Canvi d'escames

Lligat a les estacions, si bé he de pensar que això entre Dracs funciona així, ara un cop portats els dos Dracs de la zona d'enlairament a la zona de descans, crec que caldria posposar els canvis de la Vicious, vull dir, els components ja venen cap a casa, certament, per aquest motiu res queda definitivament aturat, una coincidència, un pensament, i la porta quedarà un altre cop oberta, però és que per consolidar els canvis he de fer una segona comanda a Àsia, i no sé si podré, ho dic i possiblement després d'aquesta intervenció aquesta ja camini definitivament, la comanda, no els canvis per a la Vicious, una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa, clar que yes, clar que yes, clar que yes. 

En aquestes darreres tres setmanes han arribat a casa dues eines molt funcionals per a poder interactuar amb el Blog, de fet tres, però la primera va ser un present de la Bec, de fet quatre, i també té a veure amb Canberra, o sigui hi ha quatre millores importants per a mi que fa que fer aportacions al Blog sigui un bufar i fer ampolles, en el sentit que hi ha una part la de les aportacions, el contingut que requereix de temps, la resta ja no requereix de cap inversió de temps a considerar, increible, fins i tot puc aportar sense veure la pantalla, increible, increible, increible.

Hi ha un canvi que ha marcat un dia abans i un dia després del nostre temps, el que porto unes setmanes exposant al Blog, la construcció de la Nau Insígnia, que tot i ser encara dins d'un procés de test ha comportat la primera fase, la del tram d'introduïr-la dins de l'espai de navegació, aquest sol fet ja ha implicat d'una rotura lenta però constant de tot el què implicaria de remar en direcció contrària a la ruta que sense saber d'on surt ja porta marcada al casc la pròpia Nau Insígnia.

El turquesa és a casa un color, amb el què això comporta, senders de colors, però com tot si bé és cert que aquest color té una connotació romàntica, també ho és que de ser, de ser necessari, un clic i res girarà sobre aquest, sobre aquest color en concret, avui però la Betty el porta agafat de la mà, mtb, mtb, mtb.

Deixem enrere una etapa, ha sigut un tram interessant, molt, però ara en ve un de diferent, a on les propostes encara seran més nítides, més directes, a on no hi haurà frontera fora de les establertes pel marc de la prudència, i a on ara mateix la sensació de lleugeresa ja indica sense limitacions que l'aventura ara agafa el seu millor to. El punt de millora més interessant és el de la nitidesa de l'horitzó i la coincidència dels senders que ens hin porten, vull dir, ara veig el corriol que porta a aquest, a aquest horitzó sense incerteses.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

És evident els canvis, i si no són petits encara més, comporten sensació de vertigen, no extrem, però tenen això, un punt a on hi ha instants de infundada incertesa, i a on penses, estarem fent bé, serà encertat mirar de ser conseqüents? però el temps gira, i gira, i gira, i tots hi som a dins, vull dir, no és important en si mateix cap canvi, perquè res és lluny de res, tampoc a tocar necessàriament, però això també està més que bé, pel fet que tot camina, que res s'atura, cada segon suma, i cada un d'aquests instants implica deixar de, també de recepcionar noves experiències, dins d'un marc, singular, particular, no repetible, encara que ens ho sembli, mai és idèntic, similar sí, i tant, i d'aquesta manera els identifiquem, com a positius per a nosaltres, o no. Funcionem així, i fins ara aquesta pauta mirar d'estar bé, és una bona proposta dels escenaris a on volem ser, a espais de Dracs, que ens han portat a invertir bona part del nostre temps, dels nostres limitats recursos, en la construcció d'aquest nou projecte, que he anomenat seguint la tònica de The Great Escape MTB, amb el  nom de  Nau Insígnia, que bee, que bee, que bee.

MTB, MTB, MTB. 

Haurem d'anar a dinar, i un bon dinar no s'ha de fer esperar.