Les cròniques que podrien sortir de l'aventura d'ahir, ara a quarts de dues de la matinada de dilluns no veig per on les hauria de començar.
He de mirar de raonar ara ja passades unes hores, concretament a l'inici de la jornada del dia a dia de dilluns que després de les espectatives creades al divendres a les hores prèvies al Vol, decidir fer una ruta d'aquestes característiques després de mesos i mesos de no fer-ho, a on les pensades no deixen de ser presents mentre em dirigia a Blanes, per un cop a aquest primer extrem geogràfic de la ruta com ho és el port de Blanes, implica fer ruta direcció al segon i darrer extrem com ho va ser la capital finalment, concretament fins al Palau Sant Jordi, comportant aquesta proposta d'unes sensacions diferents, a on en primer terme la pensada m'indicava clarament, i així ho vaig exposar divendres al vespre, quan vaig tenir la bona pensada, creia que ho era, de fet encara ho penso, que dissabte era dia d'una sortida que marcava el canvi dels Vols dels darreres mesos.
Entre SV-Blanes i Blanes-Barcelona comporta d'un volum d'hores a dalt de la bike que podria definir raonablement com a un espai de temps considerable que dóna per reflexionar. Sí ja ho sé, se le supone, fent referència una mica a tot, també al fet en si mateix de superar la barrera dels 200 Km. per d'altres aventures ja compartides a The Great Escape MTB. No és el cas, en aquests moments decididament no estic preparat per abordar aquests tipus de reptes, si més no amb aquestes improvizades condicions, crec, per aquella expressió que m'agradava, que encara m'agrada, de crec que no m'ho puc permetre.
He de compartir també que ara ja al migdia de dilluns un desconcert metabòlic centra part de les meves atencions, de fet crec que no fa presència fins avui perquè la fatiga posicional després de tota una jornada a dalt de la bike rodant sempre per zones planeres en arribar a casa crec recordar a quarts de deu del vespre no m'ha proposat de valorar fins ara amb certa proximitat, de notar massa cosa més que estar pendent de les sensacions després de dissabte, ahir mateix rodant en bike pel Montnegre les hores anteriors a aquesta darrera sortida marcaven cada tram, inevitable, he de pensar.
El Vol de dissabte el puc fer, sí, de fet el vaig fer, sí, però certament crec que no me'l puc permetre, senzillament per no haver-me preparat durant mesos abans per assolir distàncies com aquestes, per a escenaris tan exigents, per a mi senzillament ara mateix crec que un objectiu impossible. Seria aquest el títol d'una película de Bond? objectiu impossible, segurament, ara però el què no sé és si serà la porta d'entrada als grans Vols de l'inici de l'estiu, veurem, veurem. De fet ja fa uns anys que a pic de l'estiu no faig les grans rutes, són sempre des del 2014 a la tardor i a la primavera, crec recordar.
Podrem tornar a caure en l'error fàcil, en l'error comú, jo el primer, si ho he/has fet és perquè podies fer-ho, repetiria/íem error sobre error, ja està fet, va ser una experiència inoblidable, que espero sigui únicament això. La percepció en arribar a Barcelona va ser curiosa, un munt de persones gaudint del bany de l'estiu, fet que per a mi enclaustrat al Mirador del Drac o en el seu sensacional defecte dins del Drac amb el Drac, em va fer anar com despistat des d'aquesta primera visió en arribar a Barcelona fins al Palau Sant Jordi a on el bany me'l vaig tornar a emportar jo pel fet que vaig passar en primer terme d'un Vol de vuit, nou hores solitàries, per entrar sobtàdament en l'aglomeració més extrema de persones de la zona del Fòrum fins la Junta del Port, per tornar tot de cop a un espai com el Palau a on podia comptar amb els dits d'una sola mà les persones que ho compartíem, de fet érem tan pocs visitants que vaig pensar a introduir-me furtivament al que hauria sigut un bany d'estiu de recuperació a una piscina improvitzada. Després ja no parlo de desfer aquest camí, i per tant de la posterior tornada fins a casa rondant la frontera dels 60 Km. que podria catalogar de llarguíssima, que no sé si realment ho va ser, aquest darrer tram ara sí amb el vent a favor, segur que era una senyal :-)
Hi vaig pensar perquè des de Blanes fins a dalt de tot del Palau a l'alçada de l'Estadi Olimpic el vent i el Sol sempre van venir de cara, i en arribar al recinte en qüestió l'aigua dels bassals de baix del Palau em refrescava quan encara no hi havia ni començat a baixar, certament feia molt vent, i molt Sol, com sona, com sona.
Ho valoraria ara diferent si hagués gaudit d'un bon bany bé al Palau Sant Jordi o bé a les platges del Fòrum, segur, però a canvi em vaig emportar una bona escaldada, clar que yes, si no vols pols no vagis a l'era. Entenc veient la imatge la necessitat d'un bany refrescant, la sensació de ser dins de la torradora era des de feia unes hores d'una lleugera intensat.
El fet que defineix que cal que jo sigui prudent em costa molt d'objectivar, diria que fins i tot puc definir-ho com a impossible, però per fer 200 Km. en el meu cas, i no és extensible a fora de la meva persona, crec que menjar un entrepà de fuet a Blanes, al Km45, dos mini plàtans el primer al Km90 a Vilalba, i el segon al 125 proper a Santa Coloma, dos gots amb diferents fruites al Fòrum ja a Barcelona al Km145, un gelat d'aigua i un granissat, els dos de llimona a Mataró al Km187, per beure, un cafè amb llet a Blanes al Km45, una cola a SC al KM80, i dos bidons de 750 ml d'aigua durant les dotze hores que va durar la ruta, m'indica que no estic seguint un protocol prudent.
Hauria d'haver-me hidratat més, haver menjat una mica més de fruita, i també uns fruits secs variats sense sal, i haver-me posat protecció solar, miraré de corregir aquests tres punts.
El què implicarà no ho sé, certament que les aventures més properes no estan escrites, vull dir, quines seran les properes no està sembla ser a les meves mans decidir-ho, de 200 el salt podria anar a 300, sí, en el meu cas per sobre dels 111 Km. ja passo fronteres, França mateix a la porta de casa quan parlem de xifres com aquestes a dalt de la bike. Si passéssim a la carretera ja no sé a on aniríem a parar, no ho descarto, no ho descarto, de fet la Collada, i per a mi únicament n'hi ha una, de saber com anar-hi des de casa sense entrar a rutes de risc elevat fent referència a la densitat del trànsit, i a risc real d'un sol instant que pot arribar ser tràgic, i que aquest sempre que parlem de vehicle i bicicleta el qui assumirà la conseqüència sempre serà el que estigui a dalt de la bike, és a dir pel cas que ens ocupa, jo, exposat aquest fet, de decidir-me a agafar una bicilcleta de carretera, de selecionar una ruta secundaria prudent, sense passar a ser eterna, encara estaria frenat ara mateix per les rutines d'alimentació i d'hidratació ara programades per assolir els Vols breus d'aquests darrers mesos de 25-29 Km, rutines d'alimentació i hidratació que no són les ideals per afrontar rutes com la de dissabte o superiors de 200 Km. i en el meu cas dir-ho en el cas concret d'aventures en bike no és necessàriament poder-ho fer. Vull dir per la meva manera de fer quan parlem de MTB, una cosa és el propòsit, i una de molt diferent és aconseguir portar-l'ho a terme.
Diria que són dies de MTB, si miro el cap de setmana de bike, no seria però objectiu, no seria crec la realitat, en cap cas, en cap cas. El darrer tram per Milans entre Falgueres Màgiques, després d'una jornada llarga a dalt de la bike, tancaven una jornada farcida d'intensitat i d'una exposició al Sol tan llarga i continuada que em costarà de recuperar-me, certament, certament :-)
MTB, MTB, MTB.