El dia de Nadal va fer-la un xic més emocionant, pel fet que no vàrem fer els 60 quilòmetres de rigor per anar tranquils a aquesta aventura de vuit dies de final d'any.
Ens ha costat assolir aquests cinc-cents quilòmetres, certament, certament.
Ahir havíem d'organitzar poder fer tota una jornada de Single Speed, i això implicava a diferència de la resta d'aquests vuit dies a on vàrem poder fer Single Speed, i seguir amb les obligacions que marquen el dia a dia, ahir poder ser a dalt de la bike les deu hores va comportar de la jornada abans haver de planificar com seria el dia trenta-u a casa, des de trenc d'alba fins l'entrada d'avui, porta d'accés del 2014, omg, sembla que era ahir l'entrada del 2000, i per la ruta d'ahir sembla que encara estiguem al 92 gaudint del moviment olímpic, MTB, MTB, MTB.
Havia de ser un dia sense desnivell, no podíem assolir 128 quilòmetres, els que li faltaven a la Betty per aconseguir els 500, fent desnivell, no hauríem aconseguit coronar aquesta xifra abans de la mitja nit, tampoc el ritme havia de ser alt, vull dir, que havíem d'acabar l'aventura amb dignitat, de poder ser, arribar a casa amb un somriure, i després d'una pila de dies matinant, a les cinc, i a les sis de la matinada les darreres setmanes, jo creia que millor ser prudents i que el ritme fos baix, no venia de fer-ho en vuit hores, millor fer-ho en dotze o tretze, i viure una aventura jo diria que el mot seria pausadament.
Mirar de fer-ho bé, i fins i tot pot arribar a sortir bé, i no ho dic per haver assolit els 500 quilòmetres, que també, si no pel fet que ahir, durant la sortida d'ahir, el temps va quedar aturat per a nosaltres.
Ahir vàrem anar a Barcelona en bike, sí, és evident que vàrem anar a més llocs per a poder fer aquests 130 quilòmetres, però també a Barcelona.
Una aventura que va començar amb la jornada de temperatures més freda a dalt de la bike d'aquest desembre a casa, 6°C a la riera de Llavaneres, equipats aquest cop sí de rigorós hivern, a on no vàrem passar mai fred, a on un micro clima dins dels nostres equipaments sempre ens va protegir d'aquest, no de gaudir de la seva presència, en cap cas, és sensacional sortir amb ell, amb aquest fred, però més encara no patir-lo, ahir va ser un dia d'aquests, va ho escriuré, gaudint del fred a dalt de la bike, mai hauria dit que des del Maresme escriuria aquestes lletres, gaudint del fred, gaudint del fred.
De casa directes a Llavaneres, i d'aquí sense pauses fins a la porta d'accés al Palau Sant Jordi, fins a l'Estadi Olímpic, omg, omg, omg.
A la meva etapa fallida d'estudis a la Politècnica d'Urgell, vaig viure un temps a Barcelona, el just per tornar a casa, i fer el mateix, una etapa fallida però anant i tornant cada dia de casa a Barcelona. El temps d'estada a Barcelona vaig córrer dia sí dia també per la zona del Castell de Montjuïc, ahir, ara passats més de trenta anys hi passàvem en bike, i ara a casa fent la darrera crònica d'aquesta Rapha Festive 500, veig l'anada d'ahir a la capital, i valoro encara més cada detall, com més petit, com més silenciós, millor.
Un cop a Barcelona, bé, és casa, i com a tal, l'arribada per Badalona, el pas pel Fòrum, piràmides dels catalans, el carrer Marina, la zona de la Villa Olímpica, la visió de fons de la Sagrada Família, propera a on vivia la besàvia, el port, a on hi vaig fer jo estada mentre vivia a Barcelona, Les Drassanes Reials, Les Rambles, per on hi passava cada dia per anar a la Universitat, el Paral.lel.
El Jardí Botànic, l'edifici de l'ex TV1, la Fundació Joan Miró, també les cues per entrar-hi.
L'Estadi Olímpic Lluís Companys, veus el gegantí peveter olímpic, i cada instant passat es fa present, mtb, mtb, mtb.
Som dia u, del 2014, el dia trenta-u del 2013, a on érem? gaudint d'una aventura tan senzilla com emocionar-nos amb una proposta per a bicicletes de carretera de fa nou dies, i fer-la aventura de MTB Single Speed a casa, i tant que sí, i tant que sí, i per què? per una cultura de gaudir dels propòsits, dit així sembla poca cosa, però un cop hi ets a dins, tot fa un gir, com les corones de granit que envolten Fades i cavallers, engranades a la Nau Insígnia, clar que yes, a on cada jornada té el millor to, no per ser bones èpoques sempre, que també molts cops ho són, si no per aquest fer de gaudir del què ve.
Des de Barcelona, vàrem desfer el camí passant per l'Estació de França, i a partir d'aquí quilòmetre a quilòmetre acostant-nos per una banda a casa, per la mateixa arrapant-nos al 2013, i amb un Vol pausat fent les aproximacions al nou any, el 2014.
A les tres del mig dia passant pel Montgat, sentíem les campanades, gran instant, gran instant.
Repetir el pas, encertat, decidir a Mataró girar direcció a Dosrius cercant la suma total de quilòmetres perseguits sense haver d'escalar.
Veure el campanar, el seu rellotge indicar les sus tocades de la tarda, una fusió de pensaments. L'aturada al port de Mataró, dolça, oi que sí?
El pas per l'Hotel Colón, pel què encara ara és, retorn de les estades de la meva infantesa a Cal Sr.Joan, a sobre del Spar-forn de pa de la riera de Caldetes, l'arribada a la darrera platja, la de La Riera, emotiu, perquè a aquest punt ja no caçàvem quilòmetres, ja únicament exprimíem les darreres sensacions d'una aventura iniciada dotze hores abans.
Dues aturades per menjar, una primera anant, a la Villa Olímpica, un panet de xocolata, mig de formatge, una magdalena gegant, i un cafè llarg, una segona tornant, a Premià, tres minúsculs panets de xapata, un de panses, llaminadures, un cafè llarg i mitja cola.
Aigua, mig bidó de 750 ml.
Divertit quan portes 130 quilòmetres, dels 128 que necessites, el mòbil s'apagui als darrers cinc quilòmetres, i no enregistri els darrers minuts de l'aventura, fet què, per dos quilòmetres vàrem estalviar-nos d'haver de tornar a sortir de casa a conquerir els últims metres per consolidar la fita de l'aventura de fer realitat la xifra 500 en vuit dies, com sona, la Betty va arribar a casa amb el mòbil apagat. Amb un trenta per cent de bateria, però incomprensiblement apagat.
Amb totes les eines, recanvis, amb pastilles de fre de recanvi però sense pastilles de fre del darrera dels R1 de la Longboard, sense possibilitat de fer el canvi, ja vindrà el moment d'explicar-ho, ja vindrà, incidències cap, coincidències, amb en Tr@il, i la seva inseparable Gary Fisher rígida, ell direcció a Canet, nosaltres direcció a Mataró, llums, Cateye i Powerled, en marxa des de Dosrius.
Un cap d'any diferent, certament, no recordem quasi res del pas al 2014 coincidint amb les campanades, fora del brindis propi del Cava triat per en Josep dies abans, brindant per Finale, clar que yes.
Al 31 de desembre, Rapha Festive 500 2013, ara a dia u de gener del 2014, descansant, esperant, els Dracs regenerant els seus ulls de visió nocturna, crec notar la corrent d'aire del batre de les ales dels dos Dracs, un més fort, perquè la Vicious és prudent i sap del canvi d'escames proper, i prefereix que la Spot Brand marqui el ritme dels primers Vols del 2014.
Preciosa la coincidència de la propera Challenge del 2014, proposen 130 quilòmetres a un sol dia, ahir era dia 31 del 2013, en vàrem fer 130, avui és dia u del 2014, i proposen fer-ne 130.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, entrem ara sí directes al 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada