MTB, MTB, MTB.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trinxes.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trinxes.. Mostrar tots els missatges
dissabte, de juliol 09, 2016
Colors d'estiu
MTB, MTB, MTB.
No hi haurà crònica, ni breu, una jornada de MTB no diré per oblidar, però quasi. Em queda la companyia, certament, sort que demà tinc el Vol clàssic al Montseny, a on coincidirà la bona companyia i una ruta de molta qualitat, fet que avui aquesta darrera ha mancat.
Caldrà evitar per a futures ocasions repetir, evitar de donar oportunitat a aquestes aventures tan desencisadores.
divendres, de juliol 08, 2016
Aventura al VO
I tant, i tant, d'entrada caldrà matinar, i si no sempre em quedarà la VW :-)
Demà l'aventura podria començar a les 5, i no serà una jornada de molts quilòmetres, perquè un Festival de dinar limita el temps de l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
La imatge no és de la June avui, sí veina de la Villarroel d'ahir a la nit, ara bé d'aquí a uns anys la VW podria ser-ne germana, oi que sí?
diumenge, de març 15, 2015
dissabte, de desembre 27, 2014
Aventurers?
No, no, cercadors de bones sensacions, i tu? també, també, ho sé, per això coincidim a aquest espai, a The Great Escape MTB, oi que sí?
Avui la June quieta, avui Vol de genet i Reina amb els Dracs, mtb, mtb, mtb.
Ara a casa, els Dracs al Mirador, sí, la Vicious fatigada, la Spot Brand i el seu genet, no.
Sense beure, amb aigua, menjar, posaré varis, sortida de deu hores, no de dotze, sense eines, sense incidències, coincidències, família dels Trinxes, amb manxa, amb llums de quarts de set fins a tocar de les nou del matí, i a les darreres dues hores de la sortida, temperatures entre 10°C i els 3°C, amb sensacions per les glaçades per on hem rodat propers als 0°C.
Cada sortida una nova-vella experiència, i tant, i tant.
Hem recuperat quilòmetres de la Festive 500, no molts, no els 90 Km. sí propers.
Les bikes, molt bé, la The Motivator necessita canvi pastilles de fre.
Una tornada diferent, no ho hem fet per Blanes, la fortalesa d'Hostalric no ha gaudit del pas dels nostres Dracs, sí la capital.
Per passar-ho bé necessito dues coses, ganes, i que tot no vingui a l'inrevés, avui tot ha coincidit, i per tant hem gaudit d'una jornada interessant a dalt de la bike, això sí fer una Festive 500 té la seva dificultat, és una proposta de carretera, i nosaltres aquesta disciplina no la practiquem, ara per ara, un dia un dia, i això comporta que necessitem un sac ple d'hores per poder seguir-la. Però això encara ho fa més emocionant, oi que sí?
També he de dir que hi penso molt, i en unes altres circumstàncies, tinc la imatge al cap de com faria una Festive 500, omg, omg, omg. No diré que necessiti el què no tinc per fer-ho, que d'entrada és el pensament que em ve al cap, no, sí que he de pensar que no deu ser el moment. Però i si un dia sí que es presenta com el moment? oh yeaaaaaah!. Quines aportacions que tindrem al Blog, de ser, de ser.
Hem vist l'entrada pausada de les Fades, la sortida calmada dels cavallers, quins instants, quins moments.
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, sembla, sembla, avui practicant el no començar d'hora la jornada, per mirar d'evitar el fred d'ahir, del matí, i del vespre, veurem, veurem.
Equipats d'hivern, botes Lake MX140, mitjons Endura d'hivern, culot Mavic Echappée, tèrmica Merino d'Endura de màniga curta, hauria d'haver sigut de màniga llarga, jaqueta Xenon AS, guants Alp-X de canell llarg fins arribar a la carena a Coll de Clau, els Endura Waterproof per baixar a Vallromanes i les darreres dues hores a abans d'arribar a casa, dos protectors de cara i coll quasi sempre, gorra Spok, gorret Assos coincidint amb els guants Endura.
MTB, MTB, MTB.
Emocionat amb la proposta d'en Xavi de la bike, de la Ventana El Gordo, clar que yes! Emocionat per les imatges que tinc al cap d'una propera proposta tipus Festive 500, no cal que sigui aquesta, o sí, o sí, però veient aquesta darrera imatge, tot al meu cap es posa en marxa, OMG, OMG, OMG.
divendres, de desembre 26, 2014
Però insistirem
Gran dinar, gran dinar.
Des del Mirador del Drac, descansats, ben alimentats, molt, certament, certament, arguments a favor no ens en falten per perseguir d'aquí a una estona una sensacional aventura a dalt dels nostres Dracs.
En cap cas, però fa dies que les matinades no van, per allò de pel desembre i gener no siguis matiner, i mirant de respectar-ho a contracor per evitar un segon estat gripal, en aquest cas del genet.
Dies de recerca d'equipaments per l'estiu 2015, veurem, veurem, de ser ja els presentaré al Blog, clar que yes!
De mentre però gaudint de les bones sensacions de la jornada, una més, sí, per si mateixa, i per ser un Nadal més, omg, omg, omg.
Demà veurem Fades, de ser, cavallers, i podria ser que un altre cop Fades, oh yeaaaaaah!
De mentre però gaudint de la imatge, els veuré a Fades i cavallers a través d'ella, i tant que sí, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de setembre 14, 2014
Llançà, trinxada sota el sol
A tocar de les deu del matí, i no fa molt que he obert els ulls. El primer, i també el segon cafè ja han sigut, i per tant és un indicador que tot roda.
La proposta de marxar un dia abans a l'Alt Empordà per participar a la sortida proposada pels Trinxes el dissabte, en el seu inici va venir condicionada pel fet de no disposar encara de la June, després passades les hores, després d'una jornada intensa del despatx, la realitat és que no volíem agafar la June, quedant aquesta com a una opció límit en cas de no disposar del temps per fer l'anada a Llançà en tren, i en cas de finalitzar el taller la reparació de la VW.
De fet la June crec que ara per ara quan torni a casa quedarà per a les cites més llunyanes, les de després de la frontera del Nord, o no, o no. I per aquest motiu de ser, descansarà lluny de casa.
Des del 2003 que no anàvem a Llançà en tren, i en aquella ocasió va ser per fer la Travessa dels Pirineus, vull dir que per a nosaltres té una component simbòlica de MTB important. Mai fem el què fem assolirem una fita més important pel què fa a bike. També és cert que van ser les meves primeres vacances, i les últimes, definint vacances com a període vacacional de tres setmanes. És a dir l'única vegada des que sóc al món laboral que he fet vacances d'estiu ha sigut dins de l'aventura de la Transpirenàica i segurament serà a la propera, a la propera Transpirenàica que faré les segones vacances de la meva vida.
A tocar de les sis de la tarda de divendres vàrem passar de mode laboral a mode oci, i el canvi de xip va ser immediat perquè minuts després estàvem anant direcció a l'estació. Ser a dalt del tren direcció a Llançà onze anys després amb les bikes equipats de carrer no de bike, amb únicament una bossa tipus sac a on a dins hi portàvem la muda de bike, un calçat de dutxa, i els estris mínims de l'higiene personal mostra de com sumant una muda més de bike és com serà la propera Transpirenàica, de ser, de ser, perquè he de donar gràcies d'aquest temps que ha transcorregut fins avui, d'aquests més de deu anys, a on crec poder afirmar que he portat a terme un canvi d'àbits, i per tant per aconseguir-ho com deia el pare al cel sigui, un canvi obligat de vida.
Lluny queden les divisions industrials, les iniciatives de quantitats indecents d'euros, un dia en parlarem, Xavi ara per ara com comentàvem a la sortida per Manresa no hi he entrat mai més a una nau industrial, i esmento aquest escenari, un dels molts que he deixat per mai més, de poder ser, tot i que la vida dóna moltes voltes i també podria ser que ara passats els anys tornar-hi fos una idea vestida erroneament de bona pensada per a tots, oh yeaaaaaaah!.
Però en tot cas, mirant enrere un :-) marca el meu pensament, que bé, que bé, que bé.
Una arribada pausada a Llançà, molt pausada, passem per moltes estacions, el tren fins a Massanet digne, el tren fins a Llançà del futur fet present. Una aturada a Flaçà a on molta, molta gent hi va baixar, i que ara per diferents motius és motiu de la meva atenció. Un cop a Llançà directes a l'hotel, a cinc minuts de l'estació, a cinc minuts del port, dins del nucli històric de Llançà. Deixem les bikes, els dos petits sacs, i ens canviem el calçat, el de bike pel de dutxa, res més, i ens dirigim directes a sopar. Portem per abrigar les Lites.
Sopem a la plaça, amb les vistes a una època adormida, la del culte sense raonament. Després un descans puntual a un lloc per no pensar-hi gaire, i a on un cop passades les hores, el trenc d'alba esborra tot vestigi de la seva existència, quasi sense esmentar, perquè quasi no existeix.
Entrem ja dins del port de Llança, a on coincidim amb l'Oriol, un biker que ve fatigat de la conducció portada a terme per arribar a Llança, després ens separem, ell s'ha d'equipar, i nosaltres cercar un entrepà que compartirem per a la ruta, portem dos plàtans, no les llaminadures que s'han quedat oblidades als dos sacs dins del cotxe de l'Oriol, ho fem, aconseguir l'entrepà, i mentre hi som coincidim amb en Lluís, estiuejant a aquestes dates de la vila, fem un cafè els quatre, i passats uns minuts ara ja sí coincidim amb el gruix del grup Trinxe.
Van ben preparats pel què fa a la logística, molt, no diré sorpresa, si no com sempre, com sempre.
Anem equipats d'estiu, a 18°C a les vuit tocades, esperant unes màximes de 28°C.
Agafem aigua, i comencem un camí de ronda després d'un breu tram per carretera direcció a Port de la Selva.
Som un grup de dotze bikers, i per sobre de deu ja són molts, per concepte, per concepte.
Com a nombrós anem gaudint de les aturades pròpies d'aquest, punxada de la 27,5 del Tempo, ja ho diuen que aquesta mida de roda punxa més :-( ens aturem a diferents punts del camí de ronda, fins a enfilar direcció a la Selva de Mar.
A aquest punt comença l'aventura de MTB, turons per conquerir, corriols per fer-ho, entre Cadaqués i Roses just al punt més alt a metres de creuar la carretera que uneix aquestes dues poblacions en Vicenç com a President dels Trinxes trinxa la cadena de la seva bike.
Seguim ruta direcció a Roses, d'aquí a Garriguella, omg, i un cop a aquesta població fem un petit tentempie a la coperativa-restaurant.
El dinar memorable, repetiré el mot més lentament me-mo-ra-ble, ens va costar arribar a dinar, però crec que tots i cada un dels assistents vàrem gaudir d'allò més, discurs emotiu del President sortint, proposta temptadora d'en Sergi, efluvis intensos de reminicències d'accent etílic, i aquí s'escau dir allò de si no vols pols no vagis a l'era.
Decidim reiniciar la ruta, hem d'escalar, sí, passant de costat per l'ermita de Sant Climent, nosaltres portem un to, tots portem un to festiu, divertit, respecte a l'horari del guia anem tres hores passats, no tenim idea de si podrem agafar l'últim tren de tornada a SV, però de ser necessari decidint una nit més a Llançà tot quedaria al seu lloc.
Un cop a Llançà, recollim els nostres sacs del cotxe de l'Oriol, ells, els Trinxes van a fer un bon bany a la platja, nosaltres anem a fer un refresc al casc antic fent temps per agafar el darrer tren cap al niu.
Dit i fet, en un tret i no res som propers a Girona, hi ha estació a Celrà, interessant, no funcional ara per ara, però sí interessant.
Baixem a Caldetes, ens treiem les Lites, feia fred al tren, la Reina ha fet el recorregut de la mà d'en Moltalvano en la seva versió original, preparant-se per les properes converses, omg, omg, omg.
Escalem per la riera de Caldetes, per Milans definint el cul del Drac, fins a finalment arribar a casa, són quarts d'onze de la nit, les Fades de la foscor protagonistes d'aquesta cloenda, que marca per la seva exigència el descans de la jornada d'avui.
Ara preparant la propera, clar que yes!
Sona la porta, aquesta es mou pel batre de les ales, mostrant sense temors la propera gran aventura, gran aventura.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de setembre 13, 2014
Tindrem una bona crònica
D'un bon dia de MTB.
Ara en tren cap a casa, des de Llançà fins a Caldetes, he de dir que molt millor que haver-hi anat amb la June, OMG.
Hi ha dies per passar-ho bé, d'altres per passar-ho molt bé, quan en són dos de dies, i tots dos del segon grup, omg, omg, omg.
MTB, MTB, MTB.
Fet
Ja som a Llança, no sé els quilòmetres, sí que hem sortit a les 9 tocades i hem arribat ara.
MTB, MTB, MTB.
Fem un cafè?
Mentre aniré pensant en la crònica.
A minuts
De la propera aventura Trinxa, mtb, mtb, mtb.
Esmorzats, al port ja hem coincidit amb l'Oriol, amb en Lluís, demanant ara els entrepans per la ruta.
Bona entrada, bones espectatives, oh yeaaaaaaaah!
Trenc d'alba a l'Alt Empordà
Com sona, com sona. Els despertadors dels dos mòbils per a dos quarts de vuit, i a un quart ja estem desperts.
A aquesta hora encara podria veure com es retiren les Fades de la foscor a aquesta comarca provocadora de bells pensaments.
MTB, MTB, MTB.
Anem a esmorzar tot seguit, a les vuit, a les vuit, anem preparant l'instant del primer cafè de la jornada?
divendres, de setembre 12, 2014
MTB, MTB, MTB.
Punt de partida per demà la 3ª de 60, la 57.
Ara a menjar, sopar, per seguidament descansar, jo d'ahir encara estic fatigat.
Una anada llarga, el tren fatiga, la June es troba a faltar.
Des de l'Alt Empordà dies de Single Speed, que bé poder escriure aquests mots.
diumenge, de març 16, 2014
El cafè puja
I les imatges del darrers dies des de dalt de la bike em fan sentir bé. Les d'ahir en concret, ara mateix, memorables.
Una aventura la d'ahir en majúscules, no per una component únicament de ruta, si no també per la setmana com ha transcorregut, a on ha comportat de llargues i severes acceptacions.
Ahir ens calia ser entre Trinxes, mtb, mtb, mtb.
Quan tot roda a la velocitat que roda no deixar anar el fre de mà un precepte d'obligat compliment.
Pedalar amb els Trinxes ja és una aventura, fer una ruta seguint una caixa agafada del manillar dels Trinxes és de les millors coses que es poden fer. Penseu ràpid i bé, i jo no penso entrar en un altre corriol perquè no vull seguir fent l'idiota, no té desperdici, i més si són frases dites per homes de seny, pel fet que les escoltes i els somriures són immediats.
Sobretot amics Trinxes, el moment al dinar del porrons exposant-vos la diferència entre un Single Speed i un Geared està feta des del més estricte respecte als Geareds, va ser al seu dia una situació entre la família Single Speed europea a un sopar entre Single Speeds a Sant Gregori celebrant la finalització de la SSEC2013 organitzada pels catalans, tots ells són Geareds també.
Una ruta la d'ahir d'un nivell molt alt per a nosaltres, no diré massa, però si hi reflexiono, potser sí, potser sí. Per sort el to festiu del grup ho va encarrilar tot, però tot.
Setze bikers tenen molta corda quan tots i cada un tenen una sola fita, passar-ho d'allò més bé.
Curiós, fantàstic, romàntic que cada lloc tingui espais entre natura i arquitectura que et facin pensar que ets a un espai increible, quasi de privilegi, quina vegetació colorida més impressionant, quins racons, omg, omg, omg.
Ser a terra del vi és ser a terra de tradició, oh yeaaaaaah. Com s'ho fan no ho sé, com no ho fan sí que ho sé, i de tenir-ne l'oportunitat aprofitarem per compartir-ho.
Un dinar memorable, dels memorables, el saitó certament no en va ser protagonista, sí els mateixos començals.
Encara dins del mateix dipòsit de la June des del 4 d'octubre, OMG.
Mare meva que exigent, fins i tot pesat el recorregut darrer de tornada cap a Sant Sadurni, a les quatre de la tarda tres hores passades de l'hora prevista d'arribada.
La veritat, no tenim fusta d'Open Natura, en cap cas, en cap cas, si de compartir sigui quina sigui la ruta de Festival Trinxa.
Ahir ja anàvem equipats de primavera, ahir ja feia força calor, ahir el dia ens va marcar que som a les portes d'abandonar l'hivern de manera definitiva, sigui quina sigui la sorpresa puntual de fred que vingui, que bé poder rodar entre frescor i calor.
Una de les caixes de manillar dels Trinxes va arribar a marcar 28°C al sol, el que indica que rodàvem per sobre dels 20°C segur.
Totes les eines, un bidó i mig d'aigua dels de litre, galetes Principe, quatre, i mitja bossa de fruits secs, el menjar, sense fer funcionar el conjunt Cateye-Powerled.
Ara esperant des de les quatre de la matinada a veure si tindrem aventura de les llargues avui, veurem, veurem.
El segon cafè ja ha caigut, i tant que sí, i tant que sí, de fet ara que hi penso, estic fent ja el tercer, excepcionalment, excepcionalment.
Des del Mirador del Drac, dies de MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)