Punt d'inici )

On som, fa quatre setmanes que estem mirant de no perdre la seqüència de 6/7, o ser-hi propers, la mínima de 3/7 i no passem de 5/7, poc a poc, haver fet una reducció i tornar el format del recorregut d'ara fa un any, quasi un any, crec que ens manté dins de la dinàmica dels Vols, Grans Vols cap aquests darrers dies. 

La Transportadora puntualment està dormint a SC, mentre uns dels Grans Dracs més nous surt una mica, poc molt poc però és que surt únicament per fer la revisió anual i poc més, de cara a la propera setmana tornarà crec cap a SC, o no i restarà el tercer Mirador, veurem, veurem. 

Avui a la 22 he guardat excepte un els equipaments de primavera-tardor, i he tret els equipaments d'estiu que encara estaven descansant, si tornem els Vols de matinada portarem les armilles Lite, i ja no els mallots paravent. La resta anirem 100% d'estiu, a no ser que les temperatures tornin a baixar on aleshores utilitzarem aquest equip únic de primavera-tardor que no he guardat. Les S-Phyre estan de festa major i no paren de sortir, contents amb aquesta opció, ara faltarà veure si consoliden definitivament, que jo penso que sí, els dies ens diran on som, millor dit els mesos. 

Les dues bikes de 10/10, els Ikon del darrera justets, certament, i ferodes de la meva també dins d'aquest grup d'estar a punt de, crec que les cadenes estan entrant també a aquesta zona límit, atents a aquests components per fer les renovacions el moment just. Fent revisió de consumibles estem prou bé, podria fer venir 25 jocs de ferodes orgànics, ho decidiré un cop deixi a punt la meva bike, i he de demanar un Cateye nou del carrera, miraré de fer venir una sola comanda de tot plegat, també he de demanar deu unitats de Contact Cleaner que utilitzo tant pels Dracs com pels Grans Dracs, i també per la Transportadora. Ara d'avui per demà no, perquè els he fet venir del primer Mirador, d'on també he portat liquid segellant. Ja us vaig aportar una imatge dels crec recordar catorze paquets que van venir del Mirador, una part petita del què reposa a aquest primer. 

Avui hem sortit 100% d'estiu, foscos per indicació dels Destructors, amb  unes lleugeres molèsties del lligament creuat esquerra un altre cop, i un gluti esquerra,  dels dos genets cada una respectivament ens han marcat que avui el desnivell havia de ser presencial i prou, i així ho hem fet, la distància la prudent, no la més prudent. Amb una coincidència incòmoda, sense incidències, sense beure, sense menjar, rodant per sobre dels 20ºC de principi a fi, prou bé, jo diria que fins i tot molt bé, sempre dins de les converses SOLO o quasi totes.

Que bé rodar, que bé fer-ho entre Destructors, dins de la seva protecció, i encara millor ser entre Gegants, molts, més encara, renoi, renoi, quina super preparació ser entre aquests colosos i no prendre mal, tot i no ser-ne els responsables, però  és tota una disciplina la de deixar-nos protegir pels dos Destructors, i tant ))

MTB, MTB, MTB. 

I podem dir "no és fàcil" )

Cert, cert, dins de tot plegat, i a on les circumstàncies en proposen situacions de novetat darrera novetat, o això sembla, perquè aquesta intervenció ho qüestiona de soca-rel, el què no posaré en entredit és que des del març per el Mirador aquesta situació és totalment inèdita, dit això tornem a la meva exposició.

El fet és que el fer prudent pot anar agafat de la mà del fer lent, a responsable hi pot anar també agafat a estable, així dins de la lentitud i dins de l'estabilitat definides des del Mirador per dirigir-se a perdre la lentitud, i també l'estabilitat cal proposar la necessitat d'haver d'enfocar situacions noves constantment, jo avui considero que distanciar-se de la prudència i de la lentitud no és un tram a considerar, és una opció entre moltes, cert, cert, totes respectables, també. 

Sense anar més lluny, poc a poc he anat aturant l'arribada dels Grans Dracs de dues rodes, no deixat de banda, sí mentre no sigui més entenedor per a nosaltres el tram, que no es tracta de res més, que sigui un tram pausat, de qualitat, i amb presses aquí on som no hi ha la possibilitat de gaudir-ne per a nosaltres, crec, crec. De mentre frenem aquesta aventura, aprofito per seguir amb la millora del Gran Drac més esportiu, el més nou dels tres, que aquest a diferència dels de dues rodes sí és una realitat de quasi ja fa ara dos anys, i a on ara estic a la recerca del model de casc més adequat, que ja en tinc de cascs, és evident, però n'he de seleccionar un de nou que a mi em doni la sensació que és l'específic per rodar dins del circuit ara sí ara també amb aquest Gran Drac tan singular, que no crec que sigui el recorregut que finalment portem a terme però que fer-ne els preparatius, dedicar temps a la preparació, les sensacions mentre ho fem són molt guapes. Ahir llegia sobre les característiques de construcció del casc, sobre aspectes de les diferents possibiltats de les ulleres, del pes, dels materials, i mentre m'informo d'aquests aspectes tot roda prou poc a poc com per sentir-nos bé, aleshores un cop dins d'aquesta bona sensació que finalment no entrem a rodar dins d'un circuit amb dos Grans Dracs no és important, si no que mentre ens preparem per fer-ho ens ho passem d'allò més bé és el què sí paga la pena. Si és o no una bona pensada? ho puc aclarir, és prou bona, la millor? no, no ho deu ser, el fet és que no cal que sigui la millor d'entre totes si tot va de bones pensades, amb que sigui prou atractiva, prou positiva ja fa que sigui l'opció a la què dediquem el nostre temps sense masses dubtes, o part d'aquest, que els dubtes siguin sempre un aspecte a tractar des del Mirador ho relaciono per sort amb que els peus els tenim a terra, o propers com a mínim. Un altre aspecte dins d'aquest punt són els dubtes lògics si d'entre totes les pensades a portar a terme, si d'entre els diferents projectes de Dracs, i dels diferents Grans Dracs, podríem estar portant a terme d'altres propòsits més positius encara en lloc d'aquests, temes més competents per a ser portadors de més qualitat encara en el dia a dia, i he de dir que sí, que segurament, segur que sí, però com deia l'àvia "qui fa tot el que pot...".

I així anem gestionant, anem gaudint cada minut del dia a dia, a on ara mateix Dracs, Grans Dracs i Transportadora van siguent els portadors d'una part de les bones sensacions del Mirador, també les diferents màquines de prosperitat, també el projecte de tenir una segona base des d'on treballar la millora de les accions de precisió a portar a terme sobre aquestes darreres i darrerament també valorem la possibilitat que acollissin a parts dels protagonistes dels Vols. La valoració de cada un d'aquests aspectes esmentats concentra els nostre interès, la nostra atenció. 

Sembla que la Transportadora de Dracs ja funciona correctament, avui anant al Baix Montseny ho corroboraré una mica més, i si durant les properes jornades es confirmés que la protagonista de portar a terme els Vols està prou a punt, perquè mai està del tot a punt, aleshores obrirem la porta a estudiar el punt que ja us vaig esmentar de si incorporar un sostre llit, també de si afegir la possibilitat, la prestació de poder arrossegar un remolc per a Dracs, i Grans Dracs, per segons a quins temps entenguem que estem poder entrar a un circuit itinerant a on ser-hi sigui en si mateix el contingut i el continent a l'hora, renoi ho escric i estic emocionat, que bé, que bé, que bé, oi?

Ahir a la nit l'Ibis era una de les bikes que més em venia el cap, d'aquesta en tenim el quadre, les rodes, els pneumàtics, la direcció, la tija, el seient, el crankset, el BB, la potència, dubto de si ja tinc el manillar definitiu, no tinc clar si he d'insistir amb l'opció Moots, en tot cas el tenim, tenim els frens, també  millorables, però els tenim, així com el pinyó, el plat, la cadena, i em falta la forquilla, segurament l'opció dfinitiva sigui l'Enve, els pedals, que seran els XTR, i crec que no em deixo res, que tampoc és important, oi que no? La forquilla Enve torna a ser finalista, estic entre ella i una segona opció perquè estic considerant com respectar una de les dues geometries originals que proposa el fabricant, concretament la de 100 mm, però he consolidar que ho estic calculant dignament, no diré bé, en cap cas, en cap cas. Si us hi posessiu vosaltres a mirar-ho no us en sortirieu perquè no us estic donant tota la informació, vull dir si l'Enve fa 470 mm. amb 100x15, i el mínim per aquest quadre són 490 mm. crec recordar d'entrada modifiques en quasi 2° la geometria, que és una modificació notable, i també l'alçada del BB, que queda perjudicat significativament, però no és la realitat de la nostra Ibis, però aquesta ja seria una altra aportació que avui per avui la deixem de banda. En tot cas aquestes eren les meves pensades ahir el vespre amb l'Ibis. I ara també recordo que ara l'Enve nova és crec recordar més alta, uns 490 mm. i de 110x15, o no i és una opció més i prou, és que a 110, com a 148 jo encara no hi sóc, no per res més que pel fet de no tenir pressa, anys no és prou per ser-hi, i no crec que aquesta afirmació sigui sorprenent a aquest espai. 

Sobre els Vols, encara no hi ha retorn, i he de dir que aquests dies mentre no estic a dalt del Drac pensava en les ganes de muntar la Yeti ASR-SL amb l'opció de 120 mm. geared i sortir a veure quines sensacions tenia, el fet però és que són pensades, no propòsits, perquè geareds les relaciono amb botigues físiques, no sé perquè doncs els darrer nou Drac muntat aquest 2020 no és single speed, ha estat muntada 100% el Mirador sense requerir de l'ajuda d'aquests tipus d'establiments, sí que l'Ultimate del darrera requerirà de retallar el cable, i també purgar, i avui per avui no estic gens motivat a anar-hi, però fa més de nou mesos que està muntada a punt per ser estrenada i no ha rodat ni un metre, vull dir hagués pogut anar a la botiga i avui la bike nova seguiria aturada, millor així, millor així, i tant. Valoro per evitar el tema d'ajustar l'allargada del cable de fre si comprar uns frens SLX o similars amb l'allargada correcte ara que sé quina és, en tot cas les possibilitats hi són, això és positiu. 

Sobre els equipaments, de poc podria anar quel els d'hivern no surtin de la caixa on descansen des de l'hivern passat, perquè fa quatre dies que els migdies tornen a tenir temperatures prou suaus com per poder rodar equipats de tardor, i a més la ressentida lumbar dreta em proposa d'esperar a requerir els equips de primavera, i jo no ho veig malament avui, ara, a veure que penso els propers dies.

MTB, MTB, MTB. 

Dilluns :-)

Programa de sessió amb el fisio al Baix Montseny, a la seva capital, SC. 

A les vuit del vespre sessió amb l'Andreu, renoi, sembla que la darrera visita va ser ahir, i la realitat és que va ser divendres el vespre :-)

Avui diria que és el primer dia des del 9 de novembre que estic bé, sense d'entrada la presència ni d'un mínim lleuger dolor, que bé.

No diré fem un cafè? perquè he fet el darrer fa uns minuts :-)

Renoi tornen a faltar cinquanta-un dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac, no passa res ho vaig comptar malament, és l'impaciència que porta agafada de la mà el neguit, i tant!!!

MTB, MTB, MTB. 

Dilluns :-)

Una sortida del túnel divertida? no ho sé, llarga segur, oi? :-)

Ahir sessió al Baix Montseny, amb el fisio, a on l'Andreu als darrers cinc segons va aconseguir que tingués molt males sensacions a la lumbar dreta durant menys d'un segon, però tot i ser breu, renoi, renoi, renoi. 

Bé, en un altre moment miraré d'ampliar aquesta intervenció.

Les sensacions de mentre són, no puc estar dret molta estona, no puc estar assentat molta estona, no puc conduir molta estona, però ho puc fer tot breument, és a on som. Un privilegi, puc descansar molta estona fet que que per recuperar-me agafat de la mà devles visites al fisio és el camí per tornar als Vols, quan és el què voldria tenir clar, ara per ara però no serà.

Avui caminant uns cinquanta metres en planer tenia una lleugera però incòmoda sensació de fragilitat a tota la cintura, de fet aquest darrer cap de setmana no he sortit a caminar pel temor a que torni la molèstia lumbar, bé, és el tram, després d'aquest ja en vindrà un altre, segur, segur :-)

Impacient, pel tercer Gran Drac, encara falten cinquanta-sis dies, OMG!!!

Preocupat no, inquiet sí, perquè si el tercer arribés avui no podria anar a La Cerdanya perquè puc ser dins del Grans Vols, sí, però poca estona, i per tant un radi de més de trenta quilòmetres ja està fora del meu abast, per tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

Dilluns :-)

I una anada al fisio marcada per un lleuger, i previsible retrocés, com ho és una lleugera molèstia lumbar quan ahir el matí fa la seva aparició, que no em treu en tot cas les futures ganes dels Vols, en cap cas, sí que en no ser present no hi ha escenari que els faci possibles :-)

Ahir després de la sessió al Baix Montseny amb l'Andreu, durant uns breus instants concretament a mitja sessió la percepció per aquestes lleugeres molèsties va ser que avui no podré tornar pel propi peu a casa, renoi, renoi, renoi, per sort passats uns minunts aquesta sensació es va alleujar, i també passats uns minuts més va donar pas a la possibilitat de poder tornar al Mirador amb la Transportadora de Dracs amb mi com a conductor, quina sort, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

La de dilluns, la de dimecres :-)

Perquè ja estem a dijous, i dues són les sessions de fisio que he fet des de divendres passat. 

Bé esperaré a un moment un xic més favorable per ampliar aquesta intervenció, d'entrada, i si no ja serà a la propera, o a una d'elles, no passa res, hi ha temps, no infinit, cert, però està bé pensar que tenim temps, i tant, oi?

Dilluns al Baix Montseny, dimecres al Baix Montseny, i d'aquí a uns minuts torno al Baix Montseny, renoi, renoi, renoi :-)

Finalment les sessions al Baix Montseny la darrera d'aquestes setmana va ser la de dimecres, avui aleshores descans, i tant, a on penso, que bé. 

De mentre esperant, preparant l'arribada del Gran Drac, sí ja ho sé, renoi quina espera més llarga, però dins del termini previst. 

Avui una coincidència atractiva, he coincidit amb un dels provadors del meu Gran Drac, vull dir que vaig veure a You Tube un assaig del meu Gran Drac feta per aquest provador, curiós, la visualització del test del meu nou Gran Drac a You Tube la vaig descobrir força després d'haver-lo compromès.  Una trobada molt guapa la d'avui amb el provador encara que únicament de segons, ni hem comentat les seves impressions, no estava sol, jo tampoc, aleshores em queda poder-ho compartir a The Great Escape MTB. 

I de fet no en vaig treure una bona sensació de les seves conclusions del test del seu dia del Gran Drac, no és important, sí que ho és d'interessant qui és el provador, el seu prestigi internacional, cert, en aquest cas però penso que les seves impressions siguent de molt nivell no estan enllaçades amb el fons de l'essència de base del projecte de construcció del nou Gran Drac del Mirador. 

De fet em vaig decidir aquest cop amb determinació per la versió Lynskey dels Grans Dracs, ara sí de forma meditada en origen, perquè en el cas de les Lynskeys ho va ser de meditat, però en darrer terme, pel fet de no sortir bé les dues primeres eleccions :-)

L'ampliació d'aquesta intervenció és d'ahir, de divendres, ara la darrera és de dissabte el matí. 

Que curiosa la sensació de l'espera de l'arribada del tercer Gran Drac, aprofito per esmentar que el segon és proper a arribar, i tant, però per aquest motiu pel fet de que en un no res serà al Mirador no genera la mateixa percepció d'espera, sí que aquest darrer, l'arribada d'aquest canvia les sensacions de l'espera del tercer, el per què és preciós és perquè el fabricant d'aquests dos darrers Grans Dracs és el mateix, i de confirmar-se que el segon arriba en el termini previst m'orienta a que el tercer té moltes possibilitats d'arribar finalment al Mirador, i aquest darrer marc, el de pensar que anirà bé i que el tindré està molt i molt bé. Així les pensades del tercer caminen en aquest to preciós gràcies el segon, que bé, que bé, que bé. 

Quina sensació més bona, més intensa compartir-ho a aquest espai, així veure que possiblement el tercer Gran Drac serà una realitat m'acosta una mica més a la meva anada a la Cerdanya, amb escales clar, normal, però anada cercant les millors rutes, i tant, i tant, i d'aquí al Principat, veurem, veurem, primer la llarga espera  d'aquest per a mi llarg temps que cal perquè entri per la primera porta del Mirador, un cop aquí, bé, mirar de respirar pausàdament, i seguidament els Grans Vols, i tant, i tant, els Grans Vols a on el pensar en quins, preparar la ruta, posteriorment fer-la, ser-hi, i en darrer terme arribar al final d'aquesta únicament té una imatge que la representa, i aquesta és un somriure, únicament persegueix un somriure, i per aquest motiu el primer tram de la selecció del Gran Drac, com el d'ara de l'espera és molt atractiu, per l'objectiu que persegueix, un final amb la signatura dels somriures, i tot just estem a l'espera de la via que ens hi portarà, el d'aquest Gran Drac, i ho escric amb prudència perquè tinc encara present l'arribada, les dues arribades amb els Dracs erronis, l'extranya sensació de creure que ja és el final de l'espera, i un cop al Mirador veus que caldrà tornar a començar, fer que ara exposat aquí fins i tot el veig molt positiu, sota l'argument de quin privilegi poder esperar, oi? :-)

MTB, MTB, MTB. 

La de divendres :-)

Una sessió de fisio modesta, 45' lleugers, per prudència, motivada aquesta per no haver digerit bé el pas de dues sessions a tres i haver baixat un altre cop de tres a dues sessions les visites al fisio. 

Per prudència també, seguim sense Vols, com res de fer cap preparació d'intensitat, i els estiraments limitats els realitzats amb el fisio.

Dissabte no hi va haver passejada a peu de platja, sí a la nit de diumenge, però rondant els tres quilòmetres, no els set. 

Pendents de l'arribada del segon Gran Drac, sense millorar els equipaments del genet, ni tampoc els diferents components del Gran Drac, he de pensar que si han de ser serà perquè es donaran les circumstàncies, espero, confio, sigui per que vinguin o perquè no, que crec que en definitiva ve a ser el mateix.

El tercer Gran Drac es fa esperar, no perquè el termini estigui caducat, si no perquè quasi cinc mesos d'espera, per a mi són molts, renoi, renoi, renoi, aleshores com gestiones aquesta espera proposada en origen és una acceptació molt singular. Jo ho miro de passar recaptant informació tècnica, valorant les possibles millores en la línia de baixar el pes, tampoc en aquest aspecte la motivació va agafada de la determinació perquè el Gran Drac seleccionat ja té estudiats tots i cada un dels aspectes de possible millora, i el fabricant s'ha decidit per una proposta molt concreta, i sota aquesta penja tot, cada component, de manera que quadre, un altre cop de steel, frens, rodes, pneumàtics, seient, és a dir distància del cul al terra, centre de gravetat, distància entre eixos, són dades que millor no modificar, fins i tot les suspensions estan estudiades especialment per aquest Gran Drac, segur què hi ha més casos de Grans Dracs amb suspensions específiques dissenyades sobre bases força singulars, però jo ho desconec, i ho visc amb molt d'interès, en aquest cas fent referència a la particularitat de l'angle de treball d'aquestes, poc convencional, i en l'extrema reducció de les seves mides, tot per accentuar un comportament que faci que en trams revirats tingui les millors qualitats, que és a on ens sentim més còmodes, o a on som majoritàriament, doncs a espais oberts ja no hi tinc la implicació de velocitats altes, això des de la concentració de la Cerdanya en aquell dia memorable amb en Xavi després del dinar a l'argentí, a la baixada previa al dinar crec que va ser l'última baixada a reacció, no sé si la baixada de Sant Marçal al Camping i del Pla de la Calma a Les Piscines del Montseny el dia del pollastre a Collformic és anterior o posterior a aquest, OMG, en tot cas jo a aquest darrers ja no hi era dins del Vol a reacció, i tornare a dir, OMG. Així seguint el fil del Gran Drac els pneumàtics també van lligats a aquesta específica proposta de comportament, i també els frens, aquests darrers molt estudiats també, tant els discs, com les pinces, com els ferodes, és a dir, un centre de gravetat molt baix, sense ser arriscat picar a trams molt deteriorats, un conjunt molt estudiat de la posició del genet, un quadre de lleuger però reforçat, unes suspensions específiques, unes rodes i uns pneumàtics, així com els frens, tots coordinats, tots condicionats entre ells per coincidir a un mateix lloc, aconseguir un pes contingut, i un comportament que marqui una època.

Hi ha més detalls a tenir presents, segur, molts, de fet ho escric i seguidament la llista em ve el cap, però també tinc present que sobre aquest aspecte, els dels Grans Dracs, i els Dracs , vaig publicant poc a poc aquells aspectes que crec que entenc, i per tant puc compartir a The Great Escape MTB, també poc a poc els aniré ampliant, si aconsegueixo però millorar entendre els aspectes més tècnics sobre geometries, o comportaments termodinàmics dels diferents components. Ja fa anys de l'intent d'entendre la diferència de comportament d'una suspensió d'aire i oli, quan augmenta la temperatura interna, crec que encara avui no hi ha aportacions al blog sobre aquest component, és que encara ara no em veig capacitat per fer-ho, i potser per escriure sí, no però de poder aportar. Sobre un pneumàtic mai hem aportat cap exposició tècnica, sí d'ús, va o va bé, però sobre carcasses per exemple, no, i aquestes, la seva duresa, la seva flexió lateral, que no sé si el terme seria l'adequat, no n'hem parlat a aquest espai, i certament que hi ha tema per omplir centenars d'intervencions, i no arribaríem mai a cap lloc, o sí, i jo no ho veig. 

Cada genet cerca un comportament singular del seu Drac, dels seu Gran Drac, i per tant cada conjunt de quadre, rodes, pneumàtcs, suspensions i frens és específic segons l'ús o comportament que perseguim aconseguir. I sense anar més lluny si parlem de pressions de pneumàtics per posar un exemple, o d'olis de suspensió, o dins també de les suspensions, de la duresa, progressivitat, extensió, retorn, compressió, rebot, absorció de petits i grans impactes, de les diferents regulacions de les velocitats que volem de tots i cada un d'aquests aspectes, i hi anem afegin diferents equacions com podrien ser diferents seqüències d'impactes, bé el que cal comprendre és per a mi infinit, per a mi, per la quantitat d'aspectes, i per incomprensió de cada concepte a partir d'un primer nivell bàsic a on jo ja no aconsegueixo relacionar tots aquests aspectes per formar un sol concepte entre tots ells que definiríem com el d'aconseguir el comportament òptim que persegueix cada un de nosaltres quan és a dins del Vol o del Gran Vol. 

