Entro a terra de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, a terra de creadors, i millor així, perquè de ser el 2014 porta agafat a sota del braç dues proves de resistència de 24 hores SOLO, ara una clàssica a casa, Finale 2014, la segona WEMBO 2014, a Fort William, tenim el nacional italià de Single Speed, i la Betty no, però jo tinc dubtes sobre la SSEC2014, ella és fan com jo dels nostres amics irlandesos, sí, però hem de ser prudents, ara avui de ser, no ens ho podríem permetre, pel fet de les coincidències de dates, properes, no coincidents, és veritat que a la SSEC2014 hi hem de ser, som responsables en part, la Betty i jo què, en primer terme no els hi adjudiquessin l'europeu del 2013 a la SSEC2012, i som responsables la Betty i jo què els hi adjudiquessim a la SSEC2013. Gràcies Sebastiano, grazie mille, sense saber res vas ser decisiu, gràcies Sheldon, gràcies Sophie, gràcies Marco, sense vosaltres no sé com ho hauria fet, bé sí siguent coseqüent, però amb la vostra ajuda va ser més romàntic, més mític.
Aquest any d'entrada tampoc hi haurà Roc, sí d'entrada al 2015, crec recordar que set edicions consecutives, i ara dues, de no ser-hi, no passa res, tindrem temps, tindrem temps, de ser-hi, de ser-hi.
Un altre any el Turó de l'Home no ha sigut el protagonista del primer dia de l'any, calia ser prudents, anem molt bé, volem anar millor.
Una sortida aparentment lenta, ens ha costat escalar, pedalar als primers minuts, però escalant pel Tintorer curt tot ha fet el seu curs, i tant que sí, i tant que sí. Portem ja anys perfilant, perfilant, i les nits, les matinades són les meves aliades, les nostres.
Una baixada pel Tintorer llarg memorable, a on els somriures dels nostres Dracs marquen el to d'aquesta aventura del primer dia de l'any, mtb, mtb, mtb.
Quan ets entre Falgueres Màgiques del Montatlt res té prou pes per no ser borrat de la meva memòria, per ser borrós, faig ràpidament aquesta aportació perquè ja no recordo quasi ni si he sortit, ho sé per les imatges, per les imatges.
Demà segona jornada d'àquest 2014, no sé quina sensació tindré.
Ara rellegint l'aportació, l'he començat seguidament després d'una bona dutxa, però el sopar no portat a terme ahir ara fet dinar a l'hora del berenar ho ha aturat tot. Ara després d'un dinar memorable, toca compartir aquesta aportació, toca refer-la perquè com sempre la sensació a aportar miri de ser la millor entre totes les possibles.
Una nova etapa la del Blog, aquesta darrera després de la WEMBO2013, a on com sempre passats els mesos hi ha canvis, com sempre, hi haurà novetats, petites, sí, i tant, i tant, i tant.
Estic concentrat en demà, pel fet que estic encuriosit, sobre el fet de seguir gener com desembre serà un mes ple de Vols de Drac, per tant de cròniques, un festival de corones de blocs de granit rodant, rodant, i rodant, entre cavallers, entre Fades, a on seguirem mirant a la distància com navega la Nau Insígnia. També podria ser que gener no enfili com desembre, aleshores veurem quin és el tram, veurem, fet que ara també fa que resti espectant.
Quina imatge, OMG, OMG, OMG. Destructors de Murs, blocs de granit, omg, omg, omg, i nosaltres hi som entre tots ells, demà no és dilluns, no toca descans, que bé, que bé, que bé.
Des del Mirador del Drac, seguint en la senda que marquen els Dracs.
Ho diré, ho diré, MTB, MTB, MTB.
Ulls foscos, entre el bany més profund de la foscor, entrem a terres SOLO, un 2014, únic, irrepetible com no ho podrà ser el 2013, vull dir repetible, un darrer any pel que a cada brindis fet després de Finale, sempre com avui el brindis ha sigut, per Finale, per Finale.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada