Crònica de La Cerdanya als fogons.

I per tant en espera, normal, no va ser una Cerdanya més, va ser molt més.

MTB, MTB, MTB.

Senyal que ha de ser així.

Esperant aquell instant a on tot roda amb facilitat, ara ja és així però penso i tot seguit sóc a ahir,  a la plaça més menuda de Girona amb en Narcís, la Plaça dels Raims, Narcís, gràcies, gràcies, gràcies.

Un foc lent és garantia de cercar una crònica lenta, en el meu cas. He llegit la crònica, la part IV de la Tramunbike, i penso que la crònica de La Cerdanya ha de ser en aquesta línia, pel to vull dir, no per les parts, perquè en aquesta ocasió serà una única crònica, mtb, mtb, mtb.