Ho rellegeixo dijous, i penso que cal afegir que no necessàriament un genet ha de cercar o voler un comportament determinat del seu Drac i/o Gran Drac, en cap cas, de fet segurament és a l'inrevés, com també ho és que la Transportadora de Dracs no és la portadora dels millors Vols, segur, en els tres casos però és a dir, Dracs, Grans Dracs i vers la Transportadora de Dracs a The Great Escape MTB sí que és així, cerco un comportament concret dels Dracs, dels Grans Dracs, i persegueixo que la Transportadora de Dracs sigui un altre cop la protagonista dels millors Vols, tram que miro de recuperar prudentment des del 2014 :-)

Caldria sumar d'aconseguir aquesta optimització a dalt esmentada, aconseguir que la Transportadora de Dracs tingui la utilitat òptima per  poder transportar els Dracs eficientment, així com a la Reina, i també el genet, aleshores tot es complica una mica més, que ja està bé, i de fa uns anys cap aquí també estic valorant que transporti el darrer Gran Drac que tenim previst que arribi el darrer dia de març, fet que encara ho complica més perquè ja fa temps que penso en la possibilitat d'adquirir un remolc pels Dracs, ara un remolc per aquest Gran Drac seria una opció a valorar, i clar sobre remolcs tornem a entrar a un tram molt tècnic, a on hi he estat durant molts anys, vull dir utilitzant remolcs, cert, però també ho és que per a mi és un vol i dol, perquè el temps no és infinit, i mentre el meu dia a dia tendeix a la complexitat, cada vegada aquesta més alta, aquest mateix temps que ens exigeix que sigui així també em resta capacitats a cada dia que passa, poc a poc però sense interrupcions minva el meu nivell de qualitat, de manera que, el nivell d'exigència augmenta i les meves capacitats per portar-les a terme disminueixen, fet que em porta a haver de reflexionar cada vegada més, i a fer cada vegada menys :-)

I a casa ja hi ha onze Dracs, quatre Grans Dracs, i d'aquests darrers en venen dos més, o sigui sis, i si ens decidíssim per dos remolcs, certament que per nombrar-los tots  ja costa, i mirar de fer-los funcionar ja no de manera correcta si no òptima, perquè no perseguim menys, ho veig impossible, que no sé si és pitjor que pensar amb el mot infinit, crec, crec, oi? :-)

I entre tots aquests temes tan interessants, apassionants per a mi fins i tot, hi ha la dificultat també apassionant de mirar de tornar a estar bé de nivell de forma, pel dia a dia en primer terme, que quasi hi sóc, pels Vols, ara per ara molt lluny de poder-hi ser, i ara d'aquí a dos mesos tocats estar preparat pels Grans Vols, aquests darrers una nova disciplina al Mirador, que crec que o ho preparo molt i molt bé també o aquests darrers no tindran ni l'oportunitat de començar. I ho dic en aquests termes motivat perquè a dos mesos i poc de la seva arribada, tot i que la sensació és molt bona ara després de l'arribada ara fa un mes del nou primer Gran Drac, tot i que estem a pocs dies de l'arribada del segon Gran Drac, i que si parlem de sensacions vers la decisió de fer-lo venir, del concepte d'aquests, són prou bones, les sensacions vers el tercer Gran Drac són boníssimes totes, excepte una que fa referència el nivell de perfecció del concepte, que he perseguit a l'hora de seleccionar aquest Gran Drac, que no d'encert d'aquest, que siguent el mateix que els dos primers, la característica de radicalitat del concepte en si mateix d'aquest tercer Gran Drac em fa que tingui una certa preocupació. Una mica com l'arribada de la primera single speed al Mirador, que va marcar l'inici de la fi de la qualitat de ser moltitut, i el començament també de qualitat de la solitud, fent referència a que mentre anàvem amb geared, érem sempre grups més nombrosos, ara des de fa una fila llarga d'anys poc a poc, primer tot de cop, i després poc a poc bike a bike, van anar caient, fins i tot també  Drac a Drac, per finalment quedar-ne uns pocs, i no precisament els que érem uns incondicionals, de fet ser-ho és una super disciplina, i tant, i possiblement és incompatible, he de pensar, he de pensar, fent referència a que segurament la incondicionalitat és un atzucat, crec, crec, vull dir deu ser una d'aquelles situacions que no tenen formats absoluts, no sempre s'és un incondicional, i no sempre no s'és un incondicional, i és més també en una mateixa situació, o no, i de manera prudent acceptar-ho podria ser una eina per ser-hi més proper a aquest fer incondicional, o no, o no, però està bé poder compartir aquests termes a aquest espai. 

En tot cas el concepte extrem de l'elecció del Gran Drac va fortament agafat de la mà del mateix criteri que va determinar l'arribada de les single speed al Mirador i la fi de les geareds, com sona, com sona. 

