Avui he sortit amb el nou mallot Pearl Izumi Elite blanc a sota de la jaqueta Gore Active Shell, germà del mallot Freedom, he de dir que avui no m'anava tan ajustat, o que jo anava un xic adormit, o les dues coses, segurament les dues coses.
Una sortida lenta que ha evolucionat cap encara una versió més lenta, de poder ser, de poder ser, certament, certament.
Quan la tens a sobre aquesta humitat, costa de deixar-la enrere, pel fet que et cala de manera imperativa, omg, omg, omg.
Avui però un punt molt a favor, seguint amb la línia de fer-ho diferent, si et pesa quelcom obres la mà i deixes que de ser sigui pel fet de, no per una mà que agafa amb força, si penses així no implicarà cap canvi significativament positiu, sí però una sensació de millora es fa propietària del meu petit espai, és el què m'ha passat aquesta matinada, mtb, mtb, mtb.
Quan ets entre les Fades de la foscor, amb aquestas fredor, no de res més que d'una humitat a on costa mantenir l'escalfor corporal, el pensament és, quines ganes tinc de tornar a ser a casa, i costa de veure per on anar-hi, pel fet que les ulleres queden per aquesta humitat, inservibles. Ja ens va passar a la nit de Finale, avui un altre cop.
Avui ja estem tramitant tornar el component erroni, el nou tardarà a venir, dues, tres setmanes, perquè no és un element que tingui la botiga d'estoc, de fet aquesta comanda d'ahir, és de fa unes setmanes, per aquest mateix motiu.
Sembla que ara a les deu tocades del matí el sol vol treure el nas al Maresme, no ho sé fins ara no ha sigut, i no passa res, hi ha dies per a tot, avui un dia gris fins ara, està prou bé. La bike ja ha sigut, per tant d'entrada ja és un bon dia, una manera preciosa de començar una jornada, un bon cafè, dos, equipar-te ben equipat, i entre pensaments com el d'ahir a la nit a on ja estava escalant la Collada de Toses, avui amb aquest to surts a fer el primer Vol, perquè cada Vol té sabor de ser el primer d'entre tots, i com ara a on el sol entra per la finestra del Mirador, tot agafa el seu excepcional to de primera vegada que el veig, una sortida del sol, una posta sempre la vívim com a única, té a veure amb els centenars i centenars d'anys que fa que les admirem, ho portem codificat genèticament, omg, com entra la llum, OMG, OMG, OMG.
Sense incidències, amb una coincidència, tres caminaires a l'inici del Tintorer llarg, a dalt de tot, a les set tocades, Cateye-Powerled, els llums en marxa sempre, sense beure, sense menjar, cal fer-ho sempre però, jo avui per un Tortell de Reis ahir al vespre, ben alimentat aquesta matinada, beure, insistiré, cal beure cada vint minuts, jo no ho estic fent perquè a la matinada no aconsegueixo durant aquestes un xic per sota de les dues hores ingerir aigua, quan les temperatures augmentin tot vindrà, segur, segur. Eines, totes, manxa, també. La bike funciona perfecta, la roda del davant XT que arrossego des de Finale el cop fent la feina de germana gran de la 69, així com un nucli mandrós amb el seus trinquets, el conjunt funciona dignament, els pedals, els febles pedals XTR van fent, en conjunt tota la bike un 10/10. Ara des de les vuit tocades carregant la bateria del Powerled, sense presses, sense pauses.
No em podré esperar, no em podré esperar, si els nous components no entren per la porta hauré de fer una proposta que impliqui que tot camini, Finale és a tocar, i no hi vull anar sense haver rodat mesos amb les modificacions noves de la Vicious, en cap cas em podré esperar.
Des del Mirador del Drac, entre la calma de les moltes hores invertides, i la passió del pensament de les que encara hi hauré d'invertir, dies de Single Speed.
A dies de fer el salt, que bé gaudir havent en primer terme de treballar de valent, un privilegi poder dedicar temps i experiència a fer les coses, i si a sobre aquestes et retornen aquest esforç dedicat en forma de bones sensacions, de bons resultats, aleshores ja som a terra de creadors, clar que yes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada