar, de gaudir de la marxa dels cavallers de la llum, però certament prefereixo ser proper a La Porxada, i les Fades i cavallers els deixo per demà abans del trenc d'alba, de ser el Vol de matinada, i si no sempre em quedarà la imaginació oi que sí?

Ara, fent un bon cafè, el del matí, que finalment no ha sigut, o no exactament com me l'esperava, penso, que bé ser d'aquí a una breu estona proper a La Porxada, que bé, que bé, que bé, quina sort que tinc, de veritat, bike al mig dia, feina a la tarda, difícil, certament, però com la tenim tots, la sort és tenir-la, i una anada a Granollers, la meva ciutat, omg, omg, omg, a on durant uns minuts compartiré els darrers detalls de la Nau Insígnia, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB.