Aiguafreda-Pla de la Calma, hivern 2.010.

És la ruta d'ahir, i com que anar al Pla de la Calma des d'Aiguafreda és un clàssic entre els clàssics, que millor que celebrar l'arribada de la Vicous Cycles The Motivator SS. Quina satisfacció la de rodar per aquest entorn amb la Vicious.


Una prova de foc un altre cop per la SS, per no dir directament, per a mi. Des dels primers minuts la pujada, ja em va indicar clarament que la sortida seria dura, dura de veritat. Quina exigència, quina pujada, més sacrificada encara que la de Falgars d'en Bas, els darrers metres abans d'arribar a les zones menys costerudes, hi vaig arribar amb el motor en zona vermella, o això em va semblar.


Després al pla que porta al Brull, millor, molt millor, amb visita sempre obligada al dolmen i al mirador.




Després d'aquest tram la neu ja va fer acte de presència, seria el primer indici del que ens preparava el Pla de la Calma per l'estrena oficial de la Vicious.


De fet, la ruta del cap de setmana ja feia preveure que rodar pel Pla de la Calma seria un dia de rodar per la neu, però també nosaltres per evitar que la sortida deixés de ser rodadora, sempre vàrem escollir les zones menys obagues.



I finalment arribada al Brull, on no vàrem poder fer un entrepà perquè el restaurant estava tancat, així que decidim seguir ruta per carretera fins a Coll Formic, on ja fem un bon àpat entaulats de forma seriosa.

Direcció a Tagamanent, objectiu que no va ser assolit perquè la neu va deixar finalment el camí inciclable, i la Betty i jo el dissabte ja en vàrem tenir prou de neu per aquesta setmana.


Una sortida de tres genets, de tres Dracs, dos dels Dracs molt, però que molt clàssics.


I una Yeti-Betty que marca la distància i la direcció cap a on hem d'anar.


La Moots pel seu color titani amb les lletres de Moots amb aquest blanc nuclear, semblava que es fondria entre l'espai que l'envoltava, i la Vicious entre les seves flors blanques com la neu, i el seu blau com el cel el mateix, crec que bona part de l'esperit d'aquests dos Dracs és encara al Pla de la Calma, de ben segur.






Baixada per les canteres, llarga, però llarga de veritat, amb molt de gel a les zones obagues, una baixada que repetirem, quina sensació més bona, en veure com el dia ens acompanya d'allò més, amb una temperatura perfecte per a rodar, però perfecte.






En arribar a Aiguafreda, tocades les cinc de la tarda, en Colorado va ordenar "neteja general" de les bikes, i jo vaig obeir, la Betty en cap cas, i sobre la neteja, en el meu cas va ser de les SIDI Dragon, no pas de la Vicious.


Una jornada de MTB, on la Betty i jo anàvem d'hivern i en Colorado de cintura a munt anava d'hivern i de cintura avall de ple estiu.

Eines les de sempre, alimentació, macarrons, vedella amb bolets, crema catalana, cafè amb llet, i per veure gasosa i vi de la casa, més el bidó d'aigua de 750 ml. omplert dos cops, en primer terme a Aiguafreda, i després a la pujada a Coll Formic.

Quilòmetres totals 40 tocats, i desnivell per sota dels 800 m. +, dades aquestes aproximades.

MTB, MTB, MTB.