Entre cafès

Molt i molt calents per mirar de recuperar la calidesa de la segona arrancada de la jornada. La primera ja ha sigut, i si bé no feia molt fred, de ben segur per un equipament correcte pel què fa a culot, jaqueta, botes i guants, ha faltat però tèrmica, aquest cop de màniga llarga, de les de veritat, ha faltat un passa muntanyes més, i ha faltat el gorret d'hivern en lloc de la gorra, pel fet de ser sempre rondant els 5ºC, per sota, sempre per sota, ja he sortit de casa a 4ºC, i a la riera de Llavaneres 5,5ºC a tocar de les 7, i crec poder afirmar que aquesta ha sigut la màxima, perquè escalant cap a Santa Mònica jo diria que mantenia els 4ºC, per superar aquesta escalant per la riera de Caldetes a on segur que ja estava per sota d'aquests 4ºC. 

Llegeixo les darres lletres, i penso, que bé primer test per sota dels 5ºC, i si bé l'equipament no ha funcionat del tot, però a la propera hi aniré més ben preparat, de rigorós hivern, no sé perquè creia que tindria una matinada més càlida, tot no pot ser, certament, certament.

Ha sigut una matinada alliçonadora, en molts aspectes, picar pedra té això, i no sé si és un recorregut per recomanar a ningú, no ho sé, ho dic per les de vegades que has de retrocedir, porto anys retrocedint, i retrocedint, i retrocedint posicions, ara tocarà fer el mateix un altre cop, les modificacions de la The Motivator són amb les que he de fer el proper tram, però aquest, el proper tram encara no ha arribat, de ser serà crec, després d'Escòcia, no crec que sigui abans, de ser, de ser. 

Hem d'afrontar Finale 2014, i WEMBO 2014 a Fort William, i no tindria temps d'adaptar-me a la bike, ho sé, perquè aquesta nit, mentre escalava pensava, que bé que vaig però necessito temps, i baixant pensava, que bé que baixo però nocessito temps, i ara tinc de tot i més, però per Finale i Fort William aquest aspecte és el que no disposo, ja serà després d'aquests, de ser, que tornaré a enfilar-me a aquest tram a on em sento tan i tan bé,  mtb, mtb, mtb.

Costa prendre decisions com aquesta quan ets a les profunditats picant pedra i tens clar que has localitzat el lloc, i fer-te enrere té una component singular, la meva, ara toca, ara toca.

El sol entra per les finestres del Mirador, fem un cafè?

El comportament dels pneumàtics invent, vull dir Tubeless Ready amb els que he rodat fins avui inclòs el Canis, és d'un rebot constant, a on si be és veritat que roden comparativament, més ràpids que els seus germans Tubeless més pesats, també ho és que la bike és més nerviosa baixant, i més imprecisa pujant, sempre que faig un intent com aquest de rodar-hi tinc aquestes repetides i aburrides sensacions, una possibiltat que de ser ja us exposaré properament, no sé si abans o després de Finale, veurem, veurem. Però ara, avui el Canis ha anat prou bé, no ho he verificat minuciosament, sí amb una verificació ràpida, però d'entrada ha aguantat la primera sortida, vull dir no presenta cap tall visible a primera ullada als laterals.

Avui tornaré a muntar els components clàssics de sempre a la The Motivator, OMG, OMG, OMG.

Incidències, cap, coincidències, cap, aigua, zero, menjar cap, eines, totes, Powerled-Cateye sempre en marxa, primers vint minuts de fred intens. 

Avui ja he pogut tornar a anar fins l'Hispània, no hi podia anar perquè estava tallat el pas per l'aigua de les darreres pluges, avui tot i ser precari el pas, avui hi he pogut anar. 

Ara ja fins la propera que no puc definir quan serà, caldrà esperar al pas de les hores, i veure com camina el pronòstic del temps.