Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de març 01, 2010

Mirant de posar fil a l'agulla.


És el que miro de fer.

Fa una quants anys, més de trenta concretament, estar una setmana sense anar a la piscina implicava entrar a un recorregut on pensar que tornaria a nadar, era una tasca que era com ara pensar que puc córrer els 100 m. amb 11 segons, una utopia certament, i era, el fet d'haver-me aturat, un calvari. Després reiniciaves les anades a la piscina i l'aturada quedava endarrere, no diré oblidada, però sí aparcada.

Ara uns anys després, bé millor dit, ara molts anys després, l'esport que practico, és una evolució en tots els sentits, què vull dir?, bé que aquesta sensació no existeix, ja fa dos mesos que no pedalo de manera regular, sí, és veritat, entre aquest temps d'inactivitat vaig sortir un dia amb la Vicous, i després d'aquest dia, ni una sola jornada de bike, de bike sí, pedalant no.

Però com molt bé diu el meu amic, l'Home del Montseny, la bike és un esport molt agraït, i així també ho penso jo, un esport que et permet fer una aturada prolongada i et permet tornar-hi tenint bones sensacions, no les millors, no com les que tindries si no fas l'aturada, però sí les bones sensacions que fan que gaudeixis i molt de les primeres sortides, això evidentment tinguen molt clar que és un esport de progressió, en el sentit que en aquestes primeres jornades, després d'una llarga aturada, el ritme és el que ha que ser, i no el que no ha de ser, en cap cas.

Pensant així, amb clau de, hi ha més dies que llangonisses, tornar a agafar el fil de dia sí, dia també de sortir en bike, tot torna a agafar el color que ha de ser el propi del meu dia a dia.

Una incògnita, millor dit, moltes incògnites, com, el dia es mantindrà amb aquest sol?, 2x9 amb la Superlight?, 1x1 amb la Vicious?, quina ha de ser la bike de la primera jornada no em queda clar, ahir tenia clar que seria la SS, avui inicialment també, l'equipament perfecte no el sé, fa molts dies que no surto, no tinc cap sensació de quin temps fa a fora, el micro clima de casa, que sempre és molt bo respecte a la de la resta de l'entorn, fet que fa que l'equipament no pot ser per la temperatura que fa a casa.

També penso amb el tema de l'alineament de la transmissió, em deia en Colorado que a la seva darrera sortida amb al IF SS, va patir una caiguda tremenda en saltar la cadena, i jo penso que no he alineat la cadena al passar el plat mitja al lloc del gran, provocarà això que la cadena també salti?, les pastilles noves de fre amb els frens Magura Marta, purgats fa pocs tindran un bon comportament o no?, els pneumàtics ara sí, Tubeless Ready 2.1 sense càmeres, amb el líquid, a menys pressió que els WTB 2,3 convencionals amb líquid, els primers tindran el mateix comportament que aquests darrers, que va ser molt bo, o ara la bike serà dura com un roc?, una mica com la Yeti ARC de uns anys, sí ja ho sé, sortint, tots aquest dubtes quedaran aclarits, però això avui, en aquests instants encara no és, si serà o no, a les properes hores ho veuré. També tenia que ser el cap de setmana, el dia de tornar a sortir, i no ha estat el cas.

Avui, ara mateix, penso que em posaré un altre cop l'equipament, com també ho vaig fer ahir, però a diferència d'ahir estaria bé que sortis a rodar, no com us dic que em va passar ahir, que minuts després restava a casa sense sortir.

La bike és un esport agraït, això és el que ha de pesar, i així tot serà bufar i fer empolles, oi que sí?. I aquesta aturada tant i tant prolongada quedarà com una anècdota més d'aquest inici tant atípic del 2.010.

MTB, MTB, MTB.

Veig que coincidim en temps amb en Fliper, espero la teva intervenció del Camí Moliner.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada