"El Cubano".

Som d'aquí, i això és així, i ja ens va bé.

Hem fissurat molt, massa, són centenars d'anys cercant, perseguint.

A on som, ja no ho sé, o sí, i això ja anirà venint, però compartir és el què ens emportarem, res més.

Enyoro instants i tots són de persones, no de res més, aleshores els camins són clars, fàcils i no tan fàcils, però clars, compartir, per sobre de tot, experiències, i més experiències, sembrar-les sí, si cal sembrar-les ho fem, collir-les, les collites d'aquestes sembres, per què no? si únicament cerques compartir bons moments, bons instants, mtb, mtb, mtb.

No hi ha anells que puguin caure de suficient alçada com per fer mal, per tant que em caiguin tots a sobre meu i que també caiguin els meus, please.

MTB, MTB, MTB.

Demà encara de nit,  de fet ja és avui, agafaré els punys Ergon i si el palmell no diu no, cercarem compartir una nova jornada de MTB.

Un dia més dins d'un dia menys, d'un tram que no té distàncies, si moltes possibles aturades, i moltes arrancades, totes elles magnífiques oportunitats per compartir, compartir, i compartir, mtb, mtb, mtb.

Anem a pedalar?

Podem anar-hi o no, però un bon cafè, somriures, no ens els hauria de privar res que no fos estrictament un destí amagat que no hem de veure,  i menys  beure sense haver compartit una bona copa de les millors sensacions.

Som fills, de fills, de fills, de fills, de fills d'aquesta terra, i qui, perquè el què no és nostre, qui pot evitar què el més important sigui ser-hi, vull dir entre nosaltres, res més, què hi ha més important que compartir mentre no vingui el què ha de venir?

Dies de MTB, fills de cubanes de pares catalans, nets de cubanes de pares catalans, fills de catalans, nets de catalans, enyorats tots, i tant que sí, molt, i molt, i molt, i molt, dies de fred al cor, de terres molles atretes per la foscor i no de la nit, les dames de la nit són sempre les millors rastrejadores de les millors sensacions per compartir, i els cavallers de la llum únicament saben compartir, sempre ha estat així, sempre serà així.

Agafeu els vostres Dracs i arranqueu el vol, i des del punt més alt mirem  a l'horitzó,  i ens veurem a nosaltres amb els nostres vols de Drac, enfilant cada carena, perfilant cada descens, i podrem, si ho fem així,  rememorar cada vol, compartir-lo mentre volem, mentre compartim assentats a una bona taula del nostre menut espai,  a un país petit,  d'una terra mil.lenaria, plena de sabors i buida de pèrdues de temps, el temps ja s'ha esmunyit entre les ninetes dels meus ulls, queda cercar com gaudir del què ha de venir.

Les paraules van avui com els llams sempre per davant del tro, sempre per davant de l'escritura, hi ha esborranys i esborranys d'intervencions, milers de paraules, de pensaments escrits, i milions que es poden escriure, anem,  vivim, compartim,  i les escrivim junts?

SSWC, SSEC, ROC, 100 KM, Tramunbike, 24Hours Of Moab, mil aventures de MTB, conquerirem espais, compartirem espais, si no quin sentit tindria?

Joan, Margarida, Josep Maria, Fernando, Joaquim, aquesta intervenció també és per a vosaltres.

Sempre presents a The Great Escape MTB, sempre.

Mai les aventures compartides a The Great Escape MTB tindran la calidesa,  la intensitat que meu fet sentir amb els vostres relats de vida, mai podran acostar-se ni de lluny a l'essència d'instants compartint, cercant, però sí que el què tindran en comú, és que des dels meus ulls, des dels ulls del meu Drac sempre  a cada vol hi sou, sempre al nostra costat, a cada sensació, a cada millor sentiment, sempre hi teniu una part de responsabilitat que aquestes, aquests siguin, sempre, mtb, mtb, mtb.

El meu Drac no seria si no fos per les llargues tardes entre aquesta llarga família d'indianos.

Somiadors, i tant que sí, sense somnis res no hauria estat una realitat. 


MTB, MTB, MTB.