Un inici de jornada amb potència i manillar diferents de la jornada anterior, molt, de 70-730mm a 100-700mm respectivament. Un començament amb soroll que no va marxar mai, sempre pujant amb sorolls aparentment de quadre, podria ser també del BB, i que va comportar de diverses aturades mirant de localitzar l'origen, en quatre ocasions vaig posar peu a terra crec recordar, no vindrà d'una oi que no?
Una anada al Baix Montseny per tant sorollosa, i fins i tot un xic freda, fredor baixant de Collsacreu que va requerir l'ús de la Lite, o que bé, o que bé :-)
L'arribada a SC abans de l'hora prevista tot i la seqüència continuada d'aturades, millor, millor.
A aquest punt ja havia menjat dos plàtans petits, no per gana, millor, sí per descarregar les tres enormes bosses carregades del mallot BWR amb totes les eines per poder ajustar el conjunt nou, la Lite Campagnolo, les ulleres per llegir la carta de l'esmorzar, el carregador auxiliar del mòbil, a Arbúcies estava al 70%, a Santa Fe al 50%, a SC per sota del 40%, i crec que res més, no ho esmento normalment però sempre porto la targeta VISA per segutetat, els euros necessaris per l'aventura, el DNI, i també el carnet de conduir per si a SC decidia tornar amb la June, i no menys important però esmentada en darrer terme, la llicència.
De SC a Arbúcies un dit i fet, no així La Garolera que a quatre quilòmetres de ser a dalt durant 500 m. no em va anar massa bé.
És cert que 500 m. d'una pujada de 18 Km. no és significatiu, però ho és quan mai em passa, sempre hi ha un primer dia, el dubte és si pot ser també aquest el darrer :-)
Un cop a Santa Fe breu aturada per beure un Cacaolat calent, com? sí, jo tenia fred, a 1.200 m. d'alçada, i també uns quilòmetres abans a Arbúcies.
Un TT quilomètric el fre per decidir-me darrerament.
Un cop a SC, passant per una breu però memorable baixada fins la carretera de La Costa que va requerir com sempre que tinc un test nou de baixar la pressió dels pneumàtics per poder gaudir d'un descens més controlat, una breu aturada al niu dels pares per després d'un pa amb tomàquet amb formatge com el d'Arbúcies sense vi i gasosa ara, tres iogurts semidetot, i ara sí dos Isostars, ara sense els dos cafès, sí amb bombons, masses crec, menys que els de sempre, no una caixa, si un terç.
Després directes a casa, passant per Olzinelles, amb pensades dolces i lleugeres, per decidir propers a Collsacreu baixar fins a Sant Pol per Sant Iscle. Una pensada encertada, molt, perquè no puja, quasi que únicament baixa.
Tornada per la platja i a aquest punt poder coincidir amb la Reina que estava fent el seu Drac, ara tots dos al darrer pas pel Passeig dels Anglesos ja amb llums en marxa un altre cop.
Un final de jornada per Milans memorable, fent el darrer tram del Drac, amb el quadre nou, que encara no sé si serà el meu, veurem, veurem.
Equipat de gala amb el culot Pearl Izumi PRO, la resta com cada dia.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada