De dues rodes també. Finalment ja és a casa des del divendres de la mateixa setmana 31, estem a punt d'entrar a la 36.
Lògicament pel nostre fer la primera armadura complerta per a fer els primers passos en aquesta disciplina ja està configurada, reposant al Mirador dels Dracs, ubicada a les seves respectives estanteries, els accessoris de l'armadura a una primera, i l'Armadura de Gala a la segona estanteria. Aquesta darrera, vull dir la nova armadura és molt lleugera, tant que no podrà ser d'ús funcional un cop la Reina s'adapti a aquest nou Gran Drac de dues rodes, doncs per accedir a aquesta nova disciplina sí que ens ajudarà aquesta armadura tan lleugera quasi que fràgil, que certament no ho és, però sí i molt si la comparem amb la que serà l'armadura definitiva. Però per prendre un primer contacte, que no sigui l’armadura extremàdament densa ajudarà per practicar a dalt del Gran Drac de dues rodes mentre hem estat entre aquests 30°C-40°C, segur que també equivocàdament el criteri de seleccionar aquests tipus d'equipament molt específic per l'estiu amb altes temperatures, doncs no convida a rodar amb ella perquè no et dona la percepció de pilotar ben protegit, però ara en un primer terme sí que facilitarà d’aprendre. Jo mateix per reiniciar-me el 2020, primer per anar fent breus Grans Vols de test entre concessionaris cercant el què havia de ser el meu Gran Drac també vaig adquirir inmediatament una armadura encara més lleugera perquè la meva bota no va ser tal, va ser una bota baixa no alta, condició que sigui alta que és imprescindible, i quin millor exemple que a ben entrada la tardor ja no vaig utilitzar més aquesta aramadura lleugera, molt fresca, i també constatar que de la seva arribada fins a utilitzar-la varen passar mesos abans no la vaig estrenar, vull dir que la vaig fer venir d’un bon principi molt abans de pujar a cap Gran Drac de dues rodes, ni de tenir a un termini proper cap previsió de fer-ho, amb la idea que no se'm fes tan costerut en pensar en la futura possibilitat de fer un primer test després de més de vint anys des de la darrera vegada, i que m’impedís de fer-ho el fet de no tenir l’equipament específic a punt, o millor dit per si no havia de ser que no fos per aquest motiu, és més tenia clar que després de fer-me amb aquesta armadura complerta a on guants i casc sí eren els definitius era probable que no fes cap més pas per fer venir un Gran Drac de dues rodes, aleshores quedaria aquest equipament com a senyal inequívoca del què podia haver sigut i no havia de ser, i tampoc hauria passat res, però pensava que per poder donar una oportunitat a aquesta vella aventura havia de começar per aquí, per l'arribada d'un primer equipament, també em motivava que part d'aquest equipament l'havia, el volia anar a buscar al Principat, per tradició, que per cert ara passats els primers anys encara no hi he anat amb el Gran Drac de dues rodes a Andorra, Arenys crec que és el punt més proper a on he arribat, crec que per anar-hi hauré de pernoctar, o no i és únicament qüestió de temps normalitzar l'anada i tornada a una mateixa jornada.
En aquesta ocasió amb la Reina primer ha vingut el Gran Drac de dues rodes ja que va ser aquesta decisió per part d'ella un dit i fet, l’experiència prèvia amb el meu de Gran Drac ha facilitat aquest fer certament, però tot seguit a l’arribada del Gran Drac d’aquell divendres, hores després dins del mateix cap de setmana ja fer venir aquesta primera i lleugera armadura, en aquesta ocasió sense anar el Principat, si no des de la capital, el Gran Drac va venir un divendres el vespre, i l'equipament dissabte el migdia. El què no en té res de lleuger són les botes, i el casc, aquests fent equip amb uns guants sorprenentment lleugers a l'hora que segurs, tots tres són els que configuraran la propera i definitiva Armadura de Gala.
Ara regularment, o quasi, anem practicant en parat, he de dir que és molt intensa l’experiència, i encara no roda, per a mi personalment tot plegat molt gratificant, a l’hora que és una responsabilitat, molt guapa certament però també densa. Els Grans Dracs de dues rodes presenten un comportament on si bé no tenen ganes de caure un cop estan rodant, sí que aturats o a baixa velocitat una mica també com els Dracs presenten poca traça a l’hora de moure’s, o molt poca, com esmento en parat tenen ganes de caure a la mínima oportunitat, de fet els pilots aparentment amb més experiència, referida aquesta a que porten molts quilòmetres a les seves esquenes curiosament van agafats de la mà a l'estadística d'accidents amb els més novells quan parlem de caigudes a baixa velocitat sumant entre tots quasi la meitat del total dels accidents, vull dir que és molt difícil rodar a baixa velocitat, també fer-ho quasi aturats, i és en aquestes circumstàncies que les manques queden en evidència. Així tot i ser pràctiques en parat la Reina porta bona part de l’armadura per seguretat doncs de fàcil no en té res, 140 Kg. fan molt respecte.
Si no tens experiència no hi ha vicis adquirits, i això ho facilita tot, tot.
 |
| Pearl Izumi ) |
Aquesta intervenció gira i prou sobre l’arribada del Gran Drac de dues rodes de la Reina, i sobre l’equipament específic, tot i que no vull deixar de comentar breument que coincidint amb l’arribada d’aquest Gran Drac em vaig lesionar el genoll esquerra, i a la 32 vaig reposar de Vols per prudència, reiniciant-los a finals de la 33, i ja amb normalitat pel que fa a regularitat a la 34, no si faig referència a tímides però presents molèsties que encara tenen una lleugera presència, a la 35 anem a un 3/3 pensant en un 6/7 o un 7/7, veurem. Finalment l'hem finalitzat amb 7/7. Avui però no ha sigut el millor dia dels set, fent referència a pedalada àgil dins del Vol, en tot cas ja està fet.
MTB, MTB, MTB.
