Casa

Rodant pel Montseny, Pla de la Calma :-)

Curiosa la imatge, mai em deixa de sorprendre el dia a dia oi que no?

Som de rodar entre senders, de fet evitar les carreteres ho volem, no ho aconseguim sempre però. El fet és que el meu origen és la carretera, certament, la bicicleta de carretera, i per tant sempre hi tinc una porta oberta. El dissabte no en va ser una excepció, com tampoc ho és baixar des de Collsacreu, passant per Coll de Pollastre per arribar a casa a les llargues tornades des del Montseny. 

Estàvem a la farmàcia a Palautordera comprant un protector solar per la Betty, i la conversa innocent va ser que no fem mai carretera de poder evitar-ho, dit i fet uns minuts després vàrem pujar fins a Coll Formic per carretera, què fa que les coses caminin així no ho sé, però són així. Aturat de l'efecte que pot arribar a fer una aturada com aquesta, concretament al Pla de la Calma, OMG. Un dia en parlem de donar-se les circumstàncies per fer-ho :-)

Una pujada lenta, sí, llarga també, massa, o no, o no, però en tot cas quedava tram per fer, molt, eren els primers trenta quilòmetres d'un total de més de cent, i a on els llums van treballar unes dues hores ben bones, les dues darreres concretament. 

Sota el Sol únicament una hora ben tocada, però suficient tot i el protector per patir-ne les desagradables conseqüències d'aquesta breu però intensa exposició, i tant. No repetirem, pensava, i de fet passades les hores, dilluns qüasi fem el mateix error, no va ser, perquè ahir a SC vàrem fer aturada, i la tornada amb la VW fins a SV, ella, la June no s'ho creu, representa que descansa a SC, que hi va a descansar, el fet és que no ha parat d'anar a i tornar de SV a SC i a l'inrevés aquests darrers dies. Les bikes descansen ara mateix a dins de la VW, els cascs, el calçat, les ulleres, els bidons no, aquests descansen ben frets al congelador. El perquè descansen a la June de d'ahir bé determinat perquè hem de tornar el Bus a SC i tornar cap a casa amb les bikes, veurem, veurem si fem el fet, o queda per demà.

Les ganes són les que han de promoure l'aventura, sí, i aquestes no sé si tindran prou força per guanyar a les ganes de descansar d'ara mateix d'questes llargues jornades del dia a dia tan caloroses, i no parlo a dalt de la bike, que també, si no del dia a dia.

MTB, MTB, MTB.

Alternatives

Diferents alternatives a on mires i veus que les possibilitats són d'entrada moltes, després si no ens decidim en primer terme, aquestes sembla que es van reduint, he dit sembla oi?  :-)

MTB, MTB, MTB. 

Pla de la Calma

A la mitjanit, després que el Gran Drac ens hi portés amb un sospir :-)

Un inici de dia, un final a la foscor, oh yeaaaah!

Jo ahir no tenia ni idea que estava a l'entrada d'un proper Vol. 

De fet la proposta de Vol va venir mentre estàvem caminant pel Pla.

MTB, MTB, MTB.

Una tornada ràpida per Seva, per ser a SV a tocar de quarts d'una de la matinada, va fer que avui el Vol tingués una component de certa fatiga, normal, normal, rondar els 100 Km amb un cert desnivell sense un bon descans previ comporta de pedalar de matinada quasi a pilot automàtic. 

Aquest cop sí

Ja per sobre del 200. 

MTB, MTB, MTB. 

Molts nervis a casa.

Senzill, planer, una trucada des del metro del nostre "urbanita", "demà entre els -2ºC i els 4ºC, ja teniu *****ta", és en Colorado.

I ja som a les portes d'una de les millors aventures del MTB.

(arxiu)
Jo ja no podré dormir avui, impossible, encara recordo a en Colorado dins del riu a sota zero, encara recordo l'estrena de la Vicious.

(arxiu)
Gran dia el de l'estrena de la ML-7, per favor, quin dia, quina calor. El de les imatges, no.

(arxiu)
MTB, MTB, MTB.

http://thegreatescapemtb.blogspot.com/2010/03/aiguafreda-pla-de-la-calma.html

Pla de la Calma.

Avui he estat prudent, que bé.

A les 8 del matí a 4ºC no he agafat la bike per escalar fins al Brull.

A les 9 del matí  a Seva, a 0ºC.

A les 9 lleugerement tocades a ple sol al Brull, a 3ºC.

Esmorzar amb en Colorado que sí ha agafat la bike a les 8 tocades, fins al Brull.

Escalada fins a Collformic, i d'aquí al Pla de la Calma, per baixar fins a Aiguafreda, i amb la VW d'en David a dinar al Brull.

Una jornada de MTB, de converses de MTB, dia 100% de MTB, és que una jornada amb en Colorado és això, bikes, bikes i més bikes.

No poso quilòmetres, ni desnivells, no són importants, en cap cas.

MTB, MTB, MTB.

Una crònica breu, que implicarà consolidar vol a Irlanda, mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

Pla de la Calma.

És que és el què serà, dues Single Speed al Pla de la Calma.

Escalada clàssica, des d'Aiguafreda, baixada novedosa, o no tant, com la darrera i primera vegada.

Esmorzar al Brull, mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

Tot sol com un mussol

Agafo el tren direcció Sant Martí de Centelles a les 9.13 a lArc del Triomf. Havia pensat agafar el tren anterior, pero he pensat que aniria massa ple i molestararia a la resta de viatgers.
A les 8.00h ja estic a l´andana. Per sort un dels repartidors del diari gratuit "ADN" em dona un exemplar. Podré llegir alguna cosa durant el trajecte.
Arriba puntual i va gairebé buit.Millor.
Llegeixo el diari de totes les maneres posibles: començant per l´inici, començant pel final, començant pel mig i anant cap al final i finalment, començant pel mig i anant cap endavant.
Feia temps que no llegia tant!

A les 10.13 arribo al meu destí.Temperatura: 17º.
Fa fresqueta, una fresqueta molt agradable.Pateixo pensant amb el fred que pot fer 1.000m més amunt… al Pla de la Calma.
Agafo aigua de la font de la Plaça (tot un ritual). No hi ha ningú pel carrer.

Començo a enfilar-me. Arribo al cementiri. Apartir d´aqui, s´enfila….i molt.
En 50 minuts arribo a El Brull (un temps récord per a mi). He patit com mai!!! Durant el camí em trobo a un jubilat primer i un parell més tard.Tots s´espanten en veure´m… no deu ser gaire habitual veure un tio fent mtb el dijous al matí pel Brull.

En arribar a la cruïlla del Brull apareixen dues persones, una d´elles la conec…és la Sónia (ex-treballadora de Probike encarregada de la secció de roba). Té el cotxe aparcat el Brull i va a fer un "tomb" per la zona. Xarrem una estona i segueixo. Abans pero, decideixo esmorçar al restaurant "Collformic". Després no tindré massa opcions per menjar alguna cosa. Dos moteros i un excursionista acabat de baixar del Matagalls m´acompanyen.
Aquest restaurant situat en el punt més alt de la carretera que uneix el Montseny amb Seva es un punt de referencia. Recordo que ara farà 3 anys? en una trobada de "foreros" en arribar a aquest punt vàrem decidir entrar a pendre alguna cosa. Tothom va demanar: Aquarius, Coca-Cola,etc…pero jo vaig dir: "Pollastre, vull pollastre". Tots es van girar com pensant: "Pollastre???". Dit i fet, POLLASTRE PER A TOTHOM!!! (hi ha gent que no sap anar pel món)…el pollastre va durar un tres i no res…quina gana deu meu!

Aquells anys vàren ser especials, era l´época on les "Ibis no es trencaven"!…quins records…
Em demano una truita de formatge i una Coca-Cola. Serà el meu únic àpet aixi que…
El Pla de la Calma, per a mi, després de la Cerdanya el segon racó favorit de Catalunya.De plà no en té res, pero de Calma…Quines vistes!!!

Corria un aire red pero agradable. Me topat amb varios camions que transportaven pedres i terra. Estàn arrenjant el camí. No hi ha paraules…IM-PRESIONAT!

Començo la llarga baixada fins a Cànoves, una llarga pista que fins fa ben poc estaba plegada de rocs, forats i pedres. Ara sembla una autopista, tant que si caus, et pots fer molt i molt mal.

Creu-ho el poble i segueixo les marques del Meridià Verd. Hi ha molt poques senyals, és fàcil perdre´s.
Arribo al troç més lleig…la Roca del Vallés.Haig de superar dos turons i ja hauré arribat a El Masnou.
Quan arribes al Pla de la Calma sempre penso: "vinga que això ja esta, tot avall, gas a fondo que això s´acaba", pero no es veritat., una vegada arribes a La Roca les pales es repeteixen una vegada si una altre també. La calor no ajuda massa. Dur, molt dur i sense aigua. (he omplert l´ampolla a la font que hi ha a la carretera abans d´arribar al restaurant).
Tot s´enganxa molt, els kilómetres no passen,les cames no poden més, la ss no ajuda massa!
Creu-ho una carretera i entro en a la "recta" final. Aqui els pujadors desapareixen pero apareixen les típiques pistes planes amb tendéncia a pujar. Revolt a l´esquerra i avall.
Ja veig el mar i Barcelona al fons.

Arribo al passeig marítim del Masnou, em quedem 15Km aprox plans, completament plans al costat del mar. Aqui he mort! No puc pedalar ja que amb el desarrollo que porto la meva velocitat màxima es de 15-17km/h. Faig dues pedalades i paro. Les cames no em donen per més. Tampoc puc pedalar de peu, i 15km sentat...
Passo Badalona, arribo al Forum, Glòries i última parada:
Sagrada Familia.
En total han estat 85Km. He començat a pedalar a les 10.15h i he acabat a les 17.00h. He anat ràpid, una mitja alta.
Un dia de MTB solo!

Aiguafreda-Pla de la Calma, hivern 2.010.

És la ruta d'ahir, i com que anar al Pla de la Calma des d'Aiguafreda és un clàssic entre els clàssics, que millor que celebrar l'arribada de la Vicous Cycles The Motivator SS. Quina satisfacció la de rodar per aquest entorn amb la Vicious.


Una prova de foc un altre cop per la SS, per no dir directament, per a mi. Des dels primers minuts la pujada, ja em va indicar clarament que la sortida seria dura, dura de veritat. Quina exigència, quina pujada, més sacrificada encara que la de Falgars d'en Bas, els darrers metres abans d'arribar a les zones menys costerudes, hi vaig arribar amb el motor en zona vermella, o això em va semblar.


Després al pla que porta al Brull, millor, molt millor, amb visita sempre obligada al dolmen i al mirador.




Després d'aquest tram la neu ja va fer acte de presència, seria el primer indici del que ens preparava el Pla de la Calma per l'estrena oficial de la Vicious.


De fet, la ruta del cap de setmana ja feia preveure que rodar pel Pla de la Calma seria un dia de rodar per la neu, però també nosaltres per evitar que la sortida deixés de ser rodadora, sempre vàrem escollir les zones menys obagues.



I finalment arribada al Brull, on no vàrem poder fer un entrepà perquè el restaurant estava tancat, així que decidim seguir ruta per carretera fins a Coll Formic, on ja fem un bon àpat entaulats de forma seriosa.

Direcció a Tagamanent, objectiu que no va ser assolit perquè la neu va deixar finalment el camí inciclable, i la Betty i jo el dissabte ja en vàrem tenir prou de neu per aquesta setmana.


Una sortida de tres genets, de tres Dracs, dos dels Dracs molt, però que molt clàssics.


I una Yeti-Betty que marca la distància i la direcció cap a on hem d'anar.


La Moots pel seu color titani amb les lletres de Moots amb aquest blanc nuclear, semblava que es fondria entre l'espai que l'envoltava, i la Vicious entre les seves flors blanques com la neu, i el seu blau com el cel el mateix, crec que bona part de l'esperit d'aquests dos Dracs és encara al Pla de la Calma, de ben segur.






Baixada per les canteres, llarga, però llarga de veritat, amb molt de gel a les zones obagues, una baixada que repetirem, quina sensació més bona, en veure com el dia ens acompanya d'allò més, amb una temperatura perfecte per a rodar, però perfecte.






En arribar a Aiguafreda, tocades les cinc de la tarda, en Colorado va ordenar "neteja general" de les bikes, i jo vaig obeir, la Betty en cap cas, i sobre la neteja, en el meu cas va ser de les SIDI Dragon, no pas de la Vicious.


Una jornada de MTB, on la Betty i jo anàvem d'hivern i en Colorado de cintura a munt anava d'hivern i de cintura avall de ple estiu.

Eines les de sempre, alimentació, macarrons, vedella amb bolets, crema catalana, cafè amb llet, i per veure gasosa i vi de la casa, més el bidó d'aigua de 750 ml. omplert dos cops, en primer terme a Aiguafreda, i després a la pujada a Coll Formic.

Quilòmetres totals 40 tocats, i desnivell per sota dels 800 m. +, dades aquestes aproximades.

MTB, MTB, MTB.