Culots d'hivern )

Els de la Reina ja han arribat, renoi, en pocs dies, molt pocs i ja són aquí. 

Dos culots d'hivern paravent, i dos culots d'hivern sense aquesta protecció per el vent, és a dir quatre culots d'hivern, espero que siguin suficients. Disposarà d'aquests i d'un nombre notable de pirates d'hivern molt resistents a l'aigua, tots ells de Pearl Izumi, i un d'Isadore excepcionalment, no és una marca del Mirador ara per ara. També disposa de dos culots llargs més per a temperatures molt i molt baixes un d'ells impermeable, tots dos tant extrems que no els utilitza quasi mai, però els té doncs excepcionalment a alguna aventura amb l'Home del Montseny on la temperatura s'ha mantingut força estona sota zero sí que han tingut la seva puntual oportunitat. 

En tot cas m'he decidit perquè ara hi havia les talles, i és difícil molts cops localizar-les. És com les tèrmiques de màniga curta , i sense mànigues, les d'estiu de Gore per a noia en color negre i talla XS quasi mai en disposem, ara sí i cal aprofitar-ho, i tant, i com els culots que n'hi havia i tot seguit els hem fet venir. Ara ja descansen a la seva caixa, la de l'equipament de tardor i el d'hivern, esperant pacientment la seva pròxima oportunitat.

Estic mirant el Merit de Giro, veurem, en blanc, en tot cas l'Aether en aquest mateix color també està a la llista d'espera. 

Cal dir que tot sembla indicar que ara anirà majoritàriament amb Gore, sí que també puntualment algun mallot de Pearl Izumi sortirà, i sí que tenim crec quatre culots d'estiu Pearl Izumi P.R.O. per estrenar, i dos De Marchi encara a dins de la seva caixa també per estrenar que sortiran, que tindran la seva oportunitat, com seguint el fil Gore valoro si fer venir culots C7, o de ser els P.R.O. esmentats seguiran siguent els protagonistes.

També estic valorant si fer cau net, no sé perquè fa uns dies coincidint amb l'arribada del segon Gran Drac de dues rodes que em ronda aquesta pensada, referida a que culots, mallots, jaquetes, armilles, mitjons, guants, calçat, i cascs haurien de donar pas a noves arribades, no els que fa uns mesos que tot just han arribat, però sí tots els que han anat venint fins a l'octubre del 2018, i podria també incloure fins el 2019, diria que tot l'equipament que va intervenir el 2016-2017-2018-2019 no seguirà, però no ho tinc decidit encara, veurem on em porten les pensades. De fet ahir va marxar una primera bossa  d'equipaments tan d'hivern com d'estiu. Mavic, Pearl Izumi, Gore, han anat sortint, no em donaven bones vibracions que seguissin i sí que ho fessin en un entorn estimat proper, curiós, no les marques si no els equips concrets pel tram que hem fet amb ells, curiós, bé segurament tot seguirà el seu curs més o menys natural, segur. 

Pot ben passar que ho portem a terme, i després pensem que quina pensada més pèssima, sí, però en tot cas seria un mal menor, les sensacions que no són bones cal deixar-les de banda encara que sigui en primer terme puntualment, de poder que no és senzill, i aquesta pensada nosaltres la podem portar a terme, tenint present que part d'aquest equipament ja ha rendit i molt durant aquest anys, també és cert que tal com ho tenim organitzat cada Armadura de Gala es deteriora molt lentament, doncs van sortint un darrera d'una altra, repetidament sí, quasi metòdicament cert, però també espaiadament entre que surt un equip i la propera sortida d'aquest poden passar entre una i dues setmanes. Però quaranta-cinquanta vegades a l'any no els hi és un ritme desconegut, alguns durant els anys esmentats a ple rendiment, i també en menor grau durant el 2020-2021, fins a mitjans del 2022 i el que portem de 2023, i sis campanyes són moltes campanyes a casa. Tot i que des del 2019 fins a maig del 2022 molt puntualment, però des del juny 22 fins avui a setembre 2023 no han parat de sortir, actualment entre els 5/7 i els 7/7, els d'hivern mateix cada culot ha anat sortint entre dos i tres cops per setmana, les tèrmiques d'hivern no han donat l'abast, he fet curt ara sí ara també mirant de coordinar-allargar les rentadores per mirar d'economitzar el rebut de la corrent, també perquè en el tercer Mirador no sé encara quines són les equipacions ajustades a cada estació. Ara mateix hi ha dies que falten de les estanteries tres i quatre equipaments complerts d'estiu pendents de passar per la rentadora esperant aprofitar el moment més moderat del cost de la corrent, cal pensar que quan dic tres o quatre són entre sis i vuit equips doncs som dos, la panera acaba siguent una petita muntanya, i tant  ))

Ens agrada? :-)

Ens agrada, ens apassiona, oi?

MTB, MTB, MTB.

Castellets :-)

Repetir-los no, crec, anar-hi des del Turó, sí, de nit, també, i tant, això sí sense tempestes de poser ser, amb pluja per què no? sense fred però, amb fred no podem fer, sota una pluja intensa i una temperatura d'estiu sí :-)

MTB, MTB, MTB.

Montseny :-)

Una jornada intensa, diria que fins i tot massa :-)

MTB, MTB, MTB.

1/2 dia :-)

Cap a les dotze ben tocades mirarem de ser-hi, l'Home del Montseny vol tocar neu demà, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB. 

Dins de la foscor :-)

Hi ha molta llum :-)

MTB, MTB, MTB.

Passant entre els núvols :-)

Costa repetir grans Vols, però mentre tinc, tenim el privilegi de ser-hi, mentre passen les hores a dalt de la bike res roda massa depressa, tampoc diria que rodi lent, els quilòmetres cauen quasi sense adonar-me que això està passant. 

Excepcionalment ara fa dues setmanes a La Garolera us vaig comentar que durant mig quilòmetre no va ser així, certament, certament.

A les grans rutes, millor dit a les que per a mi són les grans rutes els sentits roden a un ritme molt accelerat respecte a com passen els quilòmetres, i això comporta d'experimentar una varietat immensa de sensacions, sensacions agafades totes de la mà entre elles, OMG, aquestes entrelligades o no, són sempre d'una extrema potència, i per tant l'ona expansiva quan explosionen dins del meu petit univers és terroríficament acollidora, molt, tant que a cada dècima, centèssima de segon que ho experimento quedo un altre cop sense sensors de fatiga, i per aquest motiu el títol d'aquesta intervenció.

Una jornada llarga de MTB, com la de demà?

Equipats d'estiu, més manegots i armilla Lite de matinada, i també a la llarga baixada cap a Vallgorguina des del Corredor, així com baixant des de Santa Fe cap a SC, crec recordar.

De tornada des de Sant Celoni, un pas per Olzinelles sense poder pronunciar paraules, jo pel lloc, pel significat, la Reina per iniciar un darrer tram porta d'entrada d'un petit infern que li va suposar de passar unes darreres tres hores de bike duríssimes, una indigestió alimentària per tot i haver menjat a SC prudentment, sortint de SC una calor intensa, molt intensa, ens va deixar literalment xops d'equipaments i per tant de cos, calor que lentament va anar moderant-se, però el mal ja estava fet, i la Reina va viure una experiència que no oblidarà amb el pas dels anys, segur, i que l'ajudarà a les properes 24 hores SOLO, segur, de ben segur. 

I entre aquesta guerra personal per no posar peu, la nostra amiga la tempesta, a on de ser en primer terme sobre del Turó, va anar perseguint de coincidir amb la nostra ruta, a on jo pensava, bé aprofitaré per gaudir d'un bany de tardor de la mà d'una intensa tempesta, i amb aquest pensament les imatges de com seria es van anar presentant ara sí ara també sense fer-se realitat, i a diferència del bany de l'estiu a on vaig quedar escaldat de valent, en aquesta ocasió la tempesta ens va deixar de banda per segons, perquè era obrir la porta de casa que queien les primeres gotes d'una tempesta que un cop va ser a casa va durar hores, mentre girava la clau des de dins de casa escoltava com la pluja picava contra la centenaria fusta, OMG.

Les bikes perfectes, dues 29" rodant pel Montseny, sense problemes, la nova bike desmostra unes dots molt bones a la reacció del pedal, així com també per aquest motiu sembla més lleugera, força més que la Vicious sense anar millor equipada que aquesta darrera. 

Per menjar, un plàtan, entrepà de formatge, masses bombons de xocolata, per beure, vi i gasosa amb l'entrepà,  menys d'un bidó de 750 ml. d'aigua, dos tallats, i dues begudes isotòniques. Amb llums de matinada i a darrera hora, entre un fort vent al vespre coronant Coll de Pollastre, un vent que feia que petites branques, que centenar de fulles passessin volant per sobre nostre, n'hauria d'haver guardat una, estàvem a minuts de ser al centre d'aquesta intensa tempesta, a segons diria jo, amb eines, sense portar la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada del porta bidó King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni coincidències, sense l'aturada de rigor a Santa Fe, a on fa dues setmanes i compartia un instant de Cacaolat calent, i amb eines velles.

Ara dins de la nit de divendres, la setmana ens ha fet un present en forma de dos Vols més, no quatre, però no passa res, i demà podria ser un bon dia per un tercer Vol breu, crec, crec. De ser serà amb la 26", ja no amb la 29", aquesta ha de desfer el camí, desmuntar-la, i decidir si acabar-la perquè sigui la meva bike, així estem.

MTB, MTB, MTB. 

Amb ganes

De proposar una bona crònica del Vol del diumenge.

Ahir al vespre hi va haver una breu sortida, la primera d'aquesta setmana des de diumenge.

MTB, MTB, MTB.

Fa unes hores

Que la volto, ara pensant-la.

MTB, MTB, MTB. 

Realment

Aquest va ser un gran dia, el d'ahir certament va ser un breu retorn als origens. 

Ara feia un temps que el Turó de l'Home no era protagonista a The Great Escape MTB.

Aquest espai el Montseny va agafat de la mà del blog, molt ben agafat. La caiguda del Sol comporta encara més el gaudir d'aquesta complicitat tan especial, si té o no profunditat no és important, és evident que sí, la fusió d'aquests sentiments, d'aquestes intenses i desbordants sensacions, OMG.

Avui com ahir descans de bike, sí ja ho sé, molts dies de descans i pocs dies de Vols. Les circumstàncies així ho proposen, i jo miro d'acceptar de bon grat que això sigui així.

Ahir des d'un quart de nou fins les deu sempre del vespre les sensacions per l'espai en si mateix van ser amb diferència com a mínim germanes de les de dissabte, properes totes entre elles, molt. 

Tant per intensitat com per proximitat, de Les Agudes, del pas per anar-hi des del Turó de l'Home al Sot de l'Infern hi ha metres, no diria ni centenars de metres, motiu de les percepcions bessones, segur, segur.

No vaig aconseguir centrar Sant Marçal dins del meu horitzó visual, ni dissabte, ni diumenge, coses de ser de casa.

Ara quan ja han passat cinquanta primaveres tocades, i no sembla passar res greu quan hi passo proper sense tocar-lo, vull dir per Sant Marçal del Montseny, de fet necessito més però tot ha de seguir el seu tempo :-)

Hi haurà retorn a aquests origens, el què no sé és amb quin pes, això ho puc olorar, ho intueixo, i tant, però únicament puc fer això pensar-hi i esperar.

MTB, MTB, MTB.

Veus

El què veus, la imatge és germana dels Castellets al Montseny de l'anterior intervenció, mateix moment, proper moment.

No era la què anava a proposar, sí la mateixa imatge, únicament la manera de veure-la ha canviat i aquest és el resultat, partint de la mateixa la proposta no té a veure d'inici amb l'origen. 

De mentre avui no hi ha Vol, el motiu he de pensar que una mica per tot. 

MTB, MTB, MTB. 

També ajuda a aquest repòs de bike, entre varis, tots molt interessants, un que té una component romàntica, com ho és la jornada de demà a Barcelona que implica, comporta precisament d'aquesta component i per tant avui em costarà dormir.

Per demà :-)

Miraré de fer una crònica del Vol d'avui.

MTB, MTB, MTB.

Aquest cop sí

Ja per sobre del 200. 

MTB, MTB, MTB. 

Dracs entre bastions

Rodar pel Maresme, rodar pel Vallès Oriental, amb les dues Single Speed té tota la seva raó de ser, i tant que sí, com també el fet que ara també rodem pel territori de la Bec i en Phil.

Storm.

De fet la darrera intervenció de la Bec des d'Austràlia així ho exposa, vull dir que hi sortim, tant a les imatges com també als textes. 

Lo.

És de tal naturalitat aquesta incorporació d'entorns familiars de casa indiferentment de la distància entre ells que un cop a Canberra no vaig tenir mai la sensació, per una banda d'haver arribat, ni tampoc la de marxar, sí la de, que bé que ens ho passarem. Com a casa, que quan sortim a una aventura la barrera és únicament el temps, el temps total que podrem seguir pedalant, res més, de ser el pensament únicament va en aquesta direcció. Tornant el pensament és de molta serenor, de moltes satisfaccions mentre vívim l'aventura, res més. 

Noves propostes a Garolera.

Ara un dels punts més presents és el de la temperatura, primavera i tardor manen aquesta conversa de temperatures. En funció de la variació d'aquestes equipar-se passa a ser un exercici divertit. 

Quan el fred s'imposa al mig dia cerquem anar a ponent.

Millor quan parlem d'equipaments ser a l'estiu o a l'hivern, els equips són uns de concrets. Ara no, ara cal ser molt prudent, i mirar d'encertar com haurem d'equipar-nos per no passar fred ni calor a la mateixa sortida. 

Repòs de Dracs.

Els trams quan saps quins són porten sempre el mateix pa a sota del braç, a data d'avui, no m'agraden les sorpreses. 

Escalant Garolera.

Uns colors propis de cada estació, ara els de la tardor fan que la sortida sigui memorable. Veus que tornes a ser a aquest punt de la ruta, saps que tindrà un final el poder ser-hi, no quan, certament, però veus el color, veus la intensitat del moment i un sol pensament et ve al cap, que bé ser aquí, que bé ser-hi. Moltes són les aventures que hem de compartir, i les estem preparant, i les estem prepaprant, i tant que sí, i tant que sí. Perseguir les bones sensacions, fita de genets de Drac, fita dels entorns Single Speed de casa, compartir-les el millor desig amb diferència. 

Direcció al poble del Montseny.

Uns espais, els meus, com ho són els de Sant Marçal impliquen Vols majestuosos, i són timó de cap a on hem de dirigir l'aventura amb els nostres Dracs.

Atacant la tornada.

Un destí,  com els d'aquestes darreres sortides, els corriols de casa de la Bec i en Phil, i per aquest motiu la sensació de ser a casa quan la Bec fa una intervenció, OMG, OMG, OMG, perquè a casa s'hi està molt bé, molt. 

Descansen els Dracs, descansem nosaltres, estem mirant, estic mirant, gaudint d'un tram a on hem decidit, hem pres decisions que són portal d'arrancada del vell tram de les belles sensacions, mtb, mtb, mtb.

Incidències, tres, dos petits xocs a girs de Santa Margarida pels canells glaçats, i un xoc frontal a Sant Celoni amb el mobiliari urbà, de la Betty no pels canells sí pel fred de Santa Fe. 

Coincidències, cap, la sortida amb els Trinxes és, no és una coincidència. 

Eines, totes. 

Aigua, un bidó de litre, un Cacaolat calent a Santa Fe, a Sant Celoni al segon pas una cola i mitja. Menjar, plàtan a Collsacreu, mig entrepà a Arbúcies, fruits secs escalant la Garolera, mig entrepà a Santa Fe, mig pollastre a Sant Celoni, i també pa. 

Equipats MIX estiu-hivern-tardor. Com sona. Això sí, jo sempre amb la Fusion de Gore. 

Temperatures, entre els 10-15°C del Maresme, els 6-15°C del Vallès. 

Quilòmetres per sobre dels 100, desnivell per sobre dels 2.000 m. segur. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Darrers quilòmetres.

Perquè tenim Miradors, perquè tenim Fars, perquè tenim genets, perquè tenim Dracs, perquè cavallers de la llum, Fades de la foscor, destructors de murs, dames, per tenir-los tenim aventures, grans aventures Single Speed. 

A les portes de disposar de la Nau Insignia, que de ser, seguirà com a motor dels Vols entre continents, entre Vols del Vell Continent, i tant, i tant. 

Quina porta hem obert quan hem mirat a casa, una porta a l'infinit, OMG, OMG, OMG. 

Qui ens havia de dir que el Vol era la porta d'entrada a un nou continent, mtb, mtb, mtb, que ara mentre escric el pensament seria el què us exposo. 

MTB, MTB, MTB. 

Arenys de Mar, dilluns dinant.

Mentre dinava dilluns, pensava, quin plaer llegir les aportacions del Blog.

Arenys de Munt, avui.

Mentre dinava avui, pensava en aquesta aportació, en el contingut d'aquesta, bones pensades, millors exposicions, pel to, pel to. 

Clar que yes. 

Casa Nostra

Vista des de Sant Mateu!!!! Anem a tocar neu!!!!

Saber perdre avui, per guanyar demà.

Sempre i dic sempre, el Montseny, m'ha posat cada cosa al seu lloc.

Una pujada al Turó de l'Home, ha de ser afontada amb molt de rigor, i sobre tot molt ben equipats. Avui nosaltres hem fet les dues coses, rigor i ben equipats, matitzant que sempre podrem ser més rigorosos i de ben segur que facilment podrem anar millor equipats.

Al matí a les set després d'estar aturats sense sortir, feia molt, però molt vent, a quarts d'onze hem inicat la sortida, equipats com cal, preparats per passar del nivell del mar a un Turó de l'Home 1.712 m.

Les sensacions inicials bones, cada cop millor temperatura, un cop al peu del Montseny, el vent era present de forma notable, però encara podiem aspirar a coronar el Turó. Per omplir dipòsits que millor que menjar entre els dos, un dels dos entrepans de truita de patata, i una parada de rigor a fer un Cacaolat calent i unes "madalenes", d'aquelles que tornen de valent, i seguidament directes a escalar el cim.

El sol, ens ha banyat amb la seva llum uns minuts, la resta des de l'inici de la pujada, amb un vent cada cop més present i també més fred, no molt i molt fred, però sí que a cada quilòmetre que feiem, la sensació era de que aquest vent tenia pitjors intencions, fins que al quilòmetre 14 de pujada (41), hem dit prou.

El Turó tapat, sense sol, amb vent, són masses advertències. Cal valorar que per recular, primer has de ser-hi, i això és el que hem fet, ser prudents, i iniciar el descens de tornada cap a casa.

La baixada per Can Pere Poc. La tornada a casa s'ha fet llarga, cada cop però feia un xic menys de fred, i això ens ha ajudat. A la sortida de Sant Celoni, ens hem menjat el segon entrepà.

En total vuitanta quilòmetres, amb unes cinc hores tocades, i el desnivell uns 1.500 m. +, que no és significatiu, però sí interessant.

Les bikes perfectes, cap incidència. Santa Cruz Superlight-Yeti ASR-SL.

No hem consumit aigua, millor dit, uns glops, pocs, ni hem menjat res més que el que ja us he esmentat, ni barretes, no en duiem, i l'aigua, era molt freda, massa.

Les sensacions, han anat de millor a pitjor i d'aquí, jo a millor, i la Betty, en tornar cap a casa ha perdut el món de vista, fred, i una fatiga tremenda, però com sempre, res l'atura, i ha escalat Collsacreu i Coll de Pollastre amb la resignació de qui no hauria, però que és on han de ser, "tremenda", una amazona com poques. Jo, al quilòmetre 72 he notat lleugerement les lumbars, però ha estat un instant. De casa, anar i tornar, sempre amb el 40, el 26 no ha entrat en acció en tota la sortida.

Bé, l'entrada del 2.010 no podia anar millor, bé sí, però aquesta ja és una altra història.

Avui enfilats a sobre de la bike, el primer dia de l'any, poques coses puc demanar més, i les poques que podria demanar no seran ja avui, i per tant cal gaudir del dia d'avui.

Una lliçó més, la que ens ha donat el Montseny avui, no era el dia per pujar des del Maresme, i hem perseverat en que podria ser que sí, no ha estat, és cert, però mentre hi erem, mirant de pujar, l'aventura ha estat això, una gran aventura, i gaudir de l'emoció el primer dia de l'any a sobre de la bike creuant el Maresme i entrant al Baix Montseny direcció al Turó de l'Home, ja és de per si una de les millors sensacions...