Sortida amb temps, poc temps.

Avui era un dia per sortir a rodar amb calma, amb pauses si calia.

Avui, des de després de dinar, tenia tota la tarda per rodar, i rodar, i rodar.

Això era el que proposava el dia, però no ha estat el que he fet jo, a l'inrevés. He començat amb pujades, he seguit amb més pujades, sempre per corriols, i durant tota la sortida he cercat, zones de dificultat per a mi màxima, o bé per ser una pujada per un tram puntual de pista, amb una pendent memorable, o bé per ser corriols de pujada tant estrets entre d'arbres que el manillar de 670 mm. no passava, o bé perquè de baixada els tobogans, primer entre torres, i després entre torres, i el retorn a casa dels darrers deu quilòmetres també entre corriols independents i corriols que rendeixen vassallatge a les torres de corrent, sempre a dalt de la Vicious, i una sola vegada amb un cert descontrol, la resta de 10/10.

No ha estat el mateix, no ha estat la mateixa sensació dels primers trenta minuts, que han estat, una escalada decididament patidora, on he sentit, he rememorat, els gemecs-crits de l'equip Niner amb les seves 29"-SS a Finale Ligure als pujadors més costeruts. Ara entenc millor el so de la seva veu, avui he tingut la necessitat de fer-ho jo també, però tot a quedat en un pensament, en cap cas una realitat, i aquesta necessitat no ha coincidit necessariament amb les pujades de més pendent, que també, si no a les pujades més llargues amb pendents dures de veritat, però on m'imposo escalar amb molta tranquil.litat, i on en cap cas aprofito d'agafar velocitat.

Una qüestió curiosa, el manillar de doble alçada tant alt, fa que pugui pedalar totalment dret, sense haver-me d'inclinar ni una mica, és una sensació que m'ha tornat a recordar la imatge dels Niner, que a les zones de més pendent els veies drets i rectes com un pal d'escombra, la posició era dreta en cap cas corbada, rectes a sobre del Top Tube i no a sobre de la roda davantera, fet que et permet de descarregar les lumbars.

L'arribada a casa antològica, quina baixada entre torres, entre dues d'elles, a un tobogan del sauló esmicolat, és on he tingut una certa pèrdua de control, han estat unes dècimes de segon, res, i en cap cas m'ha condicionat a deixar de gaudir del resta de la baixada que ha estat memorable.

Equipat amb pirates, manegots d'hivern, guants i jersei d'estiu, i armilla d'estiu, amb les Sidi i mitjons també d'estiu.

Alimentació, durant les dues hores, cap, aigua, tres quarts del bidó de 750 ml.

Eines, les de sempre, sense pastilles de fre de recanvi però, les he d'afegir per demà, si és que sortim.

Dilluns que ve, insinuació de sortida èpica, si el temps acompanya.

Quilòmetres, tocant els trenta, desnivell, un xic per sobre dels 1.000 m. +.

1ª. anada, després de setmanes de no anar-hi, em refereixo a l'entrada tancada del Montalt, i tornada per corriolejar per la carena propera a Llavaneres.