The Great Escape : #festive500

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #festive500. Mostrar tots els missatges

dimecres, de desembre 31, 2014

dimarts, de desembre 30, 2014

Molt per celebrar

Molt, tinc pendent la crònica de la corona aconseguida a Fort William per la Reina, OMG.

Avui una pedalada que no havia de donar massa de si, bàsicament pel fet que darrerament costa molt sumar quilòmetres, avui entre una sortida a tocar del migdia, un dinar que no havia de ser més que un cafè, ens ha portat a gaudir d'una jornada de MTB vestida de formalitat càlida del dia a dia de quan brillàvem sols, sempre fem, sempre fem, sempre sumem, o mirem d'aportar, aportar, i aportar, clar que yes!

Una jornada curiosa, diferent, a on espais d'extrema formalitat hi hem sigut vestits de festivitat biker, sorprenent, perquè ha sigut molt gratificant, pel fet de ser ja des del migdia a tram descans del dia a dia, omg, omg, omg.

Temperatures molt més altes de les pronosticades, de menys a més, sí, sí, com sona, a darrera hora, vull dir passades les nou del vespre, rodàvem a 9°C això no és fred, tot i fer un lleuger vent que segur que baixava 2 o 3°C la sensació, seguíem rodant molt bé.

No he sortit amb l'Alp-X GT AS de Gore, si no amb la Mavic Espoir, i la tèrmica Pearl Izumi de màniga llarga, i mitjons uns Inverse HM Tr@il, la resta com us he esmentat aquest matí, i no puc dir res, no feia prou fred, al migdia sí, però a mesura que han passat les hores la temperatura ha millorat :-) que bé! O sigui que no sé si vindrà una nova jaqueta o unes noves botes, o les dues, o cap.

Menjar, unes xocolatines boníssimes a Mataró que siguent moltes no han durat res, aigua, zero, eines, cap, manxa sí, incidències, cap, coincidències, cap, llums a les tres darreres hores.

He pensat en les Fades, i queden lluny, lluny, no sé que fan lluny de les corones de granit, els cavallers hi són, això és nou, la Nau Insígnia no necessita a les Fades de la Foscor?

Des del Mirador del Drac, a tram Single Speed a punt per posar fil a l'agulla al darrer dia de la Festive 500, un dia curiós, 31/12/2014.

MTB, MTB, MTB.

Sensació per sota de 0°C

Avui de ser, test nou, per veure si cal fer venir una jaqueta d'hivern, o no. Avui portaré tèrmica de Merino sense mànigues Rapha, mallot Castelli, i jaqueta Alp-X GT AS de Gore, la resta com sempre, culot Echappée de Mavic, mitjons Endura d'hivern, botes Lake MX140, doble protector de cara i coll, gorret Assos, guants Alp-X de canell llarg, i no portaré recanvi de guants, sí portaré la gorra Spok.

Si no funciona, la vinguda d'una jaqueta d'hivern específica, no GT, no AS, serà el proper pas.

MTB, MTB, MTB.

Penso en una jaqueta nova d'hivern, sí, per evitar de fer venir unes botes noves, botes? sí, sí, jo estic passant fredor als peus, i crec que està motivat perquè no vaig prou ben abrigat de cos, si amb una jaqueta que abrigui més, fins i tot amb una millor tèrmica, fins i tot amb un mallot a sota de la jaqueta no aconsegueixo deixar de passar fredor als peus, aleshores vindran unes botes noves d'hivern. He millorat molt, no estic passant fred, ni a cos, ni a mans, ni a peus, no, no estic passant fred als peus, si no fredor, diferència? que no em fan un mal insoportable els peus pel fred, únicament em molesta i molt rodar just a la barrera de passar dolor als peus, això és així des de l'anada a Dosrius per corriols de fa unes setmanes, és a dir amb l'arribada dels primers freds de l'hivern. Fa uns anys no molts, ja patia a aquestes dates dolor a mans i a peus sempre, ara no, bé, fins a data d'avui, crec que per la millora feta aquests darrers hiverns dels equipaments, des del 2010 cada vegada hem passat menys calamitats rodant amb fred. Fins i tot puc dir que ja fa temps que la barrera dels 8°C com a límit inferior per sortir en bike no existeix, i el límit ara el tenim entre entre els 0°C i els 5°C que per ser al Maresme, si no insistim en les rieres fora del pas obligat, ens permet rodar molt cada dia.

Des del Mirador del Drac, fent temps, i valorant quina ruta fer avui, clar que yes?

Comento el tema de les tèrmiques, perquè actualment funciono amb sis tèrmiques, tres de diferents gruixos de màniga llarga, dues sense mànigues, també de diferents densitats, i una de màniga curta, han de venir dues tèrmiques més sense mànigues, i una més de màniga curta, mínim. Les que utilitzo més al Maresme, les dues darreres, és a dir, màniga curta, i sense mànigues, i fins i tot per sota dels 5°C el recurs fins avui per a mi al Maresme passa abans per un mallot a sota de la jaqueta que no pas per tèrmiques més denses, per tant directes ara per ara cap a les tèrmiques que més utilitzo, aquestes tèrmiques vindran durant el gener, dins d'una llista important d'equipaments de primavera i estiu.

Cal pensar que sortint entre quatre i set vegades per setmana el tema de les tèrmiques, com culots, mitjons, i protectors de coll i cara tenen una rotació notable.

Ha de ser per gener que vinguin perquè després no hi haurà ni temps per cercar-les ni més recursos per a millores d'equipaments, i tots els esforços aniran dirigits a la logística dels grans Vols, a partir de febrer ja sempre a dalt de la Nau Insígnia, de fer-se aquesta definitivament realitat.

De no tenir-la encara a punt, la Nau vull dir, els objectius seran els mateixos, amb la diferència que no portarem el paraigua de la Nau, sí el paraigua, perquè és el mateix, canvia únicament el nom d'aquest, ara anem sense, amb la Nau anirem amb :-)

Fem un cafè?

dilluns, de desembre 29, 2014

Per sota de 10

De les deu hores, de fet fins i tot per sota de nou, a dalt de la bike, no fora de casa.

Equipats més radicals, jo d'estreno amb la jaqueta Alp-X de Gore, la GT AS, amb la tèrmica de Pearl Izumi de màniga llarga, guants Alp-X amb canell llarg de Gore, doble protector de cara i coll, gorret Assos, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, i botes Lake MX140. El fred aquest cop important, als peus, no insoportable, sí molest, he d'entendre que no tinc la jaqueta apropiada pel fred.

Un dia emocionant de bike, fred, molt marcat per un vent glaçat, crec, vull dir per a mi molt fred, no el més fred, sí molt fred. Per menjar llaminadures, pa i xocolata, per veure, quasi res, vull dir molt poca aigua :-( llums, a partir de les darreres quatre hores. Eines, cap, sí les de la Betty, aquestes sempre, ella no porta càmara de recanvi, i per tant a la bossa sota seient hi porta les eines. Ahir també les específiques per tensar la cadena, temperatures d'inici a 15°C, i les darreres quatre hores per sota de 6°C, la sensació al vespre pel vent jo diria que entre els dos i els tres graus.

La tornada a partir de les sis de la tarda des de Blanes, viva, molt, pel fet de notar com cada part del cos té ganes de refredar-se, una qüestió vital, no aturar-nos, rodar, rodar i rodar, per general calor constantment.

Entre cavallers, no entre Fades, tot i rodant hores de nit, no sé perquè però sense elles.

Teníem un objectiu, i no el vàrem assolir, i quina sensació més bona, OMG. Nosaltres ahir estàvem cansats de passar fredor, no fred, sí tensió en ser entre ell. No passa res, rodar amb fred requereix de ser-hi, d'insistir, o sigui, no és per a nosaltres :-)

Sí ja ho sé, un tema repetit, el fred, bé, com la bike, com els Dracs, tots són protagonistes a The Great Escape MTB.

Fa un dia sensacional, avui però no hi ha Vol, no diré desànim, si no necessitat d'això, sense Vol, tinc motius avui, i tant, i el remei vindrà com a resposta demà, i podria ser que també demà passat, oh yeaaaah!

Aquests dies després dels Vols, a on no dinem, sí que anem consumint aliments en marxa, un cop propers a casa, comprem pa, i un cop al niu fem uns festivals de sopars, entre o bé un bon vi, o bé com aquests darrers dos dies, un bon Cava. Per postres fem gala de clàssics d'aquestes dates, torrons, neules, i polvorons, i tant, i tant.

Quin vent que fa ara mentre escric aquesta aportació, són quarts de quatre de la tarda de dilluns, ja he dinat, ara toca un bon cafè, OMG.

Des del Mirador del Drac, deixant enrere les Fades, i no passa res, tot roda, i per tant tot torna, o no, o no, i no passarà res.

Fem un cafè?

Tinc una proposta llarguíssima d'equipaments nous d'estiu, de primavera també, aquests últims complements, i un possible canvi important de concepte d'equipament, veurem, veurem. Els canvis primer comporten de més feina, i d'una inversió més alta, sí, però de funcionar com les Xenon AS tot roda més, i millor, molt millor.

Si faig un primer pas ja us ho exposaré, mtb, mtb, mtb.

dissabte, de desembre 27, 2014

Mirant de

Perquè el fred d'ahir pesa, i com pesa, OMG.

Avui molt i molt prudents, pesa també, desembre i gener no siguis matiner, i tant, i tant. Però la proposta per avui és emotiva, sí, sumadora, sí, i ajudaria, de ser, a aconseguir recuperar la mitja de quilòmetres dia per un cop entrem al dia a dia no haver de fer masses invents, tot i que no podrem respectar fem el què fem no llevar-nos molt abans del trenc d'alba, pel fet que per fer 70 Km dia a casa requereix de mínim 5 hores, seguides no les disposem, per tant, matinades, migdies o vespres, caldran per fer la Festive 500.

Avui, de ser, l'equipament serà més radical, i la tèrmica serà, la tèrmica, màniga llarga, sintètica, no Merino, la resta poc puc millorar, la sensació de fred serà sempre de zero a quatre graus, per tant avui toca portar els millors equipaments, per què ahir no? perquè no anàvem prou mentalitzats, som de climes templats, modelats per on vivim ara, perquè ni a Vallromanes ni a Sant Celoni tenim aquest clima de SV.

Des del Mirador del Drac, esperant, esperant a repetir no espais sí trams similars com els de la tornada des del Fòrum d'ahir a la tarda fins al vespre.

MTB, MTB, MTB.

Aventurers?

No, no, cercadors de bones sensacions, i tu? també, també, ho sé, per això coincidim a aquest espai, a The Great Escape MTB, oi que sí?

Avui la June quieta, avui Vol de genet i Reina amb els Dracs, mtb, mtb, mtb.

Ara a casa, els Dracs al Mirador, sí, la Vicious fatigada, la Spot Brand i el seu genet, no.

Sense beure, amb aigua, menjar, posaré varis, sortida de deu hores, no de dotze, sense eines, sense incidències, coincidències, família dels Trinxes, amb manxa, amb llums de quarts de set fins a tocar de les nou del matí, i a les darreres dues hores de la sortida, temperatures entre 10°C i els 3°C, amb sensacions per les glaçades per on hem rodat propers als 0°C.

Cada sortida una nova-vella experiència, i tant, i tant.

Hem recuperat quilòmetres de la Festive 500, no molts, no els 90 Km. sí propers.

Les bikes, molt bé, la The Motivator necessita canvi pastilles de fre.

Una tornada diferent, no ho hem fet per Blanes, la fortalesa d'Hostalric no ha gaudit del pas dels nostres Dracs, sí la capital.

Per passar-ho bé necessito dues coses, ganes, i que tot no vingui a l'inrevés, avui tot ha coincidit, i per tant hem gaudit d'una jornada interessant a dalt de la bike, això sí fer una Festive 500 té la seva dificultat, és una proposta de carretera, i nosaltres aquesta disciplina no la practiquem, ara per ara, un dia un dia, i això comporta que necessitem un sac ple d'hores per poder seguir-la. Però això encara ho fa més emocionant, oi que sí?

També he de dir que hi penso molt, i en unes altres circumstàncies, tinc la imatge al cap de com faria una Festive 500, omg, omg, omg. No diré que necessiti el què no tinc per fer-ho, que d'entrada és el pensament que em ve al cap, no, sí que he de pensar que no deu ser el moment. Però i si un dia sí que es presenta com el moment? oh yeaaaaaah!. Quines aportacions que tindrem al Blog, de ser, de ser.

Hem vist l'entrada pausada de les Fades, la sortida calmada dels cavallers, quins instants, quins moments.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, sembla, sembla, avui practicant el no començar d'hora la jornada, per mirar d'evitar el fred d'ahir, del matí, i del vespre, veurem, veurem.

Equipats d'hivern, botes Lake MX140, mitjons Endura d'hivern, culot Mavic Echappée, tèrmica Merino d'Endura de màniga curta, hauria d'haver sigut de màniga llarga, jaqueta Xenon AS, guants Alp-X de canell llarg fins arribar a la carena a Coll de Clau, els Endura Waterproof per baixar a Vallromanes i les darreres dues hores a abans d'arribar a casa, dos protectors de cara i coll quasi sempre, gorra Spok, gorret Assos coincidint amb els guants Endura.

MTB, MTB, MTB.

Emocionat amb la proposta d'en Xavi de la bike, de la Ventana El Gordo, clar que yes! Emocionat per les imatges que tinc al cap d'una propera proposta tipus Festive 500, no cal que sigui aquesta, o sí, o sí, però veient aquesta darrera imatge, tot al meu cap es posa en marxa, OMG, OMG, OMG.

divendres, de desembre 26, 2014

Temeraris?

No ho sé, no ho sé, ho dic per la lectura dels darrers episodis, el què cal evitar és un agost del 2014, OMG.

I per fer-ho no sé massa bé , com no anar-hi, vull dir, que no sé quina és la porta que cal evitar.

Des del Mirador del Dracc, pensant-la. De mentre els millors equipaments vindran avui, de ser, a l'aventura, de fet la temperatura de sensació 0ºC és el límit inferior dels nostres equipaments.

MTB, MTB, MTB.

Però insistirem

I demà podria ser un bon dia per recuperar posicions, perduts ahir 20 Km. avui quasi 70 Km. bé no queda res més que mirar de recuperar aquests 90 Km. més els 70 Km. que tocarien fer d'aquí a unes hores.

Gran dinar, gran dinar.

Des del Mirador del Drac, descansats, ben alimentats, molt, certament, certament, arguments a favor no ens en falten per perseguir d'aquí a una estona una sensacional aventura a dalt dels nostres Dracs.

En cap cas, però fa dies que les matinades no van, per allò de pel desembre i gener no siguis matiner, i mirant de respectar-ho a contracor per evitar un segon estat gripal, en aquest cas del genet.

Dies de recerca d'equipaments per l'estiu 2015, veurem, veurem, de ser ja els presentaré al Blog, clar que yes!

De mentre però gaudint de les bones sensacions de la jornada, una més, sí, per si mateixa, i per ser un Nadal més, omg, omg, omg.

Demà veurem Fades, de ser, cavallers, i podria ser que un altre cop Fades, oh yeaaaaaah!

De mentre però gaudint de la imatge, els veuré a Fades i cavallers a través d'ella, i tant que sí, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

dijous, de desembre 25, 2014

Costarà

Assolir la Festive 500 pel fet que ahir la sortida va anar justeta, a on finalitzar la sortida va ser una necessitat.

Avui el despertador ha sonat a les 5, i a les cinc tocades, i dos quarts de sis de la matinada, el resultat ha sigut un descans dolç, que bé, que bé, que bé.

Ara toca la Gran Festa del Nadal, mtb, mtb, mtb.

dimecres, de desembre 24, 2014

Retorn dels Dracs

Inici de la Festive 500 de Rapha.

MTB, MTB, MTB.

dimecres, de gener 01, 2014

Rapha Festive 500: II&I

Una jornada la d'aquest cap d'any diferent, molt, a on cada pensament de bike girava únicament sobre com poder portar a terme aquesta Festive 500 començada fa vuit dies.

El dia de Nadal va fer-la un xic més emocionant, pel fet que no vàrem fer els 60 quilòmetres de rigor per anar tranquils a aquesta aventura de vuit dies de final d'any.

Ens ha costat assolir aquests cinc-cents quilòmetres, certament, certament.

Ahir havíem d'organitzar poder fer tota una jornada de Single Speed, i això implicava a diferència de la resta d'aquests vuit dies a on vàrem poder fer Single Speed, i seguir amb les obligacions que marquen el dia a dia, ahir poder ser a dalt de la bike les deu hores va comportar de la jornada abans haver de planificar com seria el dia trenta-u a casa, des de trenc d'alba fins l'entrada d'avui, porta d'accés del 2014, omg, sembla que era ahir l'entrada del 2000, i per la ruta d'ahir sembla que encara estiguem al 92 gaudint del moviment olímpic, MTB, MTB, MTB.

Havia de ser un dia sense desnivell, no podíem assolir 128 quilòmetres, els que li faltaven a la Betty per aconseguir els 500, fent desnivell, no hauríem aconseguit coronar aquesta xifra abans de la mitja nit, tampoc el ritme havia de ser alt, vull dir, que havíem d'acabar l'aventura amb dignitat, de poder ser, arribar a casa amb un somriure, i després d'una pila de dies matinant, a les cinc, i a les sis de la matinada les darreres setmanes, jo creia que millor ser prudents i que el ritme fos baix, no venia de fer-ho en vuit hores, millor fer-ho en dotze o tretze, i viure una aventura jo diria que el mot seria pausadament.

Mirar de fer-ho bé, i fins i tot pot arribar a sortir bé, i no ho dic per haver assolit els 500 quilòmetres, que també, si no pel fet que ahir, durant la sortida d'ahir, el temps va quedar aturat per a nosaltres.

Ahir vàrem anar a Barcelona en bike, sí, és evident que vàrem anar a més llocs per a poder fer aquests 130 quilòmetres, però també a Barcelona.

Una aventura que va començar amb la jornada de temperatures més freda a dalt de la bike d'aquest desembre a casa, 6°C a la riera de Llavaneres, equipats aquest cop sí de rigorós hivern, a on no vàrem passar mai fred, a on un micro clima dins dels nostres equipaments sempre ens va protegir d'aquest, no de gaudir de la seva presència, en cap cas, és sensacional sortir amb ell, amb aquest fred, però més encara no patir-lo, ahir va ser un dia d'aquests, va ho escriuré, gaudint del fred a dalt de la bike, mai hauria dit que des del Maresme escriuria aquestes lletres, gaudint del fred, gaudint del fred.

De casa directes a Llavaneres, i d'aquí sense pauses fins a la porta d'accés al Palau Sant Jordi, fins a l'Estadi Olímpic, omg, omg, omg.

A la meva etapa fallida d'estudis a la Politècnica d'Urgell, vaig viure un temps a Barcelona, el just per tornar a casa, i fer el mateix, una etapa fallida però anant i tornant cada dia de casa a Barcelona. El temps d'estada a Barcelona vaig córrer dia sí dia també per la zona del Castell de Montjuïc, ahir, ara passats més de trenta anys hi passàvem en bike, i ara a casa fent la darrera crònica d'aquesta Rapha Festive 500, veig l'anada d'ahir a la capital, i valoro encara més cada detall, com més petit, com més silenciós, millor.

Un cop a Barcelona, bé, és casa, i com a tal, l'arribada per Badalona, el pas pel Fòrum, piràmides dels catalans, el carrer Marina, la zona de la Villa Olímpica, la visió de fons de la Sagrada Família, propera a on vivia la besàvia, el port, a on hi vaig fer jo estada mentre vivia a Barcelona, Les Drassanes Reials, Les Rambles, per on hi passava cada dia per anar a la Universitat, el Paral.lel.

El Jardí Botànic, l'edifici de l'ex TV1, la Fundació Joan Miró, també les cues per entrar-hi.

L'Estadi Olímpic Lluís Companys, veus el gegantí peveter olímpic, i cada instant passat es fa present, mtb, mtb, mtb.

Som dia u, del 2014, el dia trenta-u del 2013, a on érem? gaudint d'una aventura tan senzilla com emocionar-nos amb una proposta per a bicicletes de carretera de fa nou dies, i fer-la aventura de MTB Single Speed a casa, i tant que sí, i tant que sí, i per què? per una cultura de gaudir dels propòsits, dit així sembla poca cosa, però un cop hi ets a dins, tot fa un gir, com les corones de granit que envolten Fades i cavallers, engranades a la Nau Insígnia, clar que yes, a on cada jornada té el millor to, no per ser bones èpoques sempre, que també molts cops ho són, si no per aquest fer de gaudir del què ve.

Des de Barcelona, vàrem desfer el camí passant per l'Estació de França, i a partir d'aquí quilòmetre a quilòmetre acostant-nos per una banda a casa, per la mateixa arrapant-nos al 2013, i amb un Vol pausat fent les aproximacions al nou any, el 2014.

A les tres del mig dia passant pel Montgat, sentíem les campanades, gran instant, gran instant.

Repetir el pas, encertat, decidir a Mataró girar direcció a Dosrius cercant la suma total de quilòmetres perseguits sense haver d'escalar.

Veure el campanar, el seu rellotge indicar les sus tocades de la tarda, una fusió de pensaments. L'aturada al port de Mataró, dolça, oi que sí?

El pas per l'Hotel Colón, pel què encara ara és, retorn de les estades de la meva infantesa a Cal Sr.Joan, a sobre del Spar-forn de pa de la riera de Caldetes, l'arribada a la darrera platja, la de La Riera, emotiu, perquè a aquest punt ja no caçàvem quilòmetres, ja únicament exprimíem les darreres sensacions d'una aventura iniciada dotze hores abans.

Dues aturades per menjar, una primera anant, a la Villa Olímpica, un panet de xocolata, mig de formatge, una magdalena gegant, i un cafè llarg, una segona tornant, a Premià, tres minúsculs panets de xapata, un de panses, llaminadures, un cafè llarg i mitja cola.

Aigua, mig bidó de 750 ml.

Divertit quan portes 130 quilòmetres, dels 128 que necessites, el mòbil s'apagui als darrers cinc quilòmetres, i no enregistri els darrers minuts de l'aventura, fet què, per dos quilòmetres vàrem estalviar-nos d'haver de tornar a sortir de casa a conquerir els últims metres per consolidar la fita de l'aventura de fer realitat la xifra 500 en vuit dies, com sona, la Betty va arribar a casa amb el mòbil apagat. Amb un trenta per cent de bateria, però incomprensiblement apagat.

Amb totes les eines, recanvis, amb pastilles de fre de recanvi però sense pastilles de fre del darrera dels R1 de la Longboard, sense possibilitat de fer el canvi, ja vindrà el moment d'explicar-ho, ja vindrà, incidències cap, coincidències, amb en Tr@il, i la seva inseparable Gary Fisher rígida, ell direcció a Canet, nosaltres direcció a Mataró, llums, Cateye i Powerled, en marxa des de Dosrius.

Un cap d'any diferent, certament, no recordem quasi res del pas al 2014 coincidint amb les campanades, fora del brindis propi del Cava triat per en Josep dies abans, brindant per Finale, clar que yes.

Al 31 de desembre, Rapha Festive 500 2013, ara a dia u de gener del 2014, descansant, esperant, els Dracs regenerant els seus ulls de visió nocturna, crec notar la corrent d'aire del batre de les ales dels dos Dracs, un més fort, perquè la Vicious és prudent i sap del canvi d'escames proper, i prefereix que la Spot Brand marqui el ritme dels primers Vols del 2014.

Preciosa la coincidència de la propera Challenge del 2014, proposen 130 quilòmetres a un sol dia, ahir era dia 31 del 2013, en vàrem fer 130, avui és dia u del 2014, i proposen fer-ne 130.