Quan plou bé tot va bé

Perquè si bé amb pluja no sortiríem, també és veritat que depenent del què hagi que fer no totes les pluges em són adverses, les d'avui ens eren amigues, i per aquest motiu la sortida, el clàssic per a mi d'hivern ha sigut el Vol d'avui. Una aventura a on mentre ens dirigíem cap al punt més alt de la ruta el pensament era, com camina la sortida, que sola que va, omg, omg, omg.

Poder descansar a les nits, motor d'aventures, els protagonistes de les matinades, Destructors, blocs, cavallers, Fades, corones, el combustible d'aquest motor, mtb, mtb, mtb.

Sorprès pel no efecte de la poció màgica, les Falgueres m'indiquen quelcom, miraré d'entendre el què, miraré.

Després d'escalar i baixar els Tintorers, ha arribat definitivament la pluja, aquest cop ens hi volia amb ella, i no ha calgut una interpretació singular, hi som, en gaudim, doncs continuem, això hem fet, seguir pedalant, clar que yes. Si la música sona bé, sempre porta a bon port, segur, com avui, i tant que sí, i tant que sí.

A temperatures 8°C per sobre de les d'ahir i a les rieres no hi hem tingut bones sensacions, en cap cas. Equipats d'hivern, no rigorós, sí de veritat, jo amb tèrmica d'hivern de màniga llarga, anava prou bé, fa dos dies anava amb el mallot d'estiu Elite. 

Sota una pluja fina, els nostres equipaments resistents a la pluja no impermeables, han fet la seva feina, la Betty porta, botes, pantaló, guants, i jaqueta d'un nivell tècnic fora d'escala, la jaqueta és una P.R.O que supera totes les meves previsions, no és una Gore que la té, però com sempre a casa Pearl Izumi, com Gore, és un equipament de referència. Jo també segueixo aquesta roda, botes, pantaló, guants, i jaqueta d'una funcionalitat extraordinària, en aquest cas la jaqueta Gore com la Pearl izumi esmentada de 10/10. La tèrmica d'hivern avui també Pearl Izumi, certament, certament. Fet que ha fet que rodar en aquestes condicions climàtiques passi a un segon terme, i una filera de converses de les properes cites de MTB en siguin les úniques protagonistes de l'aventura, i no el temps, això sí, mentre aquest es presenta com a pluja amiga. És evident que quan aquestes venen de veritat, ser a casa la millor opció, en cap cas penso que podem sortir com si res amb pluja sigui quina sigui, en cap cas. Tot i que mentre no fa fred, sota la pluja tenim un bon comportament, fins avui, fins avui.

Cap incidència, cap coincidència, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes.

Ara ja dinats, un moment el del dinar de sumar, sumar, i sumar, ara però descansant, un dia de descans té un punt favorable, i un punt en contra, el favorable, de no haver vist els cavallers de la llum i les Fades de la foscor ara a l'entrada de la nit ja no aniré a cercar-los, serà a la matinada de demà, si el pronòstic segueix a on és ara a on les pluges ens deixen a partir de les 3 de la matinada, o sigui de 3 a les 8 poc tocades podem sortir a pedalar, i no és una proposta, sí una reflexió, el punt en contra avui fora de l'arribada del sol, no he coincidit amb ells, i no puc dir, no passa res, en cap cas. 

Enrere queda un Santa Fe de donar-se les circumstàncies, i ara amb neu no hi seré, en cap cas, sí de donar-se aquestes circumstàncies, serà perquè la sortida 53-54 indica que principis de febrer pot ser un bon pla per escalar direcció a Santa Fe, el fred però marcarà que no, i cal ser prudent amb la música, la del Montseny no sona bé, per tant no serà, i dic no sona bé referint-me a que a 1.200 m. sempre he de ser prudent a l'hivern, i més si el Vol ve des d'Arbúcies, que és des d'on sé que toca, no des del Baix Montseny, pel fet de ser cara freda, sempre aquesta és cara freda. Amb el meu Drac la calidesa conqueriria cada racó de l'aventura de la ruta Garolera, però a aquest 2014 invertirem cada alè càlid del meu Drac a obrir el pas de la Nau Insígnia, Bec la nostra Nau Insígnia, la que posarà en marxa tots els Fars, tan bon punt engranin les corones cada Far explosionarà la seva llum. Tot i que sé que Canberra ja fa llum des de fa mesos, ho sé, ho sé, sentim l'escalfor des de casa, des de cada racó del Montalt. 

Pendent  de la ruta de demà, puc dir fins i tot, emocionat.

He de canviar les pastilles de fre del darrera, res més, la bike a punt, el Canis de 60 TPI presenta ara propers al primers cinquanta quilòmetres un lateral més proper a un Tubeless de 120 TPI que no els d'un Tubeless Ready, millor, millor, demà el seguirem tastant, de ser, de ser la sortida.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Sempre hi tenim amics, sempre entre pistes aquest cop, properes, que ens indiquen, jo vull ser a aquest tram, que bé, que bé, que bé.