Gran Drac.

De dues rodes també. Finalment ja és a casa des del divendres de la mateixa setmana 31, estem a punt d'entrar a la 36. 

Lògicament pel nostre fer la primera armadura complerta per a fer els primers passos en aquesta disciplina ja està configurada, reposant al Mirador dels Dracs, ubicada a les seves respectives estanteries, els accessoris de l'armadura a una primera, i l'Armadura de Gala a la segona estanteria. Aquesta darrera, vull dir la nova armadura és molt lleugera, tant que no podrà ser d'ús funcional un cop la Reina s'adapti a aquest nou Gran Drac de dues rodes, doncs per accedir a aquesta nova disciplina sí que ens ajudarà aquesta armadura tan lleugera quasi que fràgil, que certament no ho és, però sí i molt si la comparem amb la que serà l'armadura definitiva. Però per prendre un primer contacte, que no sigui l’armadura extremàdament densa ajudarà per practicar a dalt del Gran Drac de dues rodes mentre hem estat entre aquests 30°C-40°C, segur que també equivocàdament el criteri de seleccionar aquests tipus d'equipament molt específic per l'estiu amb altes temperatures, doncs no convida a rodar amb ella perquè no et dona la percepció de pilotar ben protegit, però ara en un primer terme sí que facilitarà d’aprendre. Jo mateix per reiniciar-me el 2020, primer per anar fent breus Grans Vols de test entre concessionaris cercant el què havia de ser el meu Gran Drac també vaig adquirir inmediatament una armadura encara més lleugera perquè la meva bota no va ser tal, va ser una bota baixa no alta, condició que sigui alta que és imprescindible, i quin millor exemple que a ben entrada la tardor ja no vaig utilitzar més aquesta aramadura lleugera, molt fresca, i també constatar que de la seva arribada fins a utilitzar-la varen passar mesos abans no la vaig estrenar, vull dir que la vaig fer venir d’un bon principi molt abans de pujar a cap Gran Drac de dues rodes, ni de tenir a un termini proper cap previsió de fer-ho,  amb la idea que no se'm fes tan costerut en pensar en la futura possibilitat de fer un primer test després de més de vint anys des de la darrera vegada, i que m’impedís de fer-ho el fet de no tenir l’equipament específic a punt, o millor dit per si no havia de ser que no fos per aquest motiu, és més tenia clar que després de fer-me amb aquesta armadura complerta a on guants i casc sí eren els definitius era probable que no fes cap més pas per fer venir un Gran Drac de dues rodes, aleshores quedaria aquest equipament com a senyal inequívoca del què podia haver sigut i no havia de ser, i tampoc hauria passat res, però pensava que per poder donar una oportunitat a aquesta vella aventura havia de começar per aquí, per l'arribada d'un primer equipament, també em motivava que part d'aquest equipament l'havia, el volia anar a buscar al Principat, per tradició, que per cert ara passats els primers anys encara no hi he anat amb el Gran Drac de dues rodes a Andorra, Arenys crec que és el punt més proper a on he arribat, crec que per anar-hi hauré de pernoctar, o no i és únicament qüestió de temps normalitzar l'anada i tornada a una mateixa jornada. 

En aquesta ocasió amb la Reina primer ha vingut el Gran Drac de dues rodes ja que va ser aquesta decisió per part d'ella un dit i fet,  l’experiència prèvia amb el meu de Gran Drac ha facilitat aquest fer certament, però tot seguit a l’arribada del Gran Drac d’aquell divendres, hores després dins del mateix cap de setmana ja fer venir aquesta primera i lleugera armadura, en aquesta ocasió sense anar el Principat, si no des de la capital, el Gran Drac va venir un divendres el vespre, i l'equipament dissabte el migdia. El què no en té res de lleuger són les botes, i el casc, aquests fent equip amb uns guants sorprenentment lleugers a l'hora que segurs, tots tres són els que configuraran la propera i definitiva Armadura de Gala.

Ara regularment, o quasi, anem practicant en parat, he de dir que és molt intensa l’experiència, i encara no roda, per a mi personalment tot plegat molt gratificant, a l’hora que és una responsabilitat, molt guapa certament però també densa. Els Grans Dracs de dues rodes presenten un comportament on si bé no tenen ganes de caure un cop estan rodant, sí que aturats o a baixa velocitat una mica també com els Dracs presenten poca traça a l’hora de moure’s, o molt poca, com esmento en parat tenen ganes de caure a la mínima oportunitat, de fet els pilots aparentment amb més experiència, referida aquesta a que porten molts quilòmetres a les seves esquenes curiosament van agafats de la mà a l'estadística d'accidents amb els més novells quan parlem de caigudes a baixa velocitat sumant entre tots quasi la meitat del total dels accidents, vull dir que és molt difícil rodar a baixa velocitat, també fer-ho quasi aturats,  i és en aquestes circumstàncies que les manques queden en evidència. Així tot i ser pràctiques en parat la Reina porta bona part de l’armadura per seguretat doncs de fàcil no en té res, 140 Kg. fan molt respecte. 

Si no tens experiència no hi ha vicis adquirits, i això ho facilita tot, tot. 

Pearl Izumi )

Aquesta intervenció gira i prou sobre l’arribada del Gran Drac de dues rodes de la Reina, i sobre l’equipament específic, tot i que no vull deixar de comentar  breument que coincidint amb l’arribada d’aquest Gran Drac em vaig lesionar el genoll esquerra,  i a la 32 vaig reposar de Vols per prudència, reiniciant-los a finals de la 33, i ja amb normalitat pel que fa a regularitat a la 34, no si faig referència a tímides però presents molèsties que encara tenen una lleugera presència, a la 35 anem a un 3/3 pensant en un 6/7 o un 7/7, veurem. Finalment l'hem finalitzat amb 7/7. Avui però no ha sigut el millor dia dels set, fent referència a pedalada àgil dins del Vol, en tot cas ja està fet.

MTB, MTB, MTB. 

Bones sensacions )

Les viscudes ahir després d'una visita a Girona a un espai de Grans Dracs de dues rodes. De fet vaig fer dues visites, una a un extrem de la ciutat, i la segona a l'altra extrem, verda i taronjada la primera, i vermella la segona, motivades aquestes perquè diumenge tornant d'una ruta de Grans Dracs, i ja amb sensacions de possible rotura posicional vaig veure/descobrir un espai roig, i per aquest motiu ahir a la tarda vaig sortir del Mirador amb la Transportadora sense Dracs el seu interior a veure quina sensació tenia visitant per primera vegada un Mirador diferent del de SV. 

He de dir que a una de les dues visites que vaig fer la sensació va ser de perplexitat, perquè hi havia un gran espai a on Dracs i Grans Dracs de dues rodes estaven a tocar, i per primera vegada en els darrers vint anys els Dracs no van ser els meus protagonistes, ho escric i encara em costa de gestionar la situació, també ajuda que les bikes de casa no són precisament les més exteses, i per tan fora d'excepcions no hi ha masses unitats que cridin la meva atenció. Per fer aquesta visita abans d'entrar,  a la zona sud de Girona per proximitat hauria anat a fer un cafè, com us dic, això abans d'anar-hi, i ara penso que després d'haver-hi anat també hauria estat un bon moment, però la precaució pel moment que estem passant em va portar directament a pujar a la Transportadora i fer camí cap el Mirador roig. Esmento el moment de fer el cafè perquè l'experiència de la visita tan abans, com mentre, com després va ser molt positiva, molt, i un bon cafè m'hauria anat bé per deixar reposar, per gaudir pausàdament del moment encara una mica més durant uns minuts, bé com que serà molt probable que tingui que tornar per fer un breu test de cada Gran Drac per les sinuoses rutes del lloc, segurament després del breu assaig encara serà millor moment per aturar-me tot i breument, i aleshores sí gaudir d'un bon cafè, o no caldrà i també posaré tot seguit després del primer test fil a l'agulla a fer una segona prova el mateix dia d'un segon Gran Drac aquest cop vermell, estic valorant de fer la primera a l'hora prèvia a dinar i la segona a primera hora de la tarda després de dinar, veurem, veurem, o millor viure dues aventures en dos ocasions, en dos dies diferents. Ho rellegeixo i em frena la qüestió del dinar, ara no veig prudent dinar a un restaurant, tampoc impossible però quasi que sí, certament, certament, en tot hi he donar més voltes, segur, segur. 

En tot cas de la primera visita, tot seguit vaig passar a la segona, la primera va anar molt bé, la segona no sé ni com definir-la, encara ara estic aturat perquè va anar millor que bé, tant que hi tornaré, bé tornaré a tots dos llocs de donar-se les mateixes circumstàncies favorables per fer-ho. 

Quasi dues dècades entre Grans Dracs de dues rodes, i ara vint-i-tres anys després sense ells és un privilegi doble poder tornar a gaudir-ne, i de quina manera, i de quina forma, OMG :-)

Ara passats els dies d'aquests paràgrafs superiors, he fet dues visites més a espais vermells, únicament a aquests, per veure idèntics Grans Dracs, bé quasi, perquè tinc l'opció que vinguin equipades o bé amb Marzocchis regulables o bé amb Öhlins regulables, però la bike és la mateixa, l'import no però. ))

Curiós que quan he d'anar a veure aquest model en concret hi vaig sempre amb la Transportadora de Dracs, i sempre buida, per si de cas durant la visita decideixo carregar tot seguit el nou Gran Drac, OMG.

Un dubte agradable que tinc és dins del tram, estar tan decidit de cercar sensacions divertides, com esmento que siguin també agradables, que tinguin una important calidesa emocional, que siguin interessants, sempre caracteritzades per ser individuals, i en singular dins però de la pluralitat, difícils mots de conjugar però que aquesta nova/vella modalitat de Drac ho permet, o ho pot permetre si més no, el dubte ve per aquí per si realment és una opció repectuosa amb el moment, estic convençut que sí, però en tot cas ni fent venir una primera unitat implicaria res en un primer moment, puc carregar-la a la Transportadora, descarregar-la a SC, i deixar que descansi sense ni tan sols haver fer ni un primer  Gran Vol, així de senzill, tot i que no és a on sóc, vull dir estic mirant tipus, models, dins d'aquests els diferents equipaments que hi ha opcionals, i seguidament miraré quines sensacions tinc per veure si estreno l'equipament que vaig anar a buscar el Principat, o si del contrari ho ajorno puntualment, o perquè no indefinidament, que bé, que bé, que bé, oi? El fet però és que fa uns dos mesos que per sobre del Mirador hi ronden les pensades d'aquestes propostes que exposo, i hi són cada dia, i també que ja ha vingut una part important de l'equipament per poder-ho portar a terme, i que he anat a veure forces versions diferents de la que podria ser la candidata definitiva, les candidates, vull dir que la intenció és fer, tot i que finalment si baixo una estació abans del destí previst no passarà res, i fins i tot de decidir-ho així l'experiència em fa veure que pot ser fins i tot encara més memorable, oh yeaaaaah!!!

Passar amb el Gran Drac de dues rodes pel Principat passant per La Collada inevitable, són moltes les anades d'ara ja fa quasi tres dècades per no tenir com una de les primeres fites repetir aventura, amb una aturada, amb dues, amb tres, o amb més i això sí acceptar que com amb el darrer nou Gran Drac també ha requerit de varis intents itermitentment durant mesos per poder arribar a Andorra, ara amb aquest nou i prou diferent Gran Drac pot passar el mateix, i més si la ruta no és la més curta que tampoc facilita poder tenir èxit a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, i com sempre tampoc passa res. Poder arribar a Andorra per primera vegada fa dues setmanes després de mesos d'intentar-ho ja està més que bé, crec que si fa un any la ruta triada hagués sigut pel túnel arribar-hi no hauria tingut tantes dificultats, o moltes menys, en tot cas gràcies a haver-ho intentat sense èxit per La Collada amb el Gran Drac ara convida a pensar que pot ser molt divertit intentar-ho en aquesta derivada de dues rodes, que bé, que bé, que bé. També va ajudar tenir l'objectiu d'aconseguir el breu equipament per poder provar els diferents Grans Dracs de dues rodes, bé va ajudar molt, crec que va ser determinant per mantenir una actitud positiva més estona, i no girar cua abans de travessar el túnel, segur, segur ))

Ahir pensava que és un privilegi poder entrar a dos espais, un concretament amb aspecte de Mirador, i sortir els dos cops entre bones sensacions, no sé si sóc jo que en un aparent estat de gràcia m'ho feia veure tot bé, m'ho feia venir tot bé, o que realment el moment era un bon moment, o perquè no les dues circumstàncies a l'hora que crec que aquesta darrera ha de ser l'opció més probable perquè és la més freqüent a un entorn de Dracs, sigui quina sigui la modalitat, perquè des dels darrers anys, diria que del 2017 fins avui el Mirador ha anat acollint més Dracs, també Grans Dracs, un fet excepcional, i ara veurem si venen més novetats, Dracs ara per ara crec que no perquè seleccionar els components dels nous Dracs que ja estan esperant a les seves respectives caixes, ja està siguent prou entretingut com per pensar en l'arribada de nous cuadres que implicaria de més components a seleccionar en primer terme i a localitzar en segon terme. En tot cas ahir la visita van ser motiu de molt bones pensades, i tant, no totes però aquesta darrera té a veure amb una petita col.lisió que sense tenir conseqüències per la Transportadora, sí que les va tenir emocionalment per mi, per fortuna tot va quedar en un no res, o això crec.

Ara deixar-ho reposar tot, després de l'anada el Principat tinc l'equip mínim i imprescindible per poder fer les proves, i per tant és un pas més per facilitar poder valorar si han de venir nous Grans Dracs, també he estudiat on hauran de descansar aquests, perquè el lloc no serà el Mirador, no passa res, tenir l'objectiu d'un ús puntual d'aquests ho facilita tot molt, i tant. El Baix Montseny avui per avui serà el lloc de descans i que per ser el peu del Montseny ja és tota una declaració d'intencions molt clara, ho escric i el doll de bones pensades es succeeixen ara sí ara també, fet que deixa empetitit si finalment va o no venint un primer nou Gran Drac, i seguidament passats els primers mesos un segon de germà, perquè el gaudir d'on estic ara mentre miro de portar-ho a terme ja s'ho val, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

°C :-)

Que no ens han deixat pedalar, crec, perque el volum màxim d'oxigen que el meu cos pot utilitzar durant el Vol ha millorat després d'un breu descans, després de no sortir, i sí de cuatre dies descansant i descansant bé, sense la calor de fa uns dies enrere, que bé!!! ))

No hi ha novetats pel què fa a nous components pels tres Dracs nous, sí pel què fa a Grans Dracs de dues rodes. Arai el protagonista que bé, una anada el Principat amb el Gran Drac més exigent, i ara sí per fi Andorra que aquest cop va ser el destí final, això sí en aquesta ocasió a diferència de les altres, passant pel túnel i no per la Collada, tot i així va ser necessària una aturada a mig camí perquè quasi que també girem cua, i tant, i tant ))

A Andorra bé, havíem de fer venir dos elements bàsics de l'equipament, casc i guants, sense aquests no puc portar a terme provar diferents opcions, i teníem clar on anar, però en ser tancat, mentre feiem temps caminant, a un establiment obert hi varèm fer la compra, cusiosament fa uns quinze anys és la darrera botiga a on vàrem entrar a comprar uns guants Oakley, quines coincidències més guapes. 

El Principat comercial, sense comentaris, però la seva natura a l'inrevés, és tan magnífica que em fa quasi que diria que por, renoi, el seu aire, la sensació, en ser-hi semblava que fos l'alè de l'Arcàngel enfadat, OMG.

Una tornada lleugera, no per ràpida si no per dolça, molt. Ara bé a cinc quilòmetres d'arribar el Mirador creia que hauria de parar i posar el peu a terra, una incomoditat horrorosa ))

Ara, aquesta matinada una altre cop a dalt del Drac dins del Drac, i certament que molt bé, però que molt bé, sense mirar temps, rodant i prou que bé que si està, que bé. Avui però curiós hi havia moltes persones, pedalant però un biker i prou, i hi hem coincidit ja de tornada, la resta de persones totes a peu, però sobtava veure tantes persones, encara ara ho escric, i no sé què pensar, tampoc cal, està clar haurem d'anar més d'hora, oi?

MTB, MTB, MTB. 

Per Andorra...