Sense ignició, sense un sol indicador d'una possible ignició :-)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abril 2016. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abril 2016. Mostrar tots els missatges
divendres, d’abril 29, 2016
dimecres, d’abril 20, 2016
Un altre cop
Sense ignició.
El Drac descansa, serà que torna a tocar.
Planeja sobre el Mirador un altre cop el silenci, OMG.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’abril 18, 2016
Després de Montserrat
Calonge, a Montserrat serà en una altra edició, Calonge, la ruta per si mateixa segurament no va ser de les millors, millor dit lluny de les millors rutes Trinxes, ara bé dit això la resta va ser sempre una aventura farcida de bons tons a les curtes distàncies.
A vegades una proposta aparentment de menys nivell va lligada a escenaris de molta qualitat, que no implica ni pau ni clamors unànims a aquesta pau, però sí farcida a efectes pràctics a moments que si els cuidem poden aportar horitzons perquè no també de bons tons, i no únicament com ara a on aquests bons tons ho són amb les distàncies curtes i prou, que ja és molt, que ja és molt, sense ser segurament suficient.
Una composició estrident, sí, a on pedalar per motius tan diferents passa a ser una via, i no l'objectiu, aquest fet implica de passar bones estones, i tant, també d'estones a on les incerteses planen sobre els nostres caps, ja ho deien els gals, únicament tenim por que el cel ens caigui al de munt, doncs això.
Venen bons monents, quasi ho dic convençut, si no cerques draceres :-)
Un Vol que començava a les sis del matí, per inciar ruta amb la VW a les set direcció a Sant Feliu de Guixols a on recolliria a l'Oriol, després però de fer el cafè de rigor de primera hora a casa.
Tres entrepans de pa de cereals amb tomàquet, formatge i gall d'indi, un plàtan, i plàtan deshidratat la dieta durant la ruta. Per beure, aigua, 750 ml.
Un dels entrepans, el més gran va caure abans de sortir a pedalar des de Calonge, els altres dos a mitja ruta.
El grup en aquesta ocasió era l'ideal, pausat, tranquil, i amb moltes ganes de compartir ruta, i això, aquest fer va marcar sempre el to de la sortida, minimitzant els primers 25 Km de sortida singulars, si parlem de MTB.
El ritme sempre, sempre, sempre deixant les presses per a una altra ocasió, fins i tot els problemes mecànics propis d'una ruta amb tants bikers ens van respectar.
Tres incidències, dues caigudes durant la sortida, el mateix biker, un cop baixant, un cop pujant. La primera de totes però l'accident d'en Manel que va fer que fos el gran absent, com esmentava una bike li va caure del cel i li va obrir el cap, OMG. Desitjar des d'aquí que tingui una ràpida recuperació.
Dos trams ben diferenciats de la ruta, l'anada per l'interior, que va ser satisfactoria pel fet de poder parlar, riure i en definitiva anar sumant quilòmetres, i la tornada a on els corriols i les bones vistes en van ser les grans protagonistes.
Bones bikes, bons bikers, un dia perfecte per pedalar, un Sol intens, i un vent fresquet i lleuger que ajudava a pedalar ara sí ara també.
Les dues caigudes del mateix biker no van ser un inconvenient per fortuna durant la ruta, també espero que no tinguin més conseqüències, tot i que l'espatlla esquerra crec recordar li molestava força.
L'Inbred amb un funcionament impecable, de fet el grup farcit de Treks va presentar unes bones credencials pel què fa a bikes. Els quadres de carboni d'aquesta marca són una referència a casa. La Legor, sorprenent, un projecte marcat pel color, amb dos protagonistes, el President Trinxa i el propietari de la joia HM. Hi havia més bikes, sí, totes en la linia ideal per a gaudir d'una sortida de bikes, no diré de BTT. De fet la ruta no exigia de portar específicament una MTB, cert, cert.
Un cop a Palamós, un bon dinar a la Platja Gran, riures, riures, i més riures amb una sobre taula llarga per temes que generen força neguit, miraré en el futur per la meva part de gestionar aquests moments amb més encert. Cal treure ferro a les realitats, i mirar de gaudir-ne, de poder ser, de poder ser.
Una tornada després de dinar molt pausada fins a Calonge, per després enfilar cap a Sant Feliu a deixar l'Oriol, compartir un cafè amb llet i d'aquí cap a SV.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’abril 12, 2016
Aventura al Baix Montseny
Ja fa uns mesos que els Vols per la zona del Baix Montseny es va repetint ara sí ara també, el fet és que d'una manera o d'una altra la ruta Garolera va siguent de la zona que esmento la més repetida amb diferència.
Diumenge va ser una jornada express, ho dic perquè a les quatre de la tarda havia de ser a casa un altre cop, i per aquest motiu havia de matinar una mica més per ser també a les vuit del matí a Sant Celoni, i poder així iniciar la ruta amb l'Home del Montseny.
Sonaven tres quarts de cinc de la matinada mentre preparava la cafetera, aquesta estava fent-se a foc lent, puc tenir presses, sí, no per fer el cafè.
D'aquí per un festival de pizza la nit anterior, i una cervesa que guardàvem per a l'ocasió de la senyoreta Visterini :-) les sensacions de panxeta no eren les millors, en cap cas, en cap cas. Sempre quan no tinc bones sensacions espero, espero, i espero, i no sé el què, que passin, que passin, en aquesta ocasió sí que va donar pas aquest malestar a una millor estona que va durar unes deu hores perquè a tocar de dues pel final aquest mal de panxa va tornar a ser present, aquest cop però lleuger.
A una de les darreres edicions de 24 hores de Finale, no recordo si 2014 o 2015 l'espera a tenir bones sensacions de panxeta a dalt de la bike va durar divuit hores, a partir d'aquí vaig tenir la sensació de volar, però passades aquestes divuit hores, no abans.
Equipament curiós, d'entrada com sempre equipat com faig els Dracs d'hivern, mitjons, mallot Windstopper Soft Shell, i guants llargs aquest darrers per a les properes tres hores, tots tres Alp-X de Gore, els guants curts, també d'aquest model de Gore, tèrmica sintètica d'estiu de la mateixa casa sense mànigues, però aquest cop fent equip amb els manegots Pear Izumi a sota del mallot. Aquesta és la novetat, tèrmica d'estiu, i manegots a sota del mallot Alp-X Windstopper Soft Shell, la segona proposta novedosa per a mi va ser el calçat, el Giro Privateer R, amb el famós 43, no 43,5 de les velles Privateer, ni el 44 de les noves Privateer HV, i tampoc les lògiques Lake MX140 d'hivern. Culot Mavic Echappée, protector de cara, gorra Spok, casc encara el Cratoni Terron, i finalment les ulleres Oakley M-Frame.
En tot cas mentre escoltava com sonaven tres quarts de les sis del matí enfilava cap a Llavaneres per fer el cap del Drac de cada dia, una temperatura de 9ºC al pas per la riera de Llavaneres a un minut de les sis.
El ritme dolç perquè la jornada seria llarga, mai massa, ara entre les Fades de la Foscor, la nit no em deixava veure res més que pensar si passaria fred baixant des de la carena a baix a Vallgorguina passant de costat pel torrent, amb aquest calçat arriscat a totes totes, amb una tèrmica justa, molt, ajudada únicament pels manegots, no em deixava rodar tranquil, 9ºC no són un problema en si mateix, sí rodar durant dues hores ben tocades amb un equipament més proper a temperatures dels 15ºC per una zona com la de Vallgorguina, la sorpresa va ser notable perquè no va ser a la capital del fred a on vaig coincidir amb les sensacions que volia evitar, si no un cop vaig ser a Olzinelles gaudint de la Poció Màgica de les Falgueres que em va deixar de la mà per caure dins del dolor clàssic a les mans, no als peus per sort. La pujada des de Vallgorguina direcció Olzinelles, com la baixada per aquest mini paradís dels somnis secrets, així com el pas per Olzinelles fins a Sant Celoni, memorable, encara ara em quedo aturat amb la imatge, la recordo, sí, la recordo com si hi fos ara.
Ara a dimecres de matinada mentre rellegeixo aquesta intervenció recordo breument imatges d'aquest darrer hivern passant per aquest tram d'Olzinelles a on per l'efecte de la glaçada, la nit, i els llums de la bike, el pas era com un estret túnel a on les parets d'aquests fossin plenes de brillants, OMG. A aquest Vol portava eines, càmera de recanvi de 26", bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage, i les esmentades, les llums sempre en marxa fins a Sant Celoni. Puc parlar del mar, lluny, protegit, sí, per un llençol de núvols, no puc però compartir el seu estat d'ànim, jo crec però que era una matinada per estar en calma, molta calma.
