Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dimarts, de març 23, 2010
Sensacional.
Diumenge, una sortida clàssica, on hem pedalat entre pistes, corriols, i més pistes. Amb un bon esmorzar, això sí.
Avui, sempre entre corriols i senders. He tret branques, i més branques, però també he rodat i molt, unes tres hores tocades, ben tocades, i en cap cas més lluny d'uns cinc quilòmetres de casa, això sí, quin gaudir, quina manera de passar una tarda de primavera.
Avui he sortit amb nous components, amb la potència Thomson 4X de 100 mm. i 0º, i el manillar FSA SLK recte de 600 mm., les sensacions del canvi, les primeres, les que duia fins ara com són la potència Syntace 105 mm i 6º negatius amb el manillar de doble alçada Monkey Lite SL 610 mm. feien que la bike em donés més sensació de control a les baixades, i a les pujades no hi ha diferència, en cap cas, respecte a la nova combinació. Hauria d'exposar els angles dels manillars, però no els tinc, cap dels dos.
Un dia curiós per sortir, inici de la ruta amb sol, amb molta calor, equipat de primavera a la primavera, ara sí que coincideix, i després de tres hores de rodar una boira densa ha envaït els corriols, he fet una baixada per les torres de corrent, i gràcies a que el terreny està perfecte, la bike s'agafa al terra com les arrels de les oliveres, és una conjunció, una harmonia de tal magnitud que no sé com descriure el moment, el primer mot que em vé al cap és "sensacional", senzillament "sensacional".
Arribada a casa a les vuit, podríem dir que de nit, i tant, i també que en primer terme el que he fet en arribar a casa és deixar la bike perfecte per repetir sortida demà si es presenta la més mínima ocasió per fer-la.
Eines les de cada sortida, menjar dues barretes de 60 Kcal. cada una i un vol de crema de Sant Josep enorme, abans de sortir, i dues barretes més a mitja sortida, i d'aigua durant l'aventura mig bidó de 750 ml. però he begut un litre i mig durant el matí.
Vull insistir amb la baixada entre torres final, un espectacle de descens, quin grip que presentava avui el terreny, el sauló, no era sauló, era un Velcro, quin plaer més gran, no privilegi, poder rodar tota la tarda d'avui.
La imatge no és d'avui, tampoc de diumenge...és de l'estrena de la Vicious a Aiguafreda. L'autor en Colorado.
Etiquetas:
Corriols de casa,
FSA SLK,
Thomson 100 mm. 0º.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Interesting reading about the bars and how they feel. My new bike has wider bars than I have ever had on previous bikes. It has been fine so far but I am wondering how I will get down a few of the DH trails. Many have trees very close together. Older narrow bars didnt always make it through. It is going to be interesting to see if I get through without breaking my fingers.
ResponEliminaAs for the image I think we have a contender for Photo of the Month. Amazing.
El tema manillars dóna per escriure un llibre.
ResponEliminaA camp obert està clar, manillars amples, entre corriols de molta densitat de vegetació, un terme mig, entre rutes mixtes, és on no és fàcil decidir. De fet entre senders de pam, tampoc, però a mi m'agradaria posar un 660 mm. a la Vicious, el que sí que tinc clar és que el FSA SLK, l'he posat a la Vicious, però l'he comprat per la Superlight, a la Vicious tenia previst posar-hi un manillar pla Truvativ de 700 m., retallat a 660 mm. però després de la sortida d'ahir, no sé si millor no tornar al manillar dobel alçada Easton Monkey Lite de 660 mm. amb la potència Syntace 105 mm., 6º negatius, però aquest cop sense gruix a sota de cap mena.
He de pensar-hi una mica més, sí que 610 mm. és el mínim per a la Vicious per a mi, amb 600 mm. i manillar recte, la diferència és important, bàsicament perquè amb 610 mm. ja vaig amb el mínim que demana la bike, tant per pujar, com per baixar, pujant necessito tenir la sensació de no estar limitat a l'hora de fer força amb els braços i perquè no, amb tot el cos estirant del manillar, i amb menys de 610 mm. sembla que circulis per un passadís on les espatlles toquen amb les parets, amb una sensació d'estar comprimit. El tema graus dels manillars també és important, però per a poder entrar en aquest apartat cal un anàlisi més detallat, el fem?.
Per la TreK Remedy suposo que menys de 700 mm. no té massa sentit, perquè amb menys no sé si pots aprofitar les possibilitats de rodar amb 150 mm. però sobre això no hi ha res escrit, cada pilot és un univers únic i particular.
Michael, as you said, a good contender for the pic of the month.....we still have some days, but I have a pre-selection...
ResponEliminaLagranevasio, realment el tema manillars dona per molt, de fet quan vaig canviar a la Ibis Mojo, adaptarme al nou manillar va ser tota una experiencia, ara, i degut al molt us de la bike de carretera, cada vegada que torno al MTB, tinc la sensacio de portar un "choper"
From SC, Xavi Paricio