7/10

A veure demà.

Després escriuré sobre el laberint d'Olzinelles :-)

MTB, MTB, MTB

Millor un Vol :-)

Avui, avui dos Dracs dins d'un bon Vol. Fa mesos crec que no fem seqüències de quatre Vols entre setmana de curta durada, un cinquè rondant els vuitanta quilòmetres el dissabte, i un sisè per sobre dels cent quilòmetres el diumenge.

De la seqüència comentada únicament hem fet la jornada de dissabte, la resta esperant que els hi donem l'entrada, a veure, a veure.

Bé ara passades les hores després del Vol d'ahir, motivat crec per la calor, avui el Vol es resisteix.

Un Vol el de dissabte amb calor, no intensa, 28°C, sempre agafat de la mà d'un vent fresquet, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB. 

Pentinem? :-)

Tots els baixos, així tindríem en primer terme el laberint, tenir a aquest, poder ser-hi a dins sense resoldre el destí a on ens portarà un cop a dins seria senzillament diferent :-)

MTB, MTB, MTB.

Olzinelles :-)

Què puc dir d'aquesta ruta, que convida a fer a cada metre, a cada tram, quasi a tancar els ulls quan sóc a dalt del meu Drac, quasi que mentre em dirigeixo a Olzinelles que el pla de ruta s'acaba a aquest punt, a Olzinelles.

Un altre cop, quin privilegi tornar per Olzinelles fins a SV, quin cel, quin soroll, silenciós, quin silenci, clamorós :-)

El laberint del meu Món, oh yeaaaaah!!!

Jo a aquest punt no sé quin retorn hi ha, aleshores a quilòmetres de casa la sensació a Olzinelles és intensa, immensa, impossible no veurem desbordat pel moment. De fet no sé entre Falgueres Màgiques si és una qüestió de retorn, o senzillament de seguir el tram que porta irremisiblement a un sender, o a un sender, oi?

 

A aquest punt veia com marxava el Sol, i jo ja superava els cinquanta quilòmetres de pensades, pensades, i més pendades. Després dels dos cafès cafeinats a SC abans de començar la ruta, agafats de la mà d'un grup de bombons deliciosos :-)

MTB, MTB, MTB. 

Passa mitja hora de la mitjanit, demà ampliaré la intervenció :-)

Ahir

Un pas pel paradís d'Olzinelles.

Compartint amb les noves generacions els nostres espais, els nostres petits i innocents secrets.

MTB, MTB, MTB. 

Temptació

Avui estava pensant com fer la crònica de les quatre estacions dins de la tardor, ahir estava molt motivat a fer-la, ara aquesta quedarà per fer, crec, crec, de mentre una imatge de la jornada d'ahir la podem compartir, que dóna lloc al títol d'aquesta aportació, únicament falta la poma, fruita que segur que devoraria :-)

MTB, MTB, MTB. 

Repetició?

El fet és que vàrem repetir bona part de la ruta del cap de setmana passat. Sense ser primera hora, també sense haver esmorzat iniciàvem la ruta direcció a Blanes, pensant si el Baix Empordà seria el destí a on passaríem la nit, o un cop a Blanes ens dirigiríem direcció a SC.

Repetir té el seu risc, sí, de la darrera vegada pel pas per Olzinelles en podríem decidir, de poder, no passar més per aquest lloc màgic, però en el meu cas jo no ho podria mantenir, vull dir, no em puc resistir a un espai màgic, i per tant puc resistir-me un cert temps sí, però no serveix de res, el fet és que passades unes hores, uns dies, perquè no setmanes o mesos torno a ser al ben mig d'Olzinelles, i mentre ara escric sobre ell ja espero ja no tornar a ser-hi, que també, si no fer-ho de matinada a trenc d'alba entre les intenses glaçades de l'hivern, gaudint de l'efecte dels cristalls de glaç brillant pel pas del meu Drac mentre marca amb els seus ulls negres l'estret sender per creuar abans de la sortida del Sol aquest màgic instant entre les Fades de la Foscor i els cavallers de la llum.

Era encara d'hora per concretar si seria un dia de Vol pel Baix Empordà perquè primer calia arribar a Blanes, i veure les sensacions després dels primers quasi quaranta quilòmetres extremadament planers.

Un esmorzar en abundància aturats a Blanes no abans, amb bones sensacions. Compartir un bon cafè per les sensacions a les aturades dins dels Vols puc afirmar que són portadors dels millors instants, sempre en tinc de bones pensades en ser entre dos bons cafès, caldrà repetir, caldrà repetir perquè  els cafès de desprès d'instants de molta intensitat marquen una breu pausa que fa que el to de tot plegat sigui quasi l'essència de tots els moments, crec, crec. Un cop reinciem la ruta, uns quilòmetres després, a la cruïlla a on hem de decidir o bé dirigir-nos a Platja d'Aro passant per Lloret o bé a SC passat per Tordera, decidim finalment anar tornant cap a casa passant per SC, i deixar per a una millor ocasió l'aventura del Baix Empordà. 

Hem menjat massa, o aquesta és la sensació, anem fent ruta cap a SC, ja portem uns seixanta  quilòmetres planers, molt planers, en primer terme resseguint la platja fins arribar a Blanes, ara seguint el riu Tordera en sentit invers. 

Un cop a SC aturada de rigor a casa la mare, menjar i beure en abundància ara al quilòmetre vuitanta aproximadament una prioritat carregar els dipòsits de combustible, per omplir aquests dipòsits què millor per menjar que un pà amb tomàquet, formatge, una mica de pernil salat, dos mini gelats, i per beure dues begudes isotòniques, mitja cervesa, i molta aigua, en aquesta ocasió sense el premi dels bombons de xocolata però.

A aquest punt havíem previst seguir ruta fins a Vallromanes, però mirant de ser prudents decidim tornar a SV des de SC i no des de Vallromanes, i així donar oportunitat al Vol de diumenge, pensant que si fèiem masses quilòmetres dissabte, diuemenge segurament no seria una jornada de MTB.

Repetim tornada com la del dissabte passat passant per Olzinelles, un pas memorable, sempre el pas per aquest indret té un to màgic de color, i en aquesta ocasió a diferència de la setmana anterior la Reina roda gaudint del moment, fet que em permet a mi també poder volar lliurament dins del Vol, OMG.

Els quilòmetres van caient, i pel fet de rodar bé decidim allargar una mica més la ruta per mirar d'estalviar desnivell, així que mentre ens dirigim cap a Collsacreu baixem directes a Sant Iscle, i d'aquí a Sant Pol, una baixada ràpida, per arribar a la platja un altre cop, i fer el mateix tram del matí però a l'inrevés, ara direcció a Canet, i de Canet a Arenys de Mar, Caldetes, Llavaneres, i finalment a casa, a on hi arribem un altre cop xops, portem hores xops de dalt a baix de la intensa humitat que ens ha envoltat des de la sortida de la capital del Baix Montseny.

Un cop a casa les sensacions són bones, sí, però tot i haver afegit més de dos litres d'aigua del bidó durant la ruta, la lleugera deshidratació segur que pesa perquè estem fatigats, i de fet la ruta passades unes hores, la de diumenge va començar a l'una tocada del migdia  perquè els despertador que havia d'aconseguir posar-nos en marxa a les cinc del matí es va quedar en silenci després dels primers sons, motivada aquesta passivitat per la necessitat de recuperar forces, però aquest no va ser un mal símptoma, vull dir el de no iniciar l'aventura a la matinada, en cap cas, perquè l'aventura estava per arribar unes hores després.

Equipats d'estiu, el color el negre i blanc, el de la Betty, el seu equipament el què crec que portarà a les properes 24 hores SOLO. 

Amb llums funcionant al vespre, amb eines, amb la bomba d'aire de mà ara sí amb mi, ben agafada del King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni tampoc coincidències, amb les dues bikes funcionant molt bé, em costa rodar amb una potència Thomson de 0° i crec recordar de 70 mm. i el manillar Protaper de més de 730 mm de doble alçada, també em va costar tornar al seient SLR i a la tija retrassada Moots, però passades les primeres hores tot va tornant al seu lloc. 

Ara a deixar reposar les sensacions del Vol d'ahir, que sense ser com el d'aquesta aportació va rondar els 80 Km. que són lluny dels més de 100 Km. fets dissabte però que va tenir també els seus grans moments, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Valorant des d'ahir seriosament si passar a tubulars :-)

Passant entre els núvols :-)

Costa repetir grans Vols, però mentre tinc, tenim el privilegi de ser-hi, mentre passen les hores a dalt de la bike res roda massa depressa, tampoc diria que rodi lent, els quilòmetres cauen quasi sense adonar-me que això està passant. 

Excepcionalment ara fa dues setmanes a La Garolera us vaig comentar que durant mig quilòmetre no va ser així, certament, certament.

A les grans rutes, millor dit a les que per a mi són les grans rutes els sentits roden a un ritme molt accelerat respecte a com passen els quilòmetres, i això comporta d'experimentar una varietat immensa de sensacions, sensacions agafades totes de la mà entre elles, OMG, aquestes entrelligades o no, són sempre d'una extrema potència, i per tant l'ona expansiva quan explosionen dins del meu petit univers és terroríficament acollidora, molt, tant que a cada dècima, centèssima de segon que ho experimento quedo un altre cop sense sensors de fatiga, i per aquest motiu el títol d'aquesta intervenció.

Una jornada llarga de MTB, com la de demà?

Equipats d'estiu, més manegots i armilla Lite de matinada, i també a la llarga baixada cap a Vallgorguina des del Corredor, així com baixant des de Santa Fe cap a SC, crec recordar.

De tornada des de Sant Celoni, un pas per Olzinelles sense poder pronunciar paraules, jo pel lloc, pel significat, la Reina per iniciar un darrer tram porta d'entrada d'un petit infern que li va suposar de passar unes darreres tres hores de bike duríssimes, una indigestió alimentària per tot i haver menjat a SC prudentment, sortint de SC una calor intensa, molt intensa, ens va deixar literalment xops d'equipaments i per tant de cos, calor que lentament va anar moderant-se, però el mal ja estava fet, i la Reina va viure una experiència que no oblidarà amb el pas dels anys, segur, i que l'ajudarà a les properes 24 hores SOLO, segur, de ben segur. 

I entre aquesta guerra personal per no posar peu, la nostra amiga la tempesta, a on de ser en primer terme sobre del Turó, va anar perseguint de coincidir amb la nostra ruta, a on jo pensava, bé aprofitaré per gaudir d'un bany de tardor de la mà d'una intensa tempesta, i amb aquest pensament les imatges de com seria es van anar presentant ara sí ara també sense fer-se realitat, i a diferència del bany de l'estiu a on vaig quedar escaldat de valent, en aquesta ocasió la tempesta ens va deixar de banda per segons, perquè era obrir la porta de casa que queien les primeres gotes d'una tempesta que un cop va ser a casa va durar hores, mentre girava la clau des de dins de casa escoltava com la pluja picava contra la centenaria fusta, OMG.

Les bikes perfectes, dues 29" rodant pel Montseny, sense problemes, la nova bike desmostra unes dots molt bones a la reacció del pedal, així com també per aquest motiu sembla més lleugera, força més que la Vicious sense anar millor equipada que aquesta darrera. 

Per menjar, un plàtan, entrepà de formatge, masses bombons de xocolata, per beure, vi i gasosa amb l'entrepà,  menys d'un bidó de 750 ml. d'aigua, dos tallats, i dues begudes isotòniques. Amb llums de matinada i a darrera hora, entre un fort vent al vespre coronant Coll de Pollastre, un vent que feia que petites branques, que centenar de fulles passessin volant per sobre nostre, n'hauria d'haver guardat una, estàvem a minuts de ser al centre d'aquesta intensa tempesta, a segons diria jo, amb eines, sense portar la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada del porta bidó King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni coincidències, sense l'aturada de rigor a Santa Fe, a on fa dues setmanes i compartia un instant de Cacaolat calent, i amb eines velles.

Ara dins de la nit de divendres, la setmana ens ha fet un present en forma de dos Vols més, no quatre, però no passa res, i demà podria ser un bon dia per un tercer Vol breu, crec, crec. De ser serà amb la 26", ja no amb la 29", aquesta ha de desfer el camí, desmuntar-la, i decidir si acabar-la perquè sigui la meva bike, així estem.

MTB, MTB, MTB. 

Proper destí: Olzinelles

Repetint sensacions, repetint intencions, OMG.

Sonaven quan sortia les cinc de la tarda al campanar de SC :-)

MTB, MTB, MTB. 

Fi de ruta :-)

Per avui, per aquestes darreres 24 hores ja en tinc prou.

Quan els Vols són de matinada l'inici de cada un d'ells és com a poc singular, ja em llevo amb una pensada, amb la possible ignició, que no és, ja ho sé, però la sensació d'aquesta si parlem de Vols ho marca absolutament tot, i mentre baixo cap a Llavaneres de ser aquest el cas fins i tot penso que vindrà, que resseguiré cada línia del tram, per després passats els primers quilòmetres de pujada adonar-me que està bé insistir, sí però no n'hi ha prou, crec, crec. Diumenge com dissabte va ser exactament així, sense poder mai gaudir d'un rodar rodó, sense ignició el Vol agafa un to molt diferent. Hauria tornat de SC a SV tot i estar fatigat per mirar de repetir si no la recuperació de la ignició, sí recordar com de bé em sento dins del Vol a plena ignició, i a on amb aquesta darrera com més turons escalo més en cerco per coronar, hauré de perseverar, i també de mentre esperar :-)

La imatge és d'avui a les sis tocades del matí, oh yeaaaah! A aquest punt únicament el pensament fa camí de costat a la pedalada, perquè bikers cap ni un, com sona, per tant durant una bona estona des de SV a SC la veritat és que no té desperdici. No feia fred un cop vaig deixar enrere el Maresme, el Vallès Oriental m'esperava càlidament, i tant.

La sensació durant tota la jornada de bike, de certa pesadesa, res més, ni pitjor ni millor, no passa res, ja fa dies que ho comparteixo al blog, oi que sí?

De poder triar un paradís aquest seria Olzinelles, OMG. Dos dies dues estades entre les Falgueres Màgiques, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

Moltes hores ahir, força desnivell, molt desnivell avui, i tant.

A dormir :-)

La VW a dormir a SC. Sense ús des del 2014, les anades a descansar temporades llargues a SC per evitar les aturades a ple Sol a SV, constants. Els grans Vols de la VW queden lluny avui. 

Després tornada a SV des de SC amb l'Inbred, veurem per on, veurem. 

Finalment un Vol amb el Drac, ara sí, sense ignició però, no hi puc accedir a aquesta ignició ara per ara. 

Les Falgueres Màgiques d'Olzinelles volen els Vols en la nocturnitat, però no serà suficient amb la Poció Màgica de les Falgueres, estaria bé un Vol a Olzinelles :-)

Un cop a Collsacreu venint per muntanya des de SC passant per Olzinelles, he hagut de tirar pel mig i anar directament cap a casa. Les pensades no em deixaven fer res més.

Ara ja crec que fins demà, o avui, però no ho crec, no ho crec. 

MTB, MTB, MTB. 

Demà jornada intensa de motor, emocionat torno a la capital, aquest cop sense tramvia, sí amb un Drac majestuós, oh yeaaaaah!

Les sensacions

Les d'avui bones. 

Prepararé crònica de la jornada d'avui. Sense recordar-la massa, per les Falgueres Màgiques d'Olzinelles, he de pensar.

MTB, MTB, MTB. 

Plans

Fets, plans fets, realitats diferents. Ho dic perquè ahir havia de ser una aventura per sobre dels 150 Km. començant a les 5 de la matinada a pedalar, i la realitat va ser un Vol per sobre dels 100 Km. començant a les 8 del matí.

Teníem les dues bikes a punt, i això va ajudar en la seva mesura a iniciar l'aventura, aquest cop esmorzats abans de sortir, per no ser un Drac el tram de dues hores de cada dia, si no una sortida rondant les 10 hores.

Ahir equipats d'estiu, portàvem a una de les bosses del darrera del mallot l'armilla, jo als primers vint minuts amb manegots Pearl Izumi, sí, sí, amb manegots, crec recordar que a 19°C a la riera de Llavaneres a les vuit del matí, 5°C més a la riera d'Arenys de Mar a tocar de les onze de la nit, culot Gore Bike Wear Power 3.0, tèrmica de màniga curta de la mateixa marca, mallot Single Speed Austràlia 2012, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, guants Hirzl. Darrera de les tres bosses, a l'esquerra la manxa i el carregador amb el cable del mòbil tot protegit dins d'una bossa plàstic, a la del mig l'armilla i els manegots, a la de la dreta, un plàtan que va tornar sencer a casa. 

A aquesta mateixa bossa del mallot una  primera pedra del Dolmen de Ca l'Arenes, i una segona artificial propers a Cardedeu, aquesta darrera per la seva forma, la primera per ser del  mateix lloc que el Dolmen del -2500 abans de la nostra era, OMG.

Un inici fins al Santuari del Corredor conegut, un itinerari nou fins a Villalba passant pel Dolmen esmentat, descobert a finals dels XX (1997). A Llinars mengem un panet de Viena, jo dos, i mig llonguet, ja no serà fins a Vallromanes que gaudim d'un bon dinar, a aquest punt hem consumit mig bidó de més de 500 ml. d'aigua, al final de la jornada en vàrem consumir un bidó sencer més. Cava durant el dinar i molta aigua. Després refem el camí cap a Sant Celoni, a on hi arribem rars, minuts abans, a una aturada breu per repassar l'eix davanter CarbonTi de l'Inbred amb les meves eines, la Reina no tenia bones sensacions, una mica per tot, i aquestes, les bones sensacions ja no tornarien ahir. Menjàvem a SC, trufes de xocolata, OMG, tres, beure, aigua, molta, més menjar, pa, i més pa. 

Passats els minuts una calor densa ens va indicar que era hora de marxar, de tornar a SV sense passar per Blanes, dit i fet. Olzinelles el túnel del temps triat per ser prudents a aquest retorn al Mirador, mtb, mtb, mtb. 

Del pas per Olzinelles, no recordo res, OMG, sense Falgueres Màgiques m'adono que tampoc recordo res. Després el pas per Collsacreu, Arenys de Munt, per Arenys de Mar a 24°C a les deu tocades de la nit,  Caldetes, i directes a casa per Milans, tot per ser propers als 100 Km, i per mirar de ser per sobre dels 2.000 m +, aprofitant el darrer dia dels Vols prudents. Arribada al Mirador a tocar de les onze de la nit sense les bones sensacions, és cert, però havent abandonat bona part de les dolentes. 

Les Sidi Dragon 2 bé, no són les Giro Privateer, en cap cas, en cap cas, però bé. Què dir dels guants Hirzl, van molt bé, quasi tant com a guants com l'Inbred com a bike. Ahir mentre rodava des d'Olzinelles cap a Collsacreu per la pista que va al Santuari de Sant Martí de Montnegre la pensada era, va tant bé, però tant que crec que supera l'etapa de la Superlight, no ho sé, i amb aquestes pensades res és fosc tot i que a aquestes alçades ja feia una bona estona que rodàvem amb els llums en marxa Cateye-Sigma Powerled. 

La nit passant pel Montnegre té el to de les grans gestes, i cada mirada a l'horitzó és plena de magnífics instants, breus, sí  però seguits, tant que costa de gestionar el moment.

El terreny literalment impecable sempre però de podi el del Montnegre per la seva cara mirant a Olzinelles, amb una adherència sensacional al mateix temps que molt i molt rodador, costa de comprendre però és una realitat.

Ara, avui descansant, una setmana de 6/7 Vols,  està prou bé, no molt bé, si miro el què queda per fer, però si miro enrere aleshores un somriure :-) marca el to de la sensació de satisfacció. Tornant al primer pla, el què queda per fer saltem a 7/9, retorn per nombre, no per tipus a les propostes de febrer, març, abril, i maig que ens han portat el millor resultat, un títol de dos, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Fades.

Els anys passen, mentre ho fan una sola nota no és dins de la càlida simfonia que s'escolta a Olzinelles, la de la meva edat.

Soc fill de Granollers, però he viscut sempre fins els 40 a Sant Celoni, en tot aquest temps un lloc sempre m'ha donat molt més que no pas ha rebut, Olzinelles, espai desconegut, silenciós, un lloc on els paratges no són propis del que els meus ulls miren cada dia, Olzinelles un espai de romanticisme, de joia, de somnis. Un lloc on les fades i els follets són on han de ser i on el meu Drac és a on sempre ha volgut ser.

En una ocasió vaig posar una imatge del laberint d'Olzinelles, un espai que el seu dia no vaig comprendre i que avui en un dels milions de cops que tanques i obres els ulls m'ha vingut al cap el significat que té per a mi aquest laberint d'Olzinelles, és el meu recorregut, és el recorregut d'aquest genet de Drac.


Olzinelles, és per a mi el paradís, lloc que té el poder de que cada cop que hi entro sento que jo soc d'aquest país, que no és així perquè és així, que també, si no perquè jo vull ser, sentir, vull vibrar amb aquest encisador lloc, on el silenci, la pau, la foscor, la claror, els senders, els corriols, els arbres centenaris, fan que ser-hi sigui un present que mai puc acabar de degustar.

Un verí té Olzinelles, un verí d'oblit, les falgueres d'Olzinelles el deixen anar lentament fins a omplir cada un dels meus sospirs i aquest té un efecte contundent.

El primer dia que vaig anar amb els meus pares a Olzinelles jo encara no havia nascut, en obrir per primera vegada els meus ulls a Olzinelles, jo encara no caminava, ahir quan els vaig obrir ja ha passat mitja vida i després de tancar-los ahir, la propera que els obri a Olzinelles ja no caminaré tampoc, si Deu vol resten encara uns anys, espero que molts perquè aquest espai temps no em deixi on sé que seré.

Les falgueres d'Olzinelles tenen un verí, el de fer-te oblidar que has estat a Olzinelles, per això Olzinelles és manté intacte, per això sempre sé que serà essència de llavors de somnis, de recorreguts de vida, on un genet de Drac ja n'ha passat mitja, on ser-hi és ser el que sempre he volgut ser, un creador de somnis portats a la realitat.

Un de somni ja és un fet, ser a l'espai de l'oblid, ser de pas per Olzinelles.

Com sempre Olzinelles resta a on és i jo lluny sense ser massa distant, sense recordar que no puc oblidar, sense poder tenir present que Olzinelles té unes falgueres que fan que Olzinelles resti a l'oblid d'aquest genet de Drac.

MTB, MTB, MTB.