Una sortida que va ser una ruta entre dos genets, que segons la zona, sense dir-se res, és passaven el relleu de la ruta a fer, segons el tram, si era més proper a la capital del Maresme o més propera a casa.
Ruta inicial propera a l'ermita del Remei, que sempre ha estat motiu d'atracció.
(Xavi dedicada a tu, de part d'en Tr@il).
La temperatura de primavera, que és on som, a punt d'entrar-hi, equipats perfectes per l'ocasió, és que sortir per on vivim és també un autèntic plaer sensorial.
Com ja va passar fa uns dies, aquest encara m'agrada més que l'anterior clàssic.
Moments també per gaudir d'una aturada, puntual, però perfecte per donar encara més de pes a la sortida.
En aquesta ocasió però les destrosses produïdes per les darreres tempestes han estat realment molt greus, jo diria que mai he vist el nostre espai natural tant devastat, arbres i més arbres caiguts, els més grans, els més petits, centenars, milers d'arbres caiguts o trencats. Nosaltres però durant tota la sortida seleccionant la ruta per evitar de deixar d'anar sobre de la bike.
Una pujada temible, la que va de Lourdes als cirerés, direcció a la Pedra de la Ferradura.
Un pi únic, el de després de la Font del Malpàs direcció al Santuari, que podreu veure el que en queda.
Dues bikes, doble de XC, 26", i 3x9, i rígida, 29", i SS.
Una ruta de 50 Km. tocats, ben tocats, i de més de 1.250 m. +, de desnivell.
Alimentació, patates braves amb all i oli, Cola, cafè amb llet amb dònut de xocolata, i un bidó sencer de 750 ml. d'aigua.
El recorregut, dels que fan que et quedi una sensació, de ser uns genets afortunats. Quin rodar entre senders, entre corriols, entre pistes, un tram darrera d'un altre, gaudint de cada moment, de cada instant, tenint clar on som, però no sempre rodant per corriols coneguts pels dos, sí per un dels dos, això sí.
Val a dir, que ja fa uns anys que en Tr@il i Lagranevasio, roden dia sí, dia també, amb les seves respectives bikes, i això fa que rodar els dos sigui un rodar, sense dubtes, on decidir quin sender agafar, és senzillament pensant quin serà el més divertit.
Rodant per muntanya, i tornant per la platja. Arribada a casa de negre nit.
No sé si us ho he dit, crec que no, "que bé que va la Vicious!!!".
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada