Miro el rellotge i l'agulla no es mou.

Però el temps passa, i tant.

Segur que tots hi som a aquest tram, però també ho és, segur vull dir, que cada persona ho viu a la seva manera.

La darrera aventura a La Cerdanya ha estat això, mirar el rellotge i tot i que el temps passa no veig com es mou l'agulla, no la veig quan marca el ritme del pas del temps. De fet no l'he vist mai en moviment fins avui que durant un instant l'he vist, ara fa uns quinze anys que tinc aquest rellotge i mai havia vist  com es movia l'agulla.

A La Cerdanya amb un Colorado "esplendit" m'ha passat això, una sensació a on tot està aturat mentre sé del cert que tot es mou.


I mentre sóc a casa o al despatx aquesta és la sensació, a casa arriba el dia, la nit, és evident que el temps fa el seu curs, al despatx avui ha estat una jornada intensa, no per a nosaltres que ho vivim amb molta calma, però és evident que la bola està agafant la velocitat de creuer més esperada, i tot i així la sensació és què el temps està aturat, interpretar aquesta sensació tan real és una necessitat, segur.

Dies de MTB, i tant que sí, dies de moltes sensacions, segur que mai masses, o sí, però totes inesperades, o no.

MTB, MTB, MTB.

De mentre,  no perfilo la crònica de La Cerdanya amb la Moots MootoX Single Speed Custom Design, pel fet de què tinc les imatges d'en Colorado, i les meves amb les terres dels naps negres, però cal que el pensament senti que és hora de què el fet de que tot roda lligui amb la sensació de que això és així, i no com ara que sé que la roda roda i jo veig l'horitzó sense moviment de cap mena, mtb, mtb, mtb.

Crònica de la Cerdanya, properament, i tant que sí.