A Sant Celoni a les vuit en punt del matí l'Home del Montseny em va proposar un bon cafè amb llet i galetes :-), mtb, mtb, mtb. Aquestes em van ajudar a refer-me del tot, perquè a partir d'aquí i ja fins a casa a dos quarts de cinc de la tarda, no vaig repetir aquestes sensacions tan divertides de fredor intensa a les mans.
Directes més o menys fins a Arbúcies, esmorzar a Can Sitra obligat per coincidir amb dos monstres del MTB amb qui fa ja quaranta anys que coincideixo pedalant, OMG. Gran esmorzar, per la companyia, Homes del Montseny, omg, omg, omg, pel lloc, pel què ja portava de ruta, pel que ja havíem fet, pel què anàvem a fer, i pel tram darrer que hauria de fer de tornada cap a SV que hauria de fer per ser a l'hora a casa.
Truita d'escarxofes, vi negre fred amb gassosa, i dos cafes llargs tot entre converses interessants, el festival de l'esmorzar.
La pujada a Santa Fe, molt exigent, mai massa, cert, però molt exigent, el 42x23 em passa factura, sí, la baixada ràpida, abans però deixar-nos coincidir amb petites clapes de neu, clar que yes, la temperatura càlida ens va respectar fins al quilòmetre disset, per després passa a ser més càlida encara, ideal per arribar amb bones sensacions a Sant Celoni. Un cop a casa visita de rigor, breu pel meu compromís de la tarda amb la cultura, i després de beure mitja cervesa ben freda, seguir ruta cap a casa.
A aquest punt a la barrera dels 100 Km i la dels 3.000 m. positius he d'utilitzar la segona bateria per l'Iphone, estic al 50%, no aguantaria fins a casa, porto el carregador a la cremallera del mig entre les dues úniques bosses del darrera a on a una hi porto crec recordar que un segon protector de cara, els guants llargs que vaig portar fins Arbúcies, a la segona bossa hi portava els dos plàtans minúsculs, i el mòbil en inici, perquè ara per carregar-lo, vaig fer sortir el cable de la cremallera del mig i anava a la bossa de l'esquerra amb els guants, el protector de cara, i el mòbil carregant-se. Abans d'arribar a Collsacreu ja estava al 100%, no va ser una càrrega ràpida, sí una anada a Collsacreu força lenta :-)
Decidit a tornar per Ozinelles però sense passar per Vallgorguina sí fent ruta direcció al Santuari del Montnegre, per girar direcció a Collsacreu, una ruta, un tram aquest exigent. Una raresa, la gossa que cada cop mira de mossegar-me, ara és mare, i en coincidir els quatre, dues boles blanques petites peludes, la mare, i jo ara resulta que som amics, com és la vida, com són les circumstàncies, de perseguir-me al pas a l'hivern dins de la negra nit, atemorit sempre per l'agressivitat d'aquesta preciosa però geniuda gossa, a aquesta proposta d'amistat, OMG.
Un cop a Collsacreu directament a Arenys de Mar pas, i seguidament fins a Caldetes, a aquest punt un cop pujant per la riera direcció Milans, a l'alçada de la Colonia Andersen vaig decidir posar peu, és un dir, vaig descansar dos minuts a un dels dos bancs que hi ha a aquest punt, vaig esgotar fins la darrera gota d'aigua del bidó de 750 ml. ara Moots, entre Olzinelles i Collsacreu ja m'havia menjat els dos esquifidets plàtans que portava, quina gana, quina gana. Aquest darrer tram que cada dia faig amb vint minuts, ara vaig tardar quasi el doble, uns quaranta minuts. La imatge de sota és d'aquest instant, reia perquè em deixava aturat que he de fer el doble de distància, el doble de desnivell, amb certa normalitat, i jo ja estava patint a la meitat, i a minuts de ser a casa.
Em va costar fer aquests dos darrers quilòmetres, que xafadet que anava, no sense un somriure però, del 125 al 127 és va fer llarg, fet que m'indica que he de fer un esforç de millora aquestes darreres sis setmanes que em queden, i si no el faig aquest esforç tindré un any sencer per seguir-me preparant, ja m'he saltat els USA, també els Kiwis, ja no vindrà d'aquí :-)
Però miraré que en aquesta ocasió no sigui així, miraré, que no garanteix res de res, sí que ajuda a fer, fer i fer, oi que sí?
Ara animat, mentre escric aquesta breu crònica del Vol de diumenge, el Vol de dimarts, després del descans de rigor de dilluns, ja ha sigut, un bon Vol a 21ºC, com sona, com sona.
MTB, MTB, MTB.
Esperant a dissabte a on Sant Antoni de Calonge serà la nova ruta amb els Trinxes, espero que tot rodi per poder-hi ser, també creia que aniria a la ruta de Montserrat, no passa res, ho miraré, de poder-hi ser vull dir, serà i si no, en una altra ocasió, el fet és que ric molt amb els Trinxes, és bo riure, és bo riure. Perquè ja ric ara pel fet que la ruta serà singular, seguirem segur un track que no haurà revisat del tot ningú :-) però i el Festival del dinar, però i el Festival del dinar? ho deixo aquí, que si finalment no hi puc anar aleshores la sensació no serà de Festival :-)
Ja fa mesos que rodo sol, veurem quan temps més durarà aquest mode SOLO. Treballant de valent perquè tornin els Vols a duo. Com m'agradaria repetir les voltes eternes properes als 200 Km. cercant metres al vespre després de tota una jornada a dalt de la bike.
Avui tenia ganes de fer una crònica de les de fa uns anys, no hi arriba als nivells d'aquelles, cert, tampoc és important, oi que no?
Avui estic tan inspirat que he deixat obertes quasi totes les portes que fins avui han estat tancades per perseverança meva amb pany i forrellat, oh yeaaaah!
dilluns, d’abril 11, 2016
Jornades de MTB i de color :-)
I va finalitzar en clau de velles i sentides emocions.
La June tindrà aquest aspecte d'aquí a uns anys.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’abril 06, 2016
Descans de bike
Celebrant el retorn de la Reina, no als Vols, encara no, tot i que aquesta setmana la Longboard ja estarà a punt.
La pluja des de la matinada va ajudar molt a repetir la seqüència germana de la setmana passada pel què fa a dis dies de descans.
Abans d'ahir també aprofitant l'aturada el festival va ser escandalós, OMG.
Amb dies així no sé si els Vols tindran masses oportunitats.
MTB, MTB, MTB.
He de preparar a part de la crònica del Vol d'avui de matinada, OMG, també la del Vol de diumenge al Baix Montseny. Veig la imatge i ls pensada no en té res de lleugera, densa, densa, densa.
Oh yeaaaah!
dissabte, d’abril 02, 2016
De dia
Tot i ser de matinada, ja no en aquesta ocasió dins de la clàssica foscor.
No anava a sortir, el pronòstic de pluja anunciava que si no em volia mullar millor deixés el Vol per un altre moment. Les possibilitats de sortir ahir eren limitades, i per tant l'opció viable era de matinada o matinada, deducció, matinada.
I va ser una bona pensada perquè la pluja de veritat no va arribar fins cinc minuts després de ser jo ja a casa, si bé des de Cadetes que aquesta em va acompanyar però de forma molt lleugera, i sense proposar-me d'arribar xop a casa.
I per aquestes condicions, pluja lleugera durant mitja horeta, i 12-13°C pel pas per la riera de Llavaneres a les 07:16 i a les 08:02 respectivament, la jaqueta Fusion 2.0 AS de gore, amb els guants llargs i els mitjons Alp-X de la mateixa casa, així com les botes Lake MX140, el culot Mavic Echappée, la tèrmica sintètica d'estiu de màniga curta també de Gore, el protector de cara, la gorra Spok, el casc Cratoni Terron, i les ulleres Oakley M-Frame, l'equipament ideal per rodar.
Sense incidències, sí coincidències, cinc o sis bikers/eres, sense beure aigua del bidó CK de 500 ml. ni menjar, amb els llums sempre funcionant per prudència, amb eines, amb cámera de recanvi, amb la bomba d'aire de mà ben agafada al King Cage, i amb el mar força pausat.
Ara només queda esperar a demà, que és avui, per veure si hi ha Vol, i de ser, si serà a SV o a SC.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)