Una aventura la d'ahir en majúscules, no per una component únicament de ruta, si no també per la setmana com ha transcorregut, a on ha comportat de llargues i severes acceptacions.
Ahir ens calia ser entre Trinxes, mtb, mtb, mtb.
Quan tot roda a la velocitat que roda no deixar anar el fre de mà un precepte d'obligat compliment.
Pedalar amb els Trinxes ja és una aventura, fer una ruta seguint una caixa agafada del manillar dels Trinxes és de les millors coses que es poden fer. Penseu ràpid i bé, i jo no penso entrar en un altre corriol perquè no vull seguir fent l'idiota, no té desperdici, i més si són frases dites per homes de seny, pel fet que les escoltes i els somriures són immediats.
Sobretot amics Trinxes, el moment al dinar del porrons exposant-vos la diferència entre un Single Speed i un Geared està feta des del més estricte respecte als Geareds, va ser al seu dia una situació entre la família Single Speed europea a un sopar entre Single Speeds a Sant Gregori celebrant la finalització de la SSEC2013 organitzada pels catalans, tots ells són Geareds també.
Una ruta la d'ahir d'un nivell molt alt per a nosaltres, no diré massa, però si hi reflexiono, potser sí, potser sí. Per sort el to festiu del grup ho va encarrilar tot, però tot.
Setze bikers tenen molta corda quan tots i cada un tenen una sola fita, passar-ho d'allò més bé.
Curiós, fantàstic, romàntic que cada lloc tingui espais entre natura i arquitectura que et facin pensar que ets a un espai increible, quasi de privilegi, quina vegetació colorida més impressionant, quins racons, omg, omg, omg.
Ser a terra del vi és ser a terra de tradició, oh yeaaaaaah. Com s'ho fan no ho sé, com no ho fan sí que ho sé, i de tenir-ne l'oportunitat aprofitarem per compartir-ho.
Un dinar memorable, dels memorables, el saitó certament no en va ser protagonista, sí els mateixos començals.
Encara dins del mateix dipòsit de la June des del 4 d'octubre, OMG.
Mare meva que exigent, fins i tot pesat el recorregut darrer de tornada cap a Sant Sadurni, a les quatre de la tarda tres hores passades de l'hora prevista d'arribada.
La veritat, no tenim fusta d'Open Natura, en cap cas, en cap cas, si de compartir sigui quina sigui la ruta de Festival Trinxa.
Ahir ja anàvem equipats de primavera, ahir ja feia força calor, ahir el dia ens va marcar que som a les portes d'abandonar l'hivern de manera definitiva, sigui quina sigui la sorpresa puntual de fred que vingui, que bé poder rodar entre frescor i calor.
Una de les caixes de manillar dels Trinxes va arribar a marcar 28°C al sol, el que indica que rodàvem per sobre dels 20°C segur.
Totes les eines, un bidó i mig d'aigua dels de litre, galetes Principe, quatre, i mitja bossa de fruits secs, el menjar, sense fer funcionar el conjunt Cateye-Powerled.
Ara esperant des de les quatre de la matinada a veure si tindrem aventura de les llargues avui, veurem, veurem.
El segon cafè ja ha caigut, i tant que sí, i tant que sí, de fet ara que hi penso, estic fent ja el tercer, excepcionalment, excepcionalment.
Des del Mirador del Drac, dies de MTB.
