I el soroll m'encandila, no m'ha caigut el cafè molgut a sobre del taulell de la cuina, tot no pot ser,
omg, omg, omg, i no perquè no anés adormit.
Escalfant motors, escoltant el batre de les ales dels dos Dracs, mtb, mtb, mtb.
El silenci reina com sempre a SV.
Des del Mirador del Drac, esperant emocionat escalar entre blocs de granit, vigilat, protegit pel Destructor Independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada