Eines noves, Gran Drac nou )

Ja han arribat les eines Cruztools, i són molt xules, venen a dins com en un llibret que tanca amb un cremallera. He mirat d'incorporar aquest llibret a sota del seient però de cap de les maneres podrà ser, i finalment les eines OEM les he afegit a dins del llibret d'aquestes noves sense treure-les de la bossa que ja vaig fer venir el seu dia també expressament, per seguidament tot aquest conjunt encabir-lo a la bossa sobre dipòsit.

Poc a poc vaig reaprenen, lentament, cert, però està prou bé, i tant. 

Amb les eines també he fet venir un protector per la TFT, per la pantalla germana de les elèctriques que vindran els pròxim anys, que ja està fent la seva feina, tot i que segueixo sense Grans Vols. Vaig fer el 55 i no n'he fet cap més. Amb el Gran Drac més esportiu tampoc doncs no és exigent, és ultra extrem per a mi en aquests moments doncs física i sobretot mentalment requereix d'un nivell de concentració molt precis ))

Seguia un altre cop també aturat sense Vols ara també per la meva part per una lleugera molèstia lumbar per un treballs voluntaris repetitius en la mateixa posició curvada de la T5 quan la preparem-carreguem per les aventures, que van tornar a despertar un punt de dolor gens interessant, i millor una aturada prudent i breu a temps que no pas seguir dins dels Vols i esperar a veure què passa, en cap cas. La visita setmanal al fisio focalitzada a aquesta zona concreta ha sigut condició obligada aquesta setmana 50, i tant. A on avui ja porto un 3/7 per un descans d'agenda, i que espero no repetir dins d'aquesta setmana, tot i que amb un 4/7 em donaria per satisfet.  

El tercer Gran Drac de dues rodes ara de l'ala dorada ja es va resevar el 100% des de la 49, ara s'havia d'esperar i prou, en tot cas a questa darrera 50 ja és una realitat i el club de dos ja és oficialment de tres, interessant, molt. Aquest tercer Gran Drac és més pesat, no molt més, més extrem en molts aspectes i tant, més exigent per la seva elevada prestació, en definitiva un graó més en termes d'exigència a l'hora de ser pilotada. 

El blue jeans mate amb un punt vermell 501 serà el què marcarà el tram, identificant el caracter del pilot 100%, ell ja té la versió del 94-96, ara disposarà de la del 2023. 

Els tres Grans Dracs de dues rodes tots ells venen amb aquest color blau, diferents tons però, curiós,  molt, doncs aquest darrer havia de ser negre, i en treure´l de la seva caixa va resultar ser blau. Una edició especial en color negra de Gran Drac que és blava, a mi em va passar igual amb l'Ibis, havia de ser negra mate i a l'obrir la caixa era blavosa-grisa )) 

És una edició 2023, ara que estan presentades les novetats 2024, i és 23 perquè la nova del 2024 no la substitueix, si no que conviuran els dos models, prou bé tot plegat, o no hi estic mal informat.

Dimecres passat va ser el gran dia de la recollida d'aquesta joia de les dues rodes, a on una anada en tren i una tornada amb aquest Gran Drac fa que la 50 sigui senzillament memorable, sempre hem viscut l'arribada dels nous Dracs de forma molt emotiva, normal doncs passa cada molt de temps, en aquest cas quasi trenta anys es porten aquests dos Grans Dracs, mateixa marca, mateix model, idèntica configuració, per a un mateix pilot ara també amb trenta anys més, i que porta tot aquest temps pilotant el mateix model de la versió anterior, conretament dues versions passades. 

Sense anar més lluny si passem a mode Dracs la meva Vicious ja acumula una dècada tocada, poc a poc, i les dues Lynskeys ja van per el sisè any, quasi sembla que no pot ser, la sensació és que fa molt menys temps, són 2016-2017. Crec recordar que el 2017 ja van fer un SOLO a Finale, en tot cas el 2018 segur )

FW 2018

Ara l'arribada d'aquest Gran Drac de dues rodes a Arenys de Mar tanquem un recorregut, doncs des del 2020 que la tenim en el meu punt de mira, un altre dia us en posaré els detalls d'aquesta interessant experiència, dir-vos que la vaig anar a veure en varies ocasions a Girona, a Barcelona, i fins i tot al Principat, durant els periode 2020, 2021, i 2022, en tot cas la meva reflexió finalment va ser que si havia d'entrar un Gran Drac de dues rodes al Mirador no podia ser aquest tan extrem de l'ala dorada doncs corresponia a aquest pilot amb unes mans experimentat que sempre n'ha sigut seguidor,  i que ja és propietari d'aquest model en especial, que com us esmento ja té aquesta versió en la generació dels noranta, i per aquest motiu la meva pensada va ser doncs que per qui havia de ser aquesta joia de les dues rodes de donar-se les circumstàncies,  no era jo, si havia de ser que ara ja és un fet, qui havia de gaudir d'aquest Gran Drac era aquest pilot més experimentat. Ara, avui passats aquests darrers tres anys,  aquest Gran Drac des de dimecres passat que ja descansa a Arenys de Mar. 

Quan dic el nom de la població m’agradaria dir el quart Mirador, i bé a on som és que si agafa la categoria de Club podrem valorar seguidament si també l’agafa de Mirador, veurem, fa ja més de quatre anys que aquest modest projecte del Club com a concepte d’un espai xulo per trastejar amb  les joguines,  va inciar el seu recorregut, segurament aquest és el tempo que requereix tot plegat, però per si de cas avui per avui he fet un pas al costat i quedo en espera, si es consolida podrem dir Mirador, la intenció hi és, segur, segur, però podria valer el, el hombre propone y Dios dispone, i tant ))

MTB, MTB, MTB

Fronteres, noves fronteres )

Velles fronteres hauria d'haver escrit, a on fa unes poques dècades que el Principat és lloc de destí, i de prudent inmediat retorn, i més ara que la Transportadora cedeix el pas a Grans Dracs d'un altre perfil, diria que seria encertat dir més agresius, fent referència a més baixos, no pas per res més, però en tot cas les fronteres són les mateixes, les que creuem vull dir. Estaria bé poder anar-hi amb la VW i els dos Dracs a dins, per fer-hi excursions, però certament que fins a data d'avui no s'han donat les circumstàncies, d'entrada crec que tenim el temps, poc a poc. Anar-hi sempre em motiva molt, no tant cercar ser-hi, persegueixo únicament fer el trajecte, gaudir del recorregut, no pas arribar a destí, que també i tant, però en menor grau que no pas el tram, l’anada cada vegada més llarga en temps, i ara pel fet de l’experiència de pilotar el Gran Drac més esportiu encara millor i de més llarga durada la tornada encara, aquesta darrera m’aporta memorables sensacions.  

Valor ))

No deixaré de banda que Valor en clau més negre a l’hivern  a ple centre del Principat servit ben calent també fa que l’experiència sigui, però el recorregut d’anada i de tornada jo diria ara des de la distància és el què més m’atrau, ja no vull ni pensar quan l’aventura sigui amb el Gran Drac de dues rodes, on crec que hauré de pernoctar a destí, si més no en les primeres incursions, o no em caldrà i anar i tornar ho podré fer tot en una mateixa jornada. Les fronteres ara però, motivat per l'aventura de descobrir l'entorn del nou Mirador comporta de ser a dalt dels Dracs un altre cop, i aquest privilegi segurament limitarà com ja ho està fent fer masses coses més, o de fer-les serà més intermitentment, segur, segur, i més si podem fer els Vols a tota una jornada, com sembla que és cap a on estem anant, la ruta dels Santuaris sembla que està centrant la nostra mirada, i si fos la nostra i prou, però els dos Dracs somriuen ara sí ara també i aquest tret no el recordava des de la Ruta de les Sogres, fet que m'indica que sense ser ara per ara, tot i així anem prou ben encarats, i tant, i tant. Els dos Dracs de cursa no reposen amb la mirada a l'horitzó que permet gaudir d'un dels dos Santurais des de la sala més gran del Mirador, si no que ho fan des de la la porta de sortida d'aquest, convidant a Vols fàcils els dos genets tot seguit, amb les seqüències actuals, que bé, que bé, que bé, a cada cantó de la porta de sortida hi ha un Destructor, a punt sempre a punt. Vull dir que la visita, els Grans Vols en direcció a les diferents fronteres del Principat no es veuran afavorides ara per ara amb l'increment actual dels Vols de Drac, fet que està més que bé també. Lluny queden ara les constants anades a Andorra, amb les llargues caminades per l'eix del seu centre comercial,  doncs ni un sol dia hem fet res més, fora de a ple estiu del 2020-2021 per l'extrema calor, posar peu baixant del Gran Drac i decidir tot seguit desfer el camí cap el primer Mirador, o el segon,  segons el tram horari, aquesta va ser una situació que encara ara em costa de gestionar, però també ho és que la combinació d'un Sol extrem i les caminades no està siguent el meu entorn preferit per gaudir, altra cosa si estem a dalt dels Dracs. Perquè avui no ho sé, però quan era, l'experiencia que en tinc avui passats els anys és d'emoció intensa, mtb, mtb, mtb. Si hi ha Vols, disminueix exponencialment la freqüència dels Grans Vols, i no directament, un Vol no resta un Gran Vol, en resta deu, perquè com més hores a dalt del Drac, més ganes de tornar a ser-hi, i com més hores fem dins dels Vols, més descans requerim per tornar a ser-hi, perquè si surto més d’una hora i mitja en bike disminueix en uns punts les ganes de fer aquell mateix dia un Gran Vol, i si estic quatre o cinc hores a dalt del Drac directament ja queda descartat sortir amb cap dels Grans Dracs. Aquesta matinada, a les dues mentre posava a punt el Gran Drac de dues rodes, no pensava que si no decansava no podria sortir amb ell, únicament em venia el cap que amb qui no podria sortir si estic fatigat és amb el Drac, i de fet ara passades les hores tots els preparatius són per inciar el Vol, no un Gran Vol, està però per veure si consolidem, perquè el pronòstic per aquest migdia és de risc de tempesta, no era el cas d'ahir. 

Una setmana l'anterior la 17 que no s'està replicant a la 18, però no passa res, anem dins d'un 4/6, prou bé, demà veurem si anem a un 5/7, no ho sé, dos dies de repòs, dimecres i divendres crec recordar, per una lleugera pesadesa, quasi que ni densa en si mateixa, o sí, i és a on som, i tant, i tant. Una setmana a on fa unes hores rondàvem els 30ºC a tocar de les dues el ben mig del Vol, equipats quasi 100% d'estiu, no del tot per uns pirates prims,  la resta de cap a peus d’estiu, i a on avui les Fury han sigut excepcionalment les protagonistes meves del Vol, en aquesta ocasió no les S-Phyre que han sortit sempre excepte avui que no. He de dir que les d’avui, les Fury i les C70 no van bé no, si no que van molt i molt bé. La resta de l'equipament, comentar que avui i és el segon dia des del juny del 2022 que surto amb un culot curt d’estiu Pearl Izumi, en aquesta ocasió un Elite i no un PRO, i el mateix que les Fury i les C70, crec recordar, també impecable, de 10/10. També esmentar que estem sortint amb els vells mitjons Mavic i Pearl Izumi baixos, i els nous una mica més alts no estan sortint tant com pensava, podria ser per la calor sobtada, així deixarem passar dies i a veure cap a on anem. En tot cas amb totes elles, tant amb les Fury com amb les S-Phyre durant el temps que duri el Vol, una hora tocada dues hores, tres, quatre o cinc, sempre a diferents moments requereixo d’afluixar les tanques poc a poc, de dos clics en dos clics o de dos punts en dos punts respectivament, molt, sobretot la del peu dret, curiós, és un procediment que va de fluix a molt fluix, fins el punt que no podria caminar perquè el taló em sortiria, ara no és un inconvenient perquè estem únicament acaronant lleugerement les ales dels dos Dracs, altra cosa serà quan deixem aquest tram tan dolç, i toqui posar peu a terra durant hores, arribats aquest punt les Privateer i Manta podrien tornar a jugar un paper determinant, i tant.

Les bikes, la meva presenta un soroll a les pujades, o bé de BB, o bé de la boixa-radis del darrera, no ho sé, m'hi he de posar, també he de posar ferodes nous, els dos. Aprofitaré per fer revisió complerta dels dos Dracs. Us havia esmentat que requeriria de fer venir discs nous de fre del model actual de XTR, el fet és que en aquest darrer inventari han aparagut unes quantes unitats noves d’aquest vell element en la versió XTR del 2018, que bé, així que no em caldrà reposar-los inmediatament, una tasca menys a portar a terme i a haver de controlar-la. 

Així aquesta setmana he portat al tercer Mirador  dues caixes de pneumàtics més, la majoria per estrenar i que no recordava per diferents motius que disposàvem, més Miradors implica d'haver de cedir i acceptar certes mancances, una és aquesta, la de puntualment no tenir clar on estem en referència a consumibles de bikes, o a equipaments, o a components, i tant. En tot cas ara encara disposo de més unitas de pneumàtics de 26", de 650b, i de 29", ja anàvem bé en aquest punt, ara encara anem millor. També he fet venir la forquilla Vicious rígida, no sé massa bé per quin motiu, i he aprofitat per fer venir caixes amb elements de desgast que ja tampoc tenia present que disposava, que bé, és que la llista de preparatius de FW 2018 va ser molt i molt llarga, menys però que l’aturada de Vols 2019-2022, hi ha grups que des de la tornada de FW 2018 que no revisava ))

Us comentava la pensada de les llandes Enve, ara també li dono voltes a si fer venir dos quadres nous, si de titani, o d'acer, crec que em decantaria per aquest  darrer material, però com amb les Enve, una pensada que hi és ara per ara i prou, veurem. En tot cas les marques que tinc presents condicionaria i molt les properes aportacions durant mesos, perquè algunes tenen un termini d'entrega de quasi tres anys, per aquest motiu crec que podria fer l'encàrrec i deixar passar el temps, i per aquestes previsions de terminis segurament quan ja estiguin fabricats quasi que no recordarem que les teníem demanades, una Groovy em pesa pels seus manillars, ara no recordo si hi havia una limitació, o ara pots demanar-los sense haver de comprar un quadre, en tot cas  jo voldria els dos, és a dir quadres i manillars. Una altra marca Vicious Cycles, d’aquesta voldria de ser quadres i forquilles, aquestes darreres amb les JJ són de les mès reputades del planeta, ara Vicious no sé si ha evolucionat i està mutant cap a Metal Guru, no ho tinc clar, una mica la mateixa maduració generacional d’Eriksen i Bingham. Un altre marca que tinc present aquests dies és Engin, la marca de Philadelphia m'agrada molt, i molt. Però en tot cas un altre cop cal deixar-ho reposar perquè a on som ara, de ple dins dels Vols tot està caminant prou bé, per tant cal valorar la possibilitat sí, però també la situació guapa actual on som. Noves bikes té un risc, com ho és que requeririen d’un volum d’hores ingent de dedicació per tenir-les a punt i em ve el cap la construcció de les actuals, de les noves que tinc pendents i un sol mot em ve, UF )

Sobre Grans Dracs, tot segueix el seu mateix punt, i diria que aquesta setmana,  avui mateix estic marcant un zero si fem referència a Grans Vols, no si fem referència a pensades, a recerques de configuracions com poden ser les de motor central, en aquest cas però són lectures, moltes lectures, accentuades lentament des del 2019 i fins avui. 

Ja ha arribat el moble pels accessoris dels equipaments dels genets, i ja està fent el seu servei, de 10/10.  A partir d’aquí esperaré unes hores, uns dies, unes setmanes o si cal una mica més, o molt més per fer venir la resta del mobiliari que vull per facilitar posar-nos les armadures de gala, de totes, a on tinc una super pensada que em ronda de fa uns quants anys, i que ha madurat fins a on sóc avui. 

Aquesta idea es va veure reforçada a un curs de conducció que vaig fer aquest febrer, curiós  perquè vaig utilitzar aquest espai jo sol, i mentre jo estava seleccionant aquest mobiliari el fet de coincidir a un lloc que ja el tenen no ho vaig relacionar, i mira que fins i tot el fabricant sembla ser el mateix, crec ara que el motiu és perquè l’emoció del moment, pel curs en si mateix, pel lloc, Honda, tot plegat em tenia totalment bocabadat. El punt és que com més facilito les eines per ser a dalt dels Dracs, com més eines hi poso més Vols fem, pot no ser aquest el motiu, pot ser una coincidència i prou, no és important, però sí ho és el seguir aquest fil conductor encara que sigui erroni, i tant. 

Hi ha dies per tot, molts, no hi seran sempre, i tant que no, això no comporta, no hauria de portar a precipitacions, de no voler-les, i de poder ser ni així, per mirar de mantenir la moderació, per respectar ser propers aquesta, aspirar a ser-hi. 

Falgueres Magiques ))

La, una de les novetats més desitjades per mi és l'arribada fa uns dies de les Falgueres Màgiques al tercer Mirador, sense paraules, OMG. On gràcies aquestes avui perseguir nous senders, nous accessos propers al tercer Mirador ha sigut una constant, dins d'un Vol breu de dues hores, i la Poció Màgica fa que el flow sigui una característica permanent del Vol, i on el tram fa un gran salt en quan a nivell d'exigència del Vol, doncs res puja, res baixa, tot és fa, normal ara sí estem integrats amb els Dracs, sense notar diferències, estiguin les ales obertes planejant o ben plegades en un sever picat, o a l'inrevés, doncs entre Falgueres Màgiques no hi ha obstacles que portin a terme la seva funció, sembla senzill, ho és, sempre però amb la condició de ser ara sí ara també remant a galeres, si no, cal ser prudents perquè seria una més que probable severa confusió, vull dir la conseqüència de prescindir d'aquesta condició que donaria per una arribada a destí que podria definir prudentment de com a tristement coneguda i sempre curiosa que des del 2019 no aconseguim deixar-la prou lluny, prou a una moderada i prudent distància, renoi, renoi, renoi, sembla com una cursa ja no de 24H si no de vida, a on compartir els modes de les Màquines de Prosperitat implica directament d’un procés d’aproximació d’agents poc prospers i molt determinats a seguir sen-t’ho, segur que la llum intensa del tercer Mirador fa un contrast amb la més vella del primer, i aquest contrast podria generar-me una certa confusió, podria ser, el fet però m’indica que cal seguir remant sense reposicionar la ruta, hi ha quasi tres-cents anys de diferència entre els dos Miradors, 1736-2022 així que és normal aquest efecte oi?

Sense coincidències avui, zero, per la zona feréstega per on anàvem, he de pensar. per beure 300 ml. d'aigua, menjar zero, i aquest punt arriba al seu final, perquè venen provisions per les llargues rutes que ens esperen, i està siguent laboriós perquè el 2017-2018 vàrem evolucionar el model, i ara si bé les propostes són les mateixes el format de presentació dels proveïdors del mateixos productes és diferent, nou, i ens costa seleccionar el què necessitem, poc a poc. En tot cas és una molt bona noticia està fent aquest treball, vol dir que venen grans aventures, si tot segueix com ara, i si no fins on hem arribat a data d'avui a aquest darrer any ja és en si mateix sensacional, i sempre amb una característica, el poc a poc, i així sembla que seguirem, si més no la determinació marcarà el tram, o la moderació d'aquesta seria més prudent.

He inventariat les eines noves que disposo dels Grans Dracs, i he demanat ajuda un altre cop per fer venir les que em falten, que no entenc com puc pensar que les tinc quasi totes, en tot cas no és el meu criteri, si no el de l’especialista, també he de decidir quin ha de ser el banc de taller mòbil, amb rodes vull dir, però les marques i els models exactes que he de demanar requereix de la inestimable ajuda del coprotagonista del projecte que havia de ser el Club d'Arenys ))

No tenia previst fer venir nous mallots, ni culots, de moment tampoc, però a un entorn tan idèntic i tan apagat món del gravel li podria anar bé una mica d'aportació de color intens o de contrast, no per res, però sí per enriquir un xic l'horitzó biker,  s'ho val, a un moment que coincideix el nou Mirador que l'estació ens convida a portar-ho a terme, dins d'una explosió de vida a nosaltres ens agrada poder aportar-hi en aquest cas encara que sigui un xic de color inapreciable, una mica i prou  d’aquest,  dins d'una explosió com la que estem vivint a aquest nou Mirador, perquè a aquest tercer per ser a pagès a diferència del primer, 1000% residencial, i encara més del segon per ser urbà, sembla que la creació de vida per la seva impresionant magnitut a aquesta nova estació no té límits. Avui mirant per les finestres del Mirador l’aire coincidia en parts amb les ingents partícules de vegetació, i a aquest nou Mirador he descobert que també amb el nombre d’insectes, on dins del Vol d’avui havies de respirar acceptant aspirar-los ara sí ara també, increible perquè no sabia de l’existència d’aquest ambient d’extrema densitat d’insectes, OMG, però com us exposava la realitat és aquesta, ara en aquest cas inversa perquè aquesta darrera la de milions de noves vides flotant en l’aire és simptomatologia extrema de prosperitat, mentre hi érem fa unes hores, mentre els respiràvem-aspiràvem la pensada en veu alta ha sigut, així ens preparem per Tassie. El 2013 vaig competir amb un biker que venia de Tasmània, i renoi com hi anava!!!

Aquesta matinada encara estava retirant els insectes del Gran Drac de dues rodes, ja ho havia fet tot seguit vaig arribar del darrer Gran Vol, sempre ho faig seguidament un cop refredat el conjunt tot i que radiador frontal i motor no els hi aplico aquest procediment fins que no disposi dels útils específics, i sempre  ho faig ja un cop dins del Mirador, però és que és una tasca infinita, interminable, a on avui m’he adonat que hi dedico més temps a mirar de retirar-los que no pas el temps que hi estic mirant de pilotar-la, i no és metafòric )

MTB, MTB, MTB.

Entre Vols :-)

Mentre no en fem un altre cop, la intermitència ens proposa noves, velles propostes, totes i cada una d'elles molt guapes. Renoi que curiós repetir conceptes i tenir una experiència tan notable.

La propera setmana ara no sé massa bé quina serà per aquest espai de Dracs, en tot cas la setmana que ve tindré diferents proves de Grans Dracs de dues rodes, renoi, estic emocionat, moderàdament emocionat, però tot i modestament és preciós gaudir de petites sensacions tan positives, dins del tram a on som, i insistiré per segon cop, respectant sempre les mesures de precaució cal fer per gaudir de moments de qualitat, respectant sense excepcions les mesures de precaució. Com més instants preciosos construim més qualitat tindrem, per alló de sumar sobre sumes que ja fem, i no ho dic retòricament si no per primera vegada, i insistiré ara sí ara també. 

Les anades al Principat, dues, per adquirir l'equipament específic i únic pels tests, de donar-se les circumstàncies per fer-los, i si no, no passa res, tenim una llista molt llarga d'equipaments complets per a Dracs, perquè en el pas del temps en tinguem un d'específic per a Grans Dracs de dues rodes i que no l'estreni mai no serà una contradicció, el principi és, construir bons moments, i per fer-ho, per fer proves cal disposar del millor equipament per a l'ocasió, doncs això hem fet, un primer equipament de primer nivell, a on casc i calçat seran útils si finalment hi ha Grans Vols amb ells, que bé, que bé, que bé. El fet d'anar el Principat ve per l'aventura del trajecte, no específicament pel lloc que també, i tant, però sobretot pel primer motiu rememorant antigues anades amb Grans Dracs de dues rodes, ara mentre no ens decidim ho fem amb el Gran Drac més radical que disposem, i ha anat prou bé, hem arribat finalment amb ell a Andorra, i hem aconseguit un primer equip, primer pas si hem d'obrir la porta a començar a fer les esmentades proves ara sí ara també en el millor dels casos, o com a mínim fer una primera prova. Quin va ser el primer desllorigador per obrir aquesta nova-vella porta a aquesta nova modalitat de Vols, el darrer Gran Drac més radical, el voler arribar al Principat, en tot cas l'extranya pau, la marcada calma també ens ha ajudat, molt, certament, certament, si serà determinant, si serà prou decisiva per consolidar l'arribada d'aquests als diferents espais del Mirador reservats pel seu descans ho veurem amb el pas dels dies :-)

Les percepcions indiquen recorreguts, i no necessàriament nous, i més a aquest tram tan singular i espcial a on som, i que dificilment digerirem, crec, jo estic decidit avui a repetir-los, i així veure a on porten ara, si el mateix lloc, o a un de diferent, a veure, a veure. De l'experiència roja dijous passat n'ha quedat que no hi tornaré, una lleugera complexitat costeruda per a mi m'indica que és una advertència de sensaciona llunyanes que no vull repetir, aleshores costa de valorar què repetir i què no, en tot cas des del moment que anem dues vegades a cercar l'equipament sí que hi ha un interès inicial en fer un primer pas, petit sí, tenir la intenció de portar a terme un primera prova està prou bé, oi?

De mentre des d l'arribada de la calor intensa que no repetim Vols, a veure, a veure, seguim de mentre perden densitat molt poc a poc, i amb una alimentació que qualificaria de molta qualitat, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB.

Bones sensacions )

Les viscudes ahir després d'una visita a Girona a un espai de Grans Dracs de dues rodes. De fet vaig fer dues visites, una a un extrem de la ciutat, i la segona a l'altra extrem, verda i taronjada la primera, i vermella la segona, motivades aquestes perquè diumenge tornant d'una ruta de Grans Dracs, i ja amb sensacions de possible rotura posicional vaig veure/descobrir un espai roig, i per aquest motiu ahir a la tarda vaig sortir del Mirador amb la Transportadora sense Dracs el seu interior a veure quina sensació tenia visitant per primera vegada un Mirador diferent del de SV. 

He de dir que a una de les dues visites que vaig fer la sensació va ser de perplexitat, perquè hi havia un gran espai a on Dracs i Grans Dracs de dues rodes estaven a tocar, i per primera vegada en els darrers vint anys els Dracs no van ser els meus protagonistes, ho escric i encara em costa de gestionar la situació, també ajuda que les bikes de casa no són precisament les més exteses, i per tan fora d'excepcions no hi ha masses unitats que cridin la meva atenció. Per fer aquesta visita abans d'entrar,  a la zona sud de Girona per proximitat hauria anat a fer un cafè, com us dic, això abans d'anar-hi, i ara penso que després d'haver-hi anat també hauria estat un bon moment, però la precaució pel moment que estem passant em va portar directament a pujar a la Transportadora i fer camí cap el Mirador roig. Esmento el moment de fer el cafè perquè l'experiència de la visita tan abans, com mentre, com després va ser molt positiva, molt, i un bon cafè m'hauria anat bé per deixar reposar, per gaudir pausàdament del moment encara una mica més durant uns minuts, bé com que serà molt probable que tingui que tornar per fer un breu test de cada Gran Drac per les sinuoses rutes del lloc, segurament després del breu assaig encara serà millor moment per aturar-me tot i breument, i aleshores sí gaudir d'un bon cafè, o no caldrà i també posaré tot seguit després del primer test fil a l'agulla a fer una segona prova el mateix dia d'un segon Gran Drac aquest cop vermell, estic valorant de fer la primera a l'hora prèvia a dinar i la segona a primera hora de la tarda després de dinar, veurem, veurem, o millor viure dues aventures en dos ocasions, en dos dies diferents. Ho rellegeixo i em frena la qüestió del dinar, ara no veig prudent dinar a un restaurant, tampoc impossible però quasi que sí, certament, certament, en tot hi he donar més voltes, segur, segur. 

En tot cas de la primera visita, tot seguit vaig passar a la segona, la primera va anar molt bé, la segona no sé ni com definir-la, encara ara estic aturat perquè va anar millor que bé, tant que hi tornaré, bé tornaré a tots dos llocs de donar-se les mateixes circumstàncies favorables per fer-ho. 

Quasi dues dècades entre Grans Dracs de dues rodes, i ara vint-i-tres anys després sense ells és un privilegi doble poder tornar a gaudir-ne, i de quina manera, i de quina forma, OMG :-)

Ara passats els dies d'aquests paràgrafs superiors, he fet dues visites més a espais vermells, únicament a aquests, per veure idèntics Grans Dracs, bé quasi, perquè tinc l'opció que vinguin equipades o bé amb Marzocchis regulables o bé amb Öhlins regulables, però la bike és la mateixa, l'import no però. ))

Curiós que quan he d'anar a veure aquest model en concret hi vaig sempre amb la Transportadora de Dracs, i sempre buida, per si de cas durant la visita decideixo carregar tot seguit el nou Gran Drac, OMG.

Un dubte agradable que tinc és dins del tram, estar tan decidit de cercar sensacions divertides, com esmento que siguin també agradables, que tinguin una important calidesa emocional, que siguin interessants, sempre caracteritzades per ser individuals, i en singular dins però de la pluralitat, difícils mots de conjugar però que aquesta nova/vella modalitat de Drac ho permet, o ho pot permetre si més no, el dubte ve per aquí per si realment és una opció repectuosa amb el moment, estic convençut que sí, però en tot cas ni fent venir una primera unitat implicaria res en un primer moment, puc carregar-la a la Transportadora, descarregar-la a SC, i deixar que descansi sense ni tan sols haver fer ni un primer  Gran Vol, així de senzill, tot i que no és a on sóc, vull dir estic mirant tipus, models, dins d'aquests els diferents equipaments que hi ha opcionals, i seguidament miraré quines sensacions tinc per veure si estreno l'equipament que vaig anar a buscar el Principat, o si del contrari ho ajorno puntualment, o perquè no indefinidament, que bé, que bé, que bé, oi? El fet però és que fa uns dos mesos que per sobre del Mirador hi ronden les pensades d'aquestes propostes que exposo, i hi són cada dia, i també que ja ha vingut una part important de l'equipament per poder-ho portar a terme, i que he anat a veure forces versions diferents de la que podria ser la candidata definitiva, les candidates, vull dir que la intenció és fer, tot i que finalment si baixo una estació abans del destí previst no passarà res, i fins i tot de decidir-ho així l'experiència em fa veure que pot ser fins i tot encara més memorable, oh yeaaaaah!!!

Passar amb el Gran Drac de dues rodes pel Principat passant per La Collada inevitable, són moltes les anades d'ara ja fa quasi tres dècades per no tenir com una de les primeres fites repetir aventura, amb una aturada, amb dues, amb tres, o amb més i això sí acceptar que com amb el darrer nou Gran Drac també ha requerit de varis intents itermitentment durant mesos per poder arribar a Andorra, ara amb aquest nou i prou diferent Gran Drac pot passar el mateix, i més si la ruta no és la més curta que tampoc facilita poder tenir èxit a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, i com sempre tampoc passa res. Poder arribar a Andorra per primera vegada fa dues setmanes després de mesos d'intentar-ho ja està més que bé, crec que si fa un any la ruta triada hagués sigut pel túnel arribar-hi no hauria tingut tantes dificultats, o moltes menys, en tot cas gràcies a haver-ho intentat sense èxit per La Collada amb el Gran Drac ara convida a pensar que pot ser molt divertit intentar-ho en aquesta derivada de dues rodes, que bé, que bé, que bé. També va ajudar tenir l'objectiu d'aconseguir el breu equipament per poder provar els diferents Grans Dracs de dues rodes, bé va ajudar molt, crec que va ser determinant per mantenir una actitud positiva més estona, i no girar cua abans de travessar el túnel, segur, segur ))

Ahir pensava que és un privilegi poder entrar a dos espais, un concretament amb aspecte de Mirador, i sortir els dos cops entre bones sensacions, no sé si sóc jo que en un aparent estat de gràcia m'ho feia veure tot bé, m'ho feia venir tot bé, o que realment el moment era un bon moment, o perquè no les dues circumstàncies a l'hora que crec que aquesta darrera ha de ser l'opció més probable perquè és la més freqüent a un entorn de Dracs, sigui quina sigui la modalitat, perquè des dels darrers anys, diria que del 2017 fins avui el Mirador ha anat acollint més Dracs, també Grans Dracs, un fet excepcional, i ara veurem si venen més novetats, Dracs ara per ara crec que no perquè seleccionar els components dels nous Dracs que ja estan esperant a les seves respectives caixes, ja està siguent prou entretingut com per pensar en l'arribada de nous cuadres que implicaria de més components a seleccionar en primer terme i a localitzar en segon terme. En tot cas ahir la visita van ser motiu de molt bones pensades, i tant, no totes però aquesta darrera té a veure amb una petita col.lisió que sense tenir conseqüències per la Transportadora, sí que les va tenir emocionalment per mi, per fortuna tot va quedar en un no res, o això crec.

Ara deixar-ho reposar tot, després de l'anada el Principat tinc l'equip mínim i imprescindible per poder fer les proves, i per tant és un pas més per facilitar poder valorar si han de venir nous Grans Dracs, també he estudiat on hauran de descansar aquests, perquè el lloc no serà el Mirador, no passa res, tenir l'objectiu d'un ús puntual d'aquests ho facilita tot molt, i tant. El Baix Montseny avui per avui serà el lloc de descans i que per ser el peu del Montseny ja és tota una declaració d'intencions molt clara, ho escric i el doll de bones pensades es succeeixen ara sí ara també, fet que deixa empetitit si finalment va o no venint un primer nou Gran Drac, i seguidament passats els primers mesos un segon de germà, perquè el gaudir d'on estic ara mentre miro de portar-ho a terme ja s'ho val, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

°C :-)

Que no ens han deixat pedalar, crec, perque el volum màxim d'oxigen que el meu cos pot utilitzar durant el Vol ha millorat després d'un breu descans, després de no sortir, i sí de cuatre dies descansant i descansant bé, sense la calor de fa uns dies enrere, que bé!!! ))

No hi ha novetats pel què fa a nous components pels tres Dracs nous, sí pel què fa a Grans Dracs de dues rodes. Arai el protagonista que bé, una anada el Principat amb el Gran Drac més exigent, i ara sí per fi Andorra que aquest cop va ser el destí final, això sí en aquesta ocasió a diferència de les altres, passant pel túnel i no per la Collada, tot i així va ser necessària una aturada a mig camí perquè quasi que també girem cua, i tant, i tant ))

A Andorra bé, havíem de fer venir dos elements bàsics de l'equipament, casc i guants, sense aquests no puc portar a terme provar diferents opcions, i teníem clar on anar, però en ser tancat, mentre feiem temps caminant, a un establiment obert hi varèm fer la compra, cusiosament fa uns quinze anys és la darrera botiga a on vàrem entrar a comprar uns guants Oakley, quines coincidències més guapes. 

El Principat comercial, sense comentaris, però la seva natura a l'inrevés, és tan magnífica que em fa quasi que diria que por, renoi, el seu aire, la sensació, en ser-hi semblava que fos l'alè de l'Arcàngel enfadat, OMG.

Una tornada lleugera, no per ràpida si no per dolça, molt. Ara bé a cinc quilòmetres d'arribar el Mirador creia que hauria de parar i posar el peu a terra, una incomoditat horrorosa ))

Ara, aquesta matinada una altre cop a dalt del Drac dins del Drac, i certament que molt bé, però que molt bé, sense mirar temps, rodant i prou que bé que si està, que bé. Avui però curiós hi havia moltes persones, pedalant però un biker i prou, i hi hem coincidit ja de tornada, la resta de persones totes a peu, però sobtava veure tantes persones, encara ara ho escric, i no sé què pensar, tampoc cal, està clar haurem d'anar més d'hora, oi?

MTB, MTB, MTB.