Fa uns anys, mai masses, rodàvem a nou sota zero, recordo els canvis glaçats. Ara però des de la marxa al Maresme que no tenim aquestes temperatures.
L'anada al Baix Montseny va tenir un to èpic, vull dir dels dies que perseguim fites èpiques per a nosaltres, ahir era un dia d'aquests, a on passat el Dolmen de la Pedra Gentil el fred ens va abraçar de cop, anàvem direcció al torrent que va de costat a la carretera de Collsacreu, però vàrem girar cua, perquè vaig pensar que per evitar el fred millor arribar a Sant Celoni per la carena, no pel torrent.
Dit i fet, i va ser una bona pensada durant vint minuts més, després el fred ens va deixar fora de tot, però de tot, fins el punt d'haver de caminar, crec que per la caiguda sobtada de la temperatura, vull dir no per ser extremadament baixa, segur que sota zero, però propers a aquest, he de pensar, i durant una hora els càstic va ser notable, fins i tot un cop fent un cafè més unes magdalenes exquisides integrals la reacció del pas de fredor a escalfor va ser molt divertit, també intens. To que va definir l'aturada de l'èpica, no la de poder passar una jornada sencera de bike, bike, i més bike.
No ens vàrem aturar estona, tot seguit directes a cercar el sol, per tant ens vàren dirigir a Campins, a on d'aquí a Gualba el fred va deixar de ser proper per donar pas a l'escalfor. Teníem clar que la sortida èpica ja no seria, pel fet de deixar el Vallès enrere, vull dir, no esperaríem a la caiguda del sol perquè no repetiríem de cap de les maneres l'escenari viscut sense sol, així doncs directes a Blanes passant per Hostalric. Un cop a destí, mig entrepà de formatge i un cafè, aprofitant el sol amb tota la seva intensitat, una anada la de Campins a Hostalric de doble intensitat, del fred més intens a Sant Celoni a la calidesa més planera a Hostalric.
Mentre ens dirigíem a Tordera un intent de fer ruta direcció puntualment a allunyar-nos un xic més de casa per poder conquerir de poder ser més quilòmetres, no va poder ser i una anada per pista va comportar una tornada per corriols desfent el camí.
Un cop a Tordera direcció a Palafolls, una anada pausada, a on les llaminadures i fruits secs que portàvem van entrar en acció.
De Palafolls a Blanes, a l'extrem més extrem del port, aprofitem per fer un segon entrepà, una xocolatina, una canya i dos cafès. Una aturada aprofitant també per carregar els mòbils, i tant que sí, i tant que sí, i per gaudir d'un sol intermitent però profitós, una hora la duració d'aquesta aterrada dels dos Dracs, a on mentre tot rodava nosaltres restàvem lluny d'aquest ritme sense pauses, i a on els silencis de costat a les mirades atentes de les dues joies de casa, van marcar el to de l'estada, el to del silenci, del clamor d'un temps preciós, OMG, OMG, OMG.
Decidim reiniciar el Vol, ara ja directes a casa, bé abns però havíem de salvar la distància, planera, sí, i tant, molt planera, i a on a Sant Pol va aportar-nos més llaminadures, aquestes aquest cop variades. Darrer punt de menjar fins arribar a casa.
Lentament la nit es va anar fent la reina, i la llum la reina de la retirada, de fet si mires atentament sempre hi són, llum i foscor, sempre, sempre, i gaudir-ne d'obligat compliment, perdres dins d'elles té un mot per definir-ho, romàntic, fins i tot dos mots, molt romàntic.
Jo no sé quin serà el proper tram, però mentre penso en ahir, els pensaments tenen uan fixació des de darrera de cada instant, a on l'impuls de cada pas ens porta a camps oberts a repetir el tram.
Una aventura curiosa la d'ahir, molt, normal, un Home del baix Montseny que ja no hi roda dia sí dia també, que gaudeix d'entrar i sortir, de devorar cada instant del pas puntual per aquest entorn tan càlid i també tan fred, però el temps, el pas d'aquest té aquest to, calidesa extrema i fredor intensa, i de voler gaudir de la primera, he de mirar de tornar a entendre la segona, però ahir mentre, fent camí per la cara més càlida, la del Maresme directes cap a casa.
Les darreres dues hores digerint que la jornada posava fi a una aventura de cent quilòmetres tocats, i a on de ser, obria la porta al febrer, mes que portarà novetats pel què fa a conceptes de distàncies a casa, perquè crec, crec que estem mirant de tornar a incloure dins dels nostres Vols rutinaris a les grans rutes, ara des d'una dimensió un xic més extensa, clar que yes.
Cap coincidència, incidència, cap de remarcable, eines, totes, aigua, mig bidó de 1.000 ml. Equipats de rigorós hivern, llums, Cateye-Powerled, el primer sense piles propers a Canet de Mar.
Des del Mirador del Drac, ara al vespre de dilluns, descansant des de quarts de vuit, esperant la matinada de demà de ser, per gaudir d'un nou Vol, de ser pel fet de poder esperar al vespre de demà, veurem, veurem, dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada