Ara feia un temps que el Turó de l'Home no era protagonista a The Great Escape MTB.
Aquest espai el Montseny va agafat de la mà del blog, molt ben agafat. La caiguda del Sol comporta encara més el gaudir d'aquesta complicitat tan especial, si té o no profunditat no és important, és evident que sí, la fusió d'aquests sentiments, d'aquestes intenses i desbordants sensacions, OMG.
Avui com ahir descans de bike, sí ja ho sé, molts dies de descans i pocs dies de Vols. Les circumstàncies així ho proposen, i jo miro d'acceptar de bon grat que això sigui així.
Ahir des d'un quart de nou fins les deu sempre del vespre les sensacions per l'espai en si mateix van ser amb diferència com a mínim germanes de les de dissabte, properes totes entre elles, molt.
Tant per intensitat com per proximitat, de Les Agudes, del pas per anar-hi des del Turó de l'Home al Sot de l'Infern hi ha metres, no diria ni centenars de metres, motiu de les percepcions bessones, segur, segur.
No vaig aconseguir centrar Sant Marçal dins del meu horitzó visual, ni dissabte, ni diumenge, coses de ser de casa.
Ara quan ja han passat cinquanta primaveres tocades, i no sembla passar res greu quan hi passo proper sense tocar-lo, vull dir per Sant Marçal del Montseny, de fet necessito més però tot ha de seguir el seu tempo :-)
Hi haurà retorn a aquests origens, el què no sé és amb quin pes, això ho puc olorar, ho intueixo, i tant, però únicament puc fer això pensar-hi i esperar.
MTB, MTB, MTB.