I he de dir que l'experiència single speed ha estat, és, copçadora, i miro de ser molt prudent amb aquest mot, per fantàstica, per sorprenent, a on va marcar un dia abans, i un dia després al Mirador, i de fet l'arribada dels Grans Dracs la va propiciar aquest aspecte d'extrema simplicitat. Va ser coincidint la Transportadora de Dracs, i el primer Drac single speed que vaig quedar copçat, perquè abans la VW era un vehicle, i la Vicious una bike, després la primera va transformar-se en la que avui és la Transportadora de Dracs, i la segona ho va fer en un dels pocs Dracs del Mirador, sorprenent, diria fins i tot increible :-)

MTB, MTB, MTB. 

La de dimecres :-)

No la vaig fer, he de deixar passar unes hores entre sessió i sessió de fisió, i això és el què vaig fer dimecres.

La Reina hi va anar en lloc meu, prou bé. I avui sí un altre cop em toca a mi, a les 20:00 a SC sessió amb l'Andreu.

Segueixo poden conduir, segueixo descansant al llit, i descansant, ja estic en les set hores dia setmanals de mitjana, de fet lleugérement per sobre de les set hores, que bé, que bé, que bé. Tot i que aquesta darrera nit no ajuda perquè ahir la mitjanit va arribar a una de les cases on estem construint una de les poques i precioses Màquines de Prosperitat. 

I avui també d'aquí a una estona tinc un Festival, no un Vol, en cap cas, d'aquests ja fa temps que no en tinc, oi? :-)

Però hi tornarem, segur, no repetir crec que és impossible pensar-ho, altra cosa a on ens portin les circumstàncies, i tant, i tant, en tot cas avui la Transportadora de Dracs em portarà un altre cop al Baix Montseny, oh yeaaaaah!

Bec per on pares?

MTB, MTB, MTB. 

100 II :-)

Sembla que sí, que entrarem a tram de Vols :-)

https://www.relive.cc/view/1368749282

MTB, MTB, MTB.

Va ser :-)

Ahir va ser una jornada de MTB, de MTB interessant, diferent per la caiguda baixant de la Reina a les cinc tocades de la matinada, i a on ara passades les hores sembla que sense conseqüències. 

No tinc previst fer crònica, ara per ara.

Emocionat per la propera arribada de la bike nova, bé part d'aquesta, ara per ara quadre direcció i forquilla. Avui crec que han arribat més components.

Per prudència ahir al quilòmetre noranta o propers vàrem fer el darrer tram de quaranta amb la June, per prudència. Així la setmana no ha superat els 200 Km . llàstima, sí, però una caiguda pesa molt, i cal ser prudents. 

Jo personalment després de l'anada a Blanes sense tramvia del dissabte, ahir anant a SC,  després de fer la primera pujada de darrera de casa a les cinc ben tocades de la matinada ja estava molt xafat, com sona, i encara havia de fer-ne 120 més, per això també va ser molt bo aturar el Vol abans dels 100.

Ara mirant de fer aquesta aportació em ve al cap la Lluna, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Repetició?

El fet és que vàrem repetir bona part de la ruta del cap de setmana passat. Sense ser primera hora, també sense haver esmorzat iniciàvem la ruta direcció a Blanes, pensant si el Baix Empordà seria el destí a on passaríem la nit, o un cop a Blanes ens dirigiríem direcció a SC.

Repetir té el seu risc, sí, de la darrera vegada pel pas per Olzinelles en podríem decidir, de poder, no passar més per aquest lloc màgic, però en el meu cas jo no ho podria mantenir, vull dir, no em puc resistir a un espai màgic, i per tant puc resistir-me un cert temps sí, però no serveix de res, el fet és que passades unes hores, uns dies, perquè no setmanes o mesos torno a ser al ben mig d'Olzinelles, i mentre ara escric sobre ell ja espero ja no tornar a ser-hi, que també, si no fer-ho de matinada a trenc d'alba entre les intenses glaçades de l'hivern, gaudint de l'efecte dels cristalls de glaç brillant pel pas del meu Drac mentre marca amb els seus ulls negres l'estret sender per creuar abans de la sortida del Sol aquest màgic instant entre les Fades de la Foscor i els cavallers de la llum.

Era encara d'hora per concretar si seria un dia de Vol pel Baix Empordà perquè primer calia arribar a Blanes, i veure les sensacions després dels primers quasi quaranta quilòmetres extremadament planers.

Un esmorzar en abundància aturats a Blanes no abans, amb bones sensacions. Compartir un bon cafè per les sensacions a les aturades dins dels Vols puc afirmar que són portadors dels millors instants, sempre en tinc de bones pensades en ser entre dos bons cafès, caldrà repetir, caldrà repetir perquè  els cafès de desprès d'instants de molta intensitat marquen una breu pausa que fa que el to de tot plegat sigui quasi l'essència de tots els moments, crec, crec. Un cop reinciem la ruta, uns quilòmetres després, a la cruïlla a on hem de decidir o bé dirigir-nos a Platja d'Aro passant per Lloret o bé a SC passat per Tordera, decidim finalment anar tornant cap a casa passant per SC, i deixar per a una millor ocasió l'aventura del Baix Empordà. 

Hem menjat massa, o aquesta és la sensació, anem fent ruta cap a SC, ja portem uns seixanta  quilòmetres planers, molt planers, en primer terme resseguint la platja fins arribar a Blanes, ara seguint el riu Tordera en sentit invers. 

Un cop a SC aturada de rigor a casa la mare, menjar i beure en abundància ara al quilòmetre vuitanta aproximadament una prioritat carregar els dipòsits de combustible, per omplir aquests dipòsits què millor per menjar que un pà amb tomàquet, formatge, una mica de pernil salat, dos mini gelats, i per beure dues begudes isotòniques, mitja cervesa, i molta aigua, en aquesta ocasió sense el premi dels bombons de xocolata però.

A aquest punt havíem previst seguir ruta fins a Vallromanes, però mirant de ser prudents decidim tornar a SV des de SC i no des de Vallromanes, i així donar oportunitat al Vol de diumenge, pensant que si fèiem masses quilòmetres dissabte, diuemenge segurament no seria una jornada de MTB.

Repetim tornada com la del dissabte passat passant per Olzinelles, un pas memorable, sempre el pas per aquest indret té un to màgic de color, i en aquesta ocasió a diferència de la setmana anterior la Reina roda gaudint del moment, fet que em permet a mi també poder volar lliurament dins del Vol, OMG.

Els quilòmetres van caient, i pel fet de rodar bé decidim allargar una mica més la ruta per mirar d'estalviar desnivell, així que mentre ens dirigim cap a Collsacreu baixem directes a Sant Iscle, i d'aquí a Sant Pol, una baixada ràpida, per arribar a la platja un altre cop, i fer el mateix tram del matí però a l'inrevés, ara direcció a Canet, i de Canet a Arenys de Mar, Caldetes, Llavaneres, i finalment a casa, a on hi arribem un altre cop xops, portem hores xops de dalt a baix de la intensa humitat que ens ha envoltat des de la sortida de la capital del Baix Montseny.

Un cop a casa les sensacions són bones, sí, però tot i haver afegit més de dos litres d'aigua del bidó durant la ruta, la lleugera deshidratació segur que pesa perquè estem fatigats, i de fet la ruta passades unes hores, la de diumenge va començar a l'una tocada del migdia  perquè els despertador que havia d'aconseguir posar-nos en marxa a les cinc del matí es va quedar en silenci després dels primers sons, motivada aquesta passivitat per la necessitat de recuperar forces, però aquest no va ser un mal símptoma, vull dir el de no iniciar l'aventura a la matinada, en cap cas, perquè l'aventura estava per arribar unes hores després.

Equipats d'estiu, el color el negre i blanc, el de la Betty, el seu equipament el què crec que portarà a les properes 24 hores SOLO. 

Amb llums funcionant al vespre, amb eines, amb la bomba d'aire de mà ara sí amb mi, ben agafada del King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni tampoc coincidències, amb les dues bikes funcionant molt bé, em costa rodar amb una potència Thomson de 0° i crec recordar de 70 mm. i el manillar Protaper de més de 730 mm de doble alçada, també em va costar tornar al seient SLR i a la tija retrassada Moots, però passades les primeres hores tot va tornant al seu lloc. 

Ara a deixar reposar les sensacions del Vol d'ahir, que sense ser com el d'aquesta aportació va rondar els 80 Km. que són lluny dels més de 100 Km. fets dissabte però que va tenir també els seus grans moments, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Valorant des d'ahir seriosament si passar a tubulars :-)

A dormir :-)

La VW a dormir a SC. Sense ús des del 2014, les anades a descansar temporades llargues a SC per evitar les aturades a ple Sol a SV, constants. Els grans Vols de la VW queden lluny avui. 

Després tornada a SV des de SC amb l'Inbred, veurem per on, veurem. 

Finalment un Vol amb el Drac, ara sí, sense ignició però, no hi puc accedir a aquesta ignició ara per ara. 

Les Falgueres Màgiques d'Olzinelles volen els Vols en la nocturnitat, però no serà suficient amb la Poció Màgica de les Falgueres, estaria bé un Vol a Olzinelles :-)

Un cop a Collsacreu venint per muntanya des de SC passant per Olzinelles, he hagut de tirar pel mig i anar directament cap a casa. Les pensades no em deixaven fer res més.

Ara ja crec que fins demà, o avui, però no ho crec, no ho crec. 

MTB, MTB, MTB. 

Demà jornada intensa de motor, emocionat torno a la capital, aquest cop sense tramvia, sí amb un Drac majestuós, oh yeaaaaah!