Temptació

Avui estava pensant com fer la crònica de les quatre estacions dins de la tardor, ahir estava molt motivat a fer-la, ara aquesta quedarà per fer, crec, crec, de mentre una imatge de la jornada d'ahir la podem compartir, que dóna lloc al títol d'aquesta aportació, únicament falta la poma, fruita que segur que devoraria :-)

MTB, MTB, MTB. 

Amb ganes

De proposar una bona crònica del Vol del diumenge.

Ahir al vespre hi va haver una breu sortida, la primera d'aquesta setmana des de diumenge.

MTB, MTB, MTB.

Test demo day :-)

No és exactament així però de lluny sí que és una mica així. Un quadre nou no proposat per mi, que podria ser el meu quadre, clar que yes.

Un inici de jornada amb potència i manillar diferents de la jornada anterior, molt, de 70-730mm a 100-700mm respectivament. Un començament amb soroll que no va marxar mai, sempre pujant amb sorolls aparentment de quadre, podria ser també del BB, i que va comportar de diverses aturades mirant de localitzar l'origen, en quatre ocasions vaig posar peu a terra crec recordar, no vindrà d'una oi que no? 

Una anada al Baix Montseny per tant sorollosa, i fins i tot un xic freda, fredor baixant de Collsacreu que va requerir l'ús de la Lite, o que bé, o que bé :-)

L'arribada a SC abans de l'hora prevista tot i la seqüència continuada d'aturades, millor, millor.

A aquest punt ja havia menjat dos plàtans petits, no per gana, millor, sí per descarregar les tres enormes bosses carregades del mallot BWR amb totes les eines per poder ajustar el conjunt nou, la Lite Campagnolo, les ulleres per llegir la carta de l'esmorzar, el carregador auxiliar del mòbil, a Arbúcies estava al 70%, a Santa Fe al 50%, a SC per sota del 40%, i crec que res més, no ho esmento normalment però sempre porto la targeta VISA per segutetat, els euros necessaris per l'aventura, el DNI, i també el carnet de conduir per si a SC decidia tornar amb la June, i no menys important però esmentada en darrer terme, la llicència. 

De SC a Arbúcies un dit i fet, no així La Garolera que a quatre quilòmetres de ser a dalt durant 500 m. no em va anar massa bé. 

És cert que 500 m. d'una pujada de 18 Km. no és significatiu, però ho és quan mai em passa, sempre hi ha un primer dia, el dubte és si pot ser també aquest el darrer :-)

Un cop a Santa Fe breu aturada per beure un Cacaolat calent, com? sí, jo tenia fred, a 1.200 m. d'alçada, i també uns quilòmetres abans a Arbúcies.

Un TT quilomètric el fre per decidir-me darrerament.

Un cop a SC, passant per una breu però memorable baixada fins la carretera  de La Costa que va requerir com sempre que tinc un test nou de baixar la pressió dels pneumàtics per poder gaudir d'un descens més controlat, una breu aturada al niu dels pares per després d'un pa amb tomàquet amb formatge com el d'Arbúcies sense vi i gasosa ara, tres iogurts semidetot, i ara sí dos Isostars, ara sense els dos cafès, sí amb bombons, masses crec, menys que els de sempre, no una caixa, si un terç.

Després directes a casa, passant per Olzinelles, amb pensades dolces i lleugeres, per decidir propers a Collsacreu baixar fins a Sant Pol per Sant Iscle. Una pensada encertada, molt, perquè no puja, quasi que únicament baixa. 

Tornada per la platja i a aquest punt poder coincidir amb la Reina que estava fent el seu Drac, ara tots dos al darrer pas pel Passeig dels Anglesos ja amb llums en marxa un altre cop. 

Un final de jornada per Milans memorable, fent el darrer tram del Drac, amb el quadre nou, que encara no sé si serà el meu, veurem, veurem.

Equipat de gala amb el culot Pearl Izumi PRO, la resta com cada dia. 

MTB, MTB, MTB.

He començat sense aire

A tocar de les vuit del matí :-)

I hem acabat a Santa Fe gaudint de dos banys de l'estiu memorables, aquest cop sota dues fons a diferents punts de la sortida, al quilòmetre trenta i al quilòmetre quaranta, però dos banys memorables. L'aigua del Montseny feta energia refrescant pel contrast de la nostra temperatura corporal en aquestes condicions de calors extremes fa que tot tingui un to diferent, únic. D'una tensió extrema muscular per UNA exposició extrema al Sol d'una pendent vertical de pocs minuts a ser dins del bany de l'estiu, OMG.

Les vistes les millors, i tant, concentrat a devorar cada centímetre del tram. 

Les parets dels Castellets darrera, de fons, OMG.

Després de la cola a Santa Fe, una baixada ràpida, per un inici a tocar de les nou pel problema del pneumàtic de primera hora de la June.

Per sota crec recordar dels setanta quilòmetres, per sota dels 2.000 +, per sobre dels 35°C, o aquesta  era la sensació, fins i tot a mig camí de baixada a SC la sensació era de 40°C per un aire que costava de respirar, com sona, com sona. 

MTB, MTB, MTB.

Ara a esperar a veure que ens prepararà la setmana, MTB? no ho sé, no ho sé, dijous segur que sí, tenim una petita aventura de MTB compromesa de fa mesos, crec, crec. 

Aventura al Baix Montseny

Ja fa uns mesos que els Vols per la zona del Baix Montseny es va repetint ara sí ara també, el fet és que d'una manera o d'una altra la ruta Garolera va siguent de la zona que esmento la més repetida amb diferència.

Diumenge va ser una jornada express, ho dic perquè a les quatre de la tarda havia de ser a casa un altre cop, i per aquest motiu havia de matinar una mica més per ser també a les vuit del matí a Sant Celoni, i poder així iniciar la ruta amb l'Home del Montseny. 

Sonaven tres quarts de cinc de la matinada mentre preparava la cafetera, aquesta estava fent-se a foc lent, puc tenir presses, sí, no per fer el cafè.

D'aquí per un festival de pizza la nit anterior, i una cervesa que guardàvem per a l'ocasió de la senyoreta Visterini :-) les sensacions de panxeta no eren les millors, en cap cas, en cap cas. Sempre quan no tinc bones sensacions espero, espero, i espero, i no sé el què, que passin, que passin, en aquesta ocasió sí que va donar pas aquest malestar a una millor estona que va durar unes deu hores perquè a tocar de dues pel final aquest mal de panxa va tornar a ser present, aquest cop però lleuger.

A una de les darreres edicions de 24 hores de Finale, no recordo si 2014 o 2015 l'espera a tenir bones sensacions de panxeta a dalt de la bike va durar divuit hores, a partir d'aquí vaig tenir la sensació de volar, però passades aquestes divuit hores, no abans.

Equipament curiós, d'entrada com sempre equipat com faig els Dracs d'hivern, mitjons, mallot Windstopper Soft Shell, i guants llargs aquest darrers per a les properes tres hores, tots tres Alp-X de Gore, els guants curts, també d'aquest model de Gore, tèrmica sintètica d'estiu de la mateixa casa sense mànigues, però aquest cop fent equip amb els manegots Pear Izumi a sota del mallot. Aquesta és la novetat, tèrmica d'estiu, i manegots a sota del mallot Alp-X Windstopper Soft Shell, la segona proposta novedosa per a mi va ser el calçat, el Giro Privateer R, amb el famós 43, no 43,5 de les velles Privateer, ni el 44 de les noves Privateer HV, i tampoc les lògiques Lake MX140 d'hivern. Culot Mavic Echappée, protector de cara, gorra Spok, casc encara el Cratoni Terron, i finalment les ulleres Oakley M-Frame. 

En tot cas mentre escoltava com sonaven tres quarts de les sis del matí enfilava cap a Llavaneres per fer el cap del Drac de cada dia, una temperatura de 9ºC al pas per la riera de Llavaneres a un minut de les sis. 

El ritme dolç perquè la jornada seria llarga, mai massa, ara entre les Fades de la Foscor, la nit no em deixava veure res més que pensar si passaria fred baixant des de la carena a baix a Vallgorguina passant de costat pel torrent, amb aquest calçat arriscat a totes totes, amb una tèrmica justa, molt, ajudada únicament pels manegots, no em deixava rodar tranquil, 9ºC no són un problema en si mateix, sí rodar durant dues hores ben tocades amb un equipament més proper a temperatures dels 15ºC per una zona com la de Vallgorguina, la sorpresa va ser notable perquè no va ser a la capital del fred a on vaig coincidir amb les sensacions que volia evitar, si no un cop vaig ser a Olzinelles gaudint de la Poció Màgica de les Falgueres que em va deixar de la mà per caure dins del dolor clàssic a les mans, no als peus per sort. La pujada des de Vallgorguina direcció Olzinelles, com la baixada per aquest mini paradís dels somnis secrets, així com el pas per Olzinelles fins a Sant Celoni, memorable, encara ara em quedo aturat amb la imatge, la recordo, sí, la recordo com si hi fos ara. 

Ara a dimecres de matinada mentre rellegeixo aquesta intervenció recordo breument imatges d'aquest darrer hivern passant per aquest tram d'Olzinelles a on per l'efecte de la glaçada, la nit, i els llums de la bike, el pas era com un estret túnel a on les parets d'aquests fossin plenes de brillants, OMG. A aquest Vol portava eines, càmera de recanvi de 26", bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage, i les esmentades, les llums sempre en marxa fins a Sant Celoni. Puc parlar del mar, lluny, protegit, sí, per un llençol de núvols, no puc però compartir el seu estat d'ànim, jo crec però que era una matinada per estar en calma, molta calma. 

A Sant Celoni a les vuit en punt del matí l'Home del Montseny em va proposar un bon cafè amb llet i galetes :-), mtb, mtb, mtb. Aquestes em van ajudar a refer-me del tot, perquè a partir d'aquí i ja fins a casa a dos quarts de cinc de la tarda, no vaig repetir aquestes sensacions tan divertides de fredor intensa a les mans. 

Directes més o menys fins a Arbúcies, esmorzar a Can Sitra obligat per coincidir amb dos monstres del MTB amb qui fa ja quaranta anys que coincideixo pedalant, OMG. Gran esmorzar, per la companyia, Homes del Montseny, omg, omg, omg, pel lloc, pel què ja portava de ruta, pel que ja havíem fet, pel què anàvem a fer, i pel tram darrer que hauria de fer de tornada cap a SV que hauria de fer per ser a l'hora a casa.

Truita d'escarxofes, vi negre fred amb gassosa, i dos cafes llargs tot entre converses interessants, el festival de l'esmorzar. 

La pujada a Santa Fe, molt exigent, mai massa, cert, però molt exigent, el 42x23 em passa factura, sí, la baixada ràpida, abans però deixar-nos coincidir amb petites clapes de neu, clar que yes, la temperatura càlida ens va respectar fins al quilòmetre disset, per després passa a ser més càlida encara, ideal per arribar amb bones sensacions a Sant Celoni. Un cop a casa visita de rigor, breu pel meu compromís de la tarda amb la cultura, i després de beure mitja cervesa ben freda, seguir ruta cap a casa.

A aquest punt a la barrera dels 100 Km i la dels 3.000 m. positius he d'utilitzar la segona bateria per l'Iphone, estic al 50%, no aguantaria fins a casa, porto el carregador a la cremallera del mig entre les dues úniques bosses del darrera a on a una hi porto crec recordar que un segon protector de cara, els guants llargs que vaig portar fins Arbúcies, a la segona bossa hi portava els dos plàtans minúsculs, i el mòbil en inici, perquè ara per carregar-lo, vaig fer sortir el cable de la cremallera del mig i anava a la bossa de l'esquerra amb els guants, el protector de cara, i el mòbil carregant-se. Abans d'arribar a Collsacreu ja estava al 100%, no va ser una càrrega ràpida, sí una anada a Collsacreu força lenta :-)

Decidit a tornar per Ozinelles però sense passar per Vallgorguina sí fent ruta direcció al Santuari del Montnegre, per girar direcció a Collsacreu, una ruta, un tram aquest exigent. Una raresa, la gossa que cada cop mira de mossegar-me, ara és mare, i en coincidir els quatre, dues boles blanques petites peludes, la mare, i jo ara resulta que som amics, com és la vida, com són les circumstàncies, de perseguir-me al pas a l'hivern dins de la negra nit, atemorit sempre per l'agressivitat d'aquesta preciosa però geniuda gossa, a aquesta proposta d'amistat, OMG.

Un cop a Collsacreu directament a Arenys de Mar pas, i seguidament fins a Caldetes, a aquest punt un cop pujant per la riera direcció Milans, a l'alçada de la Colonia Andersen vaig decidir posar peu, és un dir, vaig descansar dos minuts a un dels dos bancs que hi ha a aquest punt, vaig esgotar fins la darrera gota d'aigua del bidó de 750 ml. ara Moots, entre Olzinelles i Collsacreu ja m'havia menjat els dos esquifidets plàtans que portava, quina gana, quina gana. Aquest darrer tram que cada dia faig amb vint minuts, ara vaig tardar quasi el doble, uns quaranta minuts. La imatge de sota és d'aquest instant, reia perquè em deixava aturat que he de fer el doble de distància, el doble de desnivell, amb certa normalitat, i jo ja estava patint a la meitat, i a minuts de ser a casa. 

Em va costar fer aquests dos darrers quilòmetres, que xafadet que anava, no sense un somriure però, del 125 al 127 és va fer llarg, fet que m'indica que he de fer un esforç de millora aquestes darreres sis setmanes que em queden, i si no el faig aquest esforç tindré un any sencer per seguir-me preparant, ja m'he saltat els USA, també els Kiwis, ja no vindrà d'aquí :-) 

Però miraré que en aquesta ocasió no sigui així, miraré, que no garanteix res de res, sí que ajuda a fer, fer i fer, oi que sí?

Ara animat, mentre escric aquesta breu crònica del Vol de diumenge, el Vol de dimarts, després del descans de rigor de dilluns, ja ha sigut, un bon Vol a 21ºC, com sona, com sona.

MTB, MTB, MTB.

Esperant a dissabte a on Sant Antoni de Calonge serà la nova ruta amb els Trinxes, espero que tot rodi per poder-hi ser, també creia que aniria a la ruta de Montserrat, no passa res, ho miraré, de poder-hi ser vull dir, serà i si no, en una altra ocasió, el fet és que ric molt amb els Trinxes, és bo riure, és bo riure. Perquè ja ric ara pel fet que la ruta serà singular, seguirem segur un track que no haurà revisat del tot ningú :-) però i el Festival del dinar, però i el Festival del dinar? ho deixo aquí, que si finalment no hi puc anar aleshores la sensació no serà de Festival :-)

Ja fa mesos que rodo sol, veurem quan temps més durarà aquest mode SOLO. Treballant de valent perquè tornin els Vols a duo. Com m'agradaria repetir les voltes eternes properes als 200 Km. cercant metres al vespre després de tota una jornada a dalt de la bike. 

Avui tenia ganes de fer una crònica de les de fa uns anys, no hi arriba als nivells d'aquelles, cert, tampoc és important, oi que no?

Avui estic tan inspirat que he deixat obertes quasi totes les portes que fins avui han estat tancades per perseverança meva amb pany i forrellat, oh yeaaaah!

<0°C

El meu equipament, crec que no està preparat per aquestes temperatures, és el què té sortir amb l'Home del Montseny, pel fet que comporta saltar de la calidesa del Maresme a la fredor intensa del Baix Montseny. 

Un inici de jornada a les tres tocades de la matinada, per inciar el Vol quasi dues hores després sense esmorzar motivat per un dinar d'excepció de la jornada anterior que em va fer impossible fora d'un exquisit iogurt de cabra, de menjar res més a les prèvies del Vol. 

Una selecció de l'equipament d'hivern llarga, primer dia del culot Mavic Echapeé crec que és el model, així com de les botes Lake MX140, el doble protector de cara, gorret Assos, la resta de l'equipament ja sí de tardor, tèrmica Pearl Izumi de màniga curta, guants Alp-X llargs, mitjons de llana prims específics de bike, gorra Spok, i el nou mallot Alp-X Windstopper, mentre rodava proper a casa, per un cop ser a punt d'entrar a la zona propera a Vallgorguina, afegir els manegots Pearl Izumi nous, el segon protector de cara, i el gorret Assos en lloc de la gorra Spok.

La baixada direcció a Vallgorguina, va ser l'entrada a territori hivernal, perquè a casa quilòmetre que avançava, per no dir metre, una baixada vertical agafada de la mà de la sensació de descens també vertical de les temperatures fins a ser al ben mig de Vallgorguina a on tots els vidres dels cotxes estaven totalment emblanquinats, OMG, a aquest punt les meves sensacions encara les podria definir com de gaudir de l'aventura, de fet una Lluna majestuosa i molt lluminosa al cel des de sortir del Mirador feia que aquesta fos la sensació des de quarts de cinc del matí. Ara però pel pas per Vallgorguina a tocar de les set del matí després de quasi dues hores a dalt del meu Drac, desitjava ser ràpidament pujant direcció a Olzinelles per mirar de veurem protegit d'aquest fred per sota dels 0°C entrant a les zones frondoses dels boscos encantats d'Olzinelles. Poca fortuna la meva perquè no tan sols no va ser així si no que la temperatura encara era més extrema fins el punt d'escoltar com el meu Drac trencava els petits cristalls de glaç en rodar per sobre d'ells, OMG. Uns instants extrems per la intensa fredor del moment, sí, però també màgics per l'efecte de l'impacte de la llum del potent Powerled amb els critalls de glaç que dominaven cada racó del corriol fent que la percepció visual m'indiqués que estàvem rodant dins d'un tub màgic de parets vestides de encisadors brillants, OMG, OMG, OMG.

El moment màgic va durar mentre vaig ser a zona de Falgueres Màgiques i tot just sortir-ne únicament en va quedar el dolor intens a les meves mans i en menor grau als meus peus coincidint amb l'arribada a la capital del Baix Montseny. Aquest instant diferent i coincidint en arribar a destí mitja hora abans del previst em va permetre de fer l'esmorzar que no havia fet a casa, i així mirar de  recuperar-me del fred, sobretot a les mans, OMG. 

Un cafè amb llet i el què veieu a la imatge em van ajudar a refer-me, per seguidament dirigir-me al punt de trobada amb l'Home del Montseny uns minuts després. 

La ruta fins a Arbúcies dins de la tònica del fred intens idèntic al de Vallgorguina d'abans del trenc d'alba, i per tant amb una sensació a dalt de la bike diferent de la que tinc mentre rodo regularment aquesta tardor pels voltants de casa, una sensació molt diferent. 

Quasi dues hores després de sortir de SC, una aturada llarga per esmorzar a Can Sitre coincidint amb les velles espases del nostre grup de ciclistes de SC, amb dos d'ells vaig coronar el meu primer Turó ara fa trenta-vuit anys, renoi, renoi, renoi, una truita de carxofes, pa torrat, vi, gasosa, i dos cafès llargs l'energia per afrontar les properes quatre hores de bike per anar d'Arbúcies a SC passant per Santa Fe. 

Aquest cop entrant a SF per un nou pas als darrers tres quilòmetres, tram que repetirem en el futur per la seva extrema bellesa, i per en segon terme poder evitar fer cap tram coincidint amb uns conductors de cotxes cada cop més i més i més neguitosos.

Una beguda de cacao a l'Avet Blau aturada obligada, per baixar equivocadament entre autos fins a SC. 

A aquest destí i sense ser-ne el propòsit va ser la fi del Vol, crec que provocat per una fatiga física per aquesta tensió costant d'aquesta fredor al cos, no diria fred intens en si mateix, que segurament també, crec que no, si no més la sensació de fredor no de dolor intens a les extremitats. He passat més fred a d'altres aventures, pero ahir aquest no en va ser el principal protagonista, vull dir per la seva extrema intensitat, si no per la incomoditat de la fredor constant mentre rodava des del pas per Vallgorguina proper a les set del matí fins a tocar de les tres de la tarda passant per SC. Punt i final aquest darrer del Vol d'ahir, decidint tornar al Mirador amb cotxe, per la poca motivació de continuar compartint aquesa fredor durant tres o quatre hores més. 

MTB, MTB, MTB.

Vol avui després de l'aventura d'ahir? dependrà dels ànims per una banda, i de les temperatures, de si avui són amigues o no.

Entre Homes del Baix Montseny.

Després de les imatges d'avui crec que res pot quedar en l'aire sobre què implica sortir amb un grup d'Homes del Baix Montseny.


Una jornada que ha començat per a nosaltres a tres quarts de sis, i on hem començat a pedalar a dos quarts de vuit, direcció Arbúcies, per a mirar de fer la pujada per Garolera, una cara difícil d'assolir, perquè la neu ha fet casa seva tot el Montseny un altre cop aquest hivern, i això fa que avui sigui un d'aquells dies on no coronar és un acte de responsabilitat.

Com ja vaig exposar gràficament ahir, l'equipament el de gala, les SIDI Dragon 2 SRS podien ser un inconvenient, però no ha estat aquest el cas, a l'inrevés, avui l'equipament ha estat de 10/10.



Hem pedalat de valent, hem gaudit de tornar a compartir amb d'altres Homes del Baix Montseny, el que és per origen la nostra zona com és el Vallès Oriental i comarca veïna com és La Selva.

Sensacions una mica oblidades, però fàcilment refrescades, res és impossible d'afrontar, res és una escalada per fer demà, si la pots fer avui, i això és el que ha passat, hem rodat per quilòmetres, i quilòmetres de neu, fins a més de mig metre de neu en la major part de la ruta. Quines sensacions més extremes, unes raquetes de neu per a la propera vegada no ens han de faltar, en cap cas.



La veritat és que un fet m'ha sorprès, al quilòmetre trenta, el guia ha decidit marxar, i ens hem quedat set genets, no vuit.



La Vicious ha passat amb nota el seu primer test amb els Homes del Baix Montseny. He pogut rodar sempre entre el grup, i en cap moment he perdut la roda, a l'inrevés, la Vicious ha fet un paper de podi, vull dir que durant tota la ruta no he sigut motiu d'alentir el ritme del grup, fet que em dóna una satisfacció més, dins d'aquesta nova experiència 29", SS.



El fet de que la ruta sigui la que ha de ser, i poder ser-hi amb la meva SS, i que en cap cas aquest fet, el de ser SS, generi cap inconvenient, és pel que esmento que per a mi ha estat un resultat de podi.



60 Km. tocats, i no tinc el desnivell, però rondant els 1.000 m. +.

L'equipament i les eines les d'ahir exposades a la foto.

Les bikes, quatre dobles, i tres semi rígides XC, així com la meva SS.

Les sensacions a sobre de la bike les millors, rodar entre Dracs de 3x9 amb una 1x1, un privilegi.

Moltes reflexions a fer després d'aquesta sortida extrema, després de descansar, a les properes hores les exposaré, fins aquí he presentat breument el que ha estat una aventura, no exempta de riscos, certament.