Neu en un segon dia de MTB.

Avui començaré per l'equipament, d'hivern, guants d'hivern, sí, sí d'hivern i uns segons de recanvi encara més d'hiver, mitjons Gore, més un de recanvi, i a sobre mitjons de Gore Tex, les SIDI SRS no les Dragon amb les punteres de protecció pel fred, pantaló llarg, samarreta tèrmica gruixuda, jersei de màniga curta de tres bosses al darrera, i paravent Gore de màniga llarga, Buf i orelleres, tapa colls de forro polar de recanvi i un Buf més de recanvi, ulleres i casc, aquest cop sí anava d'hivern.

Al cap de "VINT" minuts de rodar en pla i baixada el paravent Gore fora, quina calor, peus, mans, cos i cap, perfectes. Posteriorment m'he posat un altre cop la jaqueta, i posteriorment per escalar un altre cop sense ella, i així alternativament, segons fos pujada o baixada.

Total quilòmetres uns quaranta, desnivell, uns 600m. aprox. pujades costerudes però, les més dures que he fet amb SS, de ben segur, la pujada des de Cabrera de Mar a la Mútua, ha estat un test de veritat, però de veritat. Si he escalat aquestes pendents amb el 32-19, ara cal millorar la resistència, però la potència ja m'està prou bé, vull dir que ara el que he de perseguir és gaudir més i patir un xic menys, amb això estaré més que satisfet. Però certament que les pujades d'avui han estat d'un grau d'exigència important, després d'això crec que si poso peu, ja no serà per la pendent, si no per desànim puntual del moment.

Alimentació, un menú d'arròs a la cassola o similar, unes mini botifarres, per postres, mus de xocolata, per veure, vi, gasosa, aigua, i un cafè amb un sucre blanc. Aigua del bidó 0 ml. ni una gota, estava molt, però que molt freda.

Avui el panorama a la muntanya era desolador, molt, però que molts arbres caiguts, al ben mig de la pista, els corriols impracticables des dels seus primers metres. A les zones obagues molta neu, era un panorama més propi del Montseny a 1.200 m. que no pas de la zona del Maresme.





Sensacions, bones, molt bones, millors encara, rodar sense passar fred, a baixes temperatures, amb neu, és una sensació interessant, molt interessant.

Preocupat perquè no podrem fer corriols durant un temps, netejar metre a metre cada sender és una feina de molts dies, una sensació trista, certament. Content però, perquè porto dies fent corriols de dos pams dia sí, dia també.


En Tr@il equipat d'hivern 100%, la seva bike impecable, com la meva, que també, incidències zero, cap, inexistents, que bé que han anat les dues bikes, la Gary Fisher doble suspensió i 3x9 i la Vicious rígida i SS.

Quina sensació més bona ser a la muntanya rodant per sobre de la neu, i veure en Tr@il metre a metre avançar lentament, però sense aturar-se, és a dir una pista "ciclable".


Quina més bona jornada de MTB. I en arribar a una zona residencial, hem coincidit amb un germà de quatre rodes de la Vicious, un germà llunyà certament, però germà.


Aquesta imatge és per a tu Xavi, 14-41, ara aquí són les 0:06, un present pel genet que més lluny està ara mateix fisicament. Passa una bona jornada, demà, de les millors, pots agafar la SS o el cotxe, o els dos per rodar tot el dia amb ell/ells.

I demà si el dia comença com avui podria ser una jornada de MTB, caldrà però esperar a demà, és cert, però les ganes de repetir i són, i moltes. Demà aquest dubte ja no serà, de ben segur, MTB, MTB, MTB.