Can Jalpí: La 29er. et fa més gran.

Calia tornar a rodar per Can Jalpí, ara en 29er.

No per res, o sí, però llevar-se sense haver de pensar amb res més que amb pensaments, responsabilitats a on tot suma, suma i suma, a on penses i tot el què penses és per fer a favor, a favor de, a favor de tot i per tots, és senzillament sensacional. I entre tots aquests pensaments  el de rodar ara amb 29er. i Single Speed per Can Jalpí.

Un Drac, un genet, dos Dracs, dos genets, mtb, mtb, mtb.

Dies de mtb, de vols de Dracs entre senders de somni, a on pentinar, pentinar corriols de pam, és l'objectiu.

Anar a dormir amb un únic pensament, "que demà sortirem a pedalar", i que hores, poques, hores després obres els ulls, deixes passar les primeres hores, i finalment amb els millors "trajes de gala", tots el que tenim ara ho són, surts a pedalar, directes a can Jalpí, passant pel Remei, pel costat, i que a cada pedalada pensis, "que bé, que bé, que bé". 


Que un cop comences a corriolejar entre senders de Can Jalpí, els teus únics pensaments estiguin concentrats en pedalar, a gaudir dels rodar lent, i no tant lent, de les dues 29er,  a on una cadència Single Speeder, fa que a les baixades vols acaronar lleugerament el terreny, i que per escalar la limitació sigui no voler pensar en el final d'aquestes, si no amb la seqüència de l'instant mentre l'ataques, fa que a cada hora que passes entre aquests "zig-zags", sigui ara passats els dies, un moment a on en veure les imatges en diferit pensis, "quina sort poder gaudir dels vols de Drac".

Després d'una bona pedalada, una bona aturada pot ser o no una bona idea.

MTB, MTB, MTB.

Equipats de, no sé massa bé com, mig de tardor, mig d'estiu.

Aigua, zero ml. cervesa, una, i un cafè, menjar, la imatge ho deixa clar, més una truita.

Incidències cap.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.

Coincidències amb d'altres bikers, una a dalt de Can Jalpí, cap més.