Can Jalpí: La 29er. et fa més gran.

Calia tornar a rodar per Can Jalpí, ara en 29er.

No per res, o sí, però llevar-se sense haver de pensar amb res més que amb pensaments, responsabilitats a on tot suma, suma i suma, a on penses i tot el què penses és per fer a favor, a favor de, a favor de tot i per tots, és senzillament sensacional. I entre tots aquests pensaments  el de rodar ara amb 29er. i Single Speed per Can Jalpí.

Un Drac, un genet, dos Dracs, dos genets, mtb, mtb, mtb.

Dies de mtb, de vols de Dracs entre senders de somni, a on pentinar, pentinar corriols de pam, és l'objectiu.

Anar a dormir amb un únic pensament, "que demà sortirem a pedalar", i que hores, poques, hores després obres els ulls, deixes passar les primeres hores, i finalment amb els millors "trajes de gala", tots el que tenim ara ho són, surts a pedalar, directes a can Jalpí, passant pel Remei, pel costat, i que a cada pedalada pensis, "que bé, que bé, que bé". 


Que un cop comences a corriolejar entre senders de Can Jalpí, els teus únics pensaments estiguin concentrats en pedalar, a gaudir dels rodar lent, i no tant lent, de les dues 29er,  a on una cadència Single Speeder, fa que a les baixades vols acaronar lleugerament el terreny, i que per escalar la limitació sigui no voler pensar en el final d'aquestes, si no amb la seqüència de l'instant mentre l'ataques, fa que a cada hora que passes entre aquests "zig-zags", sigui ara passats els dies, un moment a on en veure les imatges en diferit pensis, "quina sort poder gaudir dels vols de Drac".

Després d'una bona pedalada, una bona aturada pot ser o no una bona idea.

MTB, MTB, MTB.

Equipats de, no sé massa bé com, mig de tardor, mig d'estiu.

Aigua, zero ml. cervesa, una, i un cafè, menjar, la imatge ho deixa clar, més una truita.

Incidències cap.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.

Coincidències amb d'altres bikers, una a dalt de Can Jalpí, cap més.

2es. cròniques.

Són les que tinc pendents.

Dia entre corriols de Vallromanes.

I tampoc és la Toscana.

Dia entre corrios de casa.

MTB, MTB, MTB.

I si ajuntarà la sortida de demà amb els BO, i tant que sí.

Mar i muntanya.

És el que va passar ahir. Inici de la ruta per muntanya de dia , i fi de la ruta al costat del mar de nit.


Una sortida que va ser una ruta entre dos genets, que segons la zona, sense dir-se res, és passaven el relleu de la ruta a fer, segons el tram, si era més proper a la capital del Maresme o més propera a casa.

Ruta inicial propera a l'ermita del Remei, que sempre ha estat motiu d'atracció.


(Xavi dedicada a tu, de part d'en Tr@il).

La temperatura de primavera, que és on som, a punt d'entrar-hi, equipats perfectes per l'ocasió, és que sortir per on vivim és també un autèntic plaer sensorial.


Com ja va passar fa uns dies, aquest encara m'agrada més que l'anterior clàssic.


Moments també per gaudir d'una aturada, puntual, però perfecte per donar encara més de pes a la sortida.


En aquesta ocasió però les destrosses produïdes per les darreres tempestes han estat realment molt greus, jo diria que mai he vist el nostre espai natural tant devastat, arbres i més arbres caiguts, els més grans, els més petits, centenars, milers d'arbres caiguts o trencats. Nosaltres però durant tota la sortida seleccionant la ruta per evitar de deixar d'anar sobre de la bike.


Una pujada temible, la que va de Lourdes als cirerés, direcció a la Pedra de la Ferradura.


Un pi únic, el de després de la Font del Malpàs direcció al Santuari, que podreu veure el que en queda.


Dues bikes, doble de XC, 26", i 3x9, i rígida, 29", i SS.

Una ruta de 50 Km. tocats, ben tocats, i de més de 1.250 m. +, de desnivell.


Alimentació, patates braves amb all i oli, Cola, cafè amb llet amb dònut de xocolata, i un bidó sencer de 750 ml. d'aigua.

El recorregut, dels que fan que et quedi una sensació, de ser uns genets afortunats. Quin rodar entre senders, entre corriols, entre pistes, un tram darrera d'un altre, gaudint de cada moment, de cada instant, tenint clar on som, però no sempre rodant per corriols coneguts pels dos, sí per un dels dos, això sí.

Val a dir, que ja fa uns anys que en Tr@il i Lagranevasio, roden dia sí, dia també, amb les seves respectives bikes, i això fa que rodar els dos sigui un rodar, sense dubtes, on decidir quin sender agafar, és senzillament pensant quin serà el més divertit.

Rodant per muntanya, i tornant per la platja. Arribada a casa de negre nit.


No sé si us ho he dit, crec que no, "que bé que va la Vicious!!!".


MTB, MTB, MTB.