Vistes ) 5+

 Les que tenim des dels diferents Miradors dels Dracs, majestuoses totes, a on quan ho valores quan penses en un nou Mirador dels Dracs aquestes panoràmiques et fan reflexionar sobre la conveniència o no de les properes propostes. 

Vull dir, un nou Mirador dels Dracs no és un espai més, des d'aquest s'han d'iniciar els Vols en un no res, punt número ú aquest primer innegociable, i no poc important, a l'hora des d'aquest s'han de poder portar a terme els Gran Vols de dues rodes sense masses complicacions, fins i tot puc dir, sense cap dificultat. 

Aspecte rellevant que disposi d'un entorn amb serveis prou funcionals per nosaltres fins el punt de no haver de fer un ús obligatori dels Gran Dracs, no els de dues rodes, que en volem fer una utilització doncs genial, però no per aquesta obligació esmentada, ni per les Màquines de Prosperitat volem activar aquests impressionants cavalls de ferro. Al primer Mirador com al segon com el quart a tots ells requerim dels cavalls de ferro, així la intenció és de resoldre aquesta obligada necessitat de forma aparentment definitiva, utilitzo aquest terme perquè les circumstàncies estan en moviment constant així els condicionants no són els mateixos amb el pas del temps, o sí, o sí i jo no ho sé apreciar-veure.

En tot cas els aspectes esmentats posen a sobre la taula una fila no diré llarga sí que té aquesta llista diferents aspectes a considerar, tots en aquesta etapa nous, doncs serà la primera vegada que decidim un nou Mirador sense condicionants, en aquesta ocasió tenim un altre cop una molt bona oportunitat doncs ens movem únicament per il·lusió. Tenim els medis, l'oportunitat, i les circumstàncies totes tres a favor per poder portar-ho a terme, el més important és que disposem de l'experiència, podria afegir també voluntariament la necessitat,  però perquè la volem doncs no ens incomode afegir aquest aspecte a l'inrevés, per una banda em dóna la sensació de ser més de peus a terra, segurament massa fins i tot, i en segon terme perquè fa que prengui encara més sentit fer aquest nou pas, segurament si valorem aquest darrer aspecte excessivament no portarem a terme la incorporació d'aquest nou Mirador, doncs ens adonarem que no el necessitem.

El motiu número ú per sobre de la il·lusió, per sobre de pensar en la necessitat, és sense cap mena de dubte el d'agafar perspectiva i a l'hora posar distància en el ben entès de quin és el motor d'aquest pas. Sobre aquesta darrera de ser una realitat el nou Mirador ja compartirem de donar-se les circumstàncies d'altres motivacions molt guapes lligades a aquesta perspectiva. 

Vull dir no ens molesta haver de necessitar un nou Mirador, el necessitem com el pa que mengem, que en prenem molt poc també és cert, però en tot cas la necessitat no és el motor, el motor és entrar a aquest nou espai de Dracs totalment alliberats, a l'hora que ordenats des del primer instant, aquest punt no seria una novetat, i estaria bé no haver de prendre decisions noves, seran de ser totes conegudes, espero, si més no aquesta és la intenció, crec, crec, les sensacions gràcies a aquesta lliberació sí que seran tot un descobriment ))

Siguent tots aquests aspectes curiosos a l'hora que interessants de resoldre, que bé, que bé, que bé.

Mentre exposo, seguim sense Vols, que lluny sembla quedar la seqüència de les cent divuit sortides seguides fins a mitjans de desembre del 2025, sembla que fos ahir, oi? en tot cas no hem aconseguit refer, i molt menys doncs mantenir la constància, coses. 

De mentre no hi ha Vols, quasi tampoc que Grans Vols de dues rodes, després de l'última experiència compartida del deslliçament del tren posterior que vaig reflexionant també sobre les properes aventures, doncs no hi ha sortides amb els Dracs, m'ho prenc positivament com un breu espero i segurament necessari descans. 

Mentre això segueix el seu curs passen coses, per exemple que fa dos dies en una caminada preciosa a tocar de l'arribada de la foscos al ben mig del camí hi havia una transmissió sencera, quines coses, la vaig posar a un costat, ben visible però, tot i que és evident que qui la va perdre en una pujada, la més exigent amb diferència del recorregut, que qui la va perdre ho va notar, o no, doncs no se la va emportar pas, vull dir no la va recollir, fet que em deixa una mica intrigat doncs sense ella el vehicle es va parar segur, renoi, renoi, renoi, no crec que un perdi la transmissió i no noti res, o sí, o sí ))

MTB, MTB, MTB.

Darrerament hi ha moviment quan parlem de Grans Dracs de dues rodes, molts i concrets, vull dir en una direcció, la d'activar els Grans Vols del segon Gran Drac de dues rodes, que va arribar al Mirador fa ara uns dos anys i que segueix sense estrenar-se, no sé quines converses hi deuen haver entre els Grans Dracs, entre ells vull dir, però en tot cas els tambors sonen, el que no sé és si hi haurà una primera aventura amb aquest Gran Drac nou, renoi, sí que la Reina està activa de fa uns dies en aquesta direcció, que emocionant, cercant cursos per ella, propers aquests als Miradors, no a un i prou, fet que em fa pensar que quelcom diferent s'està activant. Em fa dubtar proper a quin Mirador ha de contractar aquests cursos doncs respecte del quart no sé si seria una contradicció doncs de fer-se realitat el cinquè Mirador dels Dracs dubto que aquest aprenentatge el porti a terme des del quart, tot i que la intenció d'entrada és de seguir mantenint tots i cada un dels diferents Miradors, si més no el primer i el segon sí, el tercer ara per ara també però el proper juny ho tornarem a revisar-valorar, la betty no vol seguir amb ell i el futur és seu, el quart dependrà de si queda com una pista d'enlairament per els caps de setmana, o si per l'arribada del cinquè, segons quan d'esplendit sigui aquest darrer Mirador podria ser que aquest darrer eclipsi tots i cada un dels Miradors actuals. 

Que no ho crec doncs SCO seria l'únic destí definitiu avui per avui, si més no quan ho pensem a dalt dels Dracs, o quan ho faig a dins del Gran Vol de dues rodes, des d'aquest darrer no sé jo quina seria la visió des de l'altre cantó del portal, és a dir passada la porta a on la llum dóna pas a la foscor intueixo que les pensades prendran una perspectiva també nova en el cas de poder accedir a aquest moment, o per una pensada per vella però també per més madurada, he de pensar, he de confiar doncs mentre ho escric el pes de les sensacions mentre cerco ser-hi a la caiguda del Sol per ponent, mentre coincideix que em ve la imatge del dia de la recta d'Hostalric amb el Sol posat al final d'aquesta esperant pacientment la meva entrada amb el Gran Drac de dues rodes, passen a ser puntualment determinants, no en sé detallar el motiu d'aquest pes, si el fet que sigui així i a on arribats aquest punt no veig res més que el moment d'aquesta entrada i l'arribada just dels primers instants un cop travessat el portal, renoi, renoi, renoi, em quedo sense mots, literalment.