Curiosa aquesta ruta, pel fet que de fer-la els dies van passant i dia sí dia també no s'atura el anar-hi regularment, de fet podrà semblar difícil però per més dies que passen fins avui i ja hi portem uns anys, cada coda cop que la faig m'ho passo d'allò més bé, la pujada fins a dalt del Tintorer des de mitja riera de Llavaneres és molt progressiva, el Tintorer curt des de Santa Mònica, exigent, el Tintorer llarg és més que divertit perquè és un recorregut tipus tobogans sinuosos, que no ho són, o sí, no és important, sí que nosaltres els llegim així, i això ens proposa de mirar de resseguir-los amb els nostres Dracs, com avui , com avui. La baixada fins a la platja, freda, pel fet que baixes des de dalt de tot del Tintores fins la platja quasi sense haver de pedalar, fet que comporta d'agafar una fredor interessant que no deixes fins que torno a enfilar aquest cop per la riera de Caldetes direcció Milans. Normalment pujant ja em recupero, com avui, com ahir a la nit, o com la matinada també d'ahir, de fet ahir a la matinada mai vaig passar fred, sí fredor, ahir a la nit, per la Fusion,tampoc vaig passar fred, tampoc fredor, mtb, mtb, mtb.
Quan escalava per Milans no cantava el gall, sí que el sol ja havia alçat el vol definitivament, certament, certament.
Una tercera volta a l tram clàssic d'hivern era necessària com també la d'ahir a la nit, omg, omg, omg.
La Nau Insígnia fa els seus darrers tests, i de seguir així, OMG.
Clar que yes, clar que yes, clar que yes, des del MIrador del Drac, dies de Single Speed, molt Single Speed.
Equipat de rigorós hivern, sense inicidències, sense coincidències, eines, totes, Cateye-Powerled, aquest darrer a mitja potència baixant pel Tintorer llarg, 6ºC a la riera de Llavaneres a les set en punt del matí. Sense menjar, amb gana a partir de la primera hora, sense aigua.